Vés al contingut

Eleccions al Parlament de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions al Parlament de Catalunya
Tipusclasse d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.

Les eleccions se celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatòria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern. Amb el resultat de les eleccions, es constitueix el Parlament i els diputats elegeixen entre ells qui serà el President de la Generalitat. El cap de llista que compta amb més suport dels diferents grups, és el candidat a la investidura.

Una vegada nomenat i investit el President, aquest forma govern o consell executiu.

Les primeres eleccions de 1932

[modifica]
Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya (1932)

L'abril del 1931 s'havia reinstaurat la república a Espanya i, a Catalunya, es va constituir una Generalitat provisional presidida per Francesc Macià, amb l'objectiu de redactar un estatut que definís el marc i els instruments d'autogovern de Catalunya que s'havia acordat al pacte de Sant Sebastià.

Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932, en què apareixia el Parlament de Catalunya com a òrgan de representació, se celebraren les primeres eleccions al parlament català el 20 de novembre de 1932, en el marc de la Segona República Espanyola.

En aquelles eleccions només podien votar els homes de més de 25 anys,[n 1] amb nacionalitat espanyola, i residència a Catalunya, i escollien a un total de 85 diputats representants de cinc circumscripcions electorals.

Varen ser les primeres i les últimes d'aquell període a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola, en 1936, i la posterior abolició de les institucions catalanes d'autogovern, el 4 d'abril de 1938, per part del règim franquista.

Les eleccions des de 1980

[modifica]
Article principal: Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)

En 1979, recuperada la democràcia a Espanya, s'aprovà un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les seves institucions d'autogovern. Així, en 1980 es varen celebrar les segones eleccions al Parlament de Catalunya de la història, primeres del període democràtic actual. Per al Parlament actual s'elegeixen 135 diputats amb un sistema de llistes tancades de partits polítics. L'assignació d'escons es realitza segons la regla D'Hondt.

Una vegada constituït el Parlament, el President de la cambra, proposa al candidat amb més suport (nombre de parlamentaris que -previsiblement- li votarien a favor) que faci el discurs d'investidura a President de la Generalitat. En aquest acte presenta la seva proposta de govern, és votat pels diputats i, si obté majoria suficient, és nomenat President. La seva primera funció i responsabilitat és formar govern.

A aquestes eleccions del 1980 varen obtenir representació parlamentària els següents partits polítics:

Historial de les eleccions

[modifica]
Eleccions al Parlament de Catalunya
Eleccions Participació Partit més votat Vots Partit amb més escons Escons President investit Govern
1932 Esquerra Republicana de Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya 56 Francesc Macià (ERC) Estatutari
1980 61,34% Convergència i Unió 752.943 Convergència i Unió 43 Jordi Pujol (CiU) I Legislatura
1984 64,36% Convergència i Unió 1.346.729 Convergència i Unió 72 Jordi Pujol (CiU) II Legislatura
1988 59,37% Convergència i Unió 1.232.514 Convergència i Unió 69 Jordi Pujol (CiU) III Legislatura
1992 54,87% Convergència i Unió 1.221.233 Convergència i Unió 70 Jordi Pujol (CiU) IV Legislatura
1995 63,64% Convergència i Unió 1.320.071 Convergència i Unió 60 Jordi Pujol (CiU) V Legislatura
1999 59,20% Convergència i Unió 1.183.299 Convergència i Unió 56 Jordi Pujol (CiU) VI Legislatura
2003 62% Partit dels Socialistes de Catalunya 1.031.454 Convergència i Unió 46 Pasqual Maragall (PSC) VII Legislatura
2006 56,77% Convergència i Unió 935.756 Convergència i Unió 48 José Montilla (PSC) VIII Legislatura
2010 59,95% Convergència i Unió 1.198.010 Convergència i Unió 62 Artur Mas (CiU) IX Legislatura
2012 67,76% Convergència i Unió 1.116.259 Convergència i Unió 50 Artur Mas (CiU) X Legislatura
2015 74,95% Junts pel Sí 1.628.714 Junts pel Sí 62 Carles Puigdemont (JxSÍ) XI Legislatura
2017 79,09% Ciutadans - Partit de la Ciutadania 1.109.732 Ciutadans - Partit de la Ciutadania 36 Quim Torra (JxCAT) XII Legislatura
2021 51,29% Partit dels Socialistes de Catalunya 654.766 PSC / ERC 33 Pere Aragonès (ERC) XIII Legislatura
2024 55,31% Partit dels Socialistes de Catalunya 882.589 Partit dels Socialistes de Catalunya 42 Salvador Illa (PSC) XIV Legislatura

Gràfics d'evolució del nº de Vots, darreres eleccions

[modifica]
  • Evolució dels Vots, 2012 - 2021
    Evolució del N. de Vots a les eleccions al Parlament (2012-2021)
  • Variacions dels partits polítics (1980-2010)
    Variacions dels partits polítics (1980-2010)
  • Gràfic de les eleccions al Parlament de Catalunya (1980-2006)[n 2][n 3][n 4]
    Gràfic de les eleccions al Parlament de Catalunya (1980-2006)[n 2][n 3][n 4]

Properes eleccions al Parlament de Catalunya

[modifica]
Llei Requisit Comentari
Estatut: Article 56.1[1] El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys […] Les eleccions del 2024 es van celebrar el 12 de maig de 2024. Quatre anys després del 12 de maig de 2024 és el 12 de maig de 2028.
Estatut: Article 56.4[1] El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, […] 15 dies abans del 12 de maig de 2028 és el 27 d'abril de 2028.
Estatut: Article 56.4[1] […] [Les eleccions] han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 60 dies després del 27 de maig de 2028 és el 26 de juny de 2028.

Particularitats de la política catalana

[modifica]

Respecte a les eleccions en altres comunitats de l'Estat espanyol, els votants catalans presenten característiques distintives:

  • La polarització de partits no és sols entre dreta-esquerra, sinó entre els nacionalismes català i espanyol. (Com passa a Euskadi, a Galícia i altres zones perifèriques de l'Estat espanyol)
  • Els electors poden canviar sensiblement el vot segons es tracti d'eleccions al parlament català, les corts generals, les municipals o les europees, mentre que a altres indrets no hi ha tanta oscil·lació.
  • Hi ha una major varietat de partits amb representació parlamentària.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els primeres comicis en què les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.
  2. ↑ Amb la intenció de poder analitzar l'evolució del corrent polític de les esquerres catalanistes, s'ha unificat sota l'epígraf d'ICV els resultats del PSUC el 1980 i 1984 i de les diferents composicions i socis de la federació Iniciativa per Catalunya des de 1988.
  3. ↑ D'igual forma, els resultats d'Alianza Popular del 1980, 1984 i 1992 estan recollides juntes amb el Partido Popular (PP).
  4. ↑ Sota l'epígraf "Altres" estan els partits que només han tingut representació en unes eleccions en el període i no permet la seva anàlisi evolutiva. Es tracta de: Partido Socialista de Andalucía (1980), Centristes de Catalunya-UCD (1980), Centre Democràtic i Social (1988), Ciutadans-Partido de la Ciudadania (2006).

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Article 56. Composició i règim electoral». Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 20-07-2006. [Consulta: 5 setembre 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya&oldid=35469452»