Cantal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el departament de Cantal. Si cerqueu el tipus de formatge, vegeu cantal (formatge).
Cantal
Cantal
Bandera de Cantal Escut de Cantal
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Cantal a França
Estat
• Regió
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
Alvèrnia
3
27
260
Capital Orlhac
Superfície 5.726 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
147.577 hab.
25,77 hab/km²
Coordenades 45° 00′ N, 3° 06′ E / 45.0,3.1Coord.: 45° 00′ N, 3° 06′ E / 45.0,3.1
Organització
Consell General
• Presidència:

Cantal
Vincent Descoeur
Codi INSEE 15
Districtes Orlhac
Mauriac
Sant Flor
Web

Cantal o Cantau (en occità general) o Chantal [tsaⁿˈtal, tsaⁿˈtax, tsaⁿˈta] i Chantau [tsaⁿˈtaw] en [alvernès] és un departament francès de Alvèrnia que coincideix en part amb el massís de Cantal. Les dues primeres xifres del seu codi postal són 15. Aquest departament fou creat el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, a partir de la província francesa d'Alvèrnia. Antigament es coneixia com a Alta Alvèrnia, en contraposició a la Baixa Alvèrnia, que va esdevenir el departament de Puy-de-Dôme. L'adjectiu alta no es refereix al nord (és el departament més al sud d'Alvèrnia) sinó a que és una part més elevada, dominada per muntanya. Corresponia a diferents batllies, com la de les Muntanyes d'Alvèrnia, Orlhac o Carladès. El nom fou el del cim més elevat de les muntanyes volcàniques del massís de Cantal, que ocupen gairebé tot el departament. Del poble de Montboudif n'era originari el President de la República francesa Georges Pompidou.

El departament té Orlhac com a capital. Las sotsprefectures són Mauriac i Sant Flor.

Sols els arrondissements de Mauriac i Sant Flor són plenament auvernhats. Efectivament dins l'arrondissement d'Orlhac, "el quasi migdia" com diuen les oficines de turisme, es parla occità guianés. La ruptura amb l'alvernès no és pas total, oimés que el vocabulari és àmpliament comú, i prou diferenciat respecte dels parlars llemosins veïns o dels parlars llenguadociàns, encara que hi ha, diferències.

Noteam que a l'Orlhagués més que més hi passa el riu d'Autra, sobrenomenada

« la valada dels poetas »

pel gran nombre de poetes de llengua d'oc que ha donat.

Al pla religiós el Cantal només té dues diòcesis: la de Sant Flor i la d'Orlhac, la de Mauriac no en té pas. Tanmateix és una vila important en el domini lo religiós amb l'església de Nòsta Dòna di Miracles i la seva parròquia que va també en defora de la vila i inclou qualques vilatges veïns. Així doncs el futur bisbe de Tolosa Monsenyor Geraud Saliètge fou batejat en aquella parròquia, perquè ve d'un poble que en depèn.

Al pla religiós i històric, Mauriac inclou també en l'esglesieta al costat del licèu Marmontèl la despulla de l'arquebisbe de Canterbury Thomàs Becket que fou assassinat més o menys a la demanda d'Enric II Plantagenèst, que se'n penedí amargament. No se sap pas com la despulla arribà a l'Alta Alvèrnia.

Els santflorencs presumeixen de ser més els alvernesos dels auvernhats, car Sant Flor és la darrera vila que coneix encara els hiverns alvernesos tradicionals, és a dir amb neu durant diversos mesos.

Monts del Cantal vistos des de la vila de Lavigerie

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantal