Vés al contingut

Stellan Skarsgård

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaStellan Skarsgård
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Stellan John Skarsgård Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Göteborgs Kristine församling (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de televisió, actor de cinema, productor de cinema, actor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeMegan Everette (2009–)
My Skarsgård (1976–2007) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexander Skarsgård
 () My Skarsgård
Gustaf Skarsgård
 () My Skarsgård
Sam Skarsgård
 ()
Bill Skarsgård
 () My Skarsgård
Eija Skarsgård
 () My Skarsgård
Valter Skarsgård
 () My Skarsgård
Ossian Skarsgård
 () Megan Everette
Kolbjörn Skarsgård
 () Megan Everette Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001745 Allocine: 1195 Rottentomatoes: celebrity/stellan_skarsgard_2 Allmovie: p66068 TCM: 178731 Metacritic: person/stellan-skarsgard TV.com: people/stellan-skarsgard AFI: 261560 TMDB.org: 1640
Youtube: UCEmebS765kQHvJcsS6571nw Soundcloud: stellan-skarsgard Spotify: 0SzZQUkmQ2VPihJ7P64IGq Apple Music: 189031780 Last fm: Stellan+Skarsgård Musicbrainz: 887f7d66-2b79-4c2e-a5c0-307138b1e9d9 Songkick: 7377459 Discogs: 1184166 Allmusic: mn0002018288 Goodreads author: 15648461 Deezer: 4464619 Modifica el valor a Wikidata

Stellan John Skarsgård (Göteborg, 13 de juny del 1951)[1] és un actor suec de cinema, televisió i teatre. Ha fet una carrera internacional, amb papers importants, com el d'en Bill Anderson a la pel·lícula Mamma Mia! i de William Turner a la saga Pirates del Carib. Va guanyar un Os de Plata al Festival de Berlín de 1982.

Carrera

[modifica]

Skarsgård començà la seva carrera en la interpretació molt aviat. La seva primera feina fou com a actor juvenil a la producció per a la televisió sueca Bombi Bitt och jag, el 1968, amb 16 anys.[1] Amb 20 anys ja tenia una gran experiència en cinema, televisió i teatre.

Entre el 1972 i el 1988 treballà al Teatre Reial Dramàtic d'Estocolm.

Guanyà un Os de Plata al Festival de Berlín[1] i el premi suec Guldbaggen per la seva actuació a la pel·lícula sueca Den enfaldige mördaren el 1982.

El 1985 treballà per primera vegada en una pel·lícula realitzada a Hollywood: Noon Wine. L'any següent participà en l'obra teatral Ett drömspel, i el 1988 participà en les obres teatrals Vita rum i Mäster Olof al Teatre Reial Dramàtic d'Estocolm.

Skarsgård fou candidat al paper d'Oskar Schindler a la pel·lícula de La llista de Schindler. Va unir-se professionalment el 1994 al director danès Lars von Trier, amb qui treballà a les pel·lícules Riget (televisió), Breaking the Waves i Dogville.

Els seus principals papers han estat els del pare Merrin a les pel·lícules Exorcist: The Beginning i Dominion: Prequel to the Exorcist; William Turner a les pel·lícules Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest i Pirates of the Caribbean: At World's End; i Bill Anderson a Mamma Mia!.[cal citació] També va treballar a pel·lícules com Ronin, Última sospita, Deep Blue Sea, El rei Artús i a Àngels i dimonis.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
  • Strandhugg i somras, dirigida per Mikael Ekman (1972)
  • Firmafesten, dirigida per Jan Halldoff (1972)
  • Åttonde budet, dirigida per Ivo Dvorák - curtmetratge (1973)
  • Fem døgn i august, dirigida per Svend Wam (1973)
  • Bröllopet, dirigida per Jan Halldoff (1973)
  • Anita - ur en tonårsflickas dagbok, dirigida per Torgny Wickman (1973)
  • The Intruders, dirigida per Torgny Wickman (1975)
  • Tabu, dirigida per Vilgot Sjöman (1977)
  • Hemåt els natten, dirigida per Jon Lindström (1977)
  • Kyssen, dirigida per Berit Lundell - curtmetratge (1981)
  • Den enfaldige mördaren, dirigida per Hans Alfredson (1982)
  • P & B, dirigida per Hans Alfredson (1983)
  • Åke och hans värld, dirigida per Allan Edwall (1984)
  • Falsk som vatten, dirigida per Hans Alfredson (1985)
  • Pell Svanslös i Amerikatt, dirigida per Jan Gissberg i Stig Lasseby (1985) - veu
  • Ormens väg på hälleberget, dirigida per Bo Widerberg (1986)
  • Jim & piraterna Blom, dirigida per Hans Alfredson (1987)
  • Hip hip hurra!, dirigida per Kjell Grede (1987)
  • La insostenible lleugeresa del ser (The Unbearable Lightness of Being), dirigida per Philip Kaufman (1988)
  • Vargens tid, dirigida per Hans Alfredson (1988)
  • Friends, dirigida per Kjell-Åke Andersson (1988)
  • The Perfect Murder, dirigida per Zafar Has (1988)
  • s/y Glädjen, dirigida per Göran du Rées (1989)
  • Täcknamn Coq Rouge, dirigida per Per Berglund (1989)
  • Kvinnorna på taket, dirigida per Carl-Gustav Nykvist (1989)
  • The Hunt for Red October, dirigida per John McTiernan (1990)
  • God afton, Herr Wallenberg - En Passionshistoria från verkligheten, dirigida per Kjell Grede (1990)
  • Oxen, dirigida per Sven Nykvist (1991)
  • Den demokratiske terroristen, dirigida per Per Berglund (1992)
  • La força del vent, dirigida per Carroll Ballard (1992)
  • Kådisbellan, dirigida per Åke Sandgren (1993)
  • Polis polis potatismos, dirigida per Per Berglund (1993) - no acreditat
  • Sista dansen, dirigida per Colin Nutley (1993)
  • Jönssonligans största kupp, dirigida per Hans Åke Gabrielsson (1995)
  • Kjærlighetens kjøtere, dirigida per Hans Petter Moland (1995)
  • Hundarna i Riga, dirigida per Per Berglund (1995)
  • Harry och Sonja, dirigida per Björn Runge (1996)
  • Breaking the Waves, dirigida per Lars von Trier (1996)
  • Insomnia, dirigida per Erik Skjoldbjærg (1997)
  • My Son the Fanatic, dirigida per Udayan Prasad (1997)
  • Good Will Hunting, dirigida per Gus Van Sant (1997)
  • Amistad, dirigida per Steven Spielberg (1997)
  • Glasblåsarns barn, dirigida per Anders Grönros (1998)
  • Savior, dirigida per Predrag Antonijevic (1998)
  • Ronin, dirigida per John Frankenheimer (1998)
  • Deep Blue Sea, dirigida per Renny Harlin (1999)
  • Passion of Mind, dirigida per Alain Berliner (2000)
  • Signs & Wonders, dirigida per Jonathan Nossiter (2000)
  • Timecode, dirigida per Mike Figgis (2000)
  • Dancer en the Dark, dirigida per Lars von Trier (2000)
  • Aberdeen, dirigida per Hans Petter Moland (2000)
  • Powder Keg, dirigida per Alejandro González Iñárritu - curtmetratge (2001)
  • Bang Bang, dirigida per Stewart Sugg (2001)
  • Prendre partit (Taking Sides), dirigida per István Szabó (2001)
  • Última sospita (The Glass House), dirigida per Daniel Sackheim (2001)
  • Sense cap motiu aparent (No Good Deed), dirigida per Bob Rafelson (2002)
  • City of Ghosts, dirigida per Matt Dillon (2002)
  • Att döda ett barn, dirigida per Björne Larson i Alexander Skarsgård - curtmetratge (2003) - veu
  • Dogville, dirigida per Lars von Trier (2003)
  • Eiffeltornet, dirigida per Niklas Rådström - curtmetratge (2004)
  • King Arthur, dirigida per Antoine Fuqua (2004)
  • Exorcist: The Beginning, dirigida per Renny Harlin (2004)
  • Dominion: Prequel to the Exorcist, dirigida per Paul Schrader (2005)
  • Torte Bluma, dirigida per Benjamin Ross - curtmetratge (2005)
  • Beowulf & Grendel, dirigida per Sturla Gunnarsson (2005)
  • Guilty Hearts, dirigida per George Augusto, Savina Dellicour i Phil Dornfeld (2006)
  • Kill Your Darlings, dirigida per Björne Larson (2006)
  • Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest, dirigida per Gore Verbinski (2006)
  • Goya's Ghosts, dirigida per Milos Formen (2006)
  • WΔZ, dirigida per Tom Shankland (2007)
  • Pirates of the Caribbean: At World#'s End, dirigida per Gore Verbinski (2007)
  • Arn - Tempelriddaren, dirigida per Peter Flinth (2007)
  • Mamà Meva!, dirigida per Phyllida Lloyd (2008)
  • Arn - Riket vid vägens slut, dirigida per Peter Flinth (2008)
  • Angels & Demons dirigida per Ron Howard (2009)
  • Boogie Woogie, dirigida per Duncan Ward (2009)
  • Metropia, dirigida per Tarik Saleh (2009) - veu
  • En ganske snill mann, dirigida per Hans Petter Moland (2010)
  • Frankie & Alice, dirigida per Geoffrey Sax (2010)
  • Muumi ja punainen pyrstötähti, dirigida per Maria Lindberg (2010) - veu
  • As If I Am Not There, dirigida per Juanita Wilson (2010)
  • Dimension 1991-2024, dirigida per Lars von Trier - curtmetratge (2010)
  • Kongen av Bastøy, dirigida per Marius Holst (2010)
  • Thor, dirigida per Kenneth Branagh (2011)
  • Melancholia, dirigida per Lars von Trier (2011)
  • Millennium: Els homes que no estimaven les dones, dirigida per David Fincher (2011)
  • The Avengers, dirigida per Joss Whedon (2012)
  • Rouge Brésil, dirigida per Sylvain Archambault (2013)
  • Thor: The Dark World, dirigida per Alan Taylor (2013)
  • El metge (Der Medicus), dirigida per Philipp Stölzl (2013)
  • Romeo and Juliet, dirigida per Carlo Carlei (2013)
  • Un llarg viatge, dirigida per Jonathan Teplitzky (2013)
  • Nymphomaniac: volum I, dirigida per Lars von Trier (2013)
  • Nymphomaniac: volum II, dirigida per Lars von Trier (2013)
  • Kraftidioten, dirigida per Hans Petter Moland (2014)
  • Hector and the Search for Happiness, dirigida per Peter Chelsom (2014)
  • Cinderella, dirigida per Kenneth Branagh (2015)
  • Avengers: Age of Ultron, dirigida per Joss Whedon (2015)
  • Our Kind of Traitor, dirigida per Susanna White (2016)
  • Return to Montauk, dirigida per Volker Schlöndorff (2017)
  • Borg McEnroe, dirigida per Janus Metz Pedersen (2017)
  • Mamma Mia! Here We Go Again, dirigida per Ol Parker (2018)
  • Chernobyl, minisèrie d'Sky/HBO dirigida per Craig Mazin (2019).[2]
  • Dune, dirigida per Denis Villeneuve (2021)
  • Dune: Part 2, dirigida per Denis Villeneuve (2024)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «biografia de Stellan Skarsgård». biografias.es.
  2. ↑ Gutiérrez, Àlex «El terror ben real de ‘Chernobyl'». ARA, 06-05-2019 [Consulta: 6 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stellan Skarsgård
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stellan_Skarsgård&oldid=33344135»