Mètode hipotètic deductiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mètode hipotètic deductiu és una descripció del mètode científic.

Tradicionalment, a partir de les idees de Roger Bacon (1214-1294), es considerà que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aqueixa observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen eixos fenòmens.

Posteriorment Karl Popper (1902-1994) rebutja la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat eixes lleis generals són hipòtesis que formula el científic, i que s'utilitza el mètode inductiu d'interpolació per a, a partir d'eixes hipòtesis de caràcter general, elaborar prediccions de fenòmens individuals.

En aquesta concepció del mètode científic és central la falsabilitat de les teories científiques (açò és, la possibilitat de ser refutades per l'experimentació). En el mètode hipotètic deductiu, les teories científiques mai poden considerar-se veritables, sinó a tot estirar «no refutades».

Un exemple del mètode hipotètic-deductiu[modifica | modifica el codi]

  • Formulació d'una hipòtesi: van suposar que tals irregularitats serien produïdes per l'atracció d'altre planeta en una òrbita exterior.
  • Deducció de conseqüències observables: si existira tal planeta havia de tenir tal massa i havia de trobar-se en tal punt en el cel i per tant amb un telescopi s'hauria d'observar.
  • Experiment: l'astrònom Galle —que disposava d'un potent telescopi— va trobar efectivament el planeta suposat al que anomenaren Neptú, la hipòtesi va resultar confirmada per l'experiència.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Eumed.net (el mètode deductiu). (castellà)