Federació Internacional de Natació

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióFederació Internacional de Natació
FINA logo cropped.jpg

LemaWater is our world Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFINA Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització esportiva internacional esport aquàtic
swimming association (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació19 juliol 1908, Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportwaterpolo
salts
cliff jumping (en) Tradueix
natació sincronitzada
natació
natació en aigües obertes
high diving (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitTerra i mundial Modifica el valor a Wikidata
Membre deAssociació Global de les Federacions Esportives Internacionals
Associació de Federacions Internacionals Olímpiques d'Esports d'Estiu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHusain Al-Musallam (en) Tradueix (2021–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfina.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: fina1908 Twitter: fina1908 Instagram: fina1908 Youtube: UCZko_COpTM4_d2kPrxZfzFg Flickr: fina1908 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

La Federació Internacional de Natació (en francès, Fédération Internationale de Natation, FINA) és l'organització internacional que regula les normes de la natació a nivell competitiu, i, de manera periòdica, organitza competicions i altres esdeveniments.

La seva seu està a Lausana (Suïssa) i compta amb l'afiliació de moltes federacions nacionals. Els principals càrrecs i òrgans de govern de la federació són: el president, el secretari general, els vicepresidents, el congrés (es reuneix cada dos anys), el cos executiu i els comitès tècnics. Des de l'any 2009 el president és el Dr. Julio Maglione, d'Uruguai.

Història[modifica]

La FINA va ser fundada el 19 de juliol de 1908 a Londres per representants de 8 federacions nacionals: Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Hongria, Regne Unit i Suècia.[1] Els campionats de natació han tingut diversos moments rellevants al llarg de la seva història.

El 1912 es van celebrar per primer cop competicions aquàtiques femenines als Jocs Olímpics d'Estocolm.[2] El 1922 Johnny Weissmuller (USA) és el primer esportista en nadar els 100 m lliures per sota del minut (58.6).[3] Gertrude Ederle (USA) és la primera dona que neda al Canal de la Mànega, en un temps dues hores, el 1926, més ràpid que el rècord de l’home anterior en aquesta travessia.[4]

El 1956 l'estil papallona de natació entra per primer cop a la competició olímpica als Jocs Olímpics de Melbourne.[5] Dawn Fraser (AUS) completa el seu hat-trick sense precedents als Jocs Olímpics de Tòquio de 1964 tercera victòria olímpica consecutiva als 100 metres lliures.[6] Quatre anys més tard als Jocs Olímpics de Mèxic del 1968 es formalitza el control temps electrònic en el control de les competicions de natació.[7]

En la dècada el 1970, Mark Spitz (USA) és el primer atleta a guanyar set medalles d'or de natació en una edició dels Jocs Olímpics de Munic (GER) de 1972. Totes les seves victòries van anar acompanyades del rècord mundial.[8] El 1973 se celebrà el primer Campionat del Món de natació a Belgrad (Iugoslàvia), amb la participació de 686 atletes de 47 països.[9] El 1979 s'organitzà la primera Copa del Món de waterpolo, a Rijeka (Iugoslàvia).[10]

Als 80'es comencen amb el trencament record de Vladimir Salnikov (URSS). Va ser el primer nedador que ha superat el límit de 15 minuts als 1500 m lliures: marca 14: 58,27 pel seu títol als Jocs Olímpics de Moscou.[11]La natació sincronitzada aparegué per primer cop en un programa dels Jocs Olímpics a Los Angeles 1984.[12] Dos anys mes tard s'obria l'Oficina permanent de la FINA a Lausana.[13] El 1988 Greg Louganis (USA) se li reconeix una cinquena medalla olímpica com a saltador als Jocs Olímpics de Seul. També va estar cinc vegades al podi d’un Campionat del Món FINA.[14]

En la dècada dels 90 se celebrà el primer Campionat del Món de natació en aigües obertes, a Perth (Austràlia) el 1991.[15] A les Olimpíades de Barcelona del 1992 Matt Biondi (USA) esdevé llegenda amb 11 medalles als Jocs i 11 premis al Campionat del Món FINA.[16] El 1993 se celebrà el primer Campionat del Món de natació en piscina curta, a Palma, amb la participació de 313 atletes de 46 països diferents.[17] El mateix any se celebren els primers Campionats del Món de natació en piscina curta a Palma de Mallorca.[17] El 1996 tanca la seva carrera el waterpolista Manel Estiarte, per molts considerats el millor jugador de waterpolo de la història, guanyant l’or als Jocs d’Atlanta. Va ser present a sis Jocs Olímpics (1980-2000).[18]

El 2004 Alexander Popov (RUS) deixa les piscines després d’una exitosa carrera que inclou nou medalles olímpiques i 11 premis al Campionat Mundial FINA.[19] Michael Phelps (EUA) supera Mark Spitz i es converteix en l'únic atleta de la història que ha guanyat vuit medalles d'or en una edició dels Jocs, a Beijing (CHN) del 2008. Quatre anys després, a la conclusió dels Jocs de Londres, anuncia el final de la seva carrera de natació, amb un total de 22 premis olímpics, inclosos 18 d’or, el millor de la història olímpica.[20] El 2016 va tornar als Jocs Olímpics de Rio eixamplant el seu palmarès de medalles.[21] El 2011 Guo Jingjing (CHN) tanca la seva brillant carrera de saltadora, després de sis medalles olímpiques i 11 mundials. Segueix sent la millor saltadora de la història.[22]

Esports[modifica]

La FINA controla sis esports aquàtics:

Campionats[modifica]

La FINA organitza diferents campionats i proves de totes les disciplines que controla.

Campionat del món[modifica]

El campionat més important organitzat per la FINA se celebra cada any imparell. Abans de l'any 2000 se celebraba cada quatre anys.

11è Campionat Mundial de Natació.

Campionats per disciplines[modifica]

La FINA organitza altres esdeveniments en categoria absoluta com Copes del món i Grand Prix. També s'encarrega dels mundials de categoria júnior i dels màsters.

Membres[modifica]

Els membres estan agrupats per continent, i hi ha 5 associacions continentals[23] a les quals cada federació nacional pot adscriure's com a membre. Mapa amb tots els països membres de la FINA. Estan agrupats per colors segons cada confederació.

Nota: El nombre que segueix a cada nom continental és el nombre de membres de la FINA que pertanyen a l'àrea geogràfica determinada. No és necessàriament el nombre de membres de l'associació continental.

Llista de presidents[modifica]

Presidents de la FINA
Nom País Mandat
George Hearn Regne Unit Regne Unit 1908–1924
Erik Bergvall Suècia Suècia 1924–1928
Émile-Georges Drigny França França 1928–1932
Walther Binner Alemanya Alemanya 1932–1936
Harold Fern Regne Unit Regne Unit 1936–1948
Rene de Raeve Bèlgica Bèlgica 1948–1952
M. L. Negri Argentina Argentina 1952–1956
Jan de Vries Països Baixos Països Baixos 1956–1960
Max Ritter Alemanya Alemanya 1960–1964
William Berge Phillips Austràlia Austràlia 1964–1968
Javier Ostos Mèxic Mèxic 1968–1972
Dr. Harold Henning Estats Units Estats Units 1972–1976
Javier Ostos Mèxic Mèxic 1976–1980
Ante Lambasa Iugoslàvia Iugoslàvia 1980–1984
Robert Helmick Estats Units Estats Units 1984–1988
Mustapha Larfaoui Algèria Algèria 1988–2009
Dr. Julio Maglione Uruguai Uruguai 2009-actualitat

Referències[modifica]

  1. «About FINA: Overview and history» (en anglès). fina.org. [Consulta: 5 setembre 2021].
  2. «The 1912 Olympic Games in Stockholm» (en anglès britànic). europeana.eu, 15-07-2021. [Consulta: 5 setembre 2021].
  3. Safire, William. The New York Times guide to essential knowledge. St. Martin's Press, 2007, p. 943. ISBN 978-0-312-37659-8. 
  4. «Gertrude Ederle becomes first woman to swim English Channel» (en anglès). History.com, Agost 2006. [Consulta: 5 setembre 2021].
  5. Colwin, Cecil. Breakthrough Swimming (en anglès). Human Kinetics, 2002, p. 31. ISBN 978-0-7360-3777-8. 
  6. «Dawn Fraser | Biography, Records, Olympic Medals, & Facts» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 5 setembre 2021].
  7. «Omega, the Olympics, and the innovations required to time the Earth’s Best» (en anglès). SecondTime. [Consulta: 5 setembre 2021].
  8. Large, David Clay. Munich 1972: Tragedy, Terror, and Triumph at the Olympic Games (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2012-04-16, p. 285. ISBN 978-0-7425-6741-2. 
  9. Serowik, Lauren. «Swimming World Presents "Remembering the 1st World Championships: Belgrade 1973"» (en anglès americà). swimmingworldmagazine.com, 05-06-2019. [Consulta: 5 setembre 2021].
  10. Nauright, John; Parrish, Charles. Sports Around the World: History, Culture, and Practice (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 403. ISBN 978-1-59884-300-2. 
  11. Lohn, John. The 100 Greatest Swimmers in History (en anglès). Rowman & Littlefield, 2018-08-24, p. 55. ISBN 978-1-5381-1383-7. 
  12. Whitney-Wei, Jordan. Katharine Whitney Curtis: Mother of Synchronized Swimming (en anglès). McFarland, 2020-01-17, p. 184. ISBN 978-1-4766-3823-2. 
  13. «FINA Headquarters» (en anglès). Fina.org. [Consulta: 5 setembre 2021].
  14. O'Neill, Tracy. «Greg Louganis: Far From Falling» (en anglès americà). rollingstone.com, 04-08-2015. [Consulta: 5 setembre 2021].
  15. Asmuth, Paul Andrew. Marathon Swimming The Sport of the Soul: Inspiring Stories of Passion, Faith, and Grit (en anglès). Elm Hill, 2019-01-08, p. 183. ISBN 978-1-59555-763-6. 
  16. «MATT BIONDI (USA): 1997 Honor Swimmer» (en anglès americà). ishof.org. [Consulta: 5 setembre 2021].
  17. 17,0 17,1 Sports: The Complete Visual Reference (en anglès). Québec Amerique, 2005, p. 73-74. ISBN 978-2-7644-0897-1. 
  18. Manresa Jódar, Carles. «Juegos Olímpicos: Estiarte, apellido olímpico» (en castellà). marca.com, 03-08-2016. [Consulta: 5 setembre 2021].
  19. Arribas, Carlos «La última zambullida del zar» (en castellà). El País [Madrid], 23-12-2004. ISSN: 1134-6582.
  20. «Michael Phelps vol aconseguir vuit ors a Pequín i batre el rècord de Mark Spitz». 324cat, 08-08-2008. [Consulta: 5 setembre 2021].
  21. TV3. «La llegenda: Michael Phelps, 28 medalles olímpiques». ccma.cat/tv3/a, 14-08-2016. [Consulta: 5 setembre 2021].
  22. «Guo may dive on after record gold» (en anglès). News BBC, 17-08-2008.
  23. «Continental Organisations» (en anglès). Fina.org. [Consulta: 5 setembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federació Internacional de Natació