Elephant

Elephant

Fitxa
Direcció	Gus Van Sant
Protagonistes	John Robinson Alex Frost Eric Deulen Elias McConnell
Producció	Diane Keaton
Guió	Gus Van Sant
Música	Ludwig van Beethoven i Leslie Shatz
Fotografia	Harris Savides
Muntatge	Gus Van Sant
Productora	HBO Films (en) i The Montecito Picture Company (en)
Distribuïdor	HBO Films Fine Line Features
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	2003
Durada	81 min.
Idioma original	Anglès
Rodatge	Portland
Color	en color
Pressupost	3 milions de dòlars
Descripció
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Oregon
Premis i nominacions
Nominacions	National Society of Film Critics Award for Best Cinematography (en) (2003) César a la millor pel·lícula estrangera (2004) Independent Spirit a la millor fotografia (2004) Independent Spirit al millor director (2004)
Premis	Palma d'Or (2003, 2003) Premi a la millor direcció del Festival de Cannes (2003)
Lloc web	elephantmovie.com

Elephant és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gus Van Sant estrenada el 2003. Va guanyar la Palma d'Or.

Argument

La pel·lícula es basa en un fet real esdevingut el 1999, la massacre de Columbine, on dos adolescents van abatre, amb armes de foc, dotze dels seus camarades i un professor. La vida quotidiana dels alumnes es tracta des de diferents angles, que acaben enllaçant-se en esclatar la tragèdia. Es tracta d'una reconstrucció de la tragèdia que va commocionar a la societat nord-americana. Una jornada normal en un liceu normal americà: els estudiants es dediquen a les seves ocupacions quotidianes, van a classes, fan fotografies, parlen de compres... i dos d'ells preparen una matança.

Repartiment

• John Robinson: John McFarland
• Alex Frost: Alex
• Eric Deulen: Eric
• Elias McConnell: Elias
• Jordan Taylor, Carrie Finklea, Nicole George.

Comentari

L'autor tracta l'assumpte d'una manera molt personal, tant en la narració, la presentació dels personatges, el tractament de la imatge i de la banda sonora. Intenta donar a aquest drama un abast més universal, posant l'espectador en un punt de vista subjectiu i emocional més aviat que en una narració estructurada: el guió sense referència explícita amb Columbine el diferencia de la versió de Michael Moore, Bowling for Columbine. La pel·lícula es desenvolupa en una narració no lineal, entestant-se a ensenyar els personatges, més aviat que a demostrar, fins a la catarsi final,

diagrama de planta de l'institut de Columbine

sobretot gràcies a la utilització de la tècnica del "pla seqüència". Gus Van Sant s'entesta a través d'aquesta pel·lícula, no a ensenyar la violència, sinó a recercar-ne les arrels secretes: com es pot arribar a actes tan desraonats. Però l'autor es guarda bé de demostrar, enuncia tranquil·lament: l'absència patent dels pares, els videojocs agressius, l'adolescència, la facilitat propera, la venda lliure de les armes, dels petits fets que conviden l'espectador a fer-se preguntes.

Premis

• Palma d'Or 2003
• Premi de la posada en escena del Festival de Canes

Nominacions

• César a la millor pel·lícula estrangera

Vegeu també

• Bowling for Columbine
• Zero Day, una altra pel·lícula del 2003 inspirada en la massacre de Columbine
• Duck! The Carbine High Massacre una altra pel·lícula del 2000 inspirada en la massacre de Columbine
• Afterschool

Columbine memorial

Enllaços externs

• Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb
• Lloc oficial
• Revista Cadrage(francès)
• Zero Day (anglès)

Viccionari