Good Will Hunting

De Viquipèdia
Infotaula de pel·lículaGood Will Hunting
Good will h2.jpg
Fitxa
DireccióGus Van Sant
Protagonistes
ProduccióLawrence Bender
GuióMatt Damon
Ben Affleck
MúsicaDanny Elfman
Michael Quinn
Elliott Smith
Rory Dall O'Cahan
FotografiaJean Yves Escoffer
MuntatgePietro Scalia
ProductoraA Band Apart i Miramax Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1997
Durada126 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeToronto Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10 milions de dòlars
Recaptació225.900.000 US$ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióBoston Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0119217 Filmaffinity: 503907 Allocine: 363 Rottentomatoes: m/good_will_hunting Mojo: goodwillhunting Allmovie: v160083 TCM: 324221 Metacritic: movie/good-will-hunting TV.com: movies/good-will-hunting
Discogs: 279226 Allmusic: mw0000030450 Modifica el valor a Wikidata

Good Will Hunting és una pel·lícula estatunidenca de Gus Van Sant estrenada l'any 1997. Va ser nominada a nou Òscars en la seva 70a edició, dels quals en va guanyar dos, i ha sigut internacionalment reconeguda com una de les millors pel·lícules de la història (Rànquing Top 500 Greatest Films Of All Time).

Argument[modifica]

A finals dels anys 90 al barri sud de Boston, Massachusetts, hi viu Will Hunting (Matt Damon), un noi orfe de 20 anys, que ha crescut en diferents cases d’acollida abusives i que porta dues dècades rondant els carrers de la ciutat amb el seu grup d’amics, destacant el seu company de vida; Chuckie Sullivan (Ben Affleck). Hunting treballa d'agranador al Massachusetts Institute of Technology, la millor universitat del país; i en un dels seus torns, es troba un problema matemàtic escrit a una pissarra per un dels professors amb l’objectiu de que els alumnes intentin resoldre’l. Hunting el resol el qüestió de minuts, però és enxampat pel professor que l’ha escrit: Gérald Lambeau (Stellan Skarsgård), i aquest el persegueix enfadat abans d’adonar-se’n de que, en realitat, en pocs minuts, Hunting ha resolt un problema que a matemàtics especialitzats els havia portat anys.

És en aquest moment quan Lambeau inicia la seva insistència cap a Hunting, que a mida que avança la pel·lícula revela una clara superioritat intel·lectual en tots els àmbits, i que no vol tenir res a veure amb el món de èlite acadèmica que Lambeau li ofereix. En un moment concret, però, en el que Hunting es troba en una situació díficil quan, a arrel d’una baralla amb un polícia, se li presenta la possibilitat d’anar a la presó, ha d’acceptar les insistències del matemàtic de treballar amb ell com a condició imposada pel jutge a canvi de la seva llibertat.

En el procés, el professor força a Hunting a assistir a sessions privades amb diferents psicòlegs, que després d’una sessió abandonen el repte que és que el Will col·labori; fins que Lambeau es veu forçat a recórrer a l’ajuda d’un vell amic de qui s’havia distanciat, menyspreant-lo, molts anys enrere: Sean Maguire (Robin Williams), un antic matemàtic que en no triomfar en la seva àrea de coneixement va decidir passar-se a la psicologia. És només Maguire qui aconsegueix connectar amb Hunting, i qui l’ajudarà a superar els seus traumes i inseguretats arrelades a una infància difícil. Paral·lelament, Hunting ajudarà a superar la rivalitat de Maguire i Lambeau, i en concret, farà que Sean torni a viure després d’anys refugiats a la seva feina a causa de la mort de la seva esposa.

L’interès amorós de Hunting és l’Skylar (Minnie Driver), una estudiant de Medicina a Harvard que trencarà totes les barreres amb les que Hunting es protegeix i formarà part del seu creixement personal.[1]

Temes[modifica]

La pel·lícula tracta diversos temes: En primer lloc és una anàlisi de la relació entre terapeuta i pacient, una relació que afecta a les dues parts, així com de la importància d'una bona teràpia per reconduir traumes. Relacionat també amb la psicologia, apareix el tema de la superdotació, i com aquesta no és garantia de res a la vida. El protagonista és un geni en matemàtiques i autodidacte, temes que es van desenvolupant en diferents seqüències. Un geni que mai ha tingut els recursos per potenciar el seu intelecte, i que tampoc mai ha sentit la seguretat.

Apareix crítica social, tant a la política estatunidenca, com al mercat de treball o les diferències de classe, exemplificades en el contrast entre Will i els seus amics, treballadors no qualificats, i la seva promesa o els professors, pertanyents a un sector més elevat. La relació entre els dos joves venç aquestes barreres socials.

El fil conductor és l'evolució d'en Will a partir de la teràpia i els diàlegs que manté amb els que l'envolten. Els paisatges ajuden a il·lustrar la transformació del protagonista, contrasta el bar, símbol de la diversió còmoda i adolescent, amb el despatx del doctor, on es tenen diàlegs seriosos, i la natura, on en Will reflexiona fins a arribar a l'autoconeixement.

El focus del film, però, se centra en els sentiments: Will es refugia de la por en relacions conegudes, on no arrisca, perquè està encara definint la seva identitat i el sentit de la vida. La seva ràbia continguda és el desencadenant de la teràpia, de la ruptura de la seva relació i del seu capteniment al carrer. Els seus amics representen la lleialtat, especialment el seu íntim, que posa per davant el desig que en Will estigui bé a ell mateix. L'enveja entre els dos adults, la desorientació de l'Skylar o la frustració del jove ajudant són altres de les emocions que es veuen reflectides.

El missatge final, on l'amor venç, culmina aquest retrat dels sentiments i es va anticipant al llarg de tota la pel·lícula, amb l'explicació de com era la relació entre el psiquiatre i la seva dona, exemple d'amor pur que ho omple tot. Aquest amor dona la felicitat però cal que abans la persona estigui preparada per assumir riscos i decidir el seu propi destí.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Good Will Hunting» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs[modifica]