Circumscripció electoral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una circumscripció o districte electoral en unes eleccions o un sistema electoral és el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d'escons.

Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia. Tot i tenir les competències per fer-ho, el Parlament de Catalunya mai no ha reunit el consens necessari per tirar endavant una llei pròpia. Mentre això no passi, s’aplica la llei espanyola a Catalunya, que preveu circumscripcions provincials, llistes tancades i bloquejades, una barrera del 3% provincial i la llei d’Hondt com a fórmula de repartiment. Actualment el Parlament de Catalunya està format per 135 diputats, 85 dels quals es trien a la circumscripció de Barcelona, 17 a la de Girona, 15 a la de

Lleida i 18 a la de Tarragona.

Quins avantatges té la divisió del territori en circumscripcions?

La gran majoria dels sistemes divideixen el territori en circumscripcions o districtes per elegir els representants.

Podem esmentar cinc avantatges de la delimitació en districtes:

1. Descentralització dels partits, democratització de l’elecció de candidats.

L’elecció de representants en districtes afavoreix una organització des centralitzada dels partits. Si els candidats es trien en una única circumscripció, els òrgans centrals dels partits acumulen molt més poder.

2. Representació dels territoris amb poc pes demogràfic i diversitat geogràfica en el parlament. En aquells països que tenen la població distribuïda de manera desigual en el seu territori, amb àrees molt densament poblades i altres poc poblades, la divisió en districtes electorals contribueix a garantir la representació dels territoris poc densos i assegura la diversitat de procedència geogràfica dels representants polítics.

3. Representació de les minories territorialment concentrades.

Un sistema de circumscripció única requereix que tots els candidats competeixin en tot el territori. Quan hi ha minories (nacionals, polítiques, socials, culturals o de qualsevol tipus) concentrades en una part del territori, els

seus representants no poden competir en la resta del territori i les seves possibilitats d’elecció es veuen molt reduïdes. Una barrera d’entrada aplicada a una circumscripció única directament exclou aquestes minories de la representació política. Això pot agreujar seriosament els problemes d’acomodació de les minories i augmentar el seu malestar i ho faria inacceptable per a moltes comunitats autònomes.

4. Proximitat amb els electors, identificació dels representants, possibilitat d’intercanvi d’informació i fluxos de comunicació.

L’argument més esgrimit per a la delimitació de districtes electorals és el de la proximitat entre electors i representants. La identificació geogràfica dels diputats i, sobretot, el fet de vincular la seva reelecció als resultats en un districte determinat contribueix a que els ciutadans coneguin els representants, afavoreix la comunicació i interlocució entre ells, i augmenta les possibilitats de control dels mateixos.

5. Permet llistes obertes La divisió del territori en districtes és especialment rellevant en un sistema de llistes obertes. Aquest sistema, aplicat sobre una única circumscripció de 350 diputats és difícilment manejable, ja que requereix que els ciutadans reconeguin i prioritzin centenars de representants. En canvi, sobre districtes més petits sí pot ser aplicat.

Les circumscripcions no són sempre homogènies:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circumscripció electoral Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Forès, Laia. «Guia dels comicis europeus:què i com votarem el dia 25». Diari Ara, 4 maig 2014 [Consulta: 4 maig 2014].
  2. «Glossari electoral». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 març 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]