Good Will Hunting

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaGood Will Hunting
Good will h2.jpg
Fitxa
DireccióGus Van Sant
Protagonistes
ProduccióLawrence Bender
GuióMatt Damon
Ben Affleck
MúsicaDanny Elfman
Michael Quinn
Elliott Smith
Rory Dall O'Cahan
FotografiaJean Yves Escoffer
MuntatgePietro Scalia
ProductoraA Band Apart (en) Tradueix i Miramax Films modifica
DistribuïdorMiramax Films
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1997
Durada126 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeToronto modifica
Coloren color modifica
Formatpantalla ampla modifica
Pressupost10 milions de dòlars
Recaptació225.900.000 $ (mundial) modifica
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióBoston modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webmiramax.com… modifica
IMDB: tt0119217 Filmaffinity: 503907 Allocine: 363 Rottentomatoes: m/good_will_hunting Mojo: goodwillhunting Allmovie: v160083 TCM: 324221 Metacritic: movie/good-will-hunting TV.com: movies/good-will-hunting
Discogs: 279226 Allmusic: mw0000030450 Modifica els identificadors a Wikidata

Good Will Hunting és una pel·lícula estatunidenca de Gus Van Sant estrenada el 1997.

Argument[modifica]

Will Hunting, un noi pobre del barri sud de Boston, que treballa d'agranador al Massachusetts Institute of Technology, escriu a la pissarra la continuació d’un teorema escrit per un professor de matemàtiques, Gérald Lambeau. Després d'una baralla on colpeja un policia, està a punt d’anar a la presó. A petició del professor Lambeau, el jutge accepta, més que la presó, que Will treballi per a aquest, però a condició que un psicòleg segueixi en Will.

Aquesta teràpia farà que venci la seva por a les relacions personals, fruit del maltractament que va patir de nen, i l'ajudarà a acceptar una bona feina i aconseguir una relació amb noia. Al mateix temps la seva presència canvia la vida del professor i del psicòleg, que superen la seva rivalitat, el professor supera el seu complex d'inferioritat i el terapeuta torna a viure després d'anys refugiat en la seva feina després de la mort de la seva esposa.[1]

Temes[modifica]

La pel·lícula tracta diversos temes. En primer lloc és una anàlisi de la relació entre terapeuta i pacient, una relació que afecta a les dues parts, així com de la importància d'una bona teràpia per reconduir traumes. Relacionat també amb la psicologia, apareix el tema de la superdotació, i com aquesta no és garantia de saber moure's a la vida. El protagonista és un geni en matemàtiques i autodidacte, temes que es van desenvolupant en diferents seqüències.

Apareix crítica social, tant a la política estatunidenca, com al mercat de treball o les diferències de classe, exemplificades en el contrast entre Will i els seus amics, treballadors no qualificats, i la seva promesa o els professors, pertanyents a un sector més elevat. La relació entre els dos joves venç aquestes barreres socials.

El fil conductor és l'evolució d'en Will a partir de la teràpia i els diàlegs que manté amb els que l'envolten. Els paisatges ajuden a il·lustrar la transformació del protagonista, contrasta el bar, símbol de la diversió còmoda i adolescent, amb el despatx del doctor, on es tenen diàlegs seriosos, i la natura, on en Will reflexiona fins a arribar a l'autoconeixement.

El focus del film, però, se centra en els sentiments. Will es refugia de la por en relacions conegudes, on no arrisca, perquè està encara definint la seva identitat i el sentit de la vida. La seva ràbia continguda és el desencadenant de la teràpia, de la ruptura de la seva relació i del seu capteniment al carrer. Els seus amics representen la lleialtat, especialment el seu íntim, que posa per davant el desig que en Will estigui bé a ell mateix. L'enveja entre els dos adults, la desorientació de l'Skylar o la frustració del jove ajudant són altres de les emocions que es veuen reflectides.

El missatge final, on l'amor venç, culmina aquest retrat dels sentiments i es va anticipant al llarg de tota la pel·lícula, amb l'explicació de com era la relació entre el psiquiatre i la seva dona, exemple d'amor pur que ho omple tot. Aquest amor dóna la felicitat però cal que abans la persona estigui preparada per assumir riscos i decidir el seu propi destí.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Good Will Hunting». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]