Joaquin Phoenix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquin Phoenix

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Joaquin Rafael Phoenix Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Rafael Bottom Modifica el valor a Wikidata
28 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Río Piedras (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLeaf Rafael Phoenix Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,73 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, productor de televisió, ambientalista, raper, activista pels drets dels animals, director de videoclips, activista, director de cinema, cantant, guionista, actor de televisió, actor de veu, actor de cinema, productor de cinema, artista de carrer, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
ParellaRooney Mara (2016–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Lee Phoenix Modifica el valor a Wikidata  i Arlyn Phoenix Modifica el valor a Wikidata
GermansSummer Phoenix, Rain Phoenix, Liberty Phoenix i River Phoenix Modifica el valor a Wikidata
ParentsCasey Affleck (cunyat) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001618 Allocine: 21376 Rottentomatoes: celebrity/leaf_phoenix Allmovie: p199220 TCM: 152012 Metacritic: person/joaquin-phoenix TV.com: people/joaquin-phoenix AFI: 172485 TMDB.org: 73421
Musicbrainz: b378f0e6-9612-45a1-866a-679cbc631b22 Songkick: 741274 Discogs: 617621 Modifica el valor a Wikidata

Joaquin Phoenix (Leaf Phoenix als crèdits en algunes pel·lícules) (San Juan, Puerto Rico, 28 d'octubre de 1974) és un actor, productor, activista pels drets dels animals i ambientalista estatunidenc.[1]

Biografia[modifica]

Joaquin Phoenix va néixer en una família d'actors. El seu pare és de Califòrnia, mentre que la seva mare va néixer en el Bronx de pares jueus vinguts de Rússia i d'Hongria. Els pares de Joaquin formaven part de la secta dels Nens de Déu, i canviaven de casa freqüentment. Ha viscut a Oregon, a Mèxic, a Amèrica Central i a Florida. Té tres germanes (Rain, Liberty i Summer); el seu germà gran, l'actor River Phoenix, va morir el 1993 d'una sobredosi.[2]

Carrera[modifica]

De nen, Joaquin Phoenix fa el seu inici com a actor a la televisió, de vegades amb la seva germana Liberty, a sèries com S'ha escrit un crim (Murder, She Wrote) i Seven Brides for Seven Brothers i al costat del seu germà River al telefilm Backwards: The Riddle of Dyslexia que li val un premi Young Artist. Als deu anys, té el seu primer paper en el cinema a SpaceCamp després treballa a Russkies un any més tard, amb la seva germana Summer i Carol King. Hom el recorda com el jove fill de Dianne Wiest a Parenthood.

El 1995, destaca per a la seva interpretació de Jimmy amb Nicole Kidman en la comèdia negra de Gus Van Sant, To Die For. És aquesta última pel·lícula que marca el verdader començament de la seva carrera i li permet interpretar papers més adults. El 1996, comparteix amb Liv Tyler i Billy Crudup el protagonisme de Inventing the Abbotts i l'any següent, encarna el molt gelós Toby N. Tucker, amic de Claire Danes a U Turn. Després ha estat company de Vince Vaughn i Anne Heche per a Retorn al paradís, i amb Vince Vaughn, aquesta vegada en companyia de Janeane Garofalo, a Clay Pigeons. També a Assassinat en 8 mil·límetres amb Nicolas Cage.

Joaquin Phoenix, al Festival de Canes 2000.

El 2000, ha estat reconegut per a les seves prestacions a tres pel·lícules. Ha rodat amb Russell Crowe a Gladiator sota la direcció de Ridley Scott. La seva interpretació de l'emperador Còmode li ha suposat una nominació per l'Oscar al millor actor secundari i els Premis del National Board of Review, de la Broadcast Film Critics, i el Blockbuster Entertainment. Ha estat igualment reconegut per L'altra cara del crim amb Mark Wahlberg, Charlize Theron i James Caan, i peal seu paper amb Kate Winslet i Geoffrey Rush a Quills adaptació de l'obra llorejada amb un premi Obie de Douglas Wright posant en escena el marquès de Sade.

Ha treballat a la comèdia negra Buffalo Soldiers escrita i realitzada per Gregor Jordan, segons la novel·la de Robert O'Connor. Hi tenia per companys Ed Harris i Anna Paquin.

El 2002, roda Signs sota la direcció de M. Night Shyamalan, amb Mel Gibson. L'any següent, actua a It's all about love de Thomas Vinterberg, amb Claire Danes, i posa la seva veu a Kinaï en la versió original de la pel·lícula d'animació Germà ós i després amb Shyamalan per encarnar un dels personatges de The Village.

Joaquin Phoenix ha actuat últimament a Ladder 49 de Jay Russell, al costat de John Travolta i Hotel Rwanda de Terry George, al costat de Don Cheadle i Nick Nolte.

El 2005, interpreta brillantment Johnny Cash a la pel·lícula Walk the Line realitzat per James Mangold, per al qual obté un Globus d'Or i una nominació a l'Oscar al millor actor. Interpreta ell mateix les cançons de la pel·lícula (com a Reese Witherspoon, la seva companya a l'obra, que interpreta June Carter) i ha après a tocar la guitarra.

Retrova llavors el realitzador de L'altra cara del crim, James Gray, amb el qual roda We Own the Night el 2007, després Two Lovers el 2008, tots dos presentats en competició oficial al Festival de Canes..

El 28 d'octubre de 2008 anuncia, en l'emissió televisada "Extra", que desitja d'ara endavant dedicar-se completament a la música. Decideix per tant posar final a la seva carrera en el cinema.

Segons el lloc d'internet The Hollywood Reporter, Joaquin Phoenix comença d'ara endavant una carrera de rapper. El seu primer àlbum seria produït per Sean Combs (Puff Daddy), tanmateix semblaria que aquest assumpte sigui una broma o un llançament per a un verdader-fals documental, anomenat "I'm Still Here", filmat pel seu cunyat Casey Affleck.[3]

Filmografia[modifica]

Any Títol Personatge Notes
1984 Backwards: The Riddle of Dyslexia Robby Ellsworth
1986 SpaceCamp Max Com Leaf Phoenix
1987 Russkies Danny Com Leaf Phoenix
1989 Parenthood Garry Buckman-Lampkin
1995 To Die For Jimmy Emmett
1997 U Turn Toby N. Tucker també conegut com TNT
Inventing the Abbotts Doug Holt
1998 Assassinat en 8 mil·límetres (8mm) Max California
Clay Pigeons Clay Bidwell
Retorn al paradís (Return to Paradise) Lewis McBride
2000 L'altra cara del crim (The Yards) Willie Gutierrez
Quills L'abat de Coulmier
Gladiator Còmmode Nominació − Oscar al millor actor secundari
Nominació − BAFTA al millor actor secundari
Nominació − Globus d'Or al millor actor secundari
2001 Buffalo Soldiers Ray Elwood
2002 Signs Merrill Hess
2003 Germà ós (Brother Bear) Kenai Veu
It's All About Love John
2004 Ladder 49 Jack Morrison
The Village Lucius Hunt
Hotel Rwanda Jack Daglish
2005 A la corda fluixa (Walk the Line) Johnny Cash Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Grammy per la millor àlbum musical
Nominació − Oscar al millor actor
Nominació − BAFTA al millor actor
2006 Earthlings narrador
2007 We Own the Night Bobby Green
Reservation Road Ethan Learner
2009 Two Lovers Leonard
2012 Big Shoe
The Master Freddie Quell Copa Volpi per la millor interpretació masculina
Nominació − Oscar al millor actor
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominació − BAFTA al millor actor
2013 Her Theodore Twombly Nominació − Globus d'Or al millor actor musical o còmic
2014 Inherent Vice Doc Sportello
2015 Irrational Man Abe Lucas
2017 You Were Never Really Here Joe
2018 Don't Worry, He Won't Get Far on Foot John Callahan
Maria Magdalena Jesús de Natzaret
The Sisters Brothers Charlie Sisters
2019 Joker Arthur Fleck / Joker Oscar al millor actor[1]
2021 C'mon C'mon Johnny
2023 Beau Is Afraid Beau Wassermann

Guardons i nominacions[modifica]

Any Premi Categoria Obra Resultat Ref
2020 Oscar Millor actor Joker Guanyador [4]

Compromís[modifica]

Joaquin Phoenix es va fer vegà quan tenia 3 anys, juntament amb els seus germans, quan van veure com mataven violentament uns peixos.[1] Phoenix no consumeix i no es vesteix amb cap producte d'origen animal. És també el portaveu de l'associació People for the Ethical Treatment of Animals.[cal citació]

Ha posat per a un cartell lluitant contra les pells[5] i ha interpretat recentment[Quan?] un spot publicitari d'aquesta associació on demana a la gent que no mengi gall dindi el dia d'acció de gràcies, com marca la tradició.[cal citació]

Ha assegurat igualment la narració d'Earthlings, un documental antiespecista.[cal citació]

L'actor, activista contra del canvi climàtic, va comprometre's a vestir el mateix esmòquing que duia a la cerimònia del Globus d'Or de gener de 2020 durant tota la temporada de premis per motius de sostenibilitat. L'esmòquing estava dissenyat per Stella McCartney, que va ser qui va fer pública la intenció de Phoenix en un tuit,[6] i en la cerimònia dels Oscar, el mes següent, va tornar a dur-lo.[7]

En el discurs de recollida de l'Oscar al millor actor l'any 2020 pel seu paper a la pel·lícula Joker va fer un discurs ambientalista i animalista en el qual va parlar de la lluita per la igualtat de gènere, contra el racisme, i dels de drets LGTBI i dels indígenes. Va tancar el discurs amb un record pel seu germà River, que va morir el 1993: "Quan tenia 17 anys, el meu germà va escriure aquesta cançó: corre cap a la salvació amb amor i la pau et seguirà".[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Els discurs animalista de Joaquin Phoenix als Oscars: "Ens creiem el centre de l'univers"». CCMA, 10-02-2020 [Consulta: 12 febrer 2020].
  2. «La pel·lícula pòstuma de River Phoenix s'estrenarà el 2012». Ara, 20-10-2011 [Consulta: 12 febrer 2020].
  3. [enllaç sense format] http://www.lesinrocks.com/actualite/actu-article/article/joaquin-phoenix-rappeur-du-pipeau/ Arxivat 2010-01-03 a Wayback Machine.
  4. «WATCH JOAQUIN PHOENIX OSCAR 2020 SPEECH FOR BEST ACTOR» (en anglès), 10-02-2020. [Consulta: 8 agost 2020].
  5. «Anunci antipell». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 3 gener 2010].
  6. Dowling, Tim «Can Joaquin Phoenix save the planet by wearing one tuxedo for the whole awards season?» (en anglès). The Guardian, 08-01-2020 [Consulta: 12 febrer 2020].
  7. Callarissa, Joan «Uns 'looks' que no passaran a la història». ARA Balears, 10-02-2020 [Consulta: 12 febrer 2020].

Enllaços externs[modifica]