Síndic de Greuges de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSíndic de Greuges de Catalunya
Síndic de Greuges de Catalunya
Sindicatura de Greuges P1270154 ret 03.JPG
Seu del Síndic de Greuges de Catalunya, al passeig Lluís Companys de Barcelona
Dades base
Tipus entitat defensor del poble
Història
Fundació 20 març 1984
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Generalitat de Catalunya

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata
Fins al 2008, la seu de la sindicatura de Greuges va ser el palau dels marquesos d'Àlfarràs, a Barcelona.[1]

El Síndic de Greuges de Catalunya és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya les funcions del qual són definides als articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La seva missió és garantir el dret de totes les persones a una bona administració governamental. Ha d'atendre les queixes de les persones que es trobin desemparades davant l'actuació o la manca d'actuació de les administracions. La figura del Síndic té precedents històrics en les assemblees de pau i treva del s. XI així com en els provisors de greuges de l'edat mitjana. El síndic actual de Catalunya, des de juliol de 2004 és Rafael Ribó i Massó.

Història[modifica | modifica el codi]

Assemblees de pau i treva[modifica | modifica el codi]

Durant l'onada de lluites i enfrontaments socials que va patir Europa occidental poc abans de l'any 1000, es va crear a França la institució de la pau de Déu que pretenia oferir refugi a les persones indefenses. Aviat, aquesta institució es va estendre al sud, cap a Catalunya. Paral·lelament, es va estendre també la treva de Déu que establia la prohibició de lluitar els dies festius i en determinats períodes de l'any litúrgic.

L'any 1027, sota l'impuls de l'abat Oliba del Monestir de Ripoll, es van consolidar aquestes mesures protectores mitjançant la promulgació d'una Constitució de Pau i treva, la primera de les que es van aprovar a Catalunya a les dècades següents. Les assemblees que aprovaven aquestes constitucions —les assemblees de pau i treva— es van atribuir, amb el suport de l'autoritat del comte, el dret d'imposar penes materials a qui no respectés les constitucions. Així, es limitava el poder dels senyors i es castigava els culpables d'accions contra les persones. Constituïen, doncs, un sistema de control dels excessos de les autoritats, raó per la qual s'acostuma a considerar les assemblees de pau i treva com un primer antecedent de l'actual institució del Síndic de Greuges.

Els greuges[modifica | modifica el codi]

Més tard, quan van aparèixer les Corts Catalanes, la satisfacció de les reclamacions o les queixes dels habitants del país —els greuges— es va convertir progressivament en un punt cabdal de les reunions de Corts. Hi havia un greuge de cort quan algun poblador de Catalunya havia estat lesionat o perjudicat pel rei o pels seus oficials, fins i tot quan aquests havien actuat en exercici de la funció judicial. El concepte es va anar ampliant de manera que, amb el temps, gairebé qualsevol lesió es podia considerar greuge, sempre que pogués trobar base en alguna transgressió d'un dret o d'un compromís adquirit pel monarca.

Els greuges generals —els que afectaven el bé comú de tot el Principat— havien de ser atesos pel conjunt de la cort per mitjà de modificacions legislatives d'acord amb el rei. D'altra banda, es consideraven greuges particulars els que no afectaven l'interès general i podien ser presentats per persones particulars o per les corporacions municipals o d'altres. El rei resolia aquests greuges particulars durant la reunió de cort, bé directament o bé encarregant a un jutge que proposés una solució al Consell Reial.

Els provisors de greuges[modifica | modifica el codi]

A la Cort General de Perpinyà, l'any 1350, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, es presenta per primera vegada al rei un memorial de greuges de forma unitària i articulada. Però va ser el rei Martí l'Humà qui, l'any 1409, va institucionalitzar un procediment de satisfacció de greuges, amb la creació d'una comissió paritària formada per nou delegats del rei i nou dels estaments o braços de cort. Aquests delegats s'anomenaven jutges de greuges o provisors de greuges. Jutjaven cada cas col·legiadament i la seva sentència s'incorporava com un acte o juí de cort, tot i que sovint s'emetia molts mesos després.

A partir de l'any 1419, la comissió va estar formada només per nou provisors, tres nomenats pel rei i dos més per cada un dels tres estaments: eclesiàstic, nobiliari i ciutadà. En aquella època els representants de l'estament ciutadà rebien sovint el nom de síndics. Per tant, dos dels síndics eren escollits pels seus companys com a provisors de greuges per formar part de la comissió. En aquest sentit, es pot dir que a l'edat mitjana ja hi va haver uns "síndics de greuges". La seva missió no era idèntica a la de l'actual Síndic de Greuges, ja que actuaven de manera col·legiada i dictaven sentències. Tanmateix, hi ha similituds importants que van fonamentar la recuperació d'aquest nom per a la institució moderna. Els ciutadans presentaven les seves queixes al conjunt de l'estament ciutadà, que n'incorporava moltes al memorial de greuges que es presentava al rei i que havia de resoldre la comissió. En aquesta, els dos síndics provisors de greuges defensaven habitualment els interessos dels ciutadans que havien presentat la seva queixa i, en aquest sentit, es poden considerar un antecedent de l'actual institució del Síndic de Greuges. Com assenyala el professor Font Rius, totes dues institucions comparteixen el principi comú de l'autoresponsabilització del poder públic i les administracions per les infraccions comeses en perjudici dels particulars.

La institució del provisor de greuges, fundada pel rei Martí l'Humà l'any 1409, va desaparèixer l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta, com la resta de les institucions públiques catalanes. Per simbolitzar-ne la recuperació, l'any 1984 el Síndic de Greuges va agafar com a emblema de la nova institució l'escut del rei Martí l'Humà.

El Síndic de Greuges[modifica | modifica el codi]

En arribar la democràcia, al Congrés de Cultura Catalana de 1977, es va proposar el nom de Síndic de Greuges per a un comissionat parlamentari encarregat de defensar els drets dels ciutadans i de fiscalitzar l'Administració. L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 va preveure el nomenament d'un "Síndic de Greuges per a la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans". Finalment, el 20 de març de 1984 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei reguladora de la nova institució, a la qual s'encarregava la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, i amb aquesta finalitat se li atorgaven facultats de supervisió sobre l'Administració pública de la Generalitat i sobre els ens locals de Catalunya. L'any 1989 es va modificar la Llei per habilitar el Síndic de Greuges a designar un segon adjunt amb l'encàrrec de defensar els drets dels infants. (Llei SGC 1989)

El juliol de 2006 es va aprovar el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que renova i reforça la institució del Síndic i li atorga més competències. A partir d'aquest moment, el Síndic supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal.

El desembre de 2009, i en compliment del manament de l'EAC, s'aprova la nova llei del Síndic de Greuges, com a llei de desplegament bàsic de l'Estatut, segons exigeix l'article 62.2 de l'Estatut d'Autonomia.

El títol I de la Llei del Síndic estableix la doble finalitat de la norma: regular la figura del Síndic de Greuges d'acord amb les previsions de l'Estatut d'autonomia i designar el Síndic de Greuges com a mecanisme de prevenció de la tortura i dels tractes o penes cruels, inhumans o degradants, previst en el Protocol facultatiu de la Convenció de Nacions Unides.

El Síndic supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de les administracions locals de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen.

El síndic o síndica és elegit pel Parlament de Catalunya per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres per una durada de nou anys. Ha d'exercir les seves funcions amb imparcialitat i independència, i és inviolable per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei.

Els Síndics de Greuges de Catalunya han estat els següents:

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síndic de Greuges de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata