Belgrad

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBelgrad
Београд i Beograd
Bandera de Belgrad Escut de Belgrad
Bandera de Belgrad Escut de Belgrad
Belgrade Montage.jpg

Localització
Belgrade in Serbia and Europe.png
44° 49′ 00″ N, 20° 28′ 00″ E / 44.816666666667°N,20.466666666667°E / 44.816666666667; 20.466666666667
Estat Sèrbia
Districte Ciutat de Belgrad
És capital de Sèrbia, Iugoslàvia, Sèrbia i Montenegro, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne de Sèrbia, República Socialista de Sèrbia, Despotat de Sèrbia i Ciutat de Belgrad
Població
Total 1.233.796
• Densitat 3.427,59 hab/km²
Geografia
Superfície 359,96 km²
Banyat per Sava i Danubi
Altitud 117 m
Organització i govern
• Cap de govern Siniša Mali
Indicatius
Codi postal 11000
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 011
ISO 3166-2 RS-00
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Belgrad (pronunciació pronunciació (pàg.)) (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Els primers documents on consta el nom eslau Beligrad (una variant de Beograd, que vol dir Ciutat Blanca) daten de l'any 878.

Medi físic[modifica | modifica el codi]

Vista satèl·lit de Belgrad

Belgrad jeu a la desembocadura dels rius Sava i Danubi on s'uneix a la Plana panònica i Península Balcànica. Al nord, limita amb la província de Voivodina (districtes de Srem, Banat Central  i Banat Meridional) a l'est amb el districte de Podunavlje, al sud-est amb el districte de Šumadija, al sud-oest amb el districte de Kolubara, i a l'oest amb el de Mačva. Consta de 17 municipis, dels quals 10 són urbans i 7 suburbans. Segons el cens del 2002, l'àrea metropolitana en té 1.281.801,[1] és la capital i ciutat més gran en el territori de l'ex-Iugoslàvia, i és la quarta ciutat dels Balcans, després d'Istanbul, Atenes i Bucarest.

Les coordenades de Belgrad són 44° 49′ 14″ Nord 20° 27′ 44″ Est i la seva altura mitjana sobre el nivell del mar és de 116.75 msnm.

La part més antiga de la ciutat, Kalemegdan, és a la vora dreta dels rius Sava i Danubi. Al mateix temps que la ciutat anava creixent, s'anava estenent per les dues vores del riu Sava, així que, avui hi tenim els municipis Nou Belgrad i Zemun que es troben a la riba esquerra del Sava. L'àrea urbana de la ciutat abasta els 359.96 km² i la metropolitana 3222.68 km². Belgrad, com moltes altres ciutats, es considera la cruïlla entre l'Est i l'Oest, l'Orient i l'Occident.[2]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Belgrad és continental moderat. La mitjana anual de la temperatura és de 11.7 °C. El més calorós és el mes de juliol amb una mitjana de 22.1 °C. Tanmateix, durant 31 dies la temperatura supera els 30 °C i 95 dies quan la temperatura supera els 25 °C. Les precipitacions són de 700 mm anuals. La mitjana de les hores de sol anual és de 2.096. Els mesos amb més sol són juliol i agost amb una mitjana de 10 hores de sol cada dia, mentre que els mesos de desembre i gener són els més foscos, amb una mitjana de 2-2.3 hores de sol cada dia.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments en el territori de Belgrad van aparèixer en la cultura prehistòrica Vincha al voltant de l'any 4800 aC. Al segle III AC en el territori de Belgrad s'hi van assentar els celtes i més tard, els romans van fundar la ciutat de Singidunum.[4][5]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El Setge de Belgrad el 1456

Singidunum va patir nombroses invasions - huns, sàrmates, ostrogots i àvars abans de l'arribada dels pobles eslaus al voltant de l'any 630 aC

El mateix nom de Beograd es diu per primera vegada l'any 878, durant el Primer Imperi Búlgar. Durant uns quatre segles, la ciutat se la disputen l'Imperi bizantí, el Regne d'Hongria i el Primer Imperi Búlgar.[6] Finalment va passar a mans dels governants serbis com la part del Regne de Sirmia el 1284. El primer rei serbi que va governar Belgrad va ser Stefan Dragutin (1276-1282), i el rei del Regne de Sirmia, que el va rebre com a regal del seu sogre, el rei hongarès Ladislau IV d'Hongria[7]

Després de grans pèrdues a la Batalla del riu Maritsa el 1371, i després la Batalla de Kosovo Polje el 1389, l'Imperi serbi va començar a enfonsar-se, sent el sud de l'imperi conquistat per l'imperi Otomà.[8][9] Malgrat això, el nord va resistir en la forma de Despotat de Sèrbia, amb Belgrad com a capital a partir de 1403. La ciutat va ressorgir durant el govern del dèspota Stefan Lazarević, el fill del famós governador serbi que va predre la vida a la Batalla del Kosovo knez Lazar Hrebeljanović.

Les antigues muralles, castells, ports, i esglésies van ser reforçats, el que va ajudar a no rendirse davant dels turcs durant 70 anys més. Per aquell temps, Belgrad era una espècie de refugi per als pobles balcànics que fugien del control otomà. Es creu que a la ciutat hi vivien d'entre 40.000 a 50.000 persones. Durant el regnat de Đurađ Branković la major part del territori del Despotat va caure en mans dels otomans, però Belgrad sí que va demanar ajuda al Regne d'Hongria.[7] Tanmateix, els otomans havien de conquerir Belgrad perquè representava un obstacle en el seu avens cap a l'Europa Central. Van atacar Belgrad el 1456, cosa que va donar pas al famós Setge de Belgrad, on l'exèrcit cristià sota el comandament de Janos Hunyadi que va defensar amb èxit a la ciutat de l'atac otomà.[10]

La conquesta otomana[modifica | modifica el codi]

Belgrad el segle XVI

Liderats per Solimà el Magnífic, els otomans van conquerir Belgrad el 28 d'agost de 1521. La ciutat va ser cremada i saquejada, i els turcs seguiren avançant lliurement cap a l'Europa Occidental, amenaçant el Sacre Imperi Romanogermànic, el que va donar lloc a un primer Setge de Viena el 1529.

Belgrad es va convertir en sanjak (en turc: districte), i durant els següents 150 anys va ser una ciutat tranquil·la i pacífica. Van venir molts comerciants de Dubrovnik, de Venècia, de Grècia i d'Àustria, així com artesans armenis, turcs i gitanos. Renovada i amb un nou aspecte brindat per l'arquitectura oriental, es va convertir en el punt de connexió entre les rutes d'Orient i Occident. El més gran apogeu que Belgrad va assolir en el segle XVIII sota el domini turc. Es creu que per aquell temps, a la ciutat hi vivien unes 100.000 persones[11] Durant tot aquest temps va ser afectada per la insurrecció sèrbia més gran contra l'ocupació otomana el 1594. Els turcs, en sufocar la rebel·lió, van castigar la població cristiana cremant les esglésies i les relíquies de Sant Sava en el plat de Vračar, lloc on ara es troba el temple ortodox més gran dels Balcans, la Catedral de Sant Sava. Aquest lloc es va escollir per la construcció del temple per commemorar aquest fet en els temps moderns[12]

Setge austríac de Belgrad al 1717, durant la Guerra turco-austríaca de 1716 a 1718

A finals del segle XVII, Belgrad va ser víctima d'una plaga, que juntament amb les rebel·lions dels geníssers va contribuir a l'estagnació de la ciutat. Després de 167 anys, Belgrad es va convertir en un camp de batalla de les guerres turco-austríaques. Al llarg d'aquestes, Belgrad va ser ocupada pels Austrohongaresos tres vegades (1688-1690, 1717-1739, i 1789-1791), però cada vegada va ser ràpidament represa pels turcs.[11] Durant aquest període, la ciutat va estar afectada per dues Grans Migracions Sèrbies, en les quals centenars de milers de serbis, liderats pels seus patriarques, es van retirar juntament amb els austríacs a l'Imperi d'Habsburg el 1690 i 1737-39, establint-se en els territoris de Vojvodina i Eslavònia modernes.[13] Durant la Primera Insurrecció Sèrbia, els serbis van prendre la ciutat el 1806, i la van governar fins al 1813, quan la van reprendre els turcs.[14] El 1817, Belgrad es va convertir en la capital de l'entitat autònoma, el Principat de Sèrbia (excepte el període 1818-1841, quan Kragujevac va ser la capital del país).[15]

Després de la independència[modifica | modifica el codi]

El carrer principal de Belgrad, Knez Mihailova al començament del segle XX

Després de la retirada dels últims turcs el 1867, el Príncep Mihailo Obrenović va traslladar la capital de Kragujevac a Belgrad. Quan l'any 1878 independitzant-se completament dels turcs, Sèrbia es va transformar en el Regne de Sèrbia i Belgrad experimentava un desenvolupament vertiginós, tornant a ser el punt de cruïlla als Balcans.[14][16] Tot i això, malgrat la inauguració del ferrocarril a Niš, la segona ciutat més important del país, Sèrbia es va quedar en un país principalment agrari, i l'any 1900 Belgrad només tenia 69.100 habitants.[17]

Fins al 1905, la població havia augmentat a més de 80.000 i amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, el nombre d'habitants a Belgrad sobrepassava la xifra de 100.000, sense Zemun, que per aquells temps pertanyia a l'imperi Austrohongarés[18][19]

Auguste i Louis Lumière, els primers directors de cine, van celebrar la primera presentació de pel·lícules als Balcans i a Europa Central a Belgrad, al juny de 1896. El mateix any, Johann Strauss II va celebrar un concert a la ciutat.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

A la Primera Guerra Mundial, els monitors de l'imperi Austrohongarès van bombardejar Belgrad el 29 de juliol de 1914, i va ser presa el 30 de novembre per l'exèrcit austrohongarès sota el comandament d'Oskar Potiorek. Va ser represa el 15 de desembre del mateix any per les tropes sèrbies sota el comandament del mariscal Radomir Putnik. El 9 d'octubre del 1915, Belgrad va caure en mans de les tropes alemanyes i austrohongareses sota el comandament del Mariscal de Camp August von Mackensen, després d'una llarga batalla entre el 6 i el 9 d'octubre, quan gran part de la ciutat va patir molts danys. La ciutat va ser alliberada per les tropes serbies i franceses el 5 de novembre del 1918, sota el comandament del Mariscal Louis Franchet d'Esopérey i del príncep Alexander de Sèrbia.

Després de la guerra, Belgrad va experimentar un ràpid desenvolupament i la modernització significativa com a capital del Regne de Iugoslàvia, durant els anys 20 i els 30. El nombre d'habitants va augmentar a 239.000 (el 1931, Zemun inclòs, que abans formava part del territori autrohongarés), i 320.000 fins al 1940: el percentatge de la mitjana de creixement entre el 1921 i el 1948 va ser d'un 4,08 anual.[19] El 1927, es va inaugurar el primer aeroport de Belgrad, i el 1929, la primera radio-emissora va començar a emetre el programa. El 1935, es va inaugurar el pont del Danubi entre Belgrad i Pančevo.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El 25 de març de 1941, el govern del regent, Príncep Pavle va signar el Pacte Tripartit (en serbi: Trojni pakt), sumant-se a les Potències de l'Eix en un intent de quedar-se fora del conflicte de la Segona Guerra Mundial. El 27 de març, el poble es va manifestar pels carrers amb el lema "Millor guerra que pacte!", i l'exercit va organitzar el cop d'estat, liderat pel comandant de les Forces Aèries, el general Dušan Simović, qui va proclamar al rei Petar major d'edat i capaç de regnar (tenia 17 anys). Com a càstig, el 6 d'abril del 1941, Belgrad va ser bombardejada per la Luftwaffe alemanya: van morir milers de persones (segons s'estima, entre 5.000 i 17.500[20]). Es va cremar la Biblioteca Nacional amb 300.000 manuscrits i llibres de l'Edat Mitjana, més de 1.300 manuscrits datats entre el segle XII i el XVIII.[20] Iugoslàvia va ser envaïda i destruïda per les forces alemanyes, italianes, hongareses i búlgares, i les parts occidentals van ser incorporades en estat titella nazi, Estat Independent de Croàcia.

Durant l'estiu i la tardor del 1941, com a represàlia a alguns atacs de guerrilla, els alemanys van efectuar diverses massacres als ciutadans de Belgrad; en particular, als membres de la comunitat jueva de Belgrad van ser la meta d'afusellaments massius per ordre del general Franz Böhme, el governador militar de Sèrbia de les forces de Wehrmacht. Böhme va introduir la norma d'afusellament de 100 serbis i jueus per cada alemany mort. Belgrat va ser la seu del govern titella del general Milan Nedić durant la Segona Guerra Mundial.

La ciutat va ser bombardejada per segona vegada del 16-17 d'abril del 1944 pels Aliats, en el que van morir unes 1.600 persones. Tant aquest com el bombardeig alemany del 1941, van succeir el dia de la Setmana Santa ortodoxa. Tanmateix, gran part de la ciutat va quedar sota l'ocupació alemanya fins al 20 d'octubre del 1944, quan va ser alliberada pels partisans iugoslaus comunistes i l'Exèrcit Roig. El 29 de novembre del 1945, el mariscal Josip Broz Tito va proclamar la República Federal Socialista de Iugoslàvia a Belgrad. El coronel Draža Mihailović va ser jutjat i executat a Belgrad el 1946.

Durant la Segona Guerra Mundial, Belgrad va perdre uns 50.000 habitants, i va patir una destrucció i uns danys materials incalculables.[16]

Després de la guerra[modifica | modifica el codi]

En el període de postguerra, Belgrad creixia ràpidament com la capital de la nova Iugoslàvia, desenvolupant-se com el centre industrial del país.[16] El 1958, la primera cadena de televisió estatal va començar a emetre el programa. El 1961, es va celebrar el Congrés dels països no alineats, amb Tito com a president del Congrés.

El 1968, van tenir lloc les manifestacions estudiantils més grans contra Tito, i com a resultat hi va haver diferents enfrontaments violents entre els estudiants i la policia.

El 1972, Belgrad va ser l'epicentre de l'últim gran brot de verola a Europa, que es va poder controlar posant la gent en quarantena i amb vacunes massives[21]

Història moderna[modifica | modifica el codi]

Pobednik (El Víctor), el símbol de Belgrad

El 9 de març del 1991, hi va haver les manifestacions massives contra el règim de Slobodan Milošević sota el lideratge de Vuk Drašković.[22] Van morir dues persones, 203 van resultar ferides i 108 detingudes.[23] Segons les valoracions dels mitjans de comunicació, aquell dia van assistir a les manifestacions entre 100.000 i 150.000 persones. El règim va fer sortir els tancs al carrer per restaurar l'ordre.[24][25]

Després del suposat frau en les eleccions locals, es van celebrar manifestacions diàries entre el novembre del 1996 i el febrer del 1997 contra el règim de Slobodan Milošević.[26] Aquestes manifestacions van donar el seu fruit - Zoran Đinđić es va convertir en alcalde de Belgrad, el primer alcalde en 50 anys que no havia format part de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia o a la seva branca el Partit Socialista de Sèrbia. .[27]

El 24 de març de 1999, una vegada més, Belgrad va ser bombardejada, i aquest cop, per les forces de l'OTAN. Aquest bombardeig formava part de la Guerra de Kosovo del 1999. La ciutat va patir danys importants. Els objectius, entre d'altres, van ser els edificis dels Ministeris d'Assumptes Interns, l'edifici de l'Estat Major, l'edifici de la Radiotelevisió de Sèrbia (on van morir 16 tècnics), diferents hospitals, l'Hotel Iugoslàvia, la Torre Ušće, la Torre de la Televisió a Avala i l'ambaixada Xinesa.[28]

Després de les eleccions del 2000, a Belgrad hi va haver les més grans manifestacions de la història de la Sèrbia moderna, amb la participació de més de mig milió de persones (estimacions de la policia: 80.000, més d'un milió, segons Misha Glenny, que van portar al derrocament del poder de Slobodan Milošević el 5 d'octubre.[29][30]

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Belgrad té l'estatus d'unitat territorial especial a Sèrbia, amb el seu propi govern autònom[31] Està dividit en 17 municipis amb els seus propis consells locals.[32] Belgrad ocupa el 3,6% de la República de Sèrbia, i el 21% de la població sèrbia (sense la província del Kosovo), viu a la ciutat[33] És el centre de comerç, cultura, educació i ciències de la República Sèrbia.

El territori de Belgrad està dividit en 17 municipis, cada un amb el seu propi consell local[32]

Map dels municipis de Belgrad

.

Actualment, l'alcalde de Belgrad és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demòcrata. Va ser escollit el 2004. El primer alcalde de Belgrad escollit democràticament en tota la història moderna va ser Dr. Zoran Đinđić, escollit el 1996.

Municipis[modifica | modifica el codi]

La ciutat està dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen l'estatus de "municipi urbà", i 7 de "municipi suburbà". Els municipis suburbans tenen un poder més ampli, principalment en els camps de construcció, plans urbanístics, i previsió pública.[32] La majoria dels municipis estan situats a la riba sud dels rius Sava i Danubi, a la regió de Šumadija. Tres dels municipis (Zamun, Novi Beograd i Surčin) estan ubicats a la riba nord del riu Sava, a la regió de Srem, mentre que el municipi de Palilula està situat a les dues ribes del riu Danubi, a les regions de Šumadija i Banat.

Nom Superfície (km²) Població (1991) Població (2002) Urbà/Suburbà
Barajevo 213 20.846 24.641 Suburbà
Čukarica 156 150.257 168.508 Urbà
Grocka 289 65.735 75.466 Suburbà
Lazarevac 384 57.848 58.511 Suburbà
Mladenovac 339 54.517 52.490 Suburbà
Novi Beograd 41 218.633 217.773 Urbà
Obrenovac 411 67.654 70.975 Suburbà
Palilula 451 150.208 155.902 Urbà
Rakovica 31 96.300 99.000 Urbà
Savski Venac 14 45.961 42.505 Urbà
Sopot, Serbia 271 19.977 20.390 Suburbà
Stari Grad 5 68.552 55.543 Urbà
Surčin Part del municipi de Zemun fins al 2004 Suburbà
Voždovac 148 156.373 151.768 Urbà
Vračar 3 67.438 58.386 Urbà
Zemun
Surčin inclòs
438 176.158 191.645 Urbà
Zvezdara 32 135.694 132.621 Urbà
TOTAL 3227 1,552,151 1,576,124 n/a
Font: Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia[33]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'últim cens del 2002, Belgrad té 1.576.124 habitants, dels quals 1.417.187 es van declarar serbis, 22.161 es van declarar iugoslaus, 21.190 montenegrins, 19.191 com a romanesos, 10.381 com a croats, 8.372 com a macedonis, i 4.617 com a musulmans.[34]

Tot i que a Belgrad hi ha diferents comunitats religioses, la més nombrosa és l'Església Ortodoxa Sèrbia, amb uns 1.429.170 creients. L'Islam és la segona religió més nombrosa, amb uns 20.366 creients, la tercera és l'Església Catòlica amb uns 16.305 creients. Abans de la Segona Guerra Mundial, Belgrad tenia una nombrosa comunitat jueva, però amb l'ocupació nazi i l'emigració subseqüent a Israel, el nombre va caure a 415. També hi ha 3.796 protestants a la ciutat.[35]

A part dels seus habitants naturals, Belgrad és la llar de molts serbis de tota l'exIugoslàvia, que van venir a buscar una vida millor, o fugien com a refugiats de la guerra i la neteja ètnica.[36] Extra oficialment - i tenint en compte el gran nombre de serbis refugiats de Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, els estudiants i la gent comptada en censos en les seves pròpies citats - la població sobrepassava els 2 milions de persones.

A Belgrad també hi vivien molts estrangers. A partir dels anys 90, es va formar una comunitat significant de ciutadans xinesos. El Novi Beograd, Blok 70 és conegut com el barri xinès.[37][38] També hi ha molts àrabs, els que van venir a estudiar als anys 70 i 80, i que es van quedar formant famílies a la ciutat.[39][40] Molts d'ells són naturals de Síria, Jordània o Iraq.

Economia[modifica | modifica el codi]

Edifici del Banc Nacional de Sèrbia, a prop de la Plaça Slavija

Belgrad és la part econòmicament més desenvolupada de Sèrbia. Més del 30% del PIB de Sèrbia es genera a la ciutat, en la qual també es troba el 30% de la població amb feina.[41] L'economia de la ciutat ha experimentat un creixement ràpid a partir del 2000. Durant els anys 90, la ciutat (igual que tot el país) va estar greument afectada per la crisi econòmica provocada per les sancions imposades per la comunitat internacional. La hiperinflació tremenda del dinar iugoslau també va destruir l'economia de la ciutat. Però amb el derrocament de Slobodan Milošević el 2000, les sancions van ser suprimides, cosa que suposava una nova etapa per l'economia de la ciutat, com també per tot el país.

El Banc Nacional de Sèrbia està ubicat a la ciutat, igual que les altres companyies importants com Jat Airways, Telekom Srbija, Telenor Sèrbia, Delta Holding, Société Générale, Japan Tobacco, i moltes més.[42][43]

Segons les últimes estadístiques de març del 2007, la mitjana d'un salari brut mensual a Belgrad és de 46.048 dinars serbis (al voltant de €565 (euros) o $770 (dòlars dels Estats Units), i la mitjana d'un salari net mensual a Belgrat és al voltant de 33.079 dinars serbis (€405 o $555), el que representa un dels salaris més alts en tota Sèrbia.[44]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Belgrad és cada any l'amfitrió de molts esdeveniments culturals com el FEST (Festival de Cinema de Belgrad), el BITEF (Festival de Teatre de Belgrad), el BELEF (Festival d'Estiu de Belgrad), el BEMUS (Festival de música de Belgrad), la Fira del llibre de Belgrad, i la Fira de la Cervesa de Belgrad.[45] Molts escriptors famosos vivien i encara viuen a Belgrad - Branislav Nušić, Miloš Crnjanski, Borislav Pekić, Milorad Pavić i Meša Selimović.[46][47][48] També, el guanyador del Premio Nobel, Ivo Andrić, vivia i treballava a Belgrad, on va escriure la seva novel·la mundialment famosa, Un pont sobre el Drina.[49]

Gran part de la indústria cinematogràfica de Sèrbia es troba a Belgrad. Una de les pel·lícules més famoses que el 1995 va guanyar la Palma d'Or a Cannes, "Underground" d'Emir Kusturica, es va rodar en aquesta ciutat.

Als anys 80, Belgrad va ser també un dels centres de la New Wave iugoslava: VIS Idoli, Ekatarina Velika i Šarlo Akrobata són només uns quants grups que venien de Belgrad. Altres grups de rock famosos eren Riblja Čorba, Bajaga i instruktori, etc.[50] En el temps de l'antiga Iugoslàvia, Belgrad també va ser el centre de la música coneguda com a "turbofolk", i una de les representants més conegudes és Ceca Ražnatović. Actualment, Belgrad és el centre del hip hop serbi, amb representants tan destacats com Beogradski Sindikat, Škabo, Marčelo.[51][52]

La cultura del teatre està bastant desenvolupada a Belgrad. Existeixen nombrosos teatres, dels quals el més important és el Teatre Nacional, juntament amb el Teatre de Drama Iugoslau, el Teatre Zvezdara. i l'Atelje 212. L'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Sèrbia també estan a Belgrad, així com la Biblioteca Nacional de Sèrbia.

A Belgrad, també s'hi troben moltes institucions culturals estrangeres. com per exemple, l'Institut Cervantes, el Goethe-Institut i el Centre Culturel Français que estan a la rambla principal de Belgrad, al carrer Knez Mihajlova. Altres centres culturals són l'American Corner, el Forum de Cultura Austríaca (alemany: Österreichischen Kulturforums), el British Council, el Centre de Cultura i Ciències Rus (rus: Российский центр науки и культуры), l'Institut de Confuci, el Centro Cultural Canadenc, l'Instituto Cultural Italià (italià: Istituto Italiano di Cultura), i el Centre Cultural de la República Islàmica d'Iran.

Amb la victòria de la representant sèrbia Marija Šerifović en l'Eurovisió 2007, Belgrad serà l'amfitriona del proper certamen.[53]

Museus de Belgrad[modifica | modifica el codi]

Evangeli de Miroslav, manuscrit de l'Edat Mitjana que es troba en el Museu Nacional

El museu més prestigiós a Belgrad és el Museu Nacional, fundat el 1844. Acul una col·lecció de més de 400.000 objectes d'exposició, incloent-hi obres mestres estrangeres. El famós evangeli de Mirslav forma part de la col·lecció d'aquest museu.[54]

El Museu Militar de Belgrad és bastant popular entre els turistes estrangers, en part per les restes del Lockheed F-117 Nighthawk abatut per les forces antiaèries iugoslaves durant el bombardeig de l'OTAN el 1999,[55] però també és popular per les més de 25.000 peces exposades, de les quals, algunes daten del període de l'imperi romà.[56][57]

Un altre museu similar és el Museu de l'Aviació Iugoslava, on hi ha més de 200 avions, dels quals, uns 50 estan exposats. Alguns dels exemplars que aquest museu guarda, són únics en la seva espècie, com per exemple el Fiat G.50. Aquest museu també conté restes de l'avió estatunidenc de l'OTAN abatut.[58]

El Museu etnogràfic de Belgrad, fundat el 1901, conté més de 150.000 peces d'exposicions que demostren la cultura urbana i rural dels Balcans, especialment dels països de l'ex-Iugoslavia.[59] El Museu d'Art Contemporani de Belgrad té la col·lecció de més de 8.540 obres d'art fetes a Iugoslàvia des del 1900.[60] El Museu de Nikola Tesla, fundat el 1952, guarda objectes personals de Nikola Tesla, l'inventor i científic que va donar nom a la unitat Tesla. Té uns 160.000 documents originals i 5.700 objectes d'una altra mena.[61]

Un altre museu important de Belgrad és el Museu de Vuk i Dosiej, que forma part del Museu Nacional, i que demostra les vides, les obres i el llegat de Vuk Stefanović Karadžić, el reformador de la llengua sèrbia i Dositej Obradović, el primer Ministre d'educació de Sèrbia.[62]

També hi ha el Museu d'Art Africà, fundat en els dies de solidaritat amb els països en desenvolupament africans.

Educació[modifica | modifica el codi]

Belgrad té dues universitats estatals i diferents institucions d'educació superior. La Universitat de Belgrad, amb uns 70.000 estudiants,[63] té les seves arrels en el Liceu fundat el 1808[64] i a l'Escola Gran fundada el 1863.[65] És una de les institucions més antigues del país, donat que la institució més antiga és l'Escola de Mestres a Subotica, que va ser fundada l'any 1689.

També existeixen 195 escoles d'educació primària, i 85 d'educació secundària. De les 195 escoles primàries, 162 són regulars, 14 especials, 15 d'art i 4 per adults. El sistema d'educació secundària compta amb 51 escoles professionals, 21 escoles d'orientació universitària, 15 d'art i 500 edificis en 1.100.000 km².[66]

Vida nocturna[modifica | modifica el codi]

Belgrad té la reputació d'una ciutat amb una vida nocturna vibrant, amb gran quantitat de bars, restaurants, discoteques i bars musicals que estan oberts fins a la matinada, i que estan situats per tota la ciutat. A part del centre, la zona més característica de la vida nocturna a Belgrad són les splavovi ("barcasses") - discoteques, bars i restaurants allotjats en els vaixells ancorats al llarg de les ribes del Sava i el Danubi.[67][68][69]

Molts visitants de cap de setmana, especialment de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia, consideren a Belgrad com una ciutat més metròpolis que les seves pròpies capitals, donat que a Belgrad hi troben, com diuen, l'ambient amistós, fantàstics bars i discoteques, copes barates i absència de dificultats lingüístiques, i també de les restriccions legislatives de la vida nocturna.[70][71]

Entre els clubs alternatius, en destaca, des de fa molt temps, l'Academija, el club dels estudiants d'arts, que es troba a l'edifici de la Facultat de Belles Arts al carrer Knez Mihajlova, i el KST (en serbi:Klub Studenata Tehnike), el club dels estudiants d'enginyeria elèctrica, que es troba al soterrani de l'edifici de la mateixa facultat.[72][73] Un dels llocs més famosos entre els diferents esdeveniments alternatius de la ciutat, és l'SKC - Studentski kulturni centar (Centre cultural estudiantil), que es troba al costat del gratacel més alt de Belgrad, i un dels símbols de la ciutat, la torre Beograđanka. L'SKC és on tenen lloc molts concerts de grups estrangers, però també hi ha exposicions d'art debats públics i discussions.[74]

Un altre tipus d'oci, una mica més tradicional, acompanyat per la música tradicional típica dels nuclis urbans del nord de Sèrbia, és l'anomenada "starogradska muzika" (que més o menys vol dir la música urbana antiga) es pot trobar a "Skadarlija", la part antiga de la ciutat, on es reunien els poetes i artistes del segle 19, i que en aquell temps va ser un barri bohemi. Tot el carrer central, Skadar, ha conservat el mateix aspecte que tenia en el segle 19, juntament amb les voreres de pedra i les cases de l'època. Allà s'hi pot trobar els restaurants més antics i tradicionals de la ciutat anomenats "kafana", on es poden assaborir els diferents plats típics de la gastronomia sèrbia.[75] Una de les "kafanes" més antigues de la ciutat, que encara guarda l'ambient dels temps bohemis de Skadarlija, és Znak pitanja.[76] En el mateix carrer, també hi ha l'edifici de la fàbrica de cervesa més antiga de Belgrad, fundada durant la primera meitat del segle 19.[77]

Esports[modifica | modifica el codi]

Belgrad té, al voltant de mil instal·lacions esportives, on moltes d'elles van acollir tot tipus d'esdeveniments esportius.[78]

En els últims anys, Belgrad va ser amfitriona de diferents esdeveniments importants, com l'Eurobasket 2005, el Campionat europeu de voleibol, 2005, i el Campionat europeu de Waterpolo, 2006. La ciutat també acollirà el Festival Olímpic de Joventut d'Europa el 2007, així com la Universiada el 2009, on va guanyar a la ciutat mexicana de Monterrey, i a la polonesa, Poznań[79]

Belgrad també va ser candidata per l'organització dels Jocs Olímpics el 1992, quan la guanyadora va ser Barcelona, i en els Jocs Olímpics el 1996, quan va guanyar Atlanta.[80][81]

La ciutat és la llar de dos dels clubs més famosos de Sèrbia - l'Estrella Roja i FK Partizan, així com els estadis dels respectius clubs - La Marakana, estadi de l'Estrella Roja, i l'Estadi del Partizan[82] Arena i el Hala Pionir són dos centre poliesportius on tenen lloc partits de bàsquet,[83][84] mentre que al centre poliesportiu Tašmajdan es fa servir per partits de waterpolo

Ada Ciganlija és el complex exterior d'oci i esports més gran de Belgrad. Anteriorment era una illa en mig del riu Sava, ara està connectat amb la riba, formant un llac artificial en el riu. Les platges d'Ada Ciganlija són el lloc on els belgradencs es van a refrescar i a descansar durant els estius calorosos. Hi ha 7 kilòmetres de platja juntament amb les instal·lacions esportives on es practiquen diferents esports, com golf, futbol, bàsquet, voleibol, rugbi, beisbol, i tennis.[85] També es poden practicar els esports extrems, com el bungee, l'esquí aquàtic i el paintballing.[86] També hi ha molts llocs on es pot practicar el ciclisme, o fer grans passejades per la natura, o fer joging.[87][88]

Turisme[modifica | modifica el codi]

A partir del 2000, amb les renovacions diplomàtiques amb l'Europa Occidental i els Estats Units, a Belgrad s'hi torna a notar la presència de turistes estrangers, absents des de la Guerra dels Balcans, dels noranta. L'Organització del Turisme de Belgrad (TOB) és l'organització oficial que promociona Belgrad com a destinació turística.

Els barris i edificis històrics de Belgrad són les principals atraccions de la ciutat. Entre altres, hi ha: Skadarlija, Museu Nacional de Sèrbia, Teatre Nacional, Zemun, la Plaça Nikola Pašić, la Plaça Terazije, la Plaça dels Estudiants, la Kalemegdan, el Carrer Knez Mihailova, el Parlament de Sèrbia, el Temple de Sant Sava, i el Palau Antic. A més, existeixen molts parcs, monuments, museus, bars, restaurants i botigues; a les dues vores del Sava el Mausoleu de l'Heroi Desconegut a Avala (obra d'Ivan Meštrović), Mausoleu de Tito, conegut també com a Kuća cveća (Casa de Flores). Els parcs Topčider i Košutnjak són molt populars, especialment entre els turistes de les repúbliques ex-iugoslaves.

Darrerament el nombre de turistes joves, en especial de Croàcia, Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina, vénen a Belgrad a passar el cap de setmana i gaudir de la seva vida nocturna.[70][71]

Mitjans Comunicació[modifica | modifica el codi]

Belgrad és el centre mediàtic més important de Sèrbia. La ciutat és la llar de les cadenes de televisió líders, com Radiotelevisió de Sèrbia (RTS), que està en procés de transformació en un mitjà d'informació público.[89] La discogràfica de la RTS, la PGP RTS, també es troba a Belgrad.[90] La cadena de televisió més popular és la multinacional sèrbia RTV Pink, coneguda pels seus programes d'entreteniment, i és considerada per molts de baixa qualitat i sensacionalista. Hi ha una altra cadena de televisió i ràdio molt popular de caràcter "progressista" és B92, que té televisió, ràdio, una discogràfica i l'editorial, així com el web més visitada i popular de la internet en serbi.[91][92] Altres cadenes de televisió són Košava i TV Avala, i d'altres que només cobreixen el territori de Belgrad, com Studio B, TV Politika. També es va poder veure altres canals especialitzats: SOS channel (esports), Metropolis (música), Art TV (art), Cinemania (pel·lícules), i Happy TV (programes infantils).

Els diaris més llegits que es publiquen a Belgrad són Politika, Večernje novosti, Blic, Glas javnosti, i Sportski žurnal. Altres diaris i revistes són: Press, Borba, Danas, i Kurir. També hi ha premsa gratuïta - 24 sata que es va fundar el 2006. Dues revistes de notícies més populars son NIN i Vreme, que es publiquen a Belgrad.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

El Parlament de Sèrbia, i,al costat, l'oficina central de Correus de Sèrbia

Hi ha parts de Belgrad que tenen diferents tipus d'arquitectura, des del centre de Zemun amb la seva típica arquitectura de l'Europa Central[93] fins a un disseny més modern de Novi Beograd. Al centre de Belgrad, els edificis més antics que van sobreviure a tants bombardejos i destruccions al llarg de la història de la ciutat, són els edificis del segle 19.[94]

L'estructura pública més antiga de Belgrad és una turbe turca no descrita, mentre que la casa més antiga és una modesta casa de fang a Dorćol, de finals del segle XVIII.[95] La influència occidental va arribar al segle XIX, quan la ciutat va patir una transformació completa des d'un poble oriental a l'arquitectura contemporània del moment, amb influències del neoclassicisme, romanticisme i l'art acadèmic. Els arquitectes serbis van extreure aquest desenvolupament dels edificis estrangers al segle XIX, produint els edificis del Teatre Nacional de Belgrad, el Vell Palau de Belgrad, La Catedral Saborna Crkva i després, a inicis del segle XX, l'Assemblea Nacional de Sèrbia i el Museu Nacional de Sèrbia, amb influències d'art nouveau.[94] Elements d'arquitectura Neo-Byzantina estan presents en edificis com la Fundació Vuk, el vell edifici de correus del carrer Kospova, i l'arquitectura sacra, com L'Església de Sant Marc a Belgrad (basada en el monestir de Gračanica), i el Temple de Sant Sava.[94]

Durant el període de dominació comunista, molts condominis van ser construïts ràpidament i a molt baix cost per acollir el gran flux migratori de gent del camp que venien de la Segona Guerra Mundial, algunes vegades amb resultats com l'arquitectura brutalista dels blokovi (blocs) de Nova Belgrad; una tendència surrealista que va dominar breument, tenint com a resultat edificis com el Saló Sindical del Comerç de Belgrad.[94] De totes maneres, a mitjans dels cinquanta, les tendències modernistes van prevaler i encara dominen l'arquitectura a Belgrad.[94]

Transport[modifica | modifica el codi]

El Nou pont de Ferrocarril

Belgrad té un sistema de transport públic extensiu, basant-se en els autobúsos (118 línies urbanes i més de 300 línies suburbanes), tramvies (12 línies), i troleibús (8 línies)[96] El sistema de transport públic està administrat per la Companyia de transport públic de Belgrad (GSP Beograd) i SP Lasta, amb cooperació amb algunes companyies privades en diferents rutes d'autobusos. Belgrad també té la xarxa de ferrocarril regional, Beovoz, que està administrada per Ferrocarrils Serbis[97] La principal estació de trens connecta Belgrad amb altres capitals europees, així com amb altres ciutats a Sèrbia. Malgrat això, és més popular viatjar amb l'autocar, i Belgrad té connexions diàries d'autocars que es dirigeixen a un gran nombre de ciutats tant a Sèrbia, com a l'estranger. El sistema d'autopistes dóna un accés fàcil a Novi Sad al nord, Niš al sud i Zagreb, la capital de Croàcia, a l'oest. La ciutat està situada a la confluència de dos rius grans, el Danubi i el Sava, de manera que Belgrad també té molts ponts. Els dos més importants són El Pont de Branko, i el Gazela. Els dos connecten al centre de la ciutat amb Nou Belgrad. El Port de Belgrad, que està al Danubi, permet tràfic fluvial.[98]

Belgrad també té l'aeroport - Aeroport Nikola Tesla, Belgrad (IATA:BEG) a pocs kilòmetres del centre de la ciutat. L'any 1986, quan vivia els seus millors moments, gairebé 3 milions de passatgers hi passen. Durant els anys 90, a causa de la situació política del país, aquest nombre va caure de manera dràstica[99] Seguint el desenvolupament que va tenir lloc a partir del 2000, el nombre de passatgers va augmentar fins a dos milions el 2004/2005[100] Al 2006, 2 milions de passatgers van passar per l'aeroport Nikola Tesla fins a mitjans de novembre.[101]

Miscel·lània[modifica | modifica el codi]

Noms al llarg de la història[modifica | modifica el codi]

Nom Notes
Singidūn(on) Es deia així per la tribu dels Scordisci; dūn(on) que vol dir 'allotjament, recinte'; 279 aC
Singidūnum Els romans van conquerir la ciutat i van romanitzar el nom celta
Beograd, Београд Nom eslau, es va dir per primera vegada al 878 com Beligrad a la carta del Papa Juan VIII a Boris de Bulgaria, que vol dir "Ciutat blanca / fortalesa blanca".
Alba Graeca Traducció llatí
Alba Bulgarica Nom llatí sota el comandament búlgar
Fehérvár Traducció a l'hongarès
Weißenburg y Griechisch Weißenburg Traducció alemany
Castelbianco Traducció italià
Nandoralba A l'Hongria de l'edat mitjana fins al segle XIV
Nándorfehérvár A l'Hongria de l'edat mitjana
Landorfehérvár A l'Hongria de l'edat mitjana
Veligradon Nom bizantí
Veligradi, Βελιγράδι Nom grec
Dar Ul Jihad Nom otomà, que vol dir Estatge de la Guerra
Belgrat Nom turc
بلغراد Nom àrab

Cooperació internacional i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Belgrad està agermanada amb les següents ciutats[102]

Altres formes de cooperació que existeixen entre les següents ciutats:

Cartes d'Intent firmades amb altres capitals de les repúbliques ex-iugoslaves:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta popis
  2. Ubicació geogràfica. Web oficial de la ciutat de Belgrad
  3. Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad - Clima
  4. Nikola Tasić; Dragoslav Srejović, Bratislav Stojanović. «Vinča and its Culture». A: Vladislav Popović. Vinča: Centre of the Neolithic culture of the Danubian region, 1990 [Consulta: 28 octubre 2006]. 
  5. Página oficial de la Ciutat de Belgrad - Historia (el període antic)
  6. La Ciutat de Belgrad - Història (Bizanci)
  7. 7,0 7,1 Web oficial de la Ciutat de Belgrad. Història (Belgrad medieval)
  8. Encyclopaedia Britannica:Batalla de Maritza
  9. (anglès) Encyclopaedia Britannica Batalla de Kosovo
  10. Tom R. Kovach: Ottoman-Hungarian Wars: Siege of Belgrade in 1456. Military History magazine
  11. 11,0 11,1 Història (Turcs y Austríacs). Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  12. (serbi) Amfilohije Radović:Duhovni smisao hrama Svetog Save na Vračaru (Online libro), Janus, Belgrado, 1989 : data: 2007-07-05
  13. Dejan Medaković:Oči u oči:Tajne poruke svetog Save. Svetosavka crkva i velika seoba Srba 1690. BIGZ (online reprint by Serbian Unity Congress library)Belgrade, 1990. ISBN 978-86-13-00903-0. Accés:2007-05-17
  14. 14,0 14,1 title Historia (Alliberament de Belgrad)Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  15. [http://web.archive.org/web/20091214211418/http://www.kragujevac.org.yu/en/history.htm title Història de Kragujevac. Pàgina oficial de la Ciutat de Kragujevac. Data accés:2007-05-17
  16. 16,0 16,1 16,2 Història (La Capital de Sèrbia i Iugoslàvia)Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  17. Jan Lahmeyer. «The Yugoslav Federation: Historical demographical data of the urban centers». www.populstat.info, 03-02-2003.
  18. «Belgrade and Smederevo». Catholic Encyclopedia.
  19. 19,0 19,1 «Индустрија и урбани развој Београда - Драган Петровић (Индустрија, 2001, vol. 21, No. 1-4, p. 87-94)».
  20. 20,0 20,1 Karl Savic:Belgrade 41: Hitler's Attack. Data d'accés:19 de maig de 2007
  21. «Bioterrorism: Civil Liberties Under Quarantine». NPR, 23-10-2001.
  22. (serbi) «Prvi udarac Miloševićevom režimu. Danas. 2006-03-09».
  23. (serbi) Srbija na mitinzima (1990-1999). Vreme.1999-08-21
  24. 9. марта Милошевић није могао пасти.B92
  25. James L. Graff.Yugoslavia: Mass bedlam in Belgrade. TIME.1991-03-25
  26. Historia (Desintegració anys 1988-2000)Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  27. Jane Perlez. New Mayor of Belgrade: A Serbian Chameleon.The New York Times.1997-02-23. Data d'accés: 2007-05-17
  28. Bombardeig de l'OTAN. Pàgina Oficial de la Ciutat de Belgrad. Data d'accés: 2007-05-17
  29. (serbi) «Антонић, Слободан."Србија после Милошевића"Нова српска политичка мисао.2001-03-15.».
  30. (anglès) Glenny, M. Can Serbia's new leaders overcome the legacy of Slobodan Milosevic? The New Yorker.2000-10-30
  31. Assemblea. Web oficial de la Ciutat de Belgrad
  32. 32,0 32,1 32,2 Municipis. Web oficial de la Ciutat de Belgrad
  33. 33,0 33,1 «Oficina de estadístiques oficial de la República de Sèrbia - Municipis».
  34. title Dades (Població). Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  35. "Књиге резултата Пописа 2002.": "Књига 3: Вероисповест, матерњи језик и национална или етничка припадност према старости и полу - подаци по општинама", pàg. 12. Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia, 2003
  36. Refugee Serbs Assail Belgrade Government: The Washington Post, 22 de juny de 1999
  37. Кинези Марко, Милош и Ана!, Курир, 19 de febrer-20 de febrer 2005
  38. Кинеска четврт у Блоку 70, Време No. 471, 15 de gener 2000
  39. A unique friendship club in Belgrade, Dawn - International, 7 de desembre
  40. Government, public diverge in assessment of Kosovo crisis, Jordan Times, 11 d'abril de 1999
  41. Привредна Комора Београда - Привреда Беоргада
  42. (serbi) JTI u Srbiju ulaže oko $100 mil.B92 Biz.2007-24-04. Data accés: 2007-05-19.
  43. (serbi) Beograd - Bankarski razvojni centar. 24x7 business news.2006-03-29Data accés: 2007-05-19.
  44. (serbi) Oficina d'estadístiques de la República Sèrbia. Sous mensuals, març, 2007.2007-04-23. Data d'accés:2007-18-05
  45. [enllaç sense format] http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=201299 Cultura i Art (Esdeveniments culturals). Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  46. Borislav Pekić - Biografia. Project Rastko. Data accés: 2007-05-19
  47. Joseph Tabbi.Miloš Crnjanski and his descendents.Electronic Book Review.Fecha:2005-26-07
  48. Meša Selimović - Biografía.Kitabhana.net
  49. «The biography of Ivo Andrić.The Ivo Andrić Foundation.Fecha:2007-05-18».
  50. Riblja Čorba.Balkan Media.com
  51. (serbi) Aleksandar Pavlić.Beogradski Sindikat: Svi Zajedno. Popboks magazine. 2005-02-09. Accés:2007-05-23
  52. (serbi) http://www.balkanmedia.com/m2/doc/3184-1.shtml S. S. Todorović. Liričar među reperima.Balkanmedia.2004-01-30. Accés:2007-05-23
  53. Helsingin Sanomat.Serbian ballad wins Eurovision Song Contest - Belgrade hosts in 2008.2007-05-14
  54. «Народни Музеј у Београду - О Музеју».
  55. Petrescu, Florian Ion; Petrescu, Relly Victoria. The Aviation History (en anglès). BoD – Books on Demand, 2012, p. 108. ISBN 3848230771. 
  56. Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad. Museos.
  57. TimeOut - Introduction to Belgrade
  58. (serbi) Lična karta Muzeja ratnog vazduhoplovstva.Museum of Air force Belgrade. 1007-05-19.
  59. Museus 3. Pàgina oficial de la Ciutar de Belgrad
  60. Museus 2. Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  61. Museo Nikola Tesla
  62. Museus 1. Pàgina oficial de la Ciut<t de Belgrad
  63. Universitat de Belgrad - Nombre d'estudiants. Accés:2007-05-18
  64. «The University of Belgrade – The Seedbed of University Education.Faculty of Law of University of Belgrade. Accés:2007-05-18».
  65. «History of The University. University of Belgrade. Data d'accés:2007-05-18».
  66. [enllaç sense format] http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=201008 Educació i ciències. Pàgina oficial de la ciutat de Belgrad
  67. Eve-Ann Prentice.Why I love battered Belgrade.Guardian Travel.2003-08-10.Data d'accés:2007-05-19
  68. Seth Sherwood.Belgrade Rocks|publisher=The New York Times.2005-10-16Fecha Data d'accés:2007-05-19
  69. Barbara Gruber.Belgrade's Nightlife Floats on the Danube.Deutsche Welle.2006-08-22.Data d'accés:2007-05-19
  70. 70,0 70,1 (serbi) Slovenci dolaze u jeftin provod. Glas Javnosti. 2004-12-21.
  71. 71,0 71,1 [enllaç sense format] http://www.vecernji-list.hr/newsroom/news/international/453911/print.do U Beograd na vikend-zabavu.Večernji list.2006-01-06.En croat
  72. Club "Akademija".2007-05-19
  73. (serbi) http://web.archive.org/web/20080522131028/http://www.kst.org.yu/ Klub Studenata Tehnike - O nama
  74. «Student cultural center,SKC.2007-05-19».
  75. «Skadarlija.Oficina de Turismo de Belgrado.2007-05-19».
  76. (serbi) http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=1319 Znamenite građevine 3. Pàgina oficial de la Ciudtat de Belgrad
  77. «History.BiP (Belgrade Brewery).2007-05-19».
  78. Esport i oci. Pàgina oficial de la Ciudat de Belgrad
  79. Universiade 2009 (Belgrade).FISU. Accés:2007-05-19
  80. «History of the Olympic Committee of Serbia.Olympic Committee of Serbia. Data d'accés:2007-05-19».
  81. Official Website of the Olympic Movement.Atlanta 1996.Data d'accés:2007-05-19
  82. Esport i oci (Estadis). Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  83. Esport i Oci (Centres poliesportius). Pàgina oficial de la Ciutat de Belgrad
  84. Tašmajdan - Hala Pionir
  85. (serbi) http://web.archive.org/web/20070425214616/http://www.adaciganlija.co.yu/sport_tereni.htm Sportski tereni.Public utility "Ada Ciganlija". Data d'accés:2007-05-19
  86. «Tourism Organisation of Belgrade.Ada Ciganlija.2007-05-19».
  87. (serbi) «O Adi.Public utility "Ada Ciganlija". 2007-05-19».
  88. (serbi) «Kupalište. Public utility "Ada Ciganlija" .2007-05-19».
  89. Samo RTS može da bude javni servis.2005-08-23.Radiotelevisió de Sèrbia
  90. «ПГП - РТС (Прича о нама).PGP RTS».
  91. Jared Manasek. The Paradox of Pink.Columbia Journalism Review.2005-01. Data d'accés:2007-05-19
  92. (serbi) B92 na 8.598. mestu na svetu.B92.2006-09-01. Data d'accés:2007=05-19.
  93. Nicholas Comrie, Lucy Moore.Zemun: The Town Within the City B92.2007-10-01.Data d'accés:2007-05-17
  94. 94,0 94,1 94,2 94,3 94,4 Zoran Manević.Architecture and Building.MIT website.Data d'accés:2007-05-19
  95. Prof. Dr. Mihajlo Mitrović. «Seventh Belgrade triennial of world architecture». ULUS, 27-06-2003.
  96. Estadístiques. Companyia de transport públic, Belgrad (GSP). Data d'accés:2007-05-19
  97. Ferrocarrils Serbis. El mapa de la xarxa de Beovoz. Data d'accés:2007-05-19
  98. Història del Port de Belgrad. Port de Belgrad. Data d'accés:2007-05-18
  99. (serbi) Aerodromi i Letilišta. Vazduhoplovni vodič kroz Beograd. Data d'accés:2007-05-03
  100. (serbi) Regionalni centar putničkog i kargo saobraćaja.Danas. Data d'accés:2005-05-20.
  101. "Nikola Tesla" Airport received its two millionth passenger. Belgrade Nikola Tesla Airport. Data d'accés:2006-11-14. Data d'accés:2006-05-18
  102. «International Cooperation». Official website.
  103. Council okays peace committees: Lahore and Chicago to be declared twin cities. The Post, 28 de gener de 2007. Data accés:2007-05-16.
  104. Medjunarodni odnosi Stalna konferencija gradova i opština. Data accés:2007-06-18.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 44° 49′ 14″ N, 20° 27′ 44″ E / 44.82056°N,20.46222°E / 44.82056; 20.46222