Conjectura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s) = 1/2. Els primers zeros no trivials es poden veure a Im (s) = ± 14.135, ± 21.022 i ± 25.011. La hipòtesi de Riemann, una famosa conjectura, diu que tots els zeros no trivials de la funció zeta es troben al llarg de la línia crítica.

Una conjectura és, en matemàtiques, un enunciat que per al qual hi ha bones intuïcions que fan pensar que és vertader, però que encara no ha estat demostrat ni refutat.[1][2][3][4] Quan s'ha demostrat una conjectura rep el nom de teorema.[5][6]

Conjectures famoses[modifica]

Fins que es demostrà el 1995, la més famosa de totes les conjectures era el (llavors mal anomenat) últim teorema de Fermat. En el procés de prova es demostrà també un cas del teorema de Taniyama-Shimura. Una altra conjectura coneguda que Grigori Perelman demostrà el 2003 és la conjectura de Poincaré. Altres conjectures especialment famoses són:

Referències[modifica]

  1. «The Definitive Glossary of Higher Mathematical Jargon — Conjecture» (en anglès americà). Math Vault, 01-08-2019. [Consulta: 12 novembre 2019].
  2. «Definition of CONJECTURE» (en anglès). www.merriam-webster.com. [Consulta: 12 novembre 2019].
  3. Oxford Dictionary of English. 2010. 
  4. Schwartz, JL. Shuttling between the particular and the general: reflections on the role of conjecture and hypothesis in the generation of knowledge in science and mathematics., 1995, p. 93. ISBN 9780195115772. 
  5. «The Definitive Glossary of Higher Math Jargon | Math Vault» (en anglès americà), 2019-08-01EDT23:55:20-04:00. [Consulta: 30 juny 2021].
  6. Weisstein, Eric W. «Fermat's Last Theorem» (en anglès). mathworld.wolfram.com. [Consulta: 12 novembre 2019].