Eleccions al Parlament de Catalunya
| Tipus | eleccions legislatives |
|---|---|
| Lloc | Catalunya |
| Estat | Espanya |
 | |
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.
Les eleccions se celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatòria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern. Amb el resultat de les eleccions, es constitueix el Parlament i els diputats elegeixen entre ells qui serà el President de la Generalitat. El cap de llista que compta amb més suport dels diferents grups, és el candidat a la investidura.
Una vegada nomenat i investit el President, aquest forma govern o consell executiu.
Contingut
Les primeres eleccions de 1932[modifica]
A l'abril de 1931 s'havia reinstaurat la república a Espanya i, a Catalunya, es va constituir una Generalitat provisional presidida per Francesc Macià, amb l'objectiu de redactar un estatut que definís el marc i els instruments d'autogovern de Catalunya que s'havia acordat al pacte de Sant Sebastià.
Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932, en què apareixia el Parlament de Catalunya com a òrgan de representació, se celebraren les primeres eleccions al parlament català el 20 de novembre de 1932, en el marc de la Segona República Espanyola.
En aquelles eleccions només podien votar els homes de més de 25 anys,[1] amb nacionalitat espanyola, i residència a Catalunya, i escollien a un total de 85 diputats representants de cinc circumscripcions electorals.
Varen ser les primeres i les últimes d'aquell període a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola, en 1936, i la posterior abolició de les institucions catalanes d'autogovern, el 4 d'abril de 1938, per part del règim franquista.
Les eleccions des de 1980[modifica]
En 1979, recuperada la democràcia a Espanya, s'aprovà un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les seves institucions d'autogovern.
Així, en 1980 es varen celebrar les segones eleccions al Parlament de Catalunya de la història, primeres del període democràtic actual.
Per al Parlament actual se elegeixen 135 diputats amb un sistema de llistes tancades de partits polítics. L'assignació d'escons es realitza segons la regla D'Hondt.
Una vegada constituït el Parlament, el President de la cambra, proposa al candidat amb més suport (nombre de parlamentaris que -previsiblement- li votarien a favor) que faci el discurs d'investidura a President de la Generalitat. En aquest acte presenta la seva proposta de govern, és votat pels diputats i, si obté majoria suficient, és nomenat President. La seva primera funció i responsabilitat és formar govern.
A les eleccions celebrades des de 1980 han obtingut representació parlamentària els següents partits polítics:
- Convergència i Unió
- Partit dels Socialistes de Catalunya
- Partit Popular de Catalunya
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Iniciativa per Catalunya Verds. Com a federació de partits d'esquerra, s'ha presentat amb diferents configuracions:
- Partido Socialista de Andalucía (actualment Partido Andalucista), 2 diputats el 1980.
- Centristes de Catalunya-UCD, 18 diputats el 1980.
- Centro Democrático y Social, 3 diputats el 1988.
- Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb representació en 1980 i 1984, va ser l'embrió de la federació Iniciativa per Catalunya i d'Esquerra Unida i Alternativa que es presentarien a les eleccions de 1988.
- Ciutadans - Partit de la Ciutadania, 3 diputats a les eleccions del 2006 i 9, a les del 2012.
- Solidaritat Catalana per la Independència, 4 diputats a les eleccions del 2010.
- Candidatura d'Unitat Popular, 3 diputats a les eleccions del 2012.
Historial de les eleccions[modifica]
Gràfics d'evolució[modifica]
Notes sobre el gràfic:
- Amb la intenció de poder analitzar l'evolució del corrent polític de les esquerres catalanistes, s'ha unificat sota l'epígraf d'ICV els resultats del PSUC el 1980 i 1984 i de les diferents composicions i socis de la federació Iniciativa per Catalunya des de 1988.
- D'igual forma, els resultats d'Alianza Popular del 1980, 1984 i 1992 estan recollides juntes amb el Partido Popular (PP).
- Sota l'epígraf "Altres" estan els partits que només han tingut representació en unes eleccions i no permet la seva anàlisi evolutiva. Es tracta de:
Particularitats de la política catalana[modifica]
Respecte a les eleccions en altres comunitats de l'estat espanyol, els votants catalans presenten característiques distintives:
- La polarització de partits no és sols entre dreta-esquerra, sinó entre el nacionalisme i el unionisme espanyol. (Com passa a Euskadi, a Galiza i altres zones però no al centre de l'estat espanyol)
- Els electors poden canviar sensiblement el vot segons es tracti d'eleccions al parlament català, les corts generals, les municipals o les europees, mentre que a altres indrets no hi ha tanta oscil·lació.
- Hi ha una major varietat de partits amb representació parlamentària.
Notes[modifica]
- ↑ Els primeres comicis en què les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.
Enllaços externs[modifica]
- Resultats electorals, Parlament de Catalunya.
- Dades i resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya des de 1980, Departament de Governació i Administracions Públiques.
