Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | departament de la Generalitat de Catalunya | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Part de | Govern de Catalunya | ||||
| Lloc web | gencat.cat… | ||||
   | |||||
La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia. L'actual consellera de Justícia és Lourdes Ciuró i Buldó, des del 26 de maig de 2021.
Funcions[modifica]
Corresponen al Departament de Justícia les funcions:[1]
- Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
- Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
- La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
- Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
- Els notaris i registradors.
- La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
- Els afers religiosos.
- La memòria democràtica.
- Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)[modifica]
L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i dependent de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]
El servei de clínica medicoforense desenvolupa funcions de realització de peritacions medicolegals, control periòdic de lesionats i valoracions de danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals així com de l'assistència o vigilància facultativa de detinguts.[6] En depenen la secció de psiquiatria i la unitat de psicologia composta per psicòlegs i no per metges. Els psicòlegs forenses, en aquest cas, tindrien funcions d'auxiliar als metges forenses en les exploracions psicològiques, auxiliar als òrgans judicials en referència a temes psicològics i emetre dictàmens pericials sol·licitats per metges forenses, fiscalia o per jutjats i tribunals.[4]
Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)[modifica]
El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[7]
Centre de Mediació de Catalunya[modifica]
El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[8] és una institució, adscrita al Departament de Justícia que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació[9]
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)[modifica]
El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.
La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.
Memorial Democràtic[modifica]
El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.
Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)[modifica]
El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.
Llista de consellers[modifica]
.jpg)
Notes[modifica]
- ↑ Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
- ↑ Restitució del govern.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
- ↑ A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
- ↑ Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[10]
- ↑ A proposta de Junts pel Sí
Referències[modifica]
- ↑ «DECRET 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 25-05-2021. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2021. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4.
- ↑ «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ «DECRET 302/2001, de 20 de novembre, pel qual es crea l'Institut de Medicina Legal de Catalunya». DOGC. Generalitat de Catalunya, 27-11-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
- ↑ «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
- ↑ Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
- ↑ «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya |
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
