Elephant
 Pòster de la pel·lícula | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Direcció | Gus Van Sant |
| Protagonistes |
John Robinson Alex Frost Eric Deulen Elias McConnell |
| Producció | Diane Keaton |
| Guió | Gus Van Sant |
| Música | Ludwig van Beethoven i Leslie Shatz |
| Fotografia | Harris Savides |
| Muntatge | Gus Van Sant |
| Productora | HBO Films i The Montecito Picture Company |
| Distribuïdora |
HBO Films Fine Line Features |
| Dades i xifres | |
| País | Estats Units |
| Data d'estrena | 2003 |
| Durada | 81 min. |
| Idioma original | Anglès |
| Color | en color |
| Pressupost | 3 milions de dòlars |
| Temàtica | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Oregon |
| Palmarès | |
| Nominacions | |
| Premis |
|
| Més informació | |
| IMDb |
Fitxa  |
| Rotten Tomatoes | Fitxa |
| Box office Mojo | Fitxa |
| All Movie | Fitxa |
| TCM | Fitxa |
| Metacritic | Fitxa |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
Elephant és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gus Van Sant estrenada el 2003. Va guanyar la Palma d'Or.
Contingut
Argument[modifica]
La pel·lícula es basa en un fet real esdevingut el 1999, la massacre de Columbine, on dos adolescents van abatre, amb armes de foc, dotze dels seus camarades i un professor. La vida quotidiana dels alumnes es tracta des de diferents angles, que acaben enllaçant-se en esclatar la tragèdia. Es tracta d'una reconstrucció de la tragèdia que va commocionar a la societat nord-americana. Una jornada normal en un liceu normal americà: els estudiants es dediquen a les seves ocupacions quotidianes, van a classes, fan fotografies, parlen de compres... i dos d'ells preparen una matança.
Repartiment[modifica]
- John Robinson: John McFarland
- Alex Frost: Alex
- Eric Deulen: Eric
- Elias McConnell: Elias
- Jordan Taylor, Carrie Finklea, Nicole George.
Comentari[modifica]
L'autor tracta l'assumpte d'una manera molt personal, tant en la narració, la presentació dels personatges, el tractament de la imatge i de la banda sonora. Intenta donar a aquest drama un abast més universal, posant l'espectador en un punt de vista subjectiu i emocional més aviat que en una narració estructurada: el guió sense referència explícita amb Columbine el diferencia de la versió de Michael Moore, Bowling for Columbine. La pel·lícula es desenvolupa en una narració no lineal, entestant-se a ensenyar els personatges, més aviat que a demostrar, fins a la catarsi final,
sobretot gràcies a la utilització de la tècnica del "pla seqüència".[1] Gus Van Sant s'entesta a través d'aquesta pel·lícula, no a ensenyar la violència, sinó a recercar-ne les arrels secretes: com es pot arribar a actes tan desraonats.[2] Però l'autor es guarda bé de demostrar, enuncia tranquil·lament: l'absència patent dels pares, els videojocs agressius, l'adolescència, la facilitat propera, la venda lliure de les armes, dels petits fets que conviden l'espectador a fer-se preguntes.
Premis[modifica]
- Palma d'Or 2003
- Premi de la posada en escena del Festival de Canes
Nominacions[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Bowling for Columbine
- Zero Day, una altra pel·lícula del 2003 inspirada en la massacre de Columbine
- Duck! The Carbine High Massacre una altra pel·lícula del 2000 inspirada en la massacre de Columbine
- Afterschool
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb
- Lloc oficial
- Revista Cadrage(francès)
- Zero Day (anglès)
| |||||
|
