Intel·ligència emocional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La intel·ligència emocional és la capacitat que tenen les persones per conduir profitosament les emocions pròpies i les emocions alienes. Així doncs, les persones amb intel·ligència emocional són capaces de reconèixer, expressar, regular, controlar i dirigir les pròpies emocions i les dels altres per adaptar-se a les situacions, aconseguir metes i propòsits i trobar-se amb si mateixes.

Un dels seus principals teòrics és Daniel Goleman, tot i que la visió que la intel·ligència té múltiples components i que un d'aquests gestiona la part dels sentiments data d'antic. S'ha intentat mesurar de manera objectiva mitjançant tests i qüestionaris, però molts psicòlegs consideren que és impossible de quantificar. El nivell zero es considera una patologia denominada alexitímia.

Per tant, la intel·ligència emocional és la que es pot i s'ha d'aplicar als aspectes emocionals i a totes les situacions conflictives de la vida humana. Goleman diu que la pregunta que ens hem de fer és: "Com podem posar intel·ligència a les nostres emocions?".

Per altra banda, la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner no considera aquest component, ja que no s'ha trobat una zona del cervell que correspongui de manera unívoca a aquesta capacitat, però molts teòrics assimilen la suma de la intel·ligència interpersonal i la intrapersonal a un domini emocional.

Però tenir intel·ligència emocional implica posseir les capacitats següents:

- Conèixer les pròpies emocions.

-Saber controlar i utilitzar els sentiments perquè esdevinguin positius per a la vida.

-Cultivar l'automotivació i l'autodomini per aconseguir reprimir la impulsivitat i saber ajornar les gratificacions.

-Establir bones relacions personals, per obtenir un desenvolupament de l'habilitat per a saber conduir les emocions dels altres.

Aprendre comunicació emocional[modifica | modifica el codi]

Educar bé és, sens dubte, una de les preocupacions primordials de les famílies i de la societat actual, però també és cert que vivim en una situació contradictòria. Per una banda, elogiem contínuament la importància de l'educació i, per l'altra, els pares i els docents, els més implicats en la tasca d'educar, estan convençuts que no poden educar perquè la influència de la societat és més poderosa que la seva.

En efecte, l'educació és una necessitat vital perquè és el mitjà amb el qual la societat transmet el que ha aconseguit a les noves generacions, a fi que aquestes continuïn la seva manera de viure i la millorin. I no solament ens referim als coneixements tècnics, sinó al fet que la forma de convivència és una fita, una adquisició que necessita ser treballada, conservada i atesa.

És per això que la intel·ligència emocional juga un paper fonamental a l'hora d'utilitzar de manera eficaç el conjunt de recursos de què disposa la societat per resoldre a problemes, progressar i aconseguir formes de vida agradables i justes. Una societat a la qual manca intel·ligència emocional no pot sostenir els valors cívics en el món tan complex i canviant d'avui dia.

Però, perquè els infants arribin a assolir aquesta intel·ligència emocional, s'han de posar alguns elements més a disposició de l'educació informal com són els pares, els amics... L'educació formal (l'escola) i l'educació no formal, és a dir, el conjunt d'activitats reglades de què disposa una societat, la finalitat de la qual és l'educació internacional de les persones, però sense estar inclosa en el sistema educatiu amb un contingut curricular.

Les emocions intel·ligents

Tot i que l'educació de la intel·ligència emocional és llarga i complexa, l'infant hauria d'anar assolint de mica en mica una sèrie d'habilitats emocionals personals, socials i interpersonals.

1) Habilitats personals

- L'autoconeixement

- Identificació, l'expressió i el maneig dels sentiments

- Controlar els impulsos

- Tenir capacitat de demostrar les gratificacions

- Domini de l'estrès i l'ansietat

- Evitar la frustració violenta

- Evitar la repressió violenta

- Aprendre a resoldre els problemes i les situacions interpersonals

- Superar el sentiment d'inferioritat i la timidesa

-Superar els sentiment de gelosia

2) Habilitats socials i interpersonals

-Conèixer els altres

- Mostrar interés pels altres

- La resistència a les influències negatives

- Saber posar-se el la pell dels altres

- Solucionar conflictes mitjançant la negociació

Els aspectes fonamentals perquè els infants desenvolupin l'autonomia personal i el benestar social[modifica | modifica el codi]

- Evitar les autolimitacions, és a dir, els missatges que facin augmentar les seves pors i inseguretats.

- Posar límits clars amb afecte.

- Evitar sobreprotegir-lo de les situacions difícils. Tot i que s'ha de vigilar perquè fa més difícil l'adquisició de recursos personals per a afrontar les dificultats que seran pròximes en un futur.

- No manipular les seves emocions i també que no manipulin les persones que estan al seu voltant. Aquest fet consisteix a generar a l'altra persona emocions com la culpa, la pena o la por.

-Estimar-los tal com són.

- No inculcar estils de vida.

- Ensenyar-los que les seves decisions tenen conseqüències de les quals més tard s'hauran de responsabilitzar.

- Hi ha d'haver un equilibri entre les seves responsabilitats i llibertats.

- Des de petits, cal treballar els hàbits bàsics.

- Ajudar-los a desenvolupar la seva empatia i comunicació.

- No fer mai comparacions.

- Ajudar-los a buscar i a utilitzar les seves fonts d'automotivació que els ajudin a aconseguir els seus reptes.

- Evitar les seves autolimitacions: és a dir, en les ocasions en què assumim la possibilitat de superar situacions amb èxit.

- La sobreprotecció: consisteix a evitar a les persones l'exposició a emocions desagradables i complicades.

- Establir hàbits des de la infància és la manera més senzilla i segura per a inculcar responsabilitats.

- Desenvolupar l'autoestima i evitar-la disminuir amb comparacions i crítiques destructives. Per tant, tenir una bona autoestima facilita una gran autonomia.

Si bé els components varien segons l'enfocament adoptat, hi ha una sèrie de característiques que solen ser pròpies de persones amb un fort quocient d'intel·ligència emocional: