Underground (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaUnderground
Podzemlje
Подземље
Underground 1995.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Emir Kusturica
Protagonistes Miki Manojlović
Lazar Ristovski
Mirjana Joković
Slavko Štimac
Producció Pierre Spengler
Karl Baumgartner
Maksa Ćatović
Guió Dušan Kovačević
Emir Kusturica
Música Goran Bregović
Fotografia Vilko Filač
Productora Ciby 2000
Distribuïdora New Yorker Video
Dades i xifres
País República Federal de Iugoslàvia, França, Alemanya, Bulgària, Txèquia i Hongria
Data d'estrena 1995
Durada 167 min.
Idioma original Serbi
Color color
Temàtica
Gènere Drama, comèdia i cinema bèl·lic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Palmarès
Premis Palma d'Or (1995, 1995)
Més informació
IMDb Fitxa 8.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Underground (en serbi: Podzemlje, Подземље) és una pel·lícula de 1995 dirigida per Emir Kusturica, amb guió de Dusan Kovacevic. També és coneguda pel subtítol Hi havia una vegada un país(en serbi: Била једном једна земља, jednom Bila jedna zemlja), que fou el nom de la mini-sèrie de 5 hores que va emetre la RTS.

La pel·lícula segueix a tres personatges a través de la història contemporània de Iugoslàvia: durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda en època de Tito, i les modernes guerres dels Balcans.

Argument[modifica | modifica el codi]

Primera part: La Guerra[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula comença a Belgrad la matinada del diumenge 6 d'abril de 1941, quan dos murris bon vivants, Blacky i Marko, tornen a casa després d'una nit d'alcohol. Acompanyats per una orquestra de vent, saluden el germà de Marko, Ivan, un tartamut coix que té cura dels animals del zoològic de la ciutat. La parella arriba a la casa de Blacky, on troben la seva dona Vera, embarrasada, i li anuncien que s'han unit al Partit Comunista. L'endemà, les bombes nazis comencin a caure sobre Belgrad. Ivan està desolat per la mort de la majoria dels seus animals, però Marko i Blacky semblen impertorbables. Després que la Wehrmacht ocupi el Regne de Iugoslàvia, la parella comença el robatori d'armes i d'altres béns dels alemanys, en la seva lluita clandestina. En lloc de donar el botí als partisans, la majoria dels activistes se'l queden per a benefici personal. Blacky de tant en tant visita la seva amant Natalija, una actriu mimada que també està sent festejada per Franz, un oficial nazi. Quan els butlletins de ràdio nazi anuncien que estan cercant Blacky i Marko, la parella s'amaga en un soterrani a la casa de l'avi de Marko, juntament amb els seus amics i familiars. A l'entrar al soterrani, Vera dóna a llum un fill, Jovan, i mor.

Tres anys després, Blacky celebra el tercer aniversari del seu fill en el local dels comunistes. Després de diverses baralles amb traficants d'armes, Blacky demana l'ajuda de Marko per aconseguir casar-se amb Natalija. Els dos entren al Teatre Nacional per veure Natalija actuar davant del públic alemany. Blacky irromp en l'obra, parlant malament l'alemany, dispara Franz i es fuga amb Natalija lligada a l'esquena. El tres arriben fins a un vaixell preparat per Blacky, on esperen un sacerdot. Marko intenta seduir Natalija, menyspreant Blacky pel seu treball d'electricista, i exaltant de la seva pròpia condició d'intel·lectual racional. Blacky apareix enfurismat, però Marko i Natalija aconsegueixen apaivagar-lo. Després d'una llarga nit bevent i cantant, el grup és emboscat per Franz i els seus soldats nazis. Marko Marko fuig, Blacky és capturat. Més tard, Marko es cola a l'hospital on hi ha Blacky i estrangula a Franz davant de Natalija, que. Els tres fugen amb èxit. Mentre Blacky es recupera al soterrani, la ciutat és alliberada i Natalija ja és amb Marko durant les celebracions.

Segona part: La Guerra freda[modifica | modifica el codi]

Ara és 1961, i Marko és un gran líder de la República Federal de Iugoslàvia. S'ha propagat la llegenda que Blacky va morir lluitant contra els nazis, i se'l considera un heroi nacional. En realitat, Blacky i la resta de la gent encara estan enganyats, i s'amaguen en el seu soterrani en creure que la Segona Guerra Mundial continua fent estralls a dalt. Marko perpetua l'engany i s'enriqueix amb la venda d'armament, que els habitants del soterrani fabriquen. Marko i Natalija els visiten de tant en tant. Durant una visita, Blacky convida la parella al casament del seu fill Jovan, que ha viscut tota la seva vida al soterrani. Durant la festa de noces, les tensions entre el trio comença a entrar en erupció quan Natalija lamenta la vida que ha portat amb Marko. Blacky s'assabenta de la seva relació i li dóna a Marko una arma perquè es dispari. A continuació, s'escapa del soterrani amb Jovan per lluitar contra els nazis. Marko es dispara a les ròtules. El ximpanzé d'Ivan, Soni, salta damunt d'un tanc i forada el soterrani.

Ja fora del soterrani, Blacky i el seu fill topen amb el rodatge d'una pel·lícula amb guió de Marko sobre els esdeveniments que elss mateixos van protagonitzar durant la Segona Guerra Mundial. Per a Blacky, la impressió és que la guerra segueix el seu curs, i abans de fugir mata l'actor que caracteritza a Franz. Jovan està molt sorprès pel món exterior, i mentre nada amb Blacky desapareix sota les aigües.

Tercera part: La Guerra[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula salta a 1992, en temps de les modernes guerres dels Balcans. Blacky és un amargat senyor de la guerra que encara segueix buscant el seu fill. Marko, ara paralitic, continua la seva relació amb Natalija, així com el tràfic d'armes. Homes Blacky la captura Marko i Natalija en un negoci d'armes, i ordena la seva execució com a especuladors de la guerra abans de conèixer la seva identitat. En última instància, tant el Fosc i Iván suïcidar-se. En un final surrealista, Blacky, Marko i tots els seus amics i família es reuneixen en la boda de Jovan.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]