Mètode hipoteticodeductiu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mètode hipotètic deductiu)
Salta a: navegació, cerca

El mètode hipoteticodeductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutja la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis que formula el científic, i que s'utilitza el mètode inductiu d'interpolació per, a partir d'aquestes hipòtesi de caràcter general, elaborar prediccions de fenòmens individuals. En aquesta concepció del mètode científic és central la falsabilitat de les teories científiques (és a dir, la possibilitat de ser refutades per l'experimentació). En el mètode hipotètic deductiu, les teories científiques mai poden considerar veritables, sinó a tot estirar «no refutades».

Tradicionalment, a partir de les idees de Roger Bacon (1214-1294), es considerà que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aqueixa observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen eixos fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902-1994) rebutja la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat eixes lleis generals són hipòtesis que formula el científic, i que s'utilitza el mètode inductiu d'interpolació per a, a partir d'eixes hipòtesis de caràcter general, elaborar prediccions de fenòmens individuals. En aquesta concepció del mètode científic és central la falsabilitat de les teories científiques (açò és, la possibilitat de ser refutades per l'experimentació). En el mètode hipoteticodeductiu, les teories científiques mai poden considerar-se veritables, sinó a tot estirar «no refutades».

Exemple 1 [cal citació][modifica]

  • Formulació d'una hipòtesi: van suposar que tals irregularitats serien produïdes per l'atracció d'altre planeta en una òrbita exterior.
  • Deducció de conseqüències observables: si existira tal planeta, hauria de tenir tal massa i hauria de trobar-se en tal punt en el cel i per tant amb un telescopi s'hauria d'observar.
  • Experiment: l'astrònom Galle —que disposava d'un potent telescopi— va trobar efectivament el planeta suposat al qual anomenaren Neptú, la hipòtesi va resultar confirmada per l'experiència.

Exemple 2 [cal citació][modifica]

  1. Detectar un problema: en el segle XIX, els astrònoms Adams i Le Verrier van descobrir que el planeta Urà no seguia l'òrbita prevista per les lleis de Newton.
  2. Formulació d'una hipòtesi: van suposar que tals irregularitats serien produïdes per l'atracció d'un altre planeta en una òrbita exterior.
  3. Deducció de conseqüències observables: si existís tal planeta havia de tenir tal massa i havia de trobar-se en tal punt en el cel i per tant amb un telescopi s'hauria observar.
  4. Experiment: l'astrònom Galle-que disposava d'un potent telescopi-va trobar efectivament el planeta suposat al que van cridar Neptú, la hipòtesi va resultar no refutada per l'experiència.

Tradicionalment s'ha sostingut que l'argument deductiu és una inferència mediata, que de premisses universals s'obté una conclusió particular. Segons aquesta definició, els següents exemples són arguments deductius:

  • Tots els batxillers són futurs universitaris: Roberto és un batxiller, per tant, Roberto és un futur universitari.
  • Cap estudiant és conformista: Héctor és estudiant, per tant, Héctor no és conformista.

En els arguments s'observa que la conclusió és de menor extensió que les premisses. En els dos casos, la conclusió és un enunciat singular, mentre, tots dos tenen almenys una premissa universal, però hi ha un altre tipus d'arguments que també són estudiats en lògica, i no obstant això, no compleixen estrictament amb la definició de la inferència deductiva anterior, com els següents exemples:

  • Tots els mexicàs són festius: tot Veracruz són mexicans, per tant, tots els Veracruz són festius.
  • Si Roberto acaba el batxillerat, llavors ingressar en el UNAM: Roberto va acabar el batxillerat, per tant, Roberto ingressarà en la UNAM.

En el primer argument, tant les premisses com la conclusió són enunciats universals, i d'acord amb les regles de distribució, els seus termes tenen la mateixa universalitat en la conclusió que les altres premisses. Per tant, aquest exemple no encaixa completament en la definició d'argument deductiu.

La primera premissa de l'enunciat del següent exemple és l'enunciat condicional i la segona és singular, que és justament l'antecedent del condicional. Aquí tampoc es veu que es passi de l'universal al particular, si més no en el sentit que s'està manejant.

A causa d'aquesta situació, direm que un argument és deductiu si la conclusió està continguda en les premisses ja sigui per la seva generalitat o la seva estructura. A la generalitat corresponen els dos primers exemples i a l'estructura dels dos següents.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]