Ducat de Savoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ducatus Sabaudiae (llatí)
Duché de Savoie (francès)
Ducato di Savoia (italià)

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Blank.png
14161718 Flag of the Kingdom of Sardinia.svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}Ducat de Savoia
Bandera Escut
Capital Chambéry (1416-1562)
Torí (1562-1718)
Idioma oficial llatí, francès, italià
Superfície 10.000 km²

Història

 • El comtat de Savoia esdevé ducat 1416
 • Integració amb el Regne de Sardenya-Piemont 1718
Forma de govern Monarquia
Duc de Savoia
 • 1391–1440 Amadeu VIII
 • 1675–1732 Víctor Amadeu II

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia. Aquest estat fou el successor del Comtat de Savoia i el predecessor del Regne de Sardenya-Piemont, al seu torn embrió del Regne d'Itàlia.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

El Ducat de Savoia s'estenia en una àmplia zona a cavall entre les actuals França i Itàlia. La capital, Chambéry, estava a l'actual departament francès de la Savoia, d'on era originària la família. Així mateix va englobar les terres de l'actual Alta Savoia a França i les zones italianes de la Vall d'Aosta i del Piemont, arribant a aconseguir una sortida al mar gràcies a l'adquisició el 1388 del Comtat de Niça. Al Piemont els límits del ducat estaven menys marcats, mantenint contínues guerres amb els Visconti i Anjou pel control del Marquesat de Montferrat i Saluzzo.

El 1418 Amadeu VIII aconseguí la sobirania total sobre les ciutats de Torí i Pinerolo, traslladant el centre de gravetat del mateix ducat cap a la península Itàlica, traslladant el 1562 la capital a la ciutat de Torí.

Creació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Comtat de Savoia

El 19 de febrer de 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic concedí el títol de Ducat de Savoia a l'antic Comtat de Savoia, tenint així una autonomia política sense precedent en qualsevol territori del Sacre Imperi Romanogermànic. A partir d'aquells moments els successors d'Amadeu VIII, titular de la dinastia Savoia, utilitzaran, a més del títol de comte, el títol de duc de Savoia.

El 1536 fou ocupat per Francesc I de França, moment en el qual es mantingué la seva "independència formal" però en el qual es reordenà la seva política interna, concedint-li així un parlament amb seu a la ciutat de Chambéry. El 1559 l'ocupació cessà i el parlament es convertí en un senat. El 1601, arran d'un conflicte de tretze anys amb el Regne de França, Carles Manuel I de Savoia va donar als territoris de Bresse, Bugey, Valromey i Gex a Enric IV de França a canvi del marquesat de Saluzzo.

El 1630 es produí una nova ocupació francesa, obligant als ducs de Savoia a cedir la fortalesa de Pinerolo a França mitjançant la signatura del Tractat de Cherasco de 1631. Rebutjada una aliança amb França, el Ducat de Savoia fou ocupada novament entre 1690 i 1696, així com entre 1703 i 1713.

Conversió en reialme[modifica | modifica el codi]

En finalitzar la Guerra de Successió Espanyola, i amb la signatura del Tractat d'Utrecht l'any 1713, el Ducat de Savoia va recuperar les seves possessions originals i va rebre el Regne de Sicília, sent nomenat rei de Sicília Víctor Amadeu II de Savoia l'any 1713.[1]

El 1720, després de la Guerra de la Quàdruple Aliança, el duc va bescanviar el Regne de Sicília amb l'Imperi austríac a canvi del Regne de Sardenya, passant a conformar a partir d'aquell moment el nou Regne de Sardenya-Piemont.

Cessió a França[modifica | modifica el codi]

Entre 1792 i 1814 el Ducat fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 com a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Savoia Modifica l'enllaç a Wikidata
Les regions culturals i històriques d’Arpitània
Les antigues províncies franceses

Armoiries Beaujeu.svg Beaujolais Blason pays fr Bresse.svg Bresse (sud) • Blason pays fr Bugey.svg Bugey exclòs el País de Gex Blason Charolais.svg Charolais Blason province fr Dauphine.svg Delfinat (nord) • Blason pays fr Dombes.svg Dombes Armoiries Forez.svg Forez Blason fr Franche-Comté.svg Franc Comtat (sud) • Blason ville fr Lyon (Rhone).svg Lionès Blason Mâcon.svg Mâconès Blason duche fr Savoie.svg Savoia

Els cantons suïssos

Wappen Freiburg matt.svg Friburg (oest) • Wappen Genf matt.svg Ginebra Wappen Neuenburg matt.svg Neuchâtel Wappen Wallis matt.svg Valais (oest) • Wappen Waadt matt.svg Vaud

Les regions italianes

Arms of the Prince of Piedmont.svg Valls arpitanes del Piemont Coat of Arms of Apulia.svg Celle di San Vito i Faeto Blason de la Vâl d’Aoûta Vall d'Aosta