Lazar Hrebeljanović
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1329  Prilepac (Regne de Sèrbia) | ||
| Mort | 15 juny 1389 (59/60 anys) Camp de Kosovo (District of Branković) | ||
| Sepultura | monestir de Ravanica (1989–) 43° 58′ 22″ N, 21° 29′ 48″ E / 43.9728°N,21.4967°E monestir de Vrdnik-Ravanica (–1942) St. Michael's Cathedral (en)  (1942–1988) monestir de Ravanica (1391 (Gregorià)–) Church of the Ascension in Priština (en) (1389 (Gregorià)–1391 (Gregorià)) Belgrad Szentendre | ||
| Tsar | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Ortodoxa Sèrbia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | batalla de Kosovo Polje | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 28 de juny | ||
| Altres | |||
| Títol | Stavilac (en) (dècada del 1350–dècada del 1360) | ||
| Família | Lazarević dynasty (en) | ||
| Cònjuge | Milica Hrebeljanović | ||
| Fills | Mara Lazarevic Brankovic, Dragana of Serbia, Teodora Lazarević, Jelena Balšić, Olivera Lazarević, Stefan Lazarević, Vuk Lazarević | ||
| Pares | Pribac Hrebeljanović i NN | ||
 | |||
 | |||
Lazar Hrebeljanović (en serbi: Стефан Лазар Хребељановић), ca. 1329 - 15 de juny de 1389, tambén conegut com el Tsar o Príncep Lazar (Цар Лазар), fou un noble governant serbi (Knez), a ser un governant serbi medieval que va crear l'estat més gran i poderós al territori del desintegrat Imperi Serbi.[1] L'estat de Lazar, conegut pels historiadors com la Sèrbia de Moràvia, comprenia les conques dels rius Gran Morava, Morava Occidental i Moràvia Meridional. Lazar va governar la Sèrbia de Moràvia des del 1373 fins a la seva mort el 1389. Va intentar ressuscitar l'Imperi Serbi i col·locar-se al seu capdavant, afirmant ser el successor directe de la dinastia Nemanjić, que es va extingir el 1371 amb Esteve Uroš V de Sèrbia el Feble després de governar Sèrbia durant dos segles, i el 1377 va ser nomenat rei titular de Sèrbia.[2]
El programa de Lazar va comptar amb el suport total de l'Església Ortodoxa Sèrbia, però la noblesa sèrbia no el va reconèixer com el seu governant suprem. Sovint se'l coneix com el tsar Lazar Hrebeljanović (en serbi: Цар Лазар Хребељановић / Car Lazar Hrebeljanović); tanmateix, només ostentava el títol de príncep (en serbi: кнез / knez)[3]
Lazar va lluitar i morir en la batalla de Kosovo Polje el juny de 1389 mentre dirigia un exèrcit cristià reunit per enfrontar-se a l'Imperi Otomà invasor liderat pel sultà Murat I.[4][5] La batalla va acabar sense un vencedor clar, i ambdós bàndols van patir grans pèrdues. La vídua de Lazar, Milica, que va governar com a regent del seu fill adolescent Esteve Lazarević, successor de Lazar, va acceptar la sobirania otomana l'estiu de 1390.[6]
Va ser enterrat al Monestir de Ravanica, que ell havia fundat. És una figura heroica de la història sèrbia, i un sant de l'Església Ortodoxa Sèrbia.[7]
El príncep Lazar Hrebeljanović (en ciríl·lic serbi: Лазар Хребељановић; v.
Referències
[modifica]- ↑ Federici, F.; Tessicini, D. Translators, Interpreters, and Cultural Negotiators: Mediating and Communicating Power from the Middle Ages to the Modern Era (en anglès). Springer, 2014-11-20. ISBN 978-1-137-40004-8.
- ↑ Mihaljčić, Rade. ]. Лазар Хребељановић: историја, култ, предање []. Lazar Hrebeljanović: història, culte, tradició] (en serbi). Belgrad: Srpska školska knjiga, 2001 [1a. ed. 1984], p. 53-77. ISBN 86-83565-01-7.
- ↑ Duijzings, Gerlachlus. Religion and the Politics of Identity in Kosovo (en anglès). C. Hurst, 2000, p. 185. ISBN 978-1-85065-431-5.
- ↑ Betz, Frederick. Societal Stasis and Change (en anglès). New York, NY: Springer, 2012, p. 201–225. DOI 10.1007/978-1-4614-1278-6_10. ISBN 978-1-4614-1278-6.
- ↑ Al-Arnaout, Muhammed «The Battle of Kosovo 1389: From Myth Making to Ideology» (en àrab). Ostour: A Bi-annual Peer-reviewed Journal for Historical Studies, 1, 2, 2015, p. 60–87. ISSN: 2410-0870.
- ↑ Stojkovski, Boris. «Remarks on the Serbian Foreign Policy in the Age of Despot Stefan Lazarević». A: Erika Juhász (editor). BYZANZ UND DAS ABENDLAND VII. Studia Byzantino-Occidentalia. Eötvös-József-Collegium, 2021, p. 293-312. ISBN 978-615-5897-43-6.
- ↑ Todorovic, Jelena. An Orthodox Festival Book in the Habsburg Empire: Zaharija Orfelin's Festive Greeting to Mojsej Putnik (1757) (en anglès). Routledge, 2016-12-05. ISBN 978-1-351-95857-8.
