Frenologia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un diagrama frenològic del s. XIX. La inscripció al coll diu "Coneix-te a tu mateix".

La frenologia (del grec: φρήν, frēn, "ment"; i λόγος, logos, "coneixement") considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.[1]

La teoria va ser desenvolupada pel fisiòleg alemany Franz Joseph Gall el 1796,[2] amb la col·laboració a partir de l'any 1800 del seu deixeble Johann Christoph Spurzheim.[3] El 1813, Spurzheim va separar-se de Gall per diferències de criteri sobre les aplicacions de la doctrina i marxà a Gran Bretanya. Allí creà una versió ampliada del mètode de Gall conjuntament amb l'escocès George Combe,[4] qui publicà el popular llibre The Constitution of Man Considered in Relation to External Objects l'any 1828.[5]

Els arguments frenològics -malgrat les crítiques- tingueren una gran acceptació durant el segle XIX.[6] El 1843, François Magendie es referia a la frenologia com a "una pseudo-ciència de l'actualitat".[7] No obstant això, la frenologia va influir molt en la psiquiatria decimonònica i en la neurociència moderna.[8] Durant aquella època, la frenologia fou un tema molt inspirador per a la literatura imaginativa, independentment de si els autors eren partidaris de la teoria o no.[9] Contribuí al canvi de les tradicionals idees sobre la bogeria i la criminalitat, abans basades primordialment en apreciacions d'índole moral.[10]

Els seus principis establien que el cervell és l'òrgan de la ment, i que la ment posseeix un conjunt de facultats mentals; cadascuna representada particularment per una part diferent o "òrgan" del cervell. Aquestes àrees eren considerades proporcionals a les propensions individuals de la persona i de les seves facultats mentals. Les diferències entre les diferents àrees estaria reflectida en la forma exterior del crani. A efectes didàctics, es fabricaren busts que representaven un cap i un cervell de proporcions ideals des del punt de vista frenològic. Els creats pels germans Fowler[11] van ser molt utilitzats.

La frenologia, que s'ocupa de la personalitat i el caràcter, difereix de la craniometria (l'estudi del pes, mida i forma del crani), així com de la fisiognomia (estudi dels trets facials). No obstant això, totes aquestes disciplines asseguren predir conductes o capacitat intel·lectual. En un temps van ser practicades intensament en el camp de l'antropologia/etnografia i de vegades utilitzades per justificar "científicament" el racisme.[12] Encara que alguns principis de la frenologia estan avui ben establerts,[13] la premissa bàsica que la personalitat està determinada per la forma del crani és considerada falsa per gairebé tot el món.[14]

El principal difusor de la frenologia a Catalunya durant el segle xix fou el lingüista malgratenc Marià Cubí i Soler.[15] Jaume Balmes, si bé en un article de l'any 1843 publicat a la revista barcelonina La Sociedad va donar per bons alguns dels postulats generals de Cubí, atacà poc temps després i de forma reiterada les teories frenològigues, considerant-les massa materialistes i contràries al lliure albir.[16] Entre els metges catalans vinculats al liberalisme progressista que utilitzaren plantejaments frenològics en els seus treballs destaquen Pere Mata i Pere Felip Monlau.[17]

Disciplines relacionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sabbatini, RME «Phrenology: the History of Brain Localization» (en anglès). Brain and Mind, 1997; 1, pàgs: 3 [Consulta: 28 novembre 2019].
  2. Barona, JL «Franz Joseph Gall: la frenología y las funciones del cerebro» (en castellà). Mètode, 2014 Nov 14; 47, pp:. ISSN: 2171-911X [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. Bilal M, Edwards B, Loukas M, Oskouian RJ, Tubbs RS «Johann Gaspar Spurzheim: A Life Dedicated to Phrenology» (en anglès). Cureus, 2017 Maig 30; 9 (5), pp: e1295. DOI: 10.7759/cureus.1295. PMC: 5493471. PMID: 28680783 [Consulta: 7 novembre 2019].
  4. Sack, H «George Combe and the Phrenological Movement» (en anglès). SciHi.org, 2017; Oct 21, pàgs: 5 [Consulta: 18 novembre 2019].
  5. Combe, G «The Constitution of Man Considered in Relation to External Objects» (en anglès). Marsh, Capen & Lyon. Boston, 1835, pàgs: 416 [Consulta: 18 novembre 2019].
  6. Cornel, T «Something Old, Something New, Something Pseudo, Something True: Pejorative and Deferential References to Phrenology since 1840» (en anglès). Proc Amer Philos Soc, 2017; 161 (4), pp: 299–332. ISSN 0003-049X [Consulta: 7 novembre 2019].
  7. Magendie, F (1843) An Elementary Treatise on Human Physiology. 5a edició. Tr. John Revere. New York: Harper, p 150.
  8. Simpson, D. (2005) Phrenology and the neurosciences: contributions of F. J. Gall and J. G. Spurzheim ANZ Journal of Surgery. Oxford. Vol.75.6; p.475.
  9. Coyer, MJ «Phrenological Controversy and the Medical Imagination: ‘A Modern Pythagorean’ in Blackwood’s Edinburgh Magazine» (en anglès). A: Scottish Medicine and Literary Culture, 1726-1832. Chap. 8 (Coyer MJ, Shuttleton DE; Eds.) Rodopi, Amsterdam, 2014; NBK252961, págs: 15. PMID: 25375018 [Consulta: 9 novembre 2019].
  10. Throesch, B «The Schädellehre, Phrenology, and Popular Science - Treball de Fi de Grau-» (en anglès). Molecular & Behavioral Neuroscience Institute, The University of Michigan, 2011; Abr 23, pàgs: 78 [Consulta: 14 novembre 2019].
  11. Langoussis, A «The Fowler Brothers» (en anglès). Talking Heads. CHM, Countway Library of Medicine. Harvard University, 2013; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 28 novembre 2019].
  12. André, C «Phrenology and the Rwandan Genocide» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2018 Abr; 76 (4), pp: 277-282. DOI: 10.1590/0004-282x20180022. ISSN: 1678-4227. PMID: 29742244 [Consulta: 7 novembre 2019].
  13. Robertson, C «The Beginnings of Brain Localization: Franz Joseph Gall and Phrenology, 1800-1824» (en anglès). The History of Neuroscience, 2010, págs: 3 [Consulta: 7 novembre 2019].
  14. Parker Jones O, Alfaro-Almagro F, Jbabdi S «An empirical, 21st century evaluation of phrenology» (en anglès). Cortex, 2018 Set; 106, pp: 26-35. DOI: 10.1016/j.cortex.2018.04.011. PMC: 6143440. PMID: 29864593 [Consulta: 7 novembre 2019].
  15. García-Albea, E; García-Albea, J «Mariano Cubí, propagador de la frenología en España. Con un breve recuerdo del auge y caída de la frenologia» (en castellà). Neurosciences and History, 2014; 2 (3), pp: 94-105. ISSN: 2341-1813 [Consulta: 10 novembre 2019].
  16. Nofre Mateo, D «Una ciència de l'home, una ciència de la societat: Frenologia i magnetisme animal a Catalunya, 1842-1854 -Tesi doctoral-». Departament de Filosofia, UAB, 2006; Gen, pp: 35-49. ISBN 846900462X [Consulta: 14 novembre 2019].
  17. Nofre Mateo, D «"Saber separar lo bueno de lo malo, lo cierto de lo incierto": la frenología y los médicos catalanes, c.1840-c.1860» (en castellà). Scripta Nova, 2007 Set; 11 (248), pp: 229-255. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 18 novembre 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frenologia