Esteve Milutin

Esteve Milutin

Biografia
Naixement	c. 1253 (Gregorià) valor desconegut
Mort	12 novembre 1321 (67/68 anys) Donje Nerodimlje (Sèrbia) (en)
Sepultura	Banjska Monastery (en)
Activitat
Ocupació	governant
Enaltiment
sant
Festivitat	30 d'octubre
Família
Família	Casa de Nemanjić
Cònjuge	Simonida (1299 (Gregorià)–) Ana Terter (1284–1299) Elizabeth of Hungary, Queen of Serbia (1283 (Gregorià)–1284 (Gregorià)) valor desconegut Helena Doukaina Angelina
Fills	Zorica  () Elisabet d'Hongria Esteve Uroš III  () Ana Terter Stephen Constantine of Serbia  () Elizabeth of Hungary, Queen of Serbia Ana-Neda  () Ana Terter
Pares	Esteve Uroš I de Sèrbia   i Helen of Anjou
Germans	Stefan Dragutin Brnjača
Signatura

Esteve Uroš II Milutin (serbi: Стефан Урош II Милутин, 1253 - 29 d'octubre del 1321) fou el fill petit d'Esteve Uroš I, de la casa de Nemanjić, i Helena d'Anjou, i el germà d'Esteve Dragutin. Fou rei de Raška, Montenegro, Hercegovina i tots els serbis (1282-1321).

Després de l'abdicació del seu germà, esdevingué rei als 29 anys i començà a utilitzar el nom del seu pare. Sota el seu regne, Sèrbia esdevingué la potència dominant dels Balcans. Regnà sobre gairebé tota la Sèrbia actual (menys Belgrad i Voivodina), Montenegro, Hercegovina, el sud de Dalmàcia i el nord d'Albània. Quan el principat búlgar de Vidin inicià una campanya contra Sèrbia, Milutin el vencé i conquerí amb el seu germà el principat de Braničevo, que depenia de Vidin. Així, Sèrbia tingué per primera vegada una frontera al Danubi.

Milutin era conegut com un aficionat a l'art i constructor d'esglésies. Va ordenar la construcció i renovació de 40 esglésies i monestirs, dels quals el monestir de Gračanica a Kosovo és un dels més importants. També fou responsable de la renovació del monestir de Khilandar, al mont Atos.

Esteve Milutin morí el 1321 al castell de Nerodimlja, a l'actual Kosovo, i fou enterrat a Sofia. Fou succeït pel seu fill exiliat, Esteve Uroš III de Dečani.