Savoia (departament)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Savoia (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaSavoia
Bandera de Savoia (departament) Escut de Savoia (departament)
Préfecture de la Savoie.JPG

Etimologia Savoia
Localització
Savoie departement locator map.svg
45° 35′ 00″ N, 6° 20′ 00″ E / 45.583333333333°N,6.3333333333333°E / 45.583333333333; 6.3333333333333
Estat França
Regió Alvèrnia-Roine-Alps
Capital Chambèri
Conté
Població
Total 421.105
• Densitat 69,86 hab/km²
Geografia
Superfície 6.028 km²
Punt més alt Grande Casse  (3.855 m)
Limita amb
Història
Fundació 14 juny 1860
Organització i govern
• President Hervé Gaymard
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 FR-73
NUTS FR717
INSEE (departament) 73
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La capital ès Chambéry.

Històricament formava, amb el departement de l'Alta Savoia, el comtat i posteriorment ducat de Savoia, part del Regne de Sardenya fins a l'any 1860, en què esdevingué el darrer territori metropolità annexionat a França.

Geografia[modifica]

El departament de Savoia forma part de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Limita amb els departaments de l'Alta Savoia al nord, Ain a l'oest, Isère i Alts Alps al sud, així com amb Itàlia a l'est.

Història[modifica]

Entre 1792[1] i 1814 el Ducat de Savoia fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 com a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Origen del nom[modifica]

El nom de Savoia prové del d'una regió de la Gàl·lia coneguda com a Sapàudia, entre els helvecis al nord i els al·lòbroges al sud. El territori que ocupa la regió en l'actualitat és menor que el de temps enrere.

Economia[modifica]

Ultra les antigues activitats tradicionals ramaderes i agrícoles, la mineria i la indústria, la segona meitat del segle XX veié l'auge del turisme hivernal a la Savoia, on ha esdevingut una font de riquesa de primer ordre. Compta amb les principals estacions d'esquí del món, tant a nivell de facturació, com de mida, com de nombre d'esquiadors. Les més importants es concentren essencialment a la Tarentèsa (nom que rep la part alta de la vall de l'Isère). Aquesta concentració provoca una forta pressió sobre les infraestructures, cosa que ha dut en el cas del tren a l'establiment d'enllaços per TGV amb París, Londres i el Benelux i en el cas de les carreteres al col·lapse de les autopistes que hi menen cada dissabte de la temporada hivernal (dia de canvi a les estacions).

El dinamisme dels centres hivernals permeté l'organització dels Jocs Olímpics d'hivern de 1992 a Albertville.

Centres hivernals destacables[modifica]

Llista amb els centres savoiards que venen més d'1 milió de forfets diaris (o equivalent) per temporada:

Referències[modifica]

  1. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Savoia (departament) Modifica l'enllaç a Wikidata