Ducat de Savoia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Ducatus Sabaudiae (llatí)
Duché de Savoie (francès)
Ducato di Savoia (italià)

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic
Blank.png
14161718 Flag of the Kingdom of Sardinia.svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}Ducat de Savoia
Bandera Escut
Informació
Capital Chambéry (1416-1562)
Torí (1562-1718)
Idioma oficial llatí, francès, italià
Geografia
Superfície
10.000 km2
Història
El comtat de Savoia esdevé ducat 1416
Integració amb el Regne de Sardenya-Piemont 1718
Forma de govern Monarquia
Duc de Savoia
 • 1391–1440: Amadeu VIII
 • 1675–1732: Víctor Amadeu II
Modifica dades a Wikidata

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia. Aquest estat fou el successor del Comtat de Savoia i el predecessor del Regne de Sardenya-Piemont, al seu torn embrió del Regne d'Itàlia.

Situació geogràfica[modifica]

El Ducat de Savoia s'estenia en una àmplia zona a cavall entre les actuals França i Itàlia. La capital, Chambéry, estava a l'actual departament francès de la Savoia, d'on era originària la família. Així mateix va englobar les terres de l'actual Alta Savoia a França i les zones italianes de la Vall d'Aosta i del Piemont, arribant a aconseguir una sortida al mar gràcies a l'adquisició el 1388 del Comtat de Niça. Al Piemont els límits del ducat estaven menys marcats, mantenint contínues guerres amb els Visconti i Anjou pel control del Marquesat de Montferrat i Saluzzo.

El 1418 Amadeu VIII aconseguí la sobirania total sobre les ciutats de Torí i Pinerolo, traslladant el centre de gravetat del mateix ducat cap a la península Itàlica, traslladant el 1562 la capital a la ciutat de Torí.

Creació[modifica]

Article principal: Comtat de Savoia

El 19 de febrer de 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic concedí el títol de Ducat de Savoia a l'antic Comtat de Savoia, tenint així una autonomia política sense precedent en qualsevol territori del Sacre Imperi Romanogermànic. A partir d'aquells moments els successors d'Amadeu VIII, titular de la dinastia Savoia, utilitzaran, a més del títol de comte, el títol de duc de Savoia.

El 1536 fou ocupat per Francesc I de França, moment en el qual es mantingué la seva "independència formal" però en el qual es reordenà la seva política interna, concedint-li així un parlament amb seu a la ciutat de Chambéry. El 1559 l'ocupació cessà i el parlament es convertí en un senat. El 1601, arran d'un conflicte de tretze anys amb el Regne de França, Carles Manuel I de Savoia va donar als territoris de Bresse, Bugey, Valromey i Gex a Enric IV de França a canvi del marquesat de Saluzzo.

El 1630 es produí una nova ocupació francesa, obligant als ducs de Savoia a cedir la fortalesa de Pinerolo a França mitjançant la signatura del Tractat de Cherasco de 1631. Rebutjada una aliança amb França, el Ducat de Savoia fou ocupada novament entre 1690 i 1696, així com entre 1703 i 1713.

Conversió en reialme[modifica]

En finalitzar la Guerra de Successió Espanyola, i amb la signatura del Tractat d'Utrecht l'any 1713, el Ducat de Savoia va recuperar les seves possessions originals i va rebre el Regne de Sicília, sent nomenat rei de Sicília Víctor Amadeu II de Savoia l'any 1713.[1]

El 1720, després de la Guerra de la Quàdruple Aliança, el duc va bescanviar el Regne de Sicília amb l'Imperi austríac a canvi del Regne de Sardenya, passant a conformar a partir d'aquell moment el nou Regne de Sardenya-Piemont.

Cessió a França[modifica]

Entre 1792 i 1814 el Ducat fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 com a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Savoia Modifica l'enllaç a Wikidata
Les regions culturals i històriques d’Arpitània
Les antigues províncies franceses

Armoiries Beaujeu.svg Beaujolais Blason pays fr Bresse.svg Bresse (sud) • Blason pays fr Bugey.svg Bugey exclòs el País de Gex Blason Charolais.svg Charolais Blason province fr Dauphine.svg Delfinat (nord) • Blason pays fr Dombes.svg Dombes Armoiries Forez.svg Forez Blason fr Franche-Comté.svg Franc Comtat (sud) • 20px Lionès Blason Mâcon.svg Mâconès Blason duche fr Savoie.svg Savoia

Els cantons suïssos

Wappen Freiburg matt.svg Friburg (oest) • Wappen Genf matt.svg Ginebra Wappen Neuenburg matt.svg Neuchâtel Wappen Wallis matt.svg Valais (oest) • Wappen Waadt matt.svg Vaud

Les regions italianes

Arms of the Prince of Piedmont.svg Valls arpitanes del Piemont Coat of Arms of Apulia.svg Celle di San Vito i Faeto Blason de la Vâl d’Aoûta Vall d'Aosta