Poitou-Charentes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPoitou-Charentes
Bandera de Poitou-Charentes Escut de Poitou-Charentes

Etimologia Peitau, Charente i Charente Marítim
Localització
Poitou-Charentes region locator map.svg
46° 05′ 00″ N, 0° 10′ 00″ E / 46.083333333333°N,0.16666666666667°E / 46.083333333333; 0.16666666666667
Estat França
Entitats de població
Capital Poitiers
Conté
Població
Total 1.789.779 (2013)
• Densitat 69,35 hab/km²
Geografia
Superfície 25.809 km²
Limita amb
Història
Posterior Nova Aquitània
Organització i govern
Executiu Consell Regional de Poitou-Charentes
• President Jean-François Macaire (PS)
Indicatius
Fus horari UTC+01:00
ISO 3166-2 FR-T
NUTS FR53
INSEE (regió) 54
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata


El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) és una regió situada a l'Oest de França i que està formada pels departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena.

El 2 de juny de 2014 François Hollande anuncià la fusió de la regió amb Centre i Llemosí.[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

La regió de Poitou-Charentes limita, de nord a sud, amb les regions següents: el País del Loira, el Centre - Vall del Loira, el Llemosí i l'Aquitània.

Política[modifica | modifica el codi]

El president del Consell Regional de Poitou-Charentes és el socialista Jean-François Macaire.

El 2004, la coalició progressista que va encapçalar Ségolène Royal estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalició va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals, el 55,10% dels vots, gairebé nou punts més que a la primera volta, i 37 dels 55 escons en joc.

La llista de Ségolène Royal va ser la més votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat el va aconseguir al departament de Charente amb un 57,90% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat va ser l'aconseguit al departament de Charente Marítim amb només un 51,80%.

La llista de la presidenta sortint, Elisabeth Morin, de la conservadora UMP va obtenir un 36,20% dels vots i 15 escons.

La candidatura del Front Nacional va ser la menys votada amb un 8,70% i 3 escons.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]