Junts per Catalunya (coalició)
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | JUNTSxCAT, JxCat i Junts | ||||
Tipus | coalició electoral | ||||
Ideologia | independentisme català socioliberalisme europeisme republicanisme liberalisme | ||||
Història | |||||
Creació | 13 novembre 2017 | ||||
Data de dissolució o abolició | 21 desembre 2020 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | https://www.juntspercatalunya.cat/ | ||||
Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[1][2] La candidatura està liderada per Carles Puigdemont i Casamajó.[3] El 2019 també es va acordar que es faria servir la mateixa marca per a les eleccions municipals, estatals i europees.
Història
[modifica]Junts per Catalunya és una marca electoral registrada per Convergència Democràtica de Catalunya[4] i el Partit Demòcrata Europeu Català,[5] però integrada també per persones independents, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. Després de la declaració d'independència de Catalunya del Parlament de Catalunya i la posterior activació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, Mariano Rajoy va convocar eleccions autonòmiques al Parlament.[6] Puigdemont s'havia exiliat a Bèlgica i diversos consellers del Govern de Catalunya estaven en presó preventiva acusats de sedició i rebel·lió. En aquest escenari, diversos dirigents del Partit Demòcrata -Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí-,[7] es van trobar amb Puigdemont a Brussel·les, on aquest va accedir finalment a ser candidat, amb la condició que fos una llista que superés les sigles nacionalistes i que sumés independents.[6] Inicialment Puigdemont havia proposat presentar-se com a cap de llista d'una agrupació d'electors.
El nom no era nou, ja que s'havia proposat inicialment en el congrés fundacional del Partit Demòcrata, tot i que va ser descartat per les votacions de les bases del partit. Finalment el sistema es va aprovar en el consell nacional del partit celebrat dimecres 15 de novembre de 2017.[6]
La creació de la formació, la consolidació i l'èxit parlamentari a més de la introducció de persones amb noves ideologies, va provocar baixes del Partit Demòcrata i també distanciaments entre els principals líders i exlíders polítics del Partit Demòcrata i la formació de Junts per Catalunya.
Candidatures
[modifica]La llista fou presentada per Puigdemont des de Brussel·les i va incorporar personalitats del partit, així com diversos independents com ara la filòloga Laura Borràs, la historiadora Aurora Madaula, l'escriptor Jaume Cabré, el sociòleg Salvador Cardús, la dibuixant Pilarin Bayés, l'actor Joan Lluís Bozzo, el cuiner Fermí Puig, l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i l'exnedadora i exresponsable de la selecció espanyola de natació sincronitzada Anna Tarrés, entre altres.[8]
Destaca el paper del president de l'ANC, Jordi Sànchez, que va ser segon en la llista per Barcelona, després de renunciar a tal càrrec.[9] De fet, fins a cinc membres del secretariat nacional de l'ANC van abandonar el càrrec per incorporar-se a les llistes d'aquesta candidatura (Francesca Ferreres, Alícia Casals, Assumpció Castellví i Pere Grau).[10]
Campanya electoral
[modifica]Elsa Artadi fou la cap de campanya i Eduard Pujol el portaveu. Dins de l'equip també hi havia Jaume Clotet, el director de comunicació del Govern, l'alcalde de Valls Albert Batet, el cap de gabinet de Puigdemont Josep Rius i el publicista Ramon Piqué.[11]
Resultats
[modifica]Contra tot pronòstic, Junts per Catalunya va obtenir 34 diputats (les enquestes en donaven al principi 13 i abans de les eleccions 25-27) per tant el resultat va sorprendre i va quedar per davant d'ERC (32 diputats) i la CUP (4 diputats). Entre tots tres grups van sumar 70 diputats, dos per damunt de la majoria absoluta.[12][13][14] La llista va superar per 12.000 vots i dos escons ERC, convertint-se en el partit independentista majoritari al Parlament.[15]
Legislatura 2017-2020
[modifica]La coalició va viure una profunda ruptura a mitjan 2020 quan l'entorn de Carles Puigdemont va formar el partit polític Junts per Catalunya i 5 diputats al Parlament de Catalunya van romandre en el Partit Demòcrata, que va denunciar a Junts per Catalunya per apropiació de la marca. El president de la Generalitat Joaquim Torra i Pla va anunciar la seva intenció de dissoldre anticipadament el parlament després de la crisi oberta entre Junts per Catalunya i ERC després de la inhabilitació com a diputat de Torra el 27 de gener de 2020.[16] Quim Torra va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, però la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya va obligar a posposar-les.[17] El 28 de setembre el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC en què inhabilitava Quim Torra per un any i mig per haver desobeït l’ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya electoral de les generals del 28-A. El 8 de gener de 2021 la Junta Electoral Central reconeixia al Partit Demòcrata els drets electorals respecte a l'antiga coalició.[18]
Partits del grup parlamentari
[modifica]Els partits que formen part del grup parlamentari al Parlament de Catalunya són:
- Partit Demòcrata, partit liderat per David Bonvehí i Miriam Nogueras.[19]
- Acció per la República, partit impulsat per Aurora Madaula i Oriol Izquierdo i continuador de Junts per la República.
Candidatures
[modifica]2017: Eleccions al Parlament de Catalunya
[modifica]- Carles Puigdemont i Casamajó, exalcalde de Girona i 130è President de la Generalitat (2016-2017). Partit Demòcrata.
- Jordi Sànchez i Picanyol, president de l'ANC i llicenciat en ciències polítiques per la UAB. Independent
- Clara Ponsatí i Obiols, consellera d'Ensenyament i doctora en economia per la Universitat de Minnesota. Independent
- Jordi Turull i Negre, conseller de Presidència, diputat des del 2004 en substitució de Duran i Lleida i president del GP Junts pel Sí. Partit Demòcrata.
- Laura Borràs i Castanyer, doctora en filologia romànica per la UB. Independent
- Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat i diputat des de 1997 en substitució de Macià Alavedra. Partit Demòcrata.
- Joaquim Forn i Chiariello, conseller d'Interior i tinent d'alcalde de Barcelona (2011-2015). Partit Demòcrata.
- Eduard Pujol i Bonell, periodista i director de RAC1. Independent
- Aurora Madaula i Giménez, historiadora. Independent
- Elsa Artadi i Vila, doctora en economia per Harvard, creadora de La Grossa de Cap d'Any, consultora del Banc Mundial i professora a la Fudan University de Xangai. Partit Demòcrata.
- Quim Torra, president interí d'Òmnium Cultural (2015) i Premi Carles Rahola d'assaig (2009). Unió (fins al 2009), Reagrupament (des del 2009)
- Lluís Font i Espinós, doctor en Ciències de l'educació per la UAB. PSC i Partit Demòcrata (des del 2016).
- Josep Riera i Font, periodista. Independent
- Anna Tarrés i Campa, entrenadora de natació sincronitzada de la selecció espanyola fins al 2012. Independent
- M. Isabel Ferrer i Álvarez
- Francesc de Dalmases i Thió, periodista. Independent.
- Josep Costa i Rosselló, professor de Dret a la UPF. Independent.
- Antoni Morral i Berenguer, exdiputat al Parlament de Catalunya per ICV. Independent.
- Sawla El Garbhi
- Neus Lloveras i Massana, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Partit Demòcrata.
- Anna Erra i Solà
- Miquel Buch i Moya, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis. Partit Demòcrata.
- M. Elena Fort i Cisneros, exdirectiva del Barça durant la presidència de Joan Laporta. Independent.
- Josep Puig i Boix
- Glòria Freixa i Vilardell
- Ferran Mascarell i Canalda, exconseller de la Generalitat de Catalunya.
- Maria Senserrich i Guitart
- Santiago Vilanova i Tané
- Montserrat Vilalta i Cambra
- Abigail Monells i Hernàndez
- Núria Guillaumes i Isern
- Meritxell Budó i Pla
- Rosa Artigal i Valls
- Bernat Parera i Berdala
- Joan Torres i Pérez
- Anna Figueras i Ibáñez
- Montserrat Royes i Vila
- Abel Plana i Campos
- Laura Bertran i Fontseré
- Martí Anglada i Birulés, periodista. Independent.
- Ramon Riera i Bruch
- Emili Valdero i Mora
- Maria Teresa Draper i Viada
- Marta Cervelló i Casanova
- Àlexandre Fenoll i Cruells
- M. Mercè Rius i Serra
- Marta Amigó i Olmos
- Eduard Sànchez i Campoy
- Francesca Ferreres i Storti
- Lluís Vall i Carrillo
- Enric Roca i Casas
- Salvador Escofet i Poblet
- Mercè Rueda i Tebé
- Lorena Judith Iglesias i Teixidó
- David Martínez i Raventós
- M. Teresa Casanovas i Archs
- Lourdes Ciuró i Buldó
- Josep Sort i Jané
- Anna Mulà i Arribas
- Imma Prat i Salvans
- Jordi Monés i Carilla
- Ramir de Porrata-Dòria i Yagüe
- Alícia Casals i Gelpí
- Pilar Calvo i Gómez
- Joan Oliveras i Bagués
- M. Àngels Torras i Ripoll
- Oriol Amat i Salas
- Antoni Trilla i García
- Marc Vidal i Aparicio
- Joan Lluís Bozzo i Duran
- Isidor Marí Mayans
- Francesc Xavier Hernàndez Cardona
- Maria Victòria Molins
- Manel Pousa Engroñat
- Mariona Isern i Casarramona
- Magda Oranich i Solagran
- Àngel Castiñeira i Fernández
- Virgínia Nobel i Martí
- Fermí Puig i Botey
- Ferran Requejo i Coll
- Marina Geli i Fàbrega
- Salvador Cardús i Ros
- Jaume Cabré i Fabré
- Pilarín Bayes i de Luna, il·lustradora. Independent
- Joan Rigol i Roig, president del Parlament. Unió (fins al 2015), Demòcrates de Catalunya
- Eusebi Campdepadrós i Pucurull, advocat, exmilitant d'ERC. Independent.
- Teresa Pallarès Piqué, exsubdelegada del govern espanyol a Tarragona i exregidora del PSC. Independent.
- Albert Batet i Canadell, alcalde de Valls. Partit Demòcrata.
- Mònica Sales de la Cruz
- Pere Grau Valls
- Assumpció Castellví Auví
- Joaquim Calatayud Casals
- Josep Sole Rojals
- Esther Flubaccher Domènech
- Xavier García Pujadas
- Marc Rovira Miró
- Hèctor López Bofill
- Dolors Sabaté Borges
- F. Xavier Salat Brúnel
- Maria Elena Solé Beltran
- Lídia Bargas Musoy
- Aurora Massip i Treig
- Andreu Suriol Ribé
- Gemma Geis i Carreras
- Lluís Puig i Gordi, exconseller de Cultura exiliat a Brussel·les. Partit Demòcrata.
- Marta Madrenas i Mir
- Narcís Clara i Lloret
- Lluís Guinó i Subirós
- Jordi Munell i Garcia
- Francesc Xavier Ten i Costa
- Ferran Roquer i Padrosa
- Pilar Adroher i Tarrés
- Núria Roig i Bazán
- Jordi Soler i Casals
- Carles Ribera i Rustullet
- Àstrid Desset i Desset
- Emili Ayats i Padros
- Teresa Casademont i Ruhí
- Laura Liarte i Castilla
- Salvador Clarà i Pons
- Josep Maria Forné i Febrer
- Marc Solsona i Aixalà
- Imma Gallardo Barceló
- Xavier Quinquillà Durich
- Montserrat Macià Gou
- Anna Geli España
- Cristina Casol Segués
- Ramon Royes Guàrdia
- Maricel Segú Peralba
- Enric Vall Dalmau
- Rosa Fàbrega Romà
- Jordi Murgó Ambou
- Rosa Maria Perelló Escoda
- Claustre Sunyer Cantons
- Josep Maria Solé Sabaté
2019: Eleccions generals espanyoles
[modifica]Congrés dels Diputats d'Espanya
[modifica]- Jordi Sànchez i Picanyol, independent.
- Laura Borràs i Castanyer, independent.
- Míriam Nogueras i Camero, Partit Demòcrata.
- Ramon Tremosa i Balcells, independent.
- Genís Boadella i Esteve
- Josep Rull i Andreu
- Ferran Bel i Accensi, Partit Demòcrata.
- Aurora Massip i Treig, independent.
- Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol, independent.
- Sergi Miquel i Valentí, Partit Demòcrata.
- Marina Geli i Fàbrega, independent.
- David Coromina i Juncà
- Fanny Carabellido i Bruns
- Jordi Turull i Negre
- Concepció Cañadell i Salvia
- Rosa Borrell, independent.
Senat d'Espanya
[modifica]2019: Eleccions al Parlament Europeu
[modifica]- Carles Puigdemont i Casamajó
- Toni Comín i Oliveres
- Clara Ponsatí i Obiols
- Erika Casajoana i Daunert
- Gorka Knörr Borràs
- David Coromina i Juncà
- Aleix Sarri i Camargo
- Alistair Ian Spearing Ortiz
- Antònia Font i Tous
- Meritxell Cardona i López
- Josep Maria Llop i Rigol
- Antoni Rodrigo (Roderic) i Tost
- Nereida Edo i Cárdenas
- Hadar Ayxandri i Sintorres
- Ana Catarina Vidinhas i Oliveira
- Xavier Vilalta i Isanta
- Josep Vicent Guia i Marin
- Víctor Solé i Ferioli
- Carlota Canut i Farré
- Remei Picart i Gardella
- Lídia Busom i Lleonart
- Andrés Da Silva i Jaime
- David Ramey i Ramirez
- Jeannine Abella i Chica
- Roger Mestre i Fàbregas
- Nadine Abi-Saleh
- Roser Colomé i Solé
- Stefania Zanier
- Joan Maria Piqué i Fernández
- Joan Mir i Obrador
- Victòria E. Molina i Fernández
- José Maria Carré
- Laia Comerma i Calatayud
- Joan Babeli i Shawa
- Meritxell Coma i Vernet
- Laura Delgado i Zambrano
- Miquel Àngel Cullerés i Balagueró
- Lowiena Andrea (Laura) de Haan
- Aleix Pons i Coll
- Alexandre Fenoll i Cruells
- Neus Bou i Castro
- Clàudia Cots i Casas
- Sergi Senpau i Rovira
- Ramon Minoves i Pujols
- Aleix Ruiz i Ferrando
- Susanna Maria Bazan i Lopez
- Manel Suñé i Mataoui
- Iris Albert i Bau
- Alexandre Gonzalo i Blay
- Santiago Vilanova i Tané
- Mònica Pastor i Portero
- Henry Michael i Ettinghausen
- Aurora Madaula i Giménez
- Joan M. Vallvé i Ribera
Suplents
- Joan Carles Mas i Noguera
- Jan Buti i Lozano
- Jordi Noguera i Mestanza
- Laia Vilajoana i Presas
- Lluna Baltasar i Comellas
- Àngel Ollich i Castanyer
- Lluís Antoni Climent i Oliveras
- Josep Sillero i Parejo
- Clara Tarrida i Felip
- Clàudia Garcia i Novellon
2019: Eleccions municipals
[modifica]- Jordi Monrós
- David Torrents
- Miquel Sámper
- Lourdes Ciuró i Buldó
- Francesc Baró
- Quim Carné
- Lluís Matas
- Carme Casablanca
- Oriol Vega
- Marisa Bagué
- Jaume Fontserè
- Clara Camps
- Aleix González
- Lídia Busom
- Ozy Arias
- Víctor Peña
- Toni Llorca
- Maite Soler
- Alistair Spearing
- Olga Balada
- Josep Suàrez
- Carme Torrente
- Manel Borrell
- Dolors Parés
- Corey Sànchez
- Carme Videra
- Manel Aguilar
- Laia Vinyes
- Joan Ignasi Sànchez
- Joaquim Bellmunt
- Antoni Postius
- Anna Campos
- Dídac Nadal
- Míriam Nogueras
- Gemma López Meya
- Carles Pellicer i Punyed
- Montserrat Vilella
- Teresa Pallarès
- Montserrat Caelles
- Marta Madrenas
- Carmela Fortuny
- Marta Amigo i Olmos
- Jordi Garcia i Mas
- Jaume Buscallà
- Valentí Junyent
Referències
[modifica]- ↑ «Junts per Catalunya: el nom de la llista de Puigdemont i el PDeCAT per al 21D». CCMA, 14-11-2017. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2017. [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ «Puigdemont encabezará una lista el 21-D bajo el nombre de 'Junts per Catalunya'» (en castellà). El Mundo, 13-11-2017. Arxivat 16 de novembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont». VilaWeb, 13-11-2017. Arxivat 13 de novembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ https://sede.oepm.gob.es/bopidiario/TOMO1_09-08-2016.pdf[Enllaç no actiu] (pàgina 32)
- ↑ http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/C3-JuntsPerCatalunya Arxivat 2018-02-05 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Junts per Catalunya: la marca que liderarà Puigdemont a les eleccions del 21-D». NacióDigital. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «El Consell Nacional del PDECat avala que Puigdemont ultimi la llista de Junts per Catalunya». Arxivat de l'original el 2017-11-19. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «Els independents de JxCat: Cabré, Cardús, Pilarín Bayés, Bozzo, Anna Tarrés, Oliveras...». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «Jordi Sànchez serà el número dos de la llista de Puigdemont». Arxivat de l'original el 2017-11-18. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «Sànchez avança la renúncia a l'ANC per anar a les llistes de JuntsxCat». Arxivat de l'original el 2017-11-22. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «Elsa Artadi dirigirà la campanya de Junts per Catalunya i Eduard Pujol en serà el portaveu». Arxivat de l'original el 2017-11-20. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ «El PP s'enfonsa i treu els pitjors resultats de la història». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-12-22 [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Catalunya - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «Sumari del DOGC». Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ Font Ribas, Marc «Qui són i d'on vénen els diputats del nucli dur de Puigdemont». Sentit Crític, 04-02-2018. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2018 [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Quim Torra anuncia el final de la legislatura i la convocatòria d'eleccions». betevé, 30-01-2020. Arxivat de l'original el 30 de gener 2020. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ March, Oriol. «El coronavirus allunya les eleccions catalanes almenys fins a finals d'any». Nació Digital, 06-04-2020. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Lasalas, Marta. «La JEC certifica que tots els drets electorals de JxCat corresponen al PDeCAT». El Nacional, 08-01-2021. Arxivat de l'original el 8 de gener 2021. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Press, Europa. «David Bonvehí, nou president del PDeCAT i Míriam Nogueras serà vicepresidenta», 22-07-2018. Arxivat de l'original el 2020-03-26. [Consulta: 26 març 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Programa electoral 2017 Arxivat 2017-12-08 a Wayback Machine. PDF