Intuïció

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes). El procés de comprensió d'un símbol o analogia parteix de l'ús de la intuïció (Henri Bergson). Sovint la intuïció té un fort component subjectiu que en fa difícil la seva comunicació a d'altres, per això històricament s'ha lligat amb un "sisè sentit", revelacions divines o fins i tot fenòmens paranormals. Treure profit de la pròpia intuïció demostra una bona intel·ligència intra-personal (segons Howard Gardner).

La intuïció sembla estar controlada per l'hemisferi dret del cervell, on predomina la creativitat i la imaginació, que intervenen per predir esdeveniments o copsar un concepte no explícit. L'experiència prèvia, l'habilitat en desxifrar la comunicació no verbal aliena[1] i la pràctica del denominat pensament lateral reforcen la intuïció. Permet prendre decisions de forma més ràpida i per tant és un mecanisme adaptatiu.

Les persones que confien molt en les seues intuïcions solen creure més falsedats.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. AJ Giannini, J Daood,MC Giannini, R Boniface, PG Rhodes. Intellect versus intuition--dichotomy in the reception of nonverbal communication. Journal of General Psychology. 99:19-24,1978
  2. Garrett, R. Kelly; Weeks, Brian E.; Lozano, Sergi «Epistemic beliefs’ role in promoting misperceptions and conspiracist ideation». PLOS ONE, 12, 9, 18-09-2017, pàg. e0184733. DOI: 10.1371/journal.pone.0184733.
Vegeu Intuïció en el Viccionari, el diccionari lliure.