Neurosi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaNeurosi
Tipus malaltia i problema neuròtic
Especialitat psiquiatria
Classificació
CIAP P99
Recursos externs
MeSH D009497
Modifica les dades a Wikidata
Esquema de l'aparell psíquic segons Freud

En psicologia moderna, el terme neurosi, també coneguda com a psiconeurosi o trastorn neuròtic, és un terme general que es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, però (a diferència d'una psicosi o un trastorn de la personalitat) no interfereix en el pensament racional ni en l'habilitat de l'individu per a funcionar en la vida diària. Com a malaltia, representa una condició psiquiàtrica en la qual l'angoixa emocional o el conflicte inconscient s'expressa amb diversos trastorns físics, fisiològics i mentals (com a símptomes físics, ansietats, o fòbies). Potser ha estat definida més simplement com una "pobra habilitat per a adaptar-se a l'entorn, una inhabilitat per a canviar els mateixos patrons de vida, i la incapacitat de desenvolupar una personalitat més rica, més complexa i més satisfactòria." (Boeree 2002).

El terme connota de fet un trastorn o malaltia, però en la seva definició general, la neurosi és una experiència humana normal, part de la condició humana. La majoria de les persones estan afectades per la neurosi en algun aspecte. Un problema psicològic es desenvolupa quan les neurosis comencen a interferir, però no danyen significativament el funcionament normal, i causen ansietat a l'individu. Amb freqüència els mecanismes existents per a "fer front" a l'ansietat només agreugen la situació, causant més senyals d'alarma. Fins i tot ha estat definida en termes d'aquesta estratègia d'enfrontament, com un "comportament simbòlic de defensa contra el dolor psicobiològic excessiu...," que "...és autoperpetuador perquè les satisfaccions simbòliques no poden satisfer les necessitats reals."(Janov 1998)

Algunes neurosis poden tenir la seva arrel en mecanismes de defensa de l'ego, però els dos conceptes no són sinònims. Els mecanismes de defensa són una manera normal de desenvolupar i mantenir un sentit consistent del jo (un ego) mentre que només aquells patrons de pensament i comportament que produeixen dificultats per viure s'haurien d'anomenar neurosis.

La definició de Freud[modifica]

Una neurosi, en la teoria psicoanalítica, és un mecanisme de defensa inefectiu que Sigmund Freud va suggerir que és una situació en què els esforços de l'ego per resoldre conflictes emocionals entre l'allò i el superego utilitzant un o més mecanismes de defensa fallen. Tal com afirma el mateix Freud en les seves Lectures introductòries, una persona "només cau malalta de neurosi si el seu ego ha perdut la capacitat de conduir d'alguna manera la seva libido."

Efectes i símptomes[modifica]

Hi ha moltes formes diferents i específiques de neurosi: piromania, trastorn obsessivocompulsiu, neurosi d'ansietat, histèria (en la qual l'ansietat pot ser descarregada per un símptoma físic), i una interminable llista de varietats de fòbies. Els efectes de la neurosi poden involucrar

« ... ansietat, tristesa o depressió, ràbia, irritabilitat, confusió mental, baixa autoestima, etc., símptomes del comportament com ara esquivar les fòbies, estat d'alerta, actes impulsius i compulsius, letargia, etc., problemes cognitius com ara pensaments desagradables o desequilibrants, repetició de pensaments i obsessió, fantaseig habitual, negativitat i cinisme, etc. Intersubjectivament, la neurosi involucra dependència, agressivitat, perfeccionisme, aïllament esquizoide, comportaments socioculturalment inapropiats, etc.[1] »

Tractament[modifica]

El tractament de les neurosis se sol realitzar amb psicoanàlisi, psicoteràpia o altres tècniques psiquiàtriques. De tota manera, hi ha encara certa controvèrsia sobre si aquests professionals poden realitzar diagnòstics acurats, i si els resultats dels tractaments són apropiats, efectius i fiables.

Mentre que les teràpies de la parla tradicionals (per ex., psicoanàlisi) encoratgen el pacient a explorar aquests patrons de pensament (neuròtics), la teràpia cognitiva ofereix al pacient guies específiques per reformar i substituir vells patrons per d'altres de nous i més funcionals. De tota manera, com que les teràpies cognitives es basen en la comunicació lògica i raonable i els patrons de pensament, pot ser que molts pacients no estiguin suficientment avançats en autocontrol per a beneficiar-se d'aquestes tècniques. És necessària més recerca sobre els diferents tipus de personalitat i la resposta dels pacients a tècniques de tractament diferents.

Història i ús del terme[modifica]

El terme va ser emprat per primer cop per doctor escocès William Cullen el 1769 per a referir-se a "trastorns de sentir i actuar" causats per una "afecció general del sistema nerviós." Per a ell, descrivia diversos trastorns nerviosos i símptomes que no podien ser explicats psicològicament. Deriva de dues paraules gregues: neuron ('nervi') i osis ('malaltia' o 'condició anormal').

Al llarg de la història, el terme "neurosi", mentre que s'ha ajustat en general a les definicions de més amunt, ha estat utilitzat com un terme genèric per a molts fenòmens mèdics o psicològics. Parcialment per aquesta manca de definició, ja no es fa servir gaire en entorns clínics. Els sistemes de classificació actuals han abandonat la categoria de neurosi; el DSM-IV també ha eliminat aquesta categoria: trastorns formalment anomenats neurosis es descriuen ara sota termes més específics per al cas com ansietat, depressió, i trastorns de la personalitat. A més, l'ús del terme neurosi és controvertit, i s'argumenta que és necessari un terme més apropiat per a substituir-lo.

Referències[modifica]

  1. Boeree, C. George. «A Bio-Social Theory of Neurosis» (en anglès), 2002. [Consulta: 6 novembre 2013].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neurosi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Freud, Sigmund. The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud. Trans. James Strachey. 24 vols. London: Hogarth, 1953-74. (anglès)
  • Boeree, C. George. «A Bio-Social Theory of Neurosis» (en anglès), 2002. [Consulta: 6 novembre 2013].
  • Horney, Karen. The Collected Works. (2 Vols.) Norton, 1937. (anglès)
  • Janov, Dr. Arthur. "Neurosi", Copyright 1998. (anglès)
  • Article basat en l'article "Neurosi" de la Wikipedia en anglès.