Natació sincronitzada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La natació sincronitzada és un esport que consisteix en fer una coreografia en piscina, sincronitzats entre si i acompanyats amb música sub-aquàtica. Combina la natació amb la dansa i la gimnàstica. Treballa les habilitats físiques d'un nedador, d'un jugador de waterpolo i d'una ballarina: força, resistència, flexibilitat i velocitat, entre altres. La primera ballarina aquàtica va ser l'australiana Annette Kellermann a inicis del segle XX. És un esport olímpic des de 1984. La competició està regida pel reglament de la Federació Internacional de Natació.

Categories i modalitats[modifica | modifica el codi]

Categories:

  • Aleví (fins als 11 anys)
  • Infantil (13-15 anys)
  • Júnior-Juvenil (16-18 anys)
  • Sènior (més de 18 anys)

Modalitats:

  • Solo
  • Duo
  • Equip
  • Rutina combinada
  • Figures
  • Solo tècnic
  • Duo tècnic
  • Equip tècnic

Normes bàsiques[modifica | modifica el codi]

  • Està prohibit tocar el terra de la piscina, la qual ha de tenir una fondària de 2'5m. S'ha de flotar fent un moviment de cames que es diu "Eggbeater".
  • S'han de dur unes pinces especials que s'ajusten al nas per evitar que entri aigua al nas durant les exhibicions.
  • Existeixen uns altaveus subaquàtics per escoltar la música sota l'aigua.
  • A les coreografies cal anar pentinades amb un monyo (amb gelatina al cap per aguantar els cabells) i maquillades.
  • Cada coreografia té una durada mínima i màxima en funció de l'edat i la modalitat.
  • A les coreografies el banyador és de lliure elecció, mentre que a les figures cal anar amb un casquet de bany blanc i un banyador negre.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1984 es va incloure per primera vegada com a esport als Jocs Olímpics de Los Angeles. Abans sempre s'havia considerat com a una afició i un entreteniment tant per a les nedadores com per als espectadors, ja que es considerava un ball dins l'aigua.

La natació sincronitzada als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

La natació sincronitzada té una notable tradició als Països Catalans, per bé que és una disciplina eminentment femenina.

La catalana Maria Aumacellas va ser la que va introduir la natació sincronitzada a Madrid durant els anys 1950.[1] Les primeres nedadores catalanes que van participar en un jocs olímpics foren Anna Tarrés i Mònica Antich l'any 1984. Als Jocs Olímpics d'Atenes 2004, les nedadores catalanes en rutina tècnica per equip assoliren el quart lloc i en la rutina tècnica duet Gemma Mengual assolí també el quart lloc. Posteriorment, als Jocs de Pequín 2008, les nedadores catalanes van obtenir una medalla de plata per equips, i una segona pel duet format per Gemma Mengual i Andrea Fuentes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Maria Aumacellas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natació sincronitzada Modifica l'enllaç a Wikidata