Elephant
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gus Van Sant  |
| Protagonistes | |
| Producció | Ivan Reitman, Diane Keaton i JT LeRoy |
| Guió | Gus Van Sant |
| Música | Ludwig van Beethoven i Leslie Shatz |
| Fotografia | Harris Savides |
| Muntatge | Gus Van Sant i Paul Rubell |
| Productora | HBO Films i The Montecito Picture Company |
| Distribuïdor | Fine Line Features i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 8 abril 2004 |
| Durada | 81 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Portland |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema per a adolescents, drama, thriller, cinema independent i cinema LGBT |
| Lloc de la narració | Oregon |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | elephantmovie.com |
           | |
Elephant és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gus Van Sant estrenada el 2003. Va guanyar la Palma d'Or.
Argument[modifica]
La pel·lícula es basa en un fet real esdevingut el 1999, la massacre de Columbine, on dos adolescents van abatre, amb armes de foc, dotze dels seus companys d'escola i un professor. La vida quotidiana dels alumnes es tracta des de diferents angles que acaben enllaçant-se en esclatar la tragèdia. Es tracta d'una reconstrucció de la tragèdia que va commocionar la societat nord-americana. Una jornada normal en un institut normal estatunidenc: els estudiants es dediquen a les seves ocupacions quotidianes, van a classe, fan fotografies, parlen de compres... i dos d'ells preparen una matança.
Repartiment[modifica]
- John Robinson: John McFarland
- Alex Frost: Alex
- Eric Deulen: Eric
- Elias McConnell: Elias
- Jordan Taylor, Carrie Finklea, Nicole George.
Comentari[modifica]
L'autor tracta l'assumpte d'una manera molt personal, tant en la narració com a la presentació dels personatges, el tractament de la imatge i la banda sonora. Intenta donar a aquest drama un abast més universal, posant l'espectador en un punt de vista subjectiu i emocional més que en una narració estructurada: el guió sense referència explícita a Columbine el diferencia de la versió de Michael Moore, Bowling for Columbine. La pel·lícula es desenvolupa en una narració no lineal, entestant-se a ensenyar els personatges, més que a demostrar, fins a la catarsi final,
sobretot gràcies a la utilització de la tècnica del "pla seqüència".[1] Gus Van Sant s'entesta a través d'aquesta pel·lícula, no a ensenyar la violència, sinó a cercar-ne les arrels secretes: com es pot arribar a actes tan desraonats.[2] Però l'autor es guarda bé de demostrar, enuncia tranquil·lament: l'absència patent dels pares, els videojocs agressius, l'adolescència, la facilitat propera, la venda lliure d'armes, els petits fets que conviden l'espectador a fer-se preguntes.
Premis[modifica]
- Palma d'Or 2003
- Premi de la posada en escena del Festival de Canes
Nominacions[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Bowling for Columbine
- Zero Day, una altra pel·lícula del 2003 inspirada en la massacre de Columbine
- Duck! The Carbine High Massacre una altra pel·lícula del 2000 inspirada en la massacre de Columbine
- Afterschool
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb
- Lloc oficial
- Revista Cadrage Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.(francès)
- Zero Day (anglès)
Filmografia de Gus Van Sant | |
|---|---|
|
