James Stewart

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJames Stewart
Jimmy Stewart.jpg
James Stewart (1934)
Dades biogràfiques
Naixement James Maitland Stewart
20 de maig de 1908
Indiana, Pennsilvània (EUA)
Mort 2 de juliol de 1997(1997-07-02) (als 89 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Sepultura Forest Lawn Memorial Park
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Scottish American
Religió Presbiterianisme
Alma mater Universitat de Princeton . arquitectura (1928–1932)
Mercersburg Academy (–1928)
Activitat professional
Ocupació Actor de televisió, actor de cinema, oficial, aviador, actor de gènere, director de televisió, guionista, militar, actor de teatre i poeta
Període en actiu 1935 –
Arma/servei Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, United States Army Air Corps, Air Force Reserve Command i Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units
Rang major general
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial i Guerra del Vietnam
Altres dades
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Cònjuge Gloria Hatrick (1949-1994)
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor actor
1941 - The Philadelphia Story
Premi honorífic
1985 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Premi Cecil B. DeMille
1965 - Trajectòria cinematogràfica
Millor actor dramàtic de televisió
1974 - Hawkins
Mostra de Venècia
Millor actor
1959 - Anatomia d'un assassinat
Festival de Berlín
Millor actor
1962 - Mr. Hobbs Takes a Vacation
Ós d'Or honorífic
1982 - Trajectòria cinematogràfica

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0000071
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de personaCarrera militar
Brig. Gen. James M. Stewart.jpg
James Stewart com a General de Brigada
Dades biogràfiques
Naixement 20 de maig de 1908
Pennsilvània
Mort 2 de juliol de 1997 (89 anys)
Beverly Hills
Sepultura Forest Lawn Memorial Park
Ètnia Scottish American
Religió Presbiterianisme
Alma mater Universitat de Princeton . arquitectura (1928–1932)
Mercersburg Academy (–1928)
Activitat professional
Ocupació Actor de televisió, actor de cinema, oficial, aviador, actor de gènere, director de televisió, guionista, militar, actor de teatre i poeta
Període en actiu 1941–1968
Lleialtat Estats Units Estats Units
Arma/servei Força aèria dels Estats Units Força Aèria de l'Exèrcit dels Estats Units
Reserva de la USAF Reserva de la USAF
Rang Major General Major General
Unitat militar 445è Grup de Bombarders
453è Grup de Bombarders
8a Força Aèria
Comandament Aeri Estratègic
Comandaments 703è Esquadró de Bombarders
Base de la Força Aèria de Dobbins
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial
Guerra de Vietnam
Condecoracions i honors Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
Creu dels Vols Distingits (2)
Medalla de l'Aire (4)
Medalla del Servei Lloable a l'Exèrcit
Medalla de la Reserva de les Forces Armades
Medalla Presidencial de la Llibertat
Creu de Guerra 1939-1945 amb Palma
Altres dades
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Cònjuge Gloria Hatrick McLean (1949–1994)
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0000071
Modifica dades a Wikidata

James Stewart (20 de maig del 1908 - 2 de juliol del 1997) va ser un actor estatunidenc que sempre va representar homes corrents i senzills i fou el paradigma d'home normal. En el transcurs de la seva carrera, va protagonitzar moltes pel·lícules àmpliament considerades clàssiques; fou nominat per a cinc Oscars, i en guanyà un en competició, i un d'honorífic pel conjunt de la seva carrera.

Nota biogràfica[modifica | modifica el codi]

Nascut a Indiana, Pennsilvània, primer va començar la carrera d'arquitecte abans de decantar-se pel teatre. El seu primer èxit com a actor el va obtenir a Broadway, abans de fer el seu debut a Hollywood el 1935.

James Maitland Stewart va néixer el 20 de maig de 1908 a Indiana, Pennsilvània, fill d'Elizabeth Ruth (cognom de soltera: Jackson) i Alexander Maitland Stewart, amo d'una ferreteria.[1] Tots dos eren presbiterians i d'origen escocès.[2][3] Els seus ascendents Jackson van participar en la Revolució nord-americana, la guerra de 1872 i la Guerra civil.[4] El gran de tres fills (va tenir dues germanes menors, Virginia i Mary), esperaven que continués el negoci del seu pare, que havia estat de la família durant tres generacions.

La seva mare era una pianista excel·lent però el seu pare descoratjava al seu fill quan aquest volia prendre lliçons. Quan el seu pare va acceptar un acordió regalat per un amic, Stewart ràpidament va aprendre a tocar l'instrument, la qual cosa seguiria fent durant la seva carrera després de les actuacions. En créixer la família la música hi va continuar tenint una part important.[5]

Stewart va ser un jove tímid, passava gran part del seu temps després del col·legi treballant en el soterrani de casa en maquetes d'avions, dibuixos mecànics i química — tenint en ment el somni de ser pilot. Però va abandonar els seus somnis de convertir-se en pilot quan el seu pare va insistir que en lloc d'anar a l'Acadèmia Naval ingressés a la Universitat de Princeton. Stewart es va matricular el 1928 com a membre de la Classe de 1932. Abans s'havia graduat de la preparatòria Mercersburg Academy.

A Mercersburg, Stewart va participar activament en diverses activitats. Va jugar en l'equip de football i en el d'atletisme. Va ser director d'art de l'anuari KARUX i membre del club de cor i de la Societat Literària John Marshall. Durant les seves primeres vacances d'estiu, Stewart va tornar a Indiana, Pennsilvània, per treballar com a carregador de maons per a una companyia de construcció local en la construcció de carreteres i camins on pintava les línies en el camí. En els següents dos estius va agafar un treball com a assistent d'un mag professional.[6] També va realitzar la seva primera aparició en teatre a Mercersburg, com Buquet en l'obra The Wolves.[7]

A Princeton, Stewart va sobresortir estudiant arquitectura, impressionant de tal manera al seu professor amb la seva tesi sobre el disseny d'un aeroport, que se li va atorgar una beca per a estudis de post-grau, però gradualment es va sentir atret pels clubs de drama i música de l'escola, incloent el famós Princeton Triangle Club.[8] Va ser membre del Princeton Charter Club així com cheerleader. Durant els seus temps lliures s'entretenia anant al cinema en l'època en què el cinema sonor estava reemplaçant al cinema mut.

Els seus talents en l'actuació el van portar a ser convidat als University Players, un club d'actuació de músics i "thespians" de la Ivy League, amb Joshua Logan com a director i Margaret Sullavan com l'actriu principal. Stewart immediatament es va sentir atret per ella, però Sullavan aviat deixaria al grup per al seu debut a Broadway en A Modern Virgin.[9] Després de graduar-se va interpretar petits papers en l'estiu de 1932 en les produccions a Cape Cod de Players, quan es va unir a la tropa que incloïa a Henry Fonda i Sullavan (que sobtadament van decidir contreure matrimoni). Stewart es va traslladar a la Ciutat de Nova York la tardor per convertir-se en actor, amb l'esquiva aprovació del seu pare, i on va compartir un departament amb Henry Fonda, ja que s'havia divorciat ràpidament de Sullavan, i amb Joshua Logan. Al novembre, Stewart va ser contractat per a la seva primera gran producció teatral com un xofer en la comèdia Goodbye Again a Broadway, tenint només dues línies. The New Yorker va destacar, "El Sr. James Stewart com a xofer... apareix només durant tres minuts i marxa de l'escenari envoltat d'espontanis aplaudiments."[10]

Si bé l'obra va tenir un èxit moderat l'època era complicada. Molts teatres a Broadway havien estat convertits en petits cinemes i la depressió estava arribant al seu pitjor moment. "Des de 1932 fins a 1934", Stewart va recordar posteriorment, "Només vaig treballar tres mesos. Totes les obres en les quals estava van tancar."[11] Per 1934, va obtenir rols teatrals amb més substància, incloent el reeixit Page Miss Glory i el seu primer rol dramàtic teatral en Yellow Jack de Sidney Howard, que el va convèncer de seguir en la seva carrera com a actor. No obstant això, Stewart i Fonda, encara companys d'habitació, lluitaven per tirar endavant.

La tardor de 1934, l'èxit de Fonda en The Farmer Takes a Wife el va portar a Hollywood. Finalment, Stewart va atreure l'interès del busca talents de MGM Bill Grady que va veure a Stewart en la nit d'estrena de Divided by Three, una première glamorosa que incloïa entre el públic a Irving Berlin i Moss Hart i el seu amic Fonda que havia tornat a Nova York per veure l'espectacle. Amb el suport de Fonda, Stewart va accedir a fer una prova per a la pantalla i va signar un contracte amb la MGM l'abril de 1935, com a actor contractat per un període de fins a set anys amb un sou de $350 setmanals.[12]

En arribar en tren a Los Angeles, Fonda li va donar la benvinguda a Stewart en l'estació i el va portar l'apartament subministrat per l'estudi, al costat de Greta Garbo. El seu primer treball en l'estudi va ser com a participant en les proves per a la pantalla realitzades per als aspirants a estrella. Al començament va tenir problemes per ser contractat en les pel·lícules de Hollywood a causa del seu aspecte tímid i humil en escena. La seva primera pel·lícula va ser The Murder Man amb Spencer Tracy, però Rose Marie, una adaptació de la popular opereta, va tenir més èxit. Després d'èxits diversos en pel·lícules va rebre el seu primer paper de pes en la versió de 1936 de After the Thin Man.

Va participar en la Segona Guerra Mundial, la qual cosa el va portar a simbolitzar al nord-americà patriota, honorable i sever. Durant el conflicte, en lloc de dedicar-se a tasques propagandístiques va triar convertir-se en pilot de bombarder. Els seus dots de comandament el van portar a ser un dels pocs nord-americans que van passar de soldat a coronel en menys de quatre anys. Després de la guerra va continuar el seu servei en la reserva, arribant a ostentar el rang de general de brigada.

La carrera de Stewart va prendre impuls gràcies a les seves primeres pel·lícules amb Frank Capra, incloent-hi la seva nominació a l'Oscar pel seu paper en Mr. Smith Goes to Washington. Durant les seves set dècades a Hollywood, Stewart va conrear una carrera versàtil i reconeguda amb grans clàssics com La història de Filadèlfia, Harvey i Vertigen, d'entre els morts. Va treballar amb els directors més importants, i la seva versatilitat com a intèrpret li va permetre abordar molt diversos gèneres. Va intervenir en més de vuitanta films, sent recompensat amb cinc nominacions als Premis Oscar, dels quals va aconseguir dos estatuetes (una com a millor actor, i una altra com a homenatge per tota la seva carrera). També va ser guardonat amb la Copa Volpi del Festival de Cinema de Venècia, l'Ós de Plata, del Festival de Cinema de Berlín, i dos Globus d'Or, entre d'altres.

Va participar en la pel·lícula Aeroport'77 en el paper d'un milionari filantrop i amo de l'avió que s'estavella en l'oceà, eix de la pel·lícula.

Stewart va morir als 89 anys d'edat el 2 de juliol de 1997, en la seva llar en Beverly Hills, a causa d'un atur cardiorrespiratori i un tromboembolisme pulmonar després d'haver patit molts anys de problemes respiratoris. També havia patit la malaltia d'Alzheimer. Stewart està sepultat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery a Glendale, Califòrnia.

"Estats Units ha perdut avui un tresor nacional," va dir el President Bill Clinton el dia en què Stewart va morir. "Jimmy Stewart va ser un gran actor, un cavaller i un patriota."[13]

El 1949 va contreure matrimoni per primera i única vegada amb Gloria Hatrick McLean, amb la qual va tenir quatre fills.

En política Stewart donava suport al Partit Republicà.[14]

Un dels seus millors amics era Henry Fonda, malgrat el fet que tots dos tenien visions polítiques completament diferents. Una discussió política en la primavera de 1947 va acabar en una baralla entre els dos amics, però aparentment van mantenir l'amistat gràcies a l'acord de no tornar a parlar de política. Hi ha una petita referència sobre les seves diferències en política en els seus personatges en la pel·lícula The Cheyenne Social Club.[15]

La seva imatge afable es tornà tan familiar per al públic americà que sovint se l'anomenava "Jimmy" Stewart -nom que mai va aparèixer en els crèdits de cap de les seves pel·lícules. Tot i que tècnicament no era massa correcte, l'ús pel públic d'aquest renom era el testimoni de la popularitat de Stewart.

Stewart va deixar la seva empremta en una àmplia gamma de gèneres cinematogràfics, incloent-hi comèdies, westerns i thrillers. Va treballar amb diversos directors cèlebres, com ara Alfred Hitchcock, John Ford i Anthony Mann. Va guanyar els principals premis de la indústria del cinema i un Oscar per la seva trajectòria professional. Va morir el 1997, deixant un llegat d'actuacions clàssiques, i sent considerat un dels millors actors de l'"Edat d'or de Hollywood."

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Altres notes
1935 The Murder Man Shorty
1936 Rose Marie John Flower
1936 Next Time We Love Christopher Tyler
1936 Wife vs. Secretary Dave
1936 Small Town Girl Elmer
1936 Speed Terry Martin
1936 The Gorgeous Hussy Roderick "Rowdy" Dow
1936 Born to Dance Ted Barker
1936 After the Thin Man David Graham
1937 Seventh Heaven Chico
1937 The Last Gangster Paul North Sr.
1937 Navy Blue and Gold John "Truck Cross/John Cross Carter
1938 Of Human Hearts Jason Wilkins
1938 Vivacious Lady Prof. Peter Morgan Jr.
1938 The Shopworn Angel Pvt. William "Texas" Pettigrew
1938 No us l'endureu pas
(You Can't Take It With You)
Tony Kirby
1939 El llaç sagrat
(Made for Each Other)
John Horace "Johnny" Mason
1939 The Ice Follies of 1939 Larry Hall
1939 It's a Wonderful World Guy Johnson
1939 Mr. Smith Goes to Washington Jefferson Smith Nominació − Oscar al millor actor
1939 Destry Rides Again Thomas Jefferson Destry Jr.
1940 The Shop Around the Corner Alfred Kralik
1940 The Mortal Storm Martin Breitner
1940 No Time for Comedy Gaylord "Gay" Esterbrook
1940 The Philadelphia Story Macaulay "Mike" Connor Oscar al millor actor
1941 Come Live with Me Bill Smith
1941 Pot o' Gold James Hamilton "Jimmy" Haskel
1941 Ziegfeld Girl Gilbert "Gil" Young
1946 Que bonic que és viure
(It's a Wonderful Life)
George Bailey Nominació − Oscar al millor actor
1947 La ciutat màgica (Magic Town) Lawrence "Rip" Smith
1948 Call Northside 777 P.J. McNeal
1948 On Our Merry Way Slim
1948 La soga Rupert Cadell
1948 You Gotta Stay Happy Marvin Payne
1949 The Stratton Story Monty Stratton
1949 Malaya John Royer
1950 Winchester '73 Lin McAdam
1950 Broken Arrow Tom Jeffords
1950 Harvey Elwood P. Dowd Nominació − Oscar al millor actor
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
1950 The Jackpot Bill Lawrence
1951 No Highway in the Sky Theodore Honey
1952 L'espectacle més gran del món
(The Greatest Show on Earth)
Buttons
1952 Bend of the River Glyn McLyntock
1952 Carbine Williams David Marshall "Marsh" Williams
1953 The Naked Spur Howard Kemp
1953 Thunder Bay Steve Martin
1953 The Glenn Miller Story Glenn Miller Nominació − BAFTA al millor actor estranger
1954 La finestra indiscreta (Rear Window) L.B. "Jeff" Jeffries
1954 The Far Country Jeff Webster
1955 Strategic Air Command Lt. Col. Robert "Dutch" Holland
1955 L'home de Laramie Will Lockhart
1956 L'home que sabia massa Dr. Ben McKenna
1957 The Spirit of St. Louis Charles Augustus "Slim" Lindbergh
1957 Night Passage Grant McLaine
1958 Vertigen (D'entre els morts) Det. John "Scottie" Ferguson
1958 Em vaig enamorar d'una bruixa Shepherd "Shep" Henderson
1959 Anatomia d'un assassinat Paul Biegler Copa Volpi per la millor interpretació masculina
Nominació − Oscar al millor actor
Nominació − BAFTA al millor actor estranger
1959 The FBI Story John Michael "Chip" Hardesty
1960 The Mountain Road Major Baldwin
1961 Dos cavalquen junts Marshal Guthrie McCabe
1962 L'home que volia matar Liberty Valance Ransom Stoddard
1962 Mr. Hobbs Takes a Vacation Roger Hobbs Ós de Plata a la millor interpretació masculina
Nominació − Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1962 La conquesta de l'Oest Linus Rawlings
1963 Take Her, She's Mine Frank Michaelson
1964 El gran combat Wyatt Earp
1965 Dear Brigitte Prof. Robert Leaf
1965 Shenandoah Charlie Anderson
1965 El vol del fènix Capt. Frank Towns
1966 The Rare Breed Sam Burnett
1968 Firecreek Johnny Cobb
1968 Bandolero! Mace Bishop
1970 El club social de Cheyenne John O'Hanlan
1971 Setge de foc (Fool's Parade) Mattie Appleyard
1976 L'últim pistoler (The Shootist) Dr. E.W. Hostetler
1977 Airport '77 Philip Stevens
1978 La gran dormida (The Big Sleep) General Sternwood
1978 The Magic of Lassie Clovis Mitchell
1991 An American Tail: Fievel Goes West Wylie Burp veu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. James Stewart Biography (1908-)
  2. Movies: Best Pictures
  3. Jimmy Stewart
  4. Eliot 2006, p. 11.
  5. Eliot 2006, p. 15.
  6. The Jimmy Stewart Museum
  7. Eliot 2006, p. 31.
  8. Princeton Triangle Club
  9. Eliot 2006, p. 43.
  10. Eliot 2006, p. 57.
  11. Eliot 2006, p. 58.
  12. Eliot 2006, p. 65.
  13. «Obituary: James Stewart, the Hesitant Hero, Dies at 89.» (en anglès). The New York Times, 03-07-1997. [Consulta: 21 juny 2011].
  14. Donaciones políticas
  15. The Cheyenne Social Club a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Stewart Modifica l'enllaç a Wikidata