Eleccions al Parlament de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentEleccions al Parlament de Catalunya
Tipus eleccions
Lloc Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.

Les eleccions se celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatòria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern. Amb el resultat de les eleccions, es constitueix el Parlament i els diputats elegeixen entre ells qui serà el President de la Generalitat. El cap de llista que compta amb més suport dels diferents grups, és el candidat a la investidura.

Una vegada nomenat i investit el President, aquest forma govern o consell executiu.

Les primeres eleccions de 1932[modifica]

A l'abril de 1931 s'havia reinstaurat la república a Espanya i, a Catalunya, es va constituir una Generalitat provisional presidida per Francesc Macià, amb l'objectiu de redactar un estatut que definís el marc i els instruments d'autogovern de Catalunya que s'havia acordat al pacte de Sant Sebastià.

Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932, en què apareixia el Parlament de Catalunya com a òrgan de representació, se celebraren les primeres eleccions al parlament català el 20 de novembre de 1932, en el marc de la Segona República Espanyola.

En aquelles eleccions només podien votar els homes de més de 25 anys,[1] amb nacionalitat espanyola, i residència a Catalunya, i escollien a un total de 85 diputats representants de cinc circumscripcions electorals.

Varen ser les primeres i les últimes d'aquell període a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola, en 1936, i la posterior abolició de les institucions catalanes d'autogovern, el 4 d'abril de 1938, per part del règim franquista.

Les eleccions des de 1980[modifica]

En 1979, recuperada la democràcia a Espanya, s'aprovà un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les seves institucions d'autogovern.

Així, en 1980 es varen celebrar les segones eleccions al Parlament de Catalunya de la història, primeres del període democràtic actual.

Per al Parlament actual se elegeixen 135 diputats amb un sistema de llistes tancades de partits polítics. L'assignació d'escons es realitza segons la regla D'Hondt.

Una vegada constituït el Parlament, el President de la cambra, proposa al candidat amb més suport (nombre de parlamentaris que -previsiblement- li votarien a favor) que faci el discurs d'investidura a President de la Generalitat. En aquest acte presenta la seva proposta de govern, és votat pels diputats i, si obté majoria suficient, és nomenat President. La seva primera funció i responsabilitat és formar govern.

A les eleccions celebrades des de 1980 han obtingut representació parlamentària els següents partits polítics:

Historial de les eleccions[modifica]

Eleccions al Parlament de Catalunya
Eleccions Participació Partit més votat Vots Partit amb més escons Escons President investit Govern
1932 Esquerra Republicana de Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya 56 Francesc Macià (ERC) Estatutari
1980 61,34% Convergència i Unió 752.943 Convergència i Unió 43 Jordi Pujol (CiU) I Legislatura
1984 64,36% Convergència i Unió 1.346.729 Convergència i Unió 72 Jordi Pujol (CiU) II Legislatura
1988 59,37% Convergència i Unió 1.232.514 Convergència i Unió 69 Jordi Pujol (CiU) III Legislatura
1992 54,87% Convergència i Unió 1.221.233 Convergència i Unió 70 Jordi Pujol (CiU) IV Legislatura
1995 63,64% Convergència i Unió 1.320.071 Convergència i Unió 60 Jordi Pujol (CiU) V Legislatura
1999 59,20% Partit dels Socialistes de Catalunya 1.183.299 Convergència i Unió 56 Jordi Pujol (CiU) VI Legislatura
2003 62% Partit dels Socialistes de Catalunya 1.031.454 Convergència i Unió 46 Pasqual Maragall (PSC) VII Legislatura
2006 56,77% Convergència i Unió 928.511 Convergència i Unió 48 José Montilla (PSC) VIII Legislatura
2010 59,95% Convergència i Unió 1.198.010 Convergència i Unió 62 Artur Mas (CiU) IX Legislatura
2012 67,76% Convergència i Unió 1.116.259 Convergència i Unió 50 Artur Mas (CiU) X Legislatura
2015 74,95% Junts pel Sí 1.628.714 Junts pel Sí 62 Carles Puigdemont (CDC) XI Legislatura

Gràfics d'evolució[modifica]

Variacions dels partits polítics.
Gràfic de les eleccions al Parlament de Catalunya (1980-2006)

Notes sobre el gràfic:

Particularitats de la política catalana[modifica]

Respecte a les eleccions en altres comunitats de l'estat espanyol, els votants catalans presenten característiques distintives:

  • La polarització de partits no és sols entre dreta-esquerra sinó que intervé el nacionalisme (com passa a Euskadi, a Galiza i altres zones però no al centre de l'estat espanyol)
  • Els electors poden canviar sensiblement el vot segons es tracti d'eleccions al parlament català, les corts generals, les municipals o les europees, mentre que a altres indrets no hi ha tanta oscil·lació.
  • Hi ha una major varietat de partits amb representació parlamentària.

Notes[modifica]

  1. Els primeres comicis en què les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.

Enllaços externs[modifica]