Szentendre

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaSzentendre
Flag of Szentendre.svg HUN Szentendre COA.svg
Szentendre2FotoThalerTamas.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 47° 40′ 24″ N, 19° 04′ 21″ E / 47.6733°N,19.0725°E / 47.6733; 19.0725Coord.: 47° 40′ 24″ N, 19° 04′ 21″ E / 47.6733°N,19.0725°E / 47.6733; 19.0725
EstatHongria
ComtatPest
DistricteDistricte de Szentendre Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total27.534 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat628,2 hab./km²
Geografia
Superfície43,83 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal2000 i 2001 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic26 Modifica el valor a Wikidata
15440 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webszentendre.hu Modifica el valor a Wikidata

Szentendre (ˈsɛntɛndɾɛ, Sant Andreu) és una ciutat hongaresa del departament de Pest, prop de la ciutat de Budapest.

Szentendre és coneguda pels seus museus, galeries d'art i artistes.[1] A causa del seu caràcter pintoresc i la facilitat d’accés per ferrocarril i vies navegables, es va convertir ràpidament en una destinació popular per als turistes que visiten Budapest i, com a resultat, hi ha un gran nombre de botigues i restaurants, que només depenen de turistes estrangers.[2]

Poblat durant més d’un mil·lenni, es deia a l’època romana Ulcisia Castra (el castell dels llops). Durant els anys 1500, es va convertir en el centre de la comunitat sèrbia a Hongria.

A la dècada del 1700, després de l'alliberament dels turcs, Szentendre va experimentar una forta immigració dels Balcans, principalment Sèrbia, Dalmàcia, Grècia, així com Eslovàquia i Alemanya, que es van fusionar amb la massa de magiars indígenes. Segons les estadístiques de 1720, el 88 % dels habitants de Szentendre eren eslaus del sud, majoritàriament serbis. Szentendre segueix sent avui un " petit tros de sèrbia »on regna una atmosfera mediterrània amb arquitectura principalment barroca, carrers estrets empedrats, esglésies de totes les religions.[3][4]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]