Teoria de les intel·ligències múltiples

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intel·ligències múltiples.jpg

La teoria de les intel·ligències múltiples, va ser proposat per Howard Gardner el 1983.

Aquest model proposa que totes les persones tenen vuit tipus d’intel·ligència que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre d'altres, el món que les envolta.[1]

Gardner argumenta que hi ha una gran varietat d'habilitats cognitives, però que hi ha molt poca relació entre elles. Per exemple, la seva teoria postula que una criatura que aprengui fàcilment a multiplicar no és necessàriament més intel·ligent que una altra a qui li costi més adquirir aquesta habilitat. La criatura que trigui més a aprendre'n pot ser que n'aprengui més fàcilment amb una altra aproximació docent, que excel·leixi en camps diferents a les matemàtiques o que observi i entengui el procés de la multiplicació a un nivell més profund.

És una crítica a la noció que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de quocient intel·lectual).[2] L'any 1997 s'hi va afegir la intel·ligència naturalista, de manera que segons aquest model es compta amb vuit intel·ligències.

El model de les intel·ligències múltiples té una base empírica inexistent.[3] Tot i així, la visió de Gardner ha tingut una enorme influència, especialment en el context educatiu.

Les proves i exàmens psicomètrics d'intel·ligència troben de forma general grans correlacions entre diferents aspectes de la intel·ligència, en contraposició a les lleus que prediu la teoria de Gartner, donant suport a la teoria dominant de la intel·ligència general en comptes de múltiples.[4] La teoria ha estat rebuda de forma molt crítica pel corrent principal de la psicologia per la seva manca d'evidències empíriques, i la seva dependència en la valoració subjectiva.[5]

Les vuit intel·ligències[modifica | modifica el codi]

[6] Defineix la intel·ligència com una capacitat i, per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha un component genètic, però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació...

Així com hi ha molts tipus de problemes, també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Gardner n'ha identificades les següents:

  • Intel·ligència musical: facilitat en la composició, la interpretació, la transformació i la valoració de tot tipus de música i sons. Es distingeix pel plaer de sentir la música, els sons i els ritmes. Per tal de potenciar-ne l'expressió es pot assistir a concerts, cantar, fer música, introduir música de fons durant la pràctica d'altres activitats, començar a escriure cançons, aprendre a tocar instruments, etc. Aquesta intel·ligència és molt útil per aprendre idiomes. A més, permet desenvolupar-se adequadament a cantants, compositors i músics com són: Pau Casals, Lluís Llach o Serrat.
  • Intel·ligència lingüística: es distingeix pel plaer en el llenguatge i la parla. Per tal de potenciar-la s'ha de dedicar temps a la lectura, els elements per escriure, els debats, els diàlegs, les discussions, els contes. Aquesta intel·ligència la tenen aquestes persones que els hi agrada llegir, escriure, jugar amb les paraules, explicar històries, etc. Com la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors com són: Miquel Martí Pol o Josep Pla.
  • Intel·ligència lògica-matemàtica: es distingeix per les elevades  habilitats en la resolució de problemes lògics i en les matemàtiques. Aquells que la posseeixen, es fa les preguntes del "per què" i el "com", raonen sobre les coses, volen saber "què passarà després d'allò" i pensen de forma seqüencial. Aquesta és utilitzada per a resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com l'única intel·ligència. Per tal de potenciar-la es poden resoldre trencaclosques lògics, fer càlculs, classificació d'objectes o visitar museus.
  • Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions, pensen en imatges, en espais i en superfícies. Per tal de potenciar-la es poden fer activitats d'expressió artística, crear gràfics o mapes mentals. Aquesta és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, decoradors i dissenyadors.
  • Intel·ligència corporal-cinestèsica: és la capacitat d'utilitzar el mateix cos per realitzar activitats o resoldre problemes. Es distingeix pel desig de moure's, la tendència a estar en moviment, Interactuar amb l’entorn a partir de sensacions somàtiques. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins.
  • Intel·ligència interpersonal: és la capacitat de comprendre i entendre altres persones i treballar eficientment amb elles. Podem potenciar-la amb debats, treballs cooperatius, reunions socials, aprenentatge tipus mestre-aprenent... Es troba en venedors, mestres, polítics, psicòlegs, actors i líders religiosos.
  • Intel·ligència intrapersonal: és la capacitat per comprendre's a un mateix que contingui els propis desitjos i pors i, utilitzar aquesta informació en la pròpia vida. La podem potenciar escrivint un diari, pensar sobre les pròpies habilitats i emocions, dur a terme projectes individuals, estar sol... Es sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.
  • Intel·ligència naturalista: és la capacitat que tenim per distingir, classificar i utilitzar elements naturals. La podem potenciar a partir de la jardineria, l’observació i l’anàlisi de la fauna i la flora, la investigació de fenòmens de la natura... És la que demostren tenir els biòlegs o els herbolaris.

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també en necessita les altres, la lògica-matemàtica per a poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per a poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per a poder conduir el cotxe fins a casa, etc.

El problema seria, per a Gardner, que el sistema escolar vigent no les tracta per igual, sinó que prioritza la intel·ligència lògica-matemàtica i la lingüística. A més, es qüestiona si una educació així és la més adequada per a preparar l'alumnat per viure en un món cada cop més complex.

Aplicació en l'escola[modifica | modifica el codi]

Els infants des de molt petits adquireixen uns aprenentatges. Tot i això, cada infant relaciona el seu aprenentatge amb alguns tipus d'intel·ligències en concret, és a dir, tot i que totes són importants i necessàries, cadascú en desenvolupa alguna més que una altra.[7]

Avui dia, a les escoles, s'està començant a implantar aquest nou mètode d'aprenentatge, en què es dóna més importància a les capacitats individuals de la persona, ja que tots no tenim les mateixes habilitats en segons quines activitats. Amb aquest nou mètode d'aprenentatge, es propicia la creativitat i la col·laboració a partir del joc.[8][7]

Per identificar aquestes capacitats, el professorat les ha de valorar amb l'observació i la documentació.[9]

Segons la Unesco, "cada nen té unes característiques pròpies, per això s'ha de dissenyar un sistema educatiu que tingui en compte les diferents habilitats i necessitats d'aquests".[10]

Aquest mètode dissenya una educació més personal i necessita un material educatiu més ampli per tal que el nen o nena pugui desenvolupar totes les seves habilitats, i un professorat format específicament amb aquest objectiu.

L'any 2000, Thomas Armstrong, proposà recursos per tal de poder avaluar les intel·ligències múltiples dels infants a les escoles:

  • L'observació permet observar si un infant es desenvolupa millor en la parla o en el moviment.
  • És necessari que el professor faci anotacions sobre els alumnes.
  • El professor pot cercar informes escolars d'anys anteriors per veure quines habilitats desenvolupa millor l'alumne.
  • El professor hauria d'elaborar documents amb imatges.
  • La comunicació amb altres professors i especialistes que treballen les intel·ligències múltiples més específicament.
  • La comunicació amb els pares, ja que són els que coneixen més el desenvolupament i les capacitats dels seus fills.
  • La comunicació amb els mateixos alumnes.
  • L'organització d'activitats especials permet avaluar les diferents intel·ligències.

Per tal de treballar les intel·ligències múltiples a les aules es poden seguir diverses dinàmiques com per exemple la realització de projectes on, a partir d'un tema central, s'organitzen diverses activitats amb la finalitat de potenciar les diferents intel·ligències.[11]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Unas palabras de Howard Gardner». [Consulta: 17 juliol 2016].
  2. Juan Rodríguez. Literatura espanyola contemporània: materials auxiliars, textos i documents. Univ. Autònoma de Barcelona, 1995, p. 52–. ISBN 9788449004490 [Consulta: 14 abril 2011]. 
  3. Waterhouse, Lynn. «Multiple Intelligences, the Mozart Effect, and Emotional Intelligence: A Critical Review». Educational Psychologist, 2006, pàg. 207-225. DOI: 10.1207/s15326985ep4104_1.
  4. Geake, John. «Neuromythologies in education» (en anglès) p. 123-133. Educational Research, 2008. DOI: 10.1080/00131880802082518. [Consulta: 23 novembre 2015].
  5. Waterhouse, Lynn. «Multiple Intelligences, the Mozart Effect, and Emotional Intelligence: A Critical Review» (en anglès) p. 207-225. Educational Psychologist, 2006. DOI: 10.1207/s15326985ep4104_1. [Consulta: 23 novembre 2015].
  6. Shannon, Alicia Marie. «La teoria de las inteligencias múltiples en la enseñanza del español». Universidad de Salamanca (Master Universitario).
  7. 7,0 7,1 Alart i Guasch, Núria. «Les intel·ligències múltiples a l'aula» (en català), 26 de novembre de 2015. [Consulta: 23 novembre 2015].
  8. «Inteligencias múltiples en el aula» (en castellano). [Consulta: 24 novembre 2014].
  9. Sensat, Rosa. Documentar, una mirada nova (en català). Octaedro, 24-11-2014. 
  10. «La educación de niños con talento en Iberoamérica» (en castellano). [Consulta: 24 novembre 2014].
  11. Alart i Guasch, Núria. «Les intel·ligències múliples a l'aula» (en català). [Consulta: 23 novembre 2015].