Raonament deductiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general. És a dir, que la conclusió no és nova, se segueix necessàriament de les premisses. Si un raonament deductiu és vàlid i les premisses són veritables, la conclusió només pot ser veritable. Respon al raonament deductiu que va ser descrit per primera vegada per filòsofs de l'Antiga Grècia, especialment Aristòtil. La seva principal aplicació es realitza mitjançant el mètode d'extrapolació.

El pensament deductiu parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars. Es parla de raonament inductiu quan observant una cosa moltes vegades es declama que es veu en totes les coses de la mateixa espècie. En raoment deductiu, en canvi, per tal que un raonament sigui vàlid la conclusió ha de poder derivar necessàriament de les premisses, i n'ha de derivar aplicant a aquestes premisses algunes de les regles d'inferència segons les regles de transformació d'un sistema deductiu o càlcul lògic. Aquestes regles constitueixen una llei lògica que defineix el significat de les relacions entre conceptes, no la validesa dels conceptes en sí. Cada regla expressa una tautologia i, per tant una veritat necessària i universal, en ser aplicada a les premisses com a cas concret permet considerar la inferència de la conclusió com un cas de raonament deductiu.

Per exemple, una regla podria si saps que sempre que passa una cosa en passa una altra, i a més saps que passa la primera cosa, pots concloure que passa l'altra. Això és sempre veritat independentmentment de quines coses parlis (perquè aquesta regla no parla tant de la realitat, com de què vol dir "sempre que passa"), per tant pots separar la verificació dels fets (és realment cert que sempre, sempre, sempre quan passa una cosa passa l'altra ? és realment cert que està passant la primera cosa ?) de la construcció lògica de l'argument que constitueix el raonament deductiu.

Dit d'una altra manera, la conjunció o producte de totes les premisses quan és veritable, és a dir, totes i cada una de les premisses són vertaderes, llavors implica la veritat de la conclusió. AIxò funciona axí per a cada regla, i per tant funciona també per qualsevol encadenament de regles en que la conclusió d'una regla s'utilitza com a premissa d'altres.

Per mitjà d'un raonament d'aquestes característiques es concedeix la màxima solidesa a la conclusió, les premisses impliquen lògicament la conclusió. I la conclusió és una conseqüència lògica de les premisses.

Oposadament al raonament inductiu en el qual es formulen lleis a partir de fets observats, el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

S'acostuma a dividir en:

  • Mètode deductiu directe de conclusió immediata: S'obté el judici d'una sola premissa, és a dir que s'arriba a una conclusió directa sense intermediaris.
  • Mètode deductiu indirecte o de conclusió mediata: La premissa major conté la proposició universal, la premissa menor conté la proposició particular, de la seva comparació és la conclusió. Utilitza sil·logismes.

Aplicacions pràctiques[modifica | modifica el codi]

Es fa servir en la interpretació de la Taula de veritat que es crea per diagnosticar una avaria en un circuit electrònic digital, incloent el seu ús en els ordinadors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raonament deductiu Modifica l'enllaç a Wikidata