Hipòtesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La hipòtesi d'Andreas Cellarius, demostrant els moviments planetaris en òrbites excèntriques i epicícliques.

Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.[1][2]

Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o negar científicament mitjançant un experiment o observació. Una proposició que ha estat comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoria. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic desenvolupat durant el segle xx.

Una hipòtesi pot usar-se com una proposta provisional que es pretén demostrar estrictament, o pot ser una predicció que ha de ser verificada pel mètode científic. En el primer cas, el nivell de veracitat que s'atorga a una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi. Això és el que es coneix com a contrastació empírica de la hipòtesi o bé procés de validació de la hipòtesi. Aquest procés es pot dur a terme mitjançant confirmació (per a les hipòtesis universals) o mitjançant verificació (per a les hipòtesis existencials).

Passos de la hipòtesi[modifica]

Els passos de la hipòtesi són reunir informació, comparar, donar possibles explicacions, escollir l'explicació més probable i formular una o més hipòtesis. Després de fer tots aquests passos (en la ciència) es duu a terme una experimentació, en la qual es confirma la hipòtesi o no. Si la hipòtesi és confirmada, llavors el que es planteja com a hipòtesi és veritable. En cas que no sigui confirmada, la hipòtesi és falsa.

Hipòtesi de recerca[modifica]

Una hipòtesi d'investigació representa un element fonamental en el procés d'investigació. Després de formular un problema, l'investigador enuncia la hipòtesi, que orientarà el procés i permetrà arribar a conclusions concretes del projecte que just acaba de començar.

Tota hipòtesi constitueix, un judici o proposició, una afirmació o una negació d'alguna cosa. No obstant això, és un judici de caràcter especial. Les hipòtesis són proposicions provisionals i exploratòries i, per tant, el seu valor de veracitat o falsedat depèn críticament de les proves empíriques disponibles. En aquest sentit, la reproductibilitat dels resultats és fonamental per a confirmar una hipòtesi com a solució d'un problema.[a]

La hipòtesi d'investigació és l'element que condiciona el disseny de la investigació i respon provisionalment al problema, el veritable motor de la investigació. Com s'ha dit, aquesta hipòtesi és una asseveració que pot validar estadísticament. Una hipòtesi explícita és la guia de la investigació, ja que estableix els límits, enfoca el problema i ajuda a organitzar el pensament.

Una hipòtesi es considera explicació i per tant pren cos com a element fonamental d'una teoria científica, quan el coneixement existent en l'àrea permet formular prediccions raonables sobre la relació de dos o més elements o variables.

Aquesta hipòtesi indica el tipus de relació que s'espera trobar:

  • Descriu alguna o algunes propietats de la relació entre A i B.
  • El primer element A és la causa del segon B.
  • Quan es presenta això, A llavors passa allò, B.
  • Quan això sí, A, llavors allò no, B.

Perquè sigui admesa com a cos de coneixement científic, la hipòtesi ha de poder establir una quantificació determinada o una proporció matemàtica que permeti la seva verificació estadística, ja que l'argument merament inductiu no és científicament concloent.[3]

Hipòtesi en estadística inferencial[modifica]

En un treball d'investigació generalment es plantegen dues hipòtesis mútuament excloents: la hipòtesi nul·la o hipòtesi de nul·litat () i la hipòtesi de recerca (). La hipòtesi d'investigació és una afirmació especial on la validesa es pretén demostrar, si les proves empíriques no donen suport decididament la hipòtesi d'investigació acceptarà la hipòtesi nul i abandonant la hipòtesi d'investigació.

En alguns casos, és possible plantejar la hipòtesi alterna sobre hipòtesis alternatives. L'anàlisi estadística de les dades servirà per determinar si es pot o no acceptar . Quan es rebutja , significa que el factor estudiat ha influït significativament en els resultats i és informació rellevant per donar suport a la hipòtesi d'investigació plantejada. Plantejar hipòtesis de recerca que no sigui excloent amb suposaria una aplicació incorrecta del raonament estadístic.

Identificació de les variables[modifica]

Algunes investigacions formulen hipòtesis que involucren variables quantitatives. La hipòtesi pot tractar d'establir relacions causals entre aquestes variables. De vegades l'investigador tindrà control sobre certes variables però no sobre altres, i en termes de quines variables són controlades i quines observables, i d'altres tipus, les diferents variables involucrades en un problema poden classificar-se en:

  • Variable independent: El valor de veritat que se li dona a una hipòtesi en relació amb la causa, s'anomena variable independent.
  • Variable dependent: Anomenem d'aquesta manera a les hipòtesis quan el seu valor de veritat fa referència no a la causa, sinó a aquest efecte.
  • Variable intervinent: Serà aquella el contingut es refereix a un factor que ja no és causa, tampoc efecte, però sí que modifica les condicions del problema investigat.

Exemples[modifica]

En aquesta secció es proposen alguns exemples de les diferents tipologies d'hipòtesis que es poden fer:

  • Hipòtesi de recerca: L'ordinador amb regulador treballa el 100% del temps sense fallar. L'ordinador que s'utilitza sense regulador solament treballa el 80% del temps sense fallar.
  • Hipòtesi no direccional: Hi ha una diferència entre el nivell d'ansietat dels nens amb un coeficient intel·lectual alt i aquells amb un coeficient baix.
  • Hipòtesi direccional: Els nens amb coeficients intel·lectuals alts tindran un nivell d'ansietat major que els nens amb coeficients intel·lectuals baixos.
  • Hipòtesi nul·la: No existeix diferència en els nivells d'ansietat entre nens amb coeficients intel·lectuals alts i aquells que tenen coeficients intel·lectuals baixos.

Notes[modifica]

  1. Un exemple de recerca hipotètic: En lògica empírica es considera el procés de Galileu en la investigació sobre el moviment de caiguda lliure dels cossos. Així mateix es valora críticament el fet de la verificabilitat de les hipòtesis en el procés d'investigació científica

Referències[modifica]

  1. «hipòtesis». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 octubre 2022].
  2. «hipòtesis». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 octubre 2022].
  3. Vegeu La crisi de la ciència en Lògica empírica; Schmelkes, Corina (2007): "Supòsits o hipòtesis", en Manual per a la presentació d'avantprojectes i informes de recerca, ed. Oxford, 2 ª ed., Pàg. 37-40

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Error en el títol o la url.«» (en anglès). Califòrnia: University of California Museum of Paleontology.