Altes capacitats

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Superdotació)
Salta a: navegació, cerca

L' alta capacitat intel·lectual, altes capacitats o informalment superdotació és el fet que una persona tingui una capacitat intel·lectual superior a la mitjana. "Altes capacitats" és el terme tècnic que s'usa habitualment a l'actualitat però hi ha persones que prefereixen altres denominacions com "intel·ligent", "zebra" o "ment selvàtica". Alguns "superdotats" consideren que aquesta paraula és plena de prejudicis, estereotips i connotacions no desitjables.[1][2]

Els psicòlegs mesuren la quantitat d'aquesta magnitud amb un valor numèric obtingut d'una prova estandarditzada que comparen en una escala de QI (quocient intel·lectual). Així, consideren amb "altes capacitats" aquella persona amb un QI superior a 130 a l'escala Wechsler, que és el valor tal perquè la mitjana mundial sigui de 100 i que pertànyer a aquest grup impliqui estar en el 2% de la població mundial que obté el resultat més alt en aquest test. La superdotació afecta a la percepció, la velocitat i l'estil d'aprenentatge.

En temps passats hi ha hagut un corrent majoritari que pretenia maximitzar sempre l'ús de la capacitat d'aquestes persones, tant si elles mateixes volien com si no, però avui no es veu que sigui un problema. La majoria de persones no usen el màxim de les seves capacitats i s'ha vist que és més important jugar bé les cartes de que es disposa que no tenir les millors. De fet la pressió de que hagin de fer coses extraordinàries es viu freqüentment com un problema major pels superdotats. És important que els infants i adolescents aprenguin a viure al món "real" i adaptat a la majoria en el que es trobaran tota la vida, sense que això impliqui que no puguin associar-se, identificar-se com a grup i voler donar-se visibilitat, mostrar les seves diferències i lluitar pels seus interessos.[1][2]

La majoria de superdotats fa una vida normal i no destaca especialment a la seva carrera professional.[1] Com per tothom en general, és poc freqüent que un superdotat esdevingui famós, tamateix n'hi ha alguns, com Marilyn Monroe, Stephen Hawking, Shakira i Miki Nadal.

Classificació[modifica | modifica el codi]

La terminologia emprada en els estudis i referències a persones amb altes capacitats és variada i a vegades resulta imprecisa. En general fa referència a fonaments de dret previs, que condicionen aspectes molt concrets de tipificació, pel qual resulta, en bona mesura, limitadora i excloent. Al marge de les concepcions i estereotips populars, de valor semàntic arbitrari i en molts casos discutible, la bibliografia especialitzada parla de:

  • Superdotació: combinació d'una superioritat cognitiva, de la creativitat i de la motivació en grau suficient per a considerar a la persona com destacada sobre la majoria. (Renzulli)
  • Precocitat: desenvolupament marcat primerenc d'algunes conductes. La precocitat es manifesta especialment en certes àrees, com el llenguatge, la música, les matemàtiques o la motricitat. Es dóna a la primera infantesa.
  • Talent: habilitat o aptitud excel·lent en un camp concret, per exemple el talent musical o el matemàtic.
  • Alta creativitat: capacitat per tenir i expressar idees noves, donar sentit a alguna cosa, trobar relacions diferents, proposar solucions alternatives i variades a situacions problemàtiques.
  • "Nen prodigi": Suposa la realització d'una activitat extraordinària d'un infant en relació amb la seva edat. El seu rendiment en un camp concret és similar al de l'adult. Pot ser per precocitat, per superdotació o cap de les dues coses, com per exemple per una gran motivació, pràctica i aprenentage inusual des d'abans de l'habitual, sovint perquè l'ensenyen els pares o cuidadors.
  • "Geni": Implica la realització d'una obra genial, mereixedora de reconeixement universal. No té sentit la seva utilització en el camp educatiu.
  • Altes capacitats: segons l'autor, a la bibliografia especialitzada s'utilitza com a sinònim de superdotació, com al conjunt de superdotats i talents o com altres conjunts que inclouen aquests dos casos més altres.

Dissincronia infantil[modifica | modifica el codi]

Article principal: Síndrome de dissincronia

La dissincronia descrita per Terrassier[3][4] és el desequilibri que pot manifestar-se a la infantesa entre el desenvolupament intel·lectual, l'emocional i el de la personalitat. Es tracta d'un fenomen habitual en els casos de precocitat, associada o no a superdotació o talent, i es manifesta en conductes o capacitats en l'àmbit intel·lectual pròpies d'infants de major edat contraposades a una maduració emocional i experiència social corresponents a la seva edat biològica.

Educació d'infants i adolescents[modifica | modifica el codi]

La majoria de superdotats poden treure millors o pitjors notes però no tenen cap mena de problema a l'escola ni a la resta de la seva vida. Tanmateix, és possible que una persona amb altes capacitats pateixi fracàs escolar a l'escola de primària o de secundària. A una minoria d'infants superdotats se'ls atribueixen problemes d'adaptació, d'atenció o conducta, i un possible motiu pot ser que aprenen les coses més de pressa que la resta de l'alumnat, tot i que poden haver altres motius i no sempre estan relacionats amb la superdotació.

Només s'estudien i es detecten els nens i nenes amb altes capacitats quan tenen problemes escolars, sent aquesta circumstància substancialment major en nois que en noies. No s'han estudiat fins ara els problemes d'aprenentatge de persones amb altes capacitats a l'adultesa però sembla que si existeixen no són majors ni més freqüents que els que puguin tenir altres persones, ni causats per les seves capacitats.[1]

Adults amb altes capacitats[modifica | modifica el codi]

Els infants amb altes capacitats que es fan grans esdevenen adults amb altes capacitats. Molts nens i més tard adults tenen altes capacitats sense que hagin estat detectats com a tals a l'escola. Aproximadament un de cada cinquanta adults té altes capacitats i la majoria no ho sap. Generalment els adults fan la mateixa vida i no es distingeixen a primera vista dels altres. Sovint comparteixen, en major o menor quantitat i intensitat, un conjunt determinat d'inquietuds personals i actituds envers el món, que inclou per exemple l'alta sensibilitat i el pensament divergent, però no tots s'hi identifiquen i en canvi també hi ha persones no superdotades que també els comparteixen.[1][2]

Algunes persones coneixedores de les seves altes capacitats prefereixen passar desapercebudes mentre que d'altres, o les mateixes en altres moments vitals, reivindiquen aquesta diferència seva amb objectius com visibilitzar-la i allunyar-la d'estereotips. Algunes poden trobar interessant o agradable trobar-se de tant en tant amb altres persones com elles, en reunions privades o a través d'associacions, i d'altres no.[1]

Associacions[modifica | modifica el codi]

Algunes associacions de superdotats o per a familiars de superdotats són l'Associació Catalana d'Altes Capacitats Intel·lectuals per Adults, International High IQ Society, Mensa, Prometheus Society i Giga Society.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Paula Prober, Your Rainforest Mind: A Guide to the Well-Being of Gifted Adults and Youth, 2016. ISBN 9780692713105 (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Paula Prober, Your Rainforest Mind: A Guide to the Well-Being of Gifted Adults and Youth, 2016. (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Jeanne Siaud-Facchin, Trop intelligent pour être heureux?, 2008. (francès)
  3. Jean Charles Terrassier, La disincronía de los niños precoces, ediciones Amarú, 1990. (castellà)
  4. Jean Charles Terrassier, El síndrome de disincronía, Amarú, 1994. (castellà)