Teoria de les intel·ligències múltiples

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El model de les intel·ligències múltiples, va ser proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat de Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest, especificava que totes les persones tenien set tipus d’intel·ligència que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre d'altres, el món que les envolta. Era una crítica a la noció que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de quocient intel·lectual).[1]

Un temps després, el 1997, s'hi va afegir la intel·ligència naturalista, de manera que es compta amb vuit intel·ligències. La disciplina que més s'ha beneficiat d'aquesta teoria és l'educació, ja que n'amplia el concepte i reconeix el que ja se sabia intuïtivament, que ser brillant acadèmicament no ho és tot.[2]

Les vuit intel·ligències[modifica | modifica el codi]

Defineix la intel·ligència com una capacitat i, per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha un component genètic, però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació... Així com hi ha molts tipus de problemes, també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Gardner n'ha identificades les següents:

  • Intel·ligència musical: cal per a aprendre idiomes i permet desenvolupar-se adequadament cantats, compositors i músics.
  • Intel·ligència lingüística: la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza ambdós hemisferis.
  • Intel·ligència logicomatemàtica: utilitzada per a resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com l'única intel·ligència.
  • Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions; és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, decoradors i dissenyadors.
  • Intel·ligència corporalcinestèsica: capacitat d'utilitzar el propi cos per realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins.
  • Intel·ligència interpersonal: és la intel·ligència que té a veure amb la capacitat d'entendre altres persones i treballar amb elles; se la sol trobar en polítics, professors, psicòlegs i administradors.
  • Intel·ligència intrapersonal: permet entendre's un mateix i els altres; se la sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.
  • Intel·ligència naturalista: utilitzada quan s'observa i s'estudia la natura, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la que demostren els biòlegs o els herbolaris.

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també en necessita les altres, la logicomatemàtica per a poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per a poder presentar els seus projectes, la corporalcinestèsica per a poder conduir el cotxe fins a casa, etc.

El problema seria, per a Gardner, que el sistema escolar vigent no les tracta per igual, sinó que prioritza la intel·ligència logicomatemàtica i la lingüística. A més, es qüestiona si una educació així és la més adequada per a preparar l'alumnat per viure en un món cada cop més complex.

Aplicació en l'escola[modifica | modifica el codi]

Avui dia, a les escoles, s'està començant a implantar aquest nou mètode d'aprenentatge, en què es dóna més importància a les capacitats individuals de la persona, ja que tots no tenim les mateixes habilitats en segons quines activitats. Amb aquest nou mètode d'aprenentatge, es propicia la creativitat i la col·laboració a partir del joc.[3]

Per identificar aquestes capacitats, el professorat les ha de valorar amb l'observació i la documentació.[4]

Segons la Unesco, "cada nen té unes característiques pròpies, per això s'ha de dissenyar un sistema educatiu que tingui en compte les diferents habilitats i necessitats d'aquests".[5]

Aquest mètode dissenya una educació més personal i necessita un material educatiu més ampli per tal que el nen o nena pugui desenvolupar totes les seves habilitats, i un professorat format específicament amb aquest objectiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Juan Rodríguez. Literatura espanyola contemporània: materials auxiliars, textos i documents. Univ. Autònoma de Barcelona, 1995, p. 52–. ISBN 9788449004490 [Consulta: 14 abril 2011]. 
  2. Susan Baum; Julie Viens & Barbara Slatin. Multiple intelligences in the elementary classroom: a teacher's toolkit. Teachers College Press, 26 juliol 2005, p. 14–. ISBN 9780807746103 [Consulta: 14 abril 2011]. 
  3. «Inteligencias múltiples en el aula» (en castellano). [Consulta: 24 novembre 2014].
  4. Sensat, Rosa. Documentar, una mirada nova (en català). Octaedro, 24-11-2014. 
  5. «La educación de niños con talento en Iberoamérica» (en castellano). [Consulta: 24 novembre 2014].