Good Will Hunting
 | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Direcció | Gus Van Sant |
| Protagonistes | |
| Producció | Lawrence Bender |
| Guió |
Matt Damon Ben Affleck |
| Música |
Danny Elfman Michael Quinn Elliott Smith Rory Dall O'Cahan |
| Fotografia | Jean Yves Escoffer |
| Muntatge | Pietro Scalia |
| Productora |
A Band Apart  i Miramax Films |
| Distribuïdora | Miramax Films |
| Dades i xifres | |
| País | Estats Units |
| Data d'estrena | 1997 |
| Durada | 126 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Lloc de rodatge | Toronto |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Pressupost | 10 milions de dòlars |
| Ingressos | 225.900.000 $ |
| Temàtica | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Boston |
| Palmarès | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Més informació | |
| IMDb |
Fitxa  |
| FilmAffinity |
Fitxa  |
| Rotten Tomatoes | Fitxa |
| Box office Mojo | Fitxa |
| All Movie | Fitxa |
| TCM | Fitxa |
| Metacritic | Fitxa |
| Lloc web | Lloc web oficial |
 | |
Good Will Hunting és una pel·lícula estatunidenca de Gus Van Sant estrenada el 1997.
Contingut
Argument[modifica]
Will Hunting, un noi pobre del barri sud de Boston, que treballa d'agranador al Massachusetts Institute of Technology, escriu a la pissarra la continuació d’un teorema escrit per un professor de matemàtiques, Gérald Lambeau. Després d'una baralla on colpeja un policia, està a punt d’anar a la presó. A petició del professor Lambeau, el jutge accepta, més que la presó, que Will treballi per a aquest, però a condició que un psicòleg segueixi en Will.
Aquesta teràpia farà que venci la seva por a les relacions personals, fruit del maltractament que va patir de nen, i l'ajudarà a acceptar una bona feina i aconseguir una noia. Al mateix temps la seva presència canvia la vida del professor i del psicòleg, que superen la seva rivalitat, el professor supera el seu complex d'inferioritat i el terapeuta torna a viure després d'anys refugiat en la seva feina després de la mort de la seva esposa.[1]
Temes[modifica]
La pel·lícula tracta diversos temes. En primer lloc és una anàlisi de la relació entre terapeuta i pacient, una relació que afecta a les dues parts, així com de la importància d'una bona teràpia per reconduir traumes. Relacionat també amb la psicologia, apareix el tema de la superdotació, i com aquesta no és garantia de saber moure's a la vida. El protagonista és un geni en matemàtiques i autodidacte, temes que es van desenvolupant en diferents seqüències.
Apareix crítica social, tant a la política estatunidenca, com al mercat de treball o les diferències de classe, exemplificades en el contrast entre Will i els seus amics, treballadors no qualificats, i la seva promesa o els professors, pertanyents a un sector més elevat. La relació entre els dos joves venç aquestes barreres socials.
El fil conductor és l'evolució d'en Will a partir de la teràpia i els diàlegs que manté amb els que l'envolten. Els paisatges ajuden a il·lustrar la transformació del protagonista, contrasta el bar, símbol de la diversió còmoda i adolescent, amb el despatx del doctor, on es tenen diàlegs seriosos, i la natura, on en Will reflexiona fins a arribar a l'autoconeixement.
El focus del film, però, se centra en els sentiments. Will es refugia de la por en relacions conegudes, on no arrisca, perquè està encara definint la seva identitat i el sentit de la vida. La seva ràbia continguda és el desencadenant de la teràpia, de la ruptura de la seva relació i del seu capteniment al carrer. Els seus amics representen la lleialtat, especialment el seu íntim, que posa per davant el desig que en Will estigui bé a ell mateix. L'enveja entre els dos adults, la desorientació de l'Skylar o la frustració del jove ajudant són altres de les emocions que es veuen reflectides.
El missatge final, on l'amor venç, culmina aquest retrat dels sentiments i es va anticipant al llarg de tota la pel·lícula, amb l'explicació de com era la relació entre el psiquiatre i la seva dona, exemple d'amor pur que ho omple tot. Aquest amor dóna la felicitat però cal que abans la persona estigui preparada per assumir riscos i decidir el seu propi destí.
Repartiment[modifica]
- Robin Williams: Sean Maguire
- Matt Damon: Will Hunting
- Ben Affleck: Chuckie Sullivan
- Minnie Driver: Skylar
- Stellan Skarsgård: Gerald Lambeau
- Cole Hauser: Billy
- Casey Affleck: Morgan
- John Mighton: Tom
- Coleen McCauley: Cathy
- Jennifer Deathe: Lydia
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1998: Oscar al millor actor secundari per Robin Williams
- 1998: Oscar al millor guió original per Ben Affleck i Matt Damon
- 1998: Globus d'Or al millor guió per Ben Affleck i Matt Damon
Nominacions[modifica]
- 1998: Oscar a la millor pel·lícula
- 1998: Oscar al millor director per Gus Van Sant
- 1998: Oscar al millor actor per Matt Damon
- 1998: Oscar a la millor actriu secundària per Minnie Driver
- 1998: Oscar a la millor banda sonora per Danny Elfman
- 1998: Oscar a la millor cançó original per Elliott Smith amb "Miss Misery"
- 1998: Oscar al millor muntatge per Pietro Scalia
- 1998: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1998: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Matt Damon
- 1998: Globus d'Or al millor actor secundari per Robin Williams
- 1998: Ós d'Or
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- La pel·lícula va ser rodada a Bòston i a Toronto (Universitat de Toronto).
- Per un suggeriment de Rob Reiner, el guió va esdevenir finalment més una història d'amor que un thriller, com havia estat escrit al començament.
Referències[modifica]
- ↑ «Good Will Hunting». The New York Times.
Enllaços externs[modifica]
- Good Will Hunting a Internet Movie Database (anglès)
- Good Will Hunting a TCM Movie Database (anglès)
- Good Will Hunting a Allmovie (anglès)
Filmografia de Gus Van Sant | |
|---|---|
Mala Noche (1985) • Drugstore Cowboy (1989) • My Own Private Idaho (1991) • Elles també es deprimeixen (1993) • Tot per un somni (1995) · Good Will Hunting (1997) · Psycho (1998) • A la recerca d'en Forrester (2000) • Gerry (2002) • Elephant (2003) • Last Days (2005) • Paranoid Park (2007) • Em dic Harvey Milk (2008) • Restless (2011) • Promised Land (2012) |
