Esteve Milutin
  | |
| Nom original | (sr) Стефан Урош II Милутин Немањић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1253 (Gregorià) valor desconegut |
| Mort | 12 novembre 1321 (67/68 anys) Donje Nerodimlje (en)  |
| Sepultura | Banjska Monastery (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 30 d'octubre |
| Família | |
| Família | Casa de Nemanjić |
| Cònjuge | Helena Doukaina Angelina (en) valor desconegut Elizabeth of Hungary, Queen of Serbia (en) (1283 (Gregorià)–1284 (Gregorià))Ana Terter (1284–1299) Simonida (1299 (Gregorià)–) |
| Fills | Stephen Constantine of Serbia (en) (  Elizabeth of Hungary, Queen of Serbia (en) )Ana-Neda (en) ( Ana Terter)Zorica (en) ( Elisabet d'Hongria)Esteve Uroš III ( Ana Terter) |
| Pares | Esteve Uroš I de Sèrbia i Helen of Anjou (en) |
| Germans | Stefan Dragutin (en) i Brnjača (en) |
Signatura  | |
 | |
Esteve Uroš II Milutin (serbi: Стефан Урош II Милутин, 1253 - 29 d'octubre del 1321) fou el fill petit d'Esteve Uroš I, de la casa de Nemanjić, i Helena d'Anjou, i el germà d'Esteve Dragutin. Fou rei de Raška, Montenegro, Hercegovina i tots els serbis (1282-1321).[1]
Després de l'abdicació del seu germà, esdevingué rei als 29 anys i començà a utilitzar el nom del seu pare.[2] Sota el seu regne, Sèrbia esdevingué la potència dominant dels Balcans. Regnà sobre gairebé tota la Sèrbia actual (menys Belgrad i Voivodina), Montenegro, Hercegovina, el sud de Dalmàcia i el nord d'Albània. Quan el principat búlgar de Vidin inicià una campanya contra Sèrbia, Milutin el vencé i conquerí amb el seu germà el principat de Braničevo, que depenia de Vidin. Així, Sèrbia tingué per primera vegada una frontera al Danubi.
Milutin era conegut com un aficionat a l'art i constructor d'esglésies. Va ordenar la construcció i renovació de 40 esglésies i monestirs, dels quals el monestir de Gračanica a Kosovo és un dels més importants. També fou responsable de la renovació del monestir de Khilandar, al mont Atos.[1]
Esteve Milutin morí el 1321 al castell de Nerodimlja, a l'actual Kosovo, i fou enterrat a Sofia. Fou succeït pel seu fill exiliat, Esteve Uroš III de Dečani.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Brief data on King Milutin (1282-1321) and his time» (en anglès). República de Sèrbia. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ Cirkovic, Sima M. The Serbs. Blackwell Publishing, 15 abril 2008, p. 49. ISBN 9781405142915.