Autoregulació emocional
L'autoregulació emocional o regulació de les emocions d'un mateix és la capacitat de respondre a les demandes contínues de les experiències amb la gamma d'emocions d'una manera que sigui socialment tolerable i prou flexible per permetre també reaccions espontànies així com la capacitat de retardar aquestes reaccions espontànies si fos necessari.[1] També es pot definir com a processos extrínsecs i intrínsecs responsables de supervisar, avaluar i modificar les reaccions emocionals.[2] L'autoregulació emocional pertany al conjunt més ampli de processos de regulació de les emocions, que inclou tant la regulació dels propis sentiments com la regulació de les emocions interpersonals.[3][4][5]
La regulació de les emocions és un procés complex que implica iniciar, inhibir o modular el propi estat o comportament en una situació determinada - per exemple, l'experiència subjectiva (sentiments), les respostes cognitives (pensaments), les respostes fisiològiques relacionades amb les emocions (per exemple, la freqüència cardíaca o l'activitat hormonal) i el comportament relacionat amb les emocions (accions o expressions corporals). Funcionalment, la regulació de les emocions també pot referir-se a processos com la capacitat de centrar l'atenció en una tasca o la de suprimir un comportament inadequat segons una indicació. La regulació de les emocions és una funció molt important en la vida humana.
Cada dia, les persones estan exposades contínuament a una gran varietat d'estímuls potencialment excitants. Les reaccions emocionals inadequades, extremes o no controlades a aquests estímuls podrien impedir l'adaptació funcional a la societat; per tant, les persones han de participar d'alguna forma en la regulació de les emocions gairebé tot el temps.[6] En termes generals, la desregulació de les emocions s'ha definit com les dificultats per controlar la influència de l'alerta emocional en l'organització i la qualitat dels pensaments, accions i interaccions.[7] Els individus que estan emocionalment desregulats presenten patrons de resposta en els quals hi ha un desajust entre els seus objectius, respostes i/o modes d'expressió, i les demandes de l'entorn social.[8] Per exemple, hi ha una associació significativa entre la desregulació de les emocions i els símptomes de depressió, ansietat, trastorn de comportament alimentari, i abús de substàncies.[9][10] És probable que els nivells més alts de regulació de les emocions estiguin relacionats tant amb nivells alts de competència social com amb l'expressió d'emocions socialment apropiades.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ Cole, Pamela M.; Michel, Margaret K.; Teti, Laureen O'Donnell «The Development of Emotion Regulation and Dysregulation: A Clinical Perspective». Monographs of the Society for Research in Child Development, vol. 59, 2/3, 1994, pàg. 73–100. DOI: 10.1111/j.1540-5834.1994.tb01278.x. JSTOR: 1166139. PMID: 7984169.
- ↑ Thompson, Ross A. «Emotion Regulation: A Theme in Search of Definition». Monographs of the Society for Research in Child Development, vol. 59, 2–3, 1994, pàg. 25–52. DOI: 10.1111/j.1540-5834.1994.tb01276.x. PMID: 7984164.
- ↑ Niven, K.; Totterdell, P.; Holman, D. «A classification of controlled interpersonal affect regulation strategies». Emotion, vol. 9, 4, 2009, pàg. 498–509. DOI: 10.1037/a0015962. PMID: 19653772.
- ↑ Burman, J. T.; Green, C. D.; Shanker, S. «On the Meanings of Self-Regulation: Digital Humanities in Service of Conceptual Clarity». Child Development, vol. 86, 5, 2015, pàg. 1507–1521. DOI: 10.1111/cdev.12395. PMID: 26234744.
- ↑ Leventhal, Howard; Leventhal, Elaine A.; Contrada, Richard J. «Self-regulation, health, and behavior: A perceptual-cognitive approach». Psychology & Health, vol. 13, 4, 1998, pàg. 717–733. DOI: 10.1080/08870449808407425.
- ↑ Koole, Sander L. «The psychology of emotion regulation: An integrative review». Cognition & Emotion, vol. 23, 1, 2009, pàg. 4–41. DOI: 10.1080/02699930802619031.
- ↑ «What Is Emotional Dysregulation?» (en anglès). WebMD. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Zeman, J.; Cassano, M.; Perry-Parrish, C.; Stegall, S. «Emotion regulation in children and adolescents». Journal of Developmental and Behavioral Pediatrics, vol. 27, 2, 2006, pàg. 155–168. DOI: 10.1097/00004703-200604000-00014. PMID: 16682883.
- ↑ Aldao, Amelia; Nolen-Hoeksema, Susan; Schweizer, Susanne «Emotion-regulation strategies across psychopathology: A meta-analytic review». Clinical Psychology Review, vol. 30, 2, 2010, pàg. 217–237. DOI: 10.1016/j.cpr.2009.11.004. PMID: 20015584.
- ↑ Aldao, A.; Nolen-Hoeksema, S. «Specificity of cognitive emotion regulation strategies: a transdiagnostic examination». Behaviour Research and Therapy, vol. 48, 10, 2010, pàg. 974–983. DOI: 10.1016/j.brat.2010.06.002. PMID: 20591413.
- ↑ Fabes, R. A.; Eisenberg, N.; Jones, S.; Smith, M.; Guthrie, I.; Poulin, R.; Shepard, S.; Friedman, J. «Regulation, emotionality, and pre-schoolers' socially competent peer interactions». Child Development, vol. 70, 2, 1999, pàg. 432–442. DOI: 10.1111/1467-8624.00031. PMID: 10218264.
- ↑ Pulkkinen, L. (1982). Self-control and continuity from childhood to late adolescence. In P. B. Bakes & O. Brim Jr. (Eds.), Life-span development and behavior (Vol. 4, pp. 63-105). New York: Academic Press.