Monestir de Gračanica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Monuments Medievals de Kosovo
Meister von Gracanica (II) 001.jpg
Assumpció de Maria, fresc del Monestir de Gračanica
Nom en la llengua original (sr) Манастир Грачаница
Dades
Tipus Monestirs
Part de sense valor
Creació 1315
Cronologia
2006 extensions
2006 llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Dedicat a Mare de Déu
Característiques
Estil arquitectònic Serbo-Byzantine architecture Tradueix
Ubicació geogràfica
Estat amb reconeixement limitatKosovo
District of KosovoDistricte de Pristina
Municipality of KosovoGračanica Municipality Tradueix
Municipality of KosovoGračanica Tradueix
 42° 35′ 54″ N, 21° 11′ 36″ E / 42.598333333333°N,21.193333333333°E / 42.598333333333; 21.193333333333
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 2004 (28a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
Extensions 2006
En perill 2006
Identificador 724-004bis
Monument d'importància excepcional
Activitat
Diòcesi Eparchy of Raška and Prizren Tradueix
Religió Església Ortodoxa Sèrbia
Fundador Stephen Uroš II Milutin of Serbia Tradueix
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El monestir de Gračanica (en serbi: Манастир Грачаница, en albanès: Manastiri i Graçanicës), és un monestir ortodox serbi situat a Gračanica, Kosovo, 5 km al sud-est de Pristina. L'any 2006 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, dins del conjunt dels Monuments Medievals de Kosovo. Des d'aquell any està també a la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill degut als atacs que les esglésies i monestirs ortodoxos han patit a la regió.

Història[modifica]

Va ser fundat pel rei serbi Stefan Milutin l'any 1321. L'església del monestir va ser construïda sobre les ruïnes d'una antiga església del segle XIII consagrada a la Mare de Déu, que a la vegada havia estat construïda ella mateixa sobre les ruïnes d'una basílica cristiana de tres naus edificada al segle vi. Sobre el mur meridional de l'actual edifici, es pot llegir la carta fundacional de l'església escrita pel rei : He vist les ruïnes i la decadència de l'església de la Verge Maria a Gračanica, al bisbat de Lipljan; també l'he reconstruïda des de la base, pintada i decorada, tant a l'interior com en l'exterior.

Del conjunt monàstic d'aquesta època, només l'església ha sobreviscut. El nàrtex i la volta foren afegits alguns decennis més tard, amb l'objectiu de protegir els frescs de la façana occidental. El nàrtex va ser malmès diverses vegades per les incursions otomanes, entre 1379 i 1383. La torre va ser incendiada i les flames van destruir llavors una important col·lecció de manuscrits així com d'altres objectes preciosos. El nàrtex va ser reconstruït el 1383. Gračanica va conèixer nous danys de resultes de la batalla de Kosovo Polje el 1389. Durant el període otomà, Gračanica es convertí en un important centre cultural. En temps del Metropolità Nikanor (1528-1555), es van pintar diverses icones al retaule. Les portes reials del monestir van ser encomanades el 1564 pel Metropolità Dionisije, la mort del qual està representada en un fresc del nàrtex. Gràcies als esforços del patriarca Makarije Sokolovi es va realitzar una gran campanya de restauració. Les obertures exteriors del nàrtex van ser omplertes i nous frescs van ser pintats el 1570. El patriarca Pajsije va fer cobrir de plom la teulada de l'església i, el 1620, un gran Crucifix va ser realitzat per a l'iconòstasi de l'església.

Al segle xvii, el monestir va haver de patir nous danys, sobretot en el transcurs de la segona guerra austro-turca, en la qual van prendre part nombrosos serbis en rebel·lió contra els otomans. Els turcs van arrencar la creu de plom així com les lloses vidriades que adornaven el sòl de l'església; es van apoderar del tresor amagat a l'església pel patriarca Arsenije III. Va ser una època de gran migració que va buidar la regió de les seva població sèrbia.

Després de la Segona Guerra Mundial, el monestir va ser restablert per religioses, i encara avui és ocupat per una vintena de monges, dedicades sobretot a la iconografia i l'agricultura. Després dels bombardeigs de l'OTAN durant la Guerra de Kosovo el 1999, el bisbe de Raška i de Prizren, Artemije,[1] va traslladar la seu del seu episcopat de Prizren a Gračanica, convertint el monestir en un dels centres espirituals més importants de l'església ortodoxa a Kosovo.

L'any 1977 s'inicia un projecte per construir una rèplica del Monestir de Gračanica al barri de Third Lake de Chicago, als Estats Units. El monestir de New Gračanica es va consagrar l'any 1984, i va ser construït a una escala un 18% més gran que l'original.

Arquitectura[modifica]

Vista exterior del Monestir

El monestir de Gračanica representa la culminació de la influència bizantina en les edificacions medievals sèrbies. L'església té la forma d'un doble creu, una inscrita en l'altra; la interna projecta una silueta vertical per aixecar la cúpula. Sobre els espais entre els eixos transversals, quatre cúpules més petites donen una estructura regular al complex de coronació del conjunt.

Art[modifica]

Stefan Milutin a les pintures murals de Gračanica

Les pintures murals més importants de l'església del monestir de Gračanica van ser pintades entre 1321 i 1322. En la nau, representen escenes de la vida de Jesucrist així com esdeveniments majors de l'any litúrgic, la Passió de Crist, així com els seus miracles. El nàrtex és decorat amb retrats representant els fundadors del monestirs : el rei Stefan Milutin i la reina Simònida, Elena d'Anjou (mare del rei) com una monja i el Rei Milutin com un monjo. D'importància particular és la genealogia de dinastia Nemanjić, per primer cop pintada, que comença amb Stefan Nemanja i acaba amb Milutin. També al nàrtex, hi ha una il·lustració exhaustiva del Judici Final. L'exonàrtex presenta un destacat conjunt de frescs encarregats pel patriarca Makarije Sokolovi i que daten de 1570. Hi ha algunes pintures al nàrtex dels segles XIV i XV, incloent-hi el Baptisme de Jesús, parts de l'himne acatist a la Verge i els concilis ecumènics. Dos temes, tanmateix, dominen el nàrtex de Gračanica: la doxologia a la Verge Maria i la processó dels bisbes serbis des de Sant Sava fins a Makarije Sokolovi. Una composició històrica representant la mort del Metropolità de Gračanica Dionisije cobreix la part del sud-est del nàrtex.

Referències[modifica]

  1. Bishop behind barbed wire, Mark Mardell's Euroblog, BBC News, 29 de gener 2008, (data d'accés: 09-02-09).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Gračanica Modifica l'enllaç a Wikidata