Educació especial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'educació especial és l'educació específicament destinada a alumnes amb necessitats educatives considerades especials, o diferents, a causa de superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials, incloent totes les actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats. Es pot fer en escoles ordinàries o específiques (centre d'educació especial).

A Espanya aquest concepte apareix a llei estatal d'educació (LOGSE) a partir de l'any 1990 com a necessitats educatives especials, NEE, i en 2006 amplia el grup i l'anomena necessitats específiques de suport educatiu, NESE.

Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)[modifica | modifica el codi]

Segons la LOE (2006) actual llei Orgànica d'Educació, denomina alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) als alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l'ordinària. A aquestos alumnes els divideix en tres grups:

  • Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AC)
  • Alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu espanyol (IT)
  • Alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE)

Necessitats educatives especials (NEE)[modifica | modifica el codi]

La LOE defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i / o sensorial.

Discapacitat auditiva[modifica | modifica el codi]

L'Organització Americana per a Sords classifica als alumnes amb discapacitat auditiva en dos categories:

Hipoacúsics: són aquells amb una audició deficient, però (amb pròtesi o sense) és funcional per a la seva vida ordinària i permet l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva, encara que presenti deficiències d'articulació, lèxic i estructuració.

Sords profunds: són aquells que l'audició no és funcional per a la vida ordinària i impossibilita l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva, encara que sí pot fer-ho, en major o menor grau, amb ajuda de pròtesis i mitjançant la via visual.

Discapacitat intel·lectual[modifica | modifica el codi]

A les persones amb limitacions intel·lectuals se les ha anomenat al llarg de la història dèbils mentals, deficients mentals, retardats mentals, etc. Aquests termes tenen moltes connotacions negatives i, és per això, que s'han produït molts de canvis en el concepte com en la conducta adaptativa, que es manifesta en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques (conductes que aprenem les persones per funcionar en la nostra vida), Apareix abans dels 18 anys.

Hem de tenir en compte que aquestes limitacions s'han de considerar en el context d'ambients comunitaris típics dels iguals en edat i cultura.

Una avaluació vàlida ha de tenir present la diversitat cultural i lingüística, les diferències en la comunicació i en aspectes sensorials, motors i comportamentals. També és important que tinguem en compte que les limitacions coexisteixen amb les capacitats.

El Coeficient intel·lectual CI és avaluat mitjançat proves estandarditzades per saber la capacitat intel·lectual dels subjectes. L'instrument més utilitzat per avaluar la intel·ligència són les escales de Wechsler que ofereixen informació sobre la capacitat intel·lectual general del nen (CI total) i sobre el seu funcionament a les principals àrees específiques de la intel·ligència (comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament).

CLASSIFICACIÓ DE LA DI (DSM IV-TR)

  • Leve: CI entre 50-55 i 70
  • Moderada : CI entre 35-40 I 50-55
  • Grave: CI entre 20-25 I 35-40
  • Profunda: CI inferior a 20-25

Hi ha moltes opinions i controvèrsies sobre aquesta classificació que fa el CLASSIFICACIÓ DE LA DI (DSM IV-TR)] (manual diagnòstic de les discapacitats). L'AARM en pensa que aquesta classificació limita les possibilitats de millora de les persones, perquè dona un punt de vista estàtic. Ells proposen altra classificació que es fa en funció dels suports que necessiten les persones amb DI:

  • Suport intermitent: només quan és necessari.
  • Suport limitat: temporal per temps limitat.
  • Suport extens: regular.
  • Suport generalitzat: estable i amb elevada intensitat; durant tota la vida.

Trastorn general del desenvolupament (TGD)[modifica | modifica el codi]

Els nins amb TGD es caracteritzen per una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats.

Classificació (DSM IV-TR)

Trastorn Autista[modifica | modifica el codi]

Trastorn Asperger[modifica | modifica el codi]

Trastorn Desintegratiu Infantil[modifica | modifica el codi]

Trastorn de Rett[modifica | modifica el codi]

TGD no especificat

Mesures d'atenció a la diversitat[modifica | modifica el codi]

Són aquells programes i actuacions d'índole tant organitzatiu com curricular i de coordinació per atendre la diversitat de l'alumnat.

El conjunt de mesures que es poden adoptar depenen de les necessitats reals que hi ha en cada centre escolar i hauran d'estar contextualitzades. Han de quedar recollides en el Pla d'Atenció a la Diversitat i han de ser avaluades de forma periòdica per determinar la seva conveniència o necessitat de modificació.

L'atenció a la diversitat a l'aula i en el centre inclou tipus de mesures ordinàries i específiques. Les ordinàries són actuacions i programes dirigits a prevenir, compensar i facilitar la superació de dificultats lleus mitjançant l'adequació del currículum ordinari, sense alterar cap dels elements essencials, a fi que la totalitat de l'alumnat assoleixi les capacitats establertes en els objectius generals de curs, etapa i/o nivell. Poden ser generals o singulars.

Organitzatives[modifica | modifica el codi]

  • Organitzar els grups adequant la composició i el nombre d'alumnes i alumnes a les seves característiques i necessitats.
  • Crear aules-matèria, com a font de recursos diversificats i adaptats a les necessitats de l'alumnat.
  • Organitzar grups de reforç. Contemplar la possibilitat d'organitzar activitats de reforç en l'elaboració dels horaris del professorat i en la distribució inicial dels agrupaments.
  • Reduir el nombre de professors i professores que atenen alumnes i alumnes o grups amb característiques específiques. Quan les característiques d'un alumne o alumna o d'un grup d'alumnes i alumnes el requereixi, es procurarà que l'equip docent que li atén estigui compost pel menor nombre possible de professors i professores.
  • Coordinar l'actuació dels diferents professionals. Facilitar, des de l'organització dels centres, la coordinació necessària entre els professionals que intervenen amb l'alumnat.
  • Organitzar i optimitzar l'ús dels espais, la distribució dels temps, així com els recursos humans i materials de tal manera que es possibiliti la posada en marxa de les mesures recollides en el Pla d'Atenció a la Diversitat del centre.
  • Docència compartida, que estarà en funció de les característiques i de les necessitats de l'alumnat i dels grups, possibilitant la intervenció simultània de diversos professionals.

Curriculars[modifica | modifica el codi]

  • Adequar objectius. Aquesta adequació podrà establir-se, entre altres, de les següents formes:

- Prioritzant objectius i seleccionant els continguts mínims. - Variant la temporalització dels mateixos. - Incloent objectius relatius a aspectes que l'alumne consideri rellevants o que, en tot cas, siguin rellevants en l'entorn del que pertany l'esmentat alumnat. - Enriquint el currículum de les àrees amb referències i aportacions de diferents cultures. - Insistint en el desenvolupament de les capacitats de tipus afectiu, fomentant la seguretat i l'autoestima de l'alumnat.

  • Vincular els objectius de cada àrea, assignatura, àmbit o mòdul amb les capacitats de nivell i d'etapa. Aclarir l'aportació de cada àrea, assignatura, àmbit o mòdul a la consecució dels objectius generals de nivell i d'etapa.
  • Organitzar els continguts en àmbits integradors. Quan les característiques de l'alumnat o dels grups el requereixi, es podran organitzar els continguts de les diferents àrees, assignatures o mòduls en àmbits de coneixement de caràcter integrador.
  • Adequar la distribució de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinales a les característiques de l'alumnat.
  • Utilitzar estratègies metodològiques que afavoreixin la participació de tot l'alumnat i l'autonomia en l'aprenentatge, entre d'altres:

- Aprenentatge cooperatiu. - Tutoria entre iguals. - Desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge. - Combinar diferents tipus d'activitats: treball|feina individual, exposició, recerca d'informació, treball en grup i d'altres. - Incloure l'elaboració de materials per part de l'alumnat com a contingut de les diferents matèries.

  • Seleccionar i utilitzar materials curriculars diversos, adequant-los a les característiques de l'alumnat i aprofitant la seva potencialitat motivadora.
  • Diversificar els procediments d'avaluació mitjançant estratègies com a:

- Adequar temps, criteris i procediments d'avaluació. - Variar els temps, les formes i els procediments de recollida d'informació. - Unificar criteris i procediments en la recollida d'informació. - Registrar sistemàticament l'evolució de l'alumnat. - Diversificar els tipus de proves en funció de l'alumna o alumne a qui es dirigeix.

De coordinació[modifica | modifica el codi]

  • Proposta i desenvolupament de Plans d'Acció Tutorial, que incideixin en els següents aspectes:

- El seguiment individual i grupal de l'alumnat. - El desenvolupament integral de l'alumnat. - La col·laboració periòdica amb les famílies. - La coordinació del conjunt del professorat de cada grup, a fi de fer un seguiment de casos i col·laborar en determinades intervencions quan així es requereixi.

  • Proposta i desenvolupament de Plans d'Orientació Acadèmica i Professional, que incloguin actuacions de divers tipus: formatives, informatives, preparatòries per a la incorporació al món laboral i d'altres.
  • Reunions periòdiques del professorat que intervé amb un determinat alumne/a o grup per facilitar la coordinació de les seves actuacions.

Singulars[modifica | modifica el codi]

  • Activitats de recuperació. Es podran organitzar activitats a fi de facilitar a l'alumnat la recuperació d'àrees, assignatures, àmbits o mòduls no superats en cursos anteriors. A tal efecte, s'inclouran en la planificació del curs les mesures organitzatives oportunes.
  • Reforç en determinades àrees, assignatures, àmbits o mòduls. Aquesta mesura, que estarà a càrrec dels tutors o dels professors/as especialistes en les esmentades àrees, assignatures, àmbits o mòduls, està destinada a l'alumnat que pot seguir el currículum ordinari del curs en el qual està escolaritzat, però necessita, per aconseguir-ho, una atenció més individualitzada tant en aspectes curriculars com en estratègies d'aprenentatge i pautes de treball.
  • Mesures de suport. Aquesta mesura està destinada a l'alumnat amb dificultats en competències bàsiques l'adquisició de les quals és imprescindible per possibilitar l'avenç curricular.
  • Adaptacions individuals o grupales no significatives del currículum. Mesura destinada a alumnes o grups d'alumnes, que suposa una modificació no essencial d'objectius, continguts, criteris d'avaluació, així com de la temporalización i altres aspectes organitzatius.
  • Agrupaments flexibles. En funció del nivell de competència curricular de l'alumnat, podran establir-se agrupaments flexibles, garantint als alumnes i a alumnes la possibilitat d'incorporar-se, al llarg del curs, a grups de nivell curricular diferent, depenent de la seva evolució.
  • Permanència d'un any més. Valorar la possibilitat que un alumne o alumna romangui un any més en el cicle d'Educació Primària o curs d'Educació Secundària en la qual es troba escolaritzat, quan no hagi assolit l'objectius corresponents. Tant la decisió de permanència com, en el seu cas, la de promoció s'hauran de prendre tenint en compte la maduresa de l'alumnat, les seves circumstàncies personals i familiars, les seves possibilitats de recuperació i progrés en cursos posteriors, i els beneficis que puguin derivar-se per a la seva integració i socialització.
  • Selecció de matèries optatives. Els equips docents podran recomanar als alumnes i a alumnes l'elecció d'aquelles matèries optatives que millor responguin a les seves necessitats.

Específiques[modifica | modifica el codi]

Són aquelles actuacions i programes dirigits a donar resposta a les necessitats específiques de l'alumnat mitjançant la compensació o a adequació del currículum ordinari, que comporten canvis organitzatius, modificacions en algun dels elements curriculars considerats essencials o modificació dels elements d'accés al currículum.

  • Programes específics d'aprenentatge per a determinats grups d'alumnes i alumnes: programes d'immersió lingüística, programes de compensació educativa i altres programes de característiques similars.
  • Adaptacions grupales del currículum. Mesura destinada a grups d'alumnes i alumnes, que suposa una modificació essencial d'objectius, continguts, criteris d'avaluació, així com de la temporalización i altres aspectes organitzatius.
  • Adaptacions d'accés al currículum. Són ajuts, recursos materials i mitjos tècnics que compensen les dificultats o incapacitats dels alumnes i alumnes amb discapacitats físiques o sensorials per poder accedir al currículum.
  • Plans individuals d'actuació. Són adaptacions curriculars individuals significatives que suposen una modificació essencial d'objectius, continguts, criteris d'avaluació, així com de la temporalización i altres aspectes organitzatius.
  • Flexibilització de la permanència en el nivell o en l'etapa. Per a aquells alumnes i alumnes que hagin estat identificats com|com a superdotats intel·lectualment podrà reduir-se la durada del nivell o etapa en què l'estan escolaritzats en les condicions que determini l'Administració educativa.
  • Mesures d'aprofundiment i enriquiment. Per als alumnes i alumnes d'altes capacitats, s'hauran de proposar activitats d'aprofundiment i enriquiment encaminades al desenvolupament del treball autònom, de la maduresa i autonomia personals, així com d'actituds positives cap a la investigació com a forma d'aprenentatge.
  • Actuacions i programes individuals i grupales: programes d'habilitats socials, d'estimulació, d'enriquiment cognitiu, d'ajust de la personalitat, de resolució de conflictes o altres per compensar manques associades a necessitats educatives específiques.
  • Mesures de suport. Tindran una atenció especialitzada els alumnes i alumnes amb necessitats educatives especials que requereixin, en un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives, per patir discapacitats * Intervenció d'altres professionals. Es procurarà establir pautes perquè la intervenció d'auxiliars educadors, diplomats en fisioteràpia i altres professionals contribueixi a la consecució d'objectius educatius.
  • Permanència extraordinària d'un curs addicional en Educació Infantil, Educació Primària o en Educació Secundària Obligatòria.

Adaptacions Curriculars Individualitzades (ACI)[modifica | modifica el codi]

Podem entendre per adaptació curricular el conjunt d'accions dirigides a adequar el currículum escolar a les necessitats d'un alumne o d'un grup determinat. Això és possible gràcies a l'establiment d'un currículum obert i flexible en el nostre sistema educatiu, i a la importància que en aquest currículum es concedeix als principis educatius com partir del nivell de desenvolupament de l'alumne, afavorir la construcció d'aprenentatges significatius, i conferir una dimensió personalitzada al procés d'ensenyament-aprenentatge.

Els principis en què es fonamenta l'adaptació curricular són:[1]

Normalitat: el currículum adaptat ha d'assemblar-se tant com sigui possible al currículum comú.

Individualitzacio: l'adaptació ha de respondre a les capacitats, als interessos i a les motivacions de l'alumne.

Funcionalitat: ha de resultar aplicable i útil en l'entorn sociocultural de l'alumne.

En virtut de les necessitats detectades, les adaptacions poden assumir mesures de caràcter molt diferent, depenent del tipus i grau de dificultat dels alumnes. Això requereix distingir entre diversos tipus d'adaptacions curriculars:

Les adaptacions no significatives es concreten en aquells canvis que el professorat introdueix de manera habitual en el procés d'ensenyament. Pretenen respondre a l'existència de diferències individuals o de dificultats d'aprenentatge transitòries en l'alumnat: previsió d'activitats de suport i de desenvolupament, selecció d'estímuls diferenciadors, varietat en els materials, etc.

Les adaptacions significatives suposen una adequació en elements curriculars que es consideren mínims o nuclears (objectius i continguts) en les àrees, les matèries o els mòduls. Les adaptacions significatives en els elements bàsics del currículum poden ser-ho per inclusió (el cas dels alumnes d'altes capacitats), per modificació significativa, per temporalització fora de cicle i, en casos extrems, per eliminació.

Les adaptacions d'accés al currículum comporten la modificació o la provisió de recursos espacials, materials, o de comunicació, per facilitar que els alumnes amb necessitats puguin desenvolupar el currículum ordinari o l'adaptat. Aquesta modalitat d'adaptació pot afectar, al seu torn, a diferents tipus de variables: físiques (supressió de barreres arquitectòniques, canvis en les condicions d'il·luminació, so, etc.), materials (ordinador adaptat i altres equipament específics), i comunicatives (sistemes de comunicació complementaris, augmentatius o alternatius…).

Normativa[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arànega Español, Susanna; Domènech Francesch, Joan. L'educació primària: Reptes, dilemes i propostes. Grao, 2001, p. 131. ISBN 8478276009. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Educació especial Modifica l'enllaç a Wikidata