Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDepartament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Justicia c2.jpg
Districte administratiu.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdepartament de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deGovern de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: justiciacat Twitter: justiciacat Youtube: UCf0ckbFRnbXeNNB1n_ErYCw Modifica el valor a Wikidata

La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia. L'actual consellera de Justícia és Lourdes Ciuró i Buldó, des del 26 de maig de 2021.

Funcions[modifica]

Corresponen al Departament de Justícia les funcions:[1]

  • Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
  • Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
  • La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
  • Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
  • Els notaris i registradors.
  • La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
  • Els afers religiosos.
  • La memòria democràtica.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.

Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)[modifica]

L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i dependent de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]

El servei de clínica medicoforense desenvolupa funcions de realització de peritacions medicolegals, control periòdic de lesionats i valoracions de danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals així com de l'assistència o vigilància facultativa de detinguts.[6] En depenen la secció de psiquiatria i la unitat de psicologia composta per psicòlegs i no per metges. Els psicòlegs forenses, en aquest cas, tindrien funcions d'auxiliar als metges forenses en les exploracions psicològiques, auxiliar als òrgans judicials en referència a temes psicològics i emetre dictàmens pericials sol·licitats per metges forenses, fiscalia o per jutjats i tribunals.[4]

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)[modifica]

CIRE.svg

El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[7]

Centre de Mediació de Catalunya[modifica]

El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[8] és una institució, adscrita al Departament de Justícia que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació[9]

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)[modifica]

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.

La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.

Memorial Democràtic[modifica]

Logo del Memorial Democràtic.jpg

El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)[modifica]

Centrehistoriacontemporania.jpg

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.

Llista de consellers[modifica]

# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939)
1 1931/1932 Silver - replace this image male.svg Pere Comas i Calvet 28 d'abril de 1931 24 de gener de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
1932/1933
2 Pedro Corominas, Nuevo Mundo.jpg Pere Corominas i Montanya 24 de gener de 1933 3 de gener de 1934
3 1934/1939 Silver - replace this image male.svg Joan Lluhí i Vallescà 3 de gener de 1934 6 d'octubre de 1934[a] Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
1 de març de 1936[b] 26 de maig de 1936
- Silver - replace this image male.svg Pere Comas i Calvet 26 de maig de 1936 31 de juliol de 1936 Esquerra Republicana de Catalunya
4 Silver - replace this image male.svg Josep Quero i Molares 31 de juliol de 1936 26 de setembre de 1936
5 Silver - replace this image male.svg Andreu Nin i Pérez 26 de setembre de 1936 17 de desembre de 1936 Partit Obrer d'Unificació Marxista
6 Silver - replace this image male.svg Rafael Vidiella i Franch 17 de desembre de 1936 3 d'abril de 1937 Unió General de Treballadors
7 Retrat de Joan Comorera i Soler.jpg Joan Comorera i Soler 3 d'abril de 1937 5 de maig de 1937
- Silver - replace this image male.svg Rafael Vidiella i Franch 5 de maig de 1937 29 de juny de 1937
Conselleria de Justícia (1980-2002)
8 I Silver - replace this image male.svg Ignasi de Gispert i Jordà 8 de maig de 1980 24 d'agost de 1982 Unió Democràtica de Catalunya[c]
9 Silver - replace this image male.svg Agustí Bassols i Parés 24 d'agost de 1982 9 de maig de 1986
II
10 Joaquim xicoy.jpg Joaquim Xicoy i Bassegoda 9 de maig de 1986 4 de juliol de 1988
- III Silver - replace this image male.svg Agustí Bassols i Parés 4 de juliol de 1988 22 de desembre de 1992
IV
11 Antoni Isac i Aguilar.jpg Antoni Isac i Aguilar 22 de desembre de 1992 1 de febrer de 1995
12 Núria de Gispert a 2014.jpg Núria de Gispert i Català 1 de febrer de 1995 5 de febrer de 2001
V
VI
13 Josep-Delfí Guàrdia i Canela 5 de febrer de 2001 4 de novembre de 2002
Conselleria de Justícia i Interior (2002-2003)
- VI Núria de Gispert a 2014.jpg Núria de Gispert i Català 4 de novembre de 2002 17 de desembre de 2003 Unió Democràtica de Catalunya[c]
Departament de Justícia (2003-actualitat)
14 VII Josep Maria Vallès i Casadevall cropped.png Josep Maria Vallès i Casadevall 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 Ciutadans pel Canvi[d]
15 VIII Montserrat Tura.JPG Montserrat Tura i Camafreita 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 Partit dels Socialistes de Catalunya
16 IX Pilar Fernández Bozal retrat oficial 2010.jpg Pilar Fernández i Bozal 29 de desembre de 2010 27 de desembre de 2012 Independent[c]
17 X Germà Gordó retrat oficial 2012.jpg Germà Gordó i Aubarell 27 de desembre de 2012 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya[c]
18 XI Retrat oficial del Conseller de Justícia, Carles Mundó.jpg Carles Mundó i Blanch 14 de gener de 2016 28 d'octubre de 2017[e] Esquerra Republicana de Catalunya[f]
19 XII Ester Capella retrat oficial 2018.jpg Ester Capella i Farré 29 de maig de 2018 26 de maig de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya[11]
20 XIII Lourdes Ciuró retrat oficial 2021 (cropped).jpg Lourdes Ciuró i Buldó 26 de maig de 2021 En el càrrec Junts per Catalunya

Notes[modifica]

  1. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
  2. Restitució del govern.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
  4. A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
  5. Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[10]
  6. A proposta de Junts pel Sí

Referències[modifica]

  1. «DECRET 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 25-05-2021. [Consulta: 28 maig 2021].
  2. «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2021. [Consulta: 28 maig 2021].
  3. «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
  4. 4,0 4,1 Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4. 
  5. «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
  6. «DECRET 302/2001, de 20 de novembre, pel qual es crea l'Institut de Medicina Legal de Catalunya». DOGC. Generalitat de Catalunya, 27-11-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 29 gener 2013].
  7. «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
  8. «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
  9. Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Pla Nacional d'Impuls de la Mediació. [Enllaç no actiu]
  10. Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
  11. «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya