Peter Sellers

Peter Sellers

(1973)
Biografia
Naixement	(en) Richard Henry Sellers 8 setembre 1925 Southsea (Anglaterra)
Mort	24 juliol 1980 (54 anys) Hospital de Middlesex (Regne Unit)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Crematori de Golders Green
Formació	St Aloysius' College
Alçada	174 cm
Activitat
Ocupació	actor de televisió, director de cinema, guionista, cantant, intèrpret de banjo, actor, comediant, actor de cinema, realitzador
Activitat	1948 - 1980
Gènere	Comèdia
Carrera militar
Branca militar	Royal Air Force
Família
Cònjuge	Lynne Frederick (1977–1980), mort de la persona Miranda Macmillan (1970–1976), divorci Britt Ekland (1964–1968), divorci Anne Hayes (1951–1963), divorci
Fills	Michael Sellers  () Anne Hayes Sarah Sellers  () Anne Hayes Victoria Sellers  () Britt Ekland
Pares	William Sellers   i Agnes Doreen Marks
Premis
Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  premi Globus d'Or
Lloc web	petersellers.com

Richard Henry Sellers, més conegut com a Peter Sellers, CBE (Southsea, 8 de setembre de 1925 - Londres, 24 de juliol de 1980) va ser un comediant anglès.

Nascut en el bressol d'una família d'artistes de vodevil, va iniciar la seva carrera en el grup còmic The Goon Show (un show de la cadena de ràdio BBC, emès entre 1951 i 1960). La seva pertinença a la maçoneria va ser pública i notòria, ja que va pertànyer fins a la seva mort a la lògia Chelsea Lodge núm. 3098 de Londres. Després de convertir-se en estrella local al Regne Unit durant els anys 50, Sellers arribaria a la fama internacional en el següent decenni, coronant com una de les cares de comèdia més populars de la pantalla gran.

Conegut mundialment per les seves pel·lícules de la sèrie La pantera rosa, Sellers també és reconegut com un actor de primer nivell. Els seus diferents personatges en la clàssica Dr. Strangelove ens donen una mostra de la seva versatilitat sota la mà de Stanley Kubrick, que també el va dirigir a Lolita, versió cinematogràfica de la novel·la de Nabokov. Geoffrey Rush l'interpreta en The Life and Death of Peter Sellers, de Stephen Hopkins, on s'explica la vida d'aquest actor.

Biografia

Infància

La casa a la zona de Southsea de Portsmouth on va néixer Richard Henry Sellers el 1925.

Placa que marca el lloc de naixement de Peter Sellers.

Nascut el 8 de setembre de 1925 a Portsmouth, Hampshire, Richard Henry Sellers va créixer en una família d'actors. Va assistir a una escola catòlica, encara que el seu pare Bill Sellers era protestant i la seva mare Agnes Doreen 'Peg', de soltera Marks, era jueva d'ascendència portuguesa.

Els seus pares van començar a anomenar-lo Pere en record del seu fill gran, que havia mort en néixer l’any anterior.

Casa d'infantesa de Peter Sellers (la de la placa blava).

Va ser cosí segon llunyà del boxejador britànic Daniel Mendoza (1764-1836). Segons el crític de cinema Alexander Walker, Mendoza va ser l'avantpassat més venerat, i Sellers solia guardar un gravat del boxejador a la seva oficina. Més tard va considerar tenir la imatge de Mendoza com a logotip de la seva productora.

Segons el seu biògraf Roger Lewis, Sellers estava intrigat pel catolicisme, però poc després d'entrar a l'escola catòlica va descobrir que tenia orígens jueus: era algú fora dels misteris de la fe. Els venedors afirmen que els professors el van referir com el jueu, que posteriorment va desenvolupar la seva sensibilitat als matisos antisemites. Va ser un dels millors alumnes de l'escola i recorda que el professor un dia va recriminar als altres nois que no estudiessin prou: «El nen jueu coneix el seu catecisme millor que la resta de vosaltres!».

Més tard a la seva vida, Sellers seria citat dient: «El meu pare era un gran creient en l'Església d'Anglaterra, però la meva mare era jueva d'origen portuguès i els jueus adopten la fe de la seva mare». El crític de cinema Kenneth Tynan va assenyalar, després de la seva entrevista amb Sellers, que la part principal de la seva ambició d'actuació era «el seu odi a l'antisemitisme».

Mentre acompanyava la seva família al circuit d'espectacles de varietats, Sellers va aprendre l'escena, cosa que seria inestimable més tard. Va començar a actuar al teatre burlesc Windmill Theatre als cinc anys. No obstant això, va créixer amb influències conflictives dels seus pares i va desenvolupar sentiments ambivalents sobre el negoci de l'espectacle. El seu pare no tenia fe en la seva capacitat per arribar a la indústria de l'entreteniment, fins i tot suggerint que els talents del seu fill només eren prou bons per fer-se escombriaire, mentre que la mare de Sellers l'animava constantment.

Els inicis

Durant la Segona Guerra Mundial es va allistar. Sellers va servir a la Royal Air Force com a caporal, però va haver de seguir sent membre de la tripulació de terra a causa de la seva mala vista. Així es va quedar a l'Índia i Birmània. També va servir a Alemanya i França després de la guerra. Per distreure's de la vida com a suboficial, Sellers es va unir a l'Associació de Serveis Nacionals d'Entreteniments (ENSA), on el seu pare també havia servit abans, cosa que li va permetre perfeccionar les seves habilitats d'actuació. Al final de la guerra l'any 1945, més de quatre de cada cinc artistes britànics havien treballat a l'ENSA, l'objectiu de la qual era augmentar la moral dels soldats i dels treballadors de les fàbriques.

Després de la guerra va treballar en diverses professions artístiques, com ara ballarí i músic de jazz, abans de prestar la seva veu al programa de ràdio de la BBC, el Goon Show, de 1951 a 1960. La seva capacitat per parlar amb diferents accents (per exemple, accents regionals francès, indi, nord-americà, alemany i britànic) i el seu talent per representar una sèrie de personatges amb efectes còmics van contribuir al seu èxit com a personalitat de la ràdio i la pantalla.

Paral·lelament, va començar una carrera cinematogràfica principalment en comèdies als Ealing Studios, incloent-hi El quintet de la mort (1955) al costat d'Alec Guinness i After Me the Flood (1959).

Maduresa

A la dècada del 1960 la seva carrera va assolir el seu punt àlgid amb dues col·laboracions amb Stanley Kubrick, a Lolita (1962) i Doctor Strangelove (1964) on va interpretar tres papers, la pel·lícula Casino Royale (1967) i La pantera rosa de Blake Edwards (1963), amb el personatge d'Inspector i La festa d'Edwards (1968). El 1969, va protagonitzar la pel·lícula de Joseph McGrath The Magic Christian amb, entre d'altres, l'antic bateria dels Beatles Ringo Starr, així com John Cleese, Richard Attenborough, Christopher Lee, Yul Brynner i Raquel Welch. La banda sonora, The Magic Christian (banda sonora original) es va publicar amb cançons de la banda Badfinger, incloent-hi el seu èxit escrit per Paul McCartney, el mateix any.

El director Peter Hall va dir: «En Peter tenia la capacitat d'identificar-se completament amb una altra persona i de pensar com si estigués física, mentalment i emocionalment a la seva pell. D'on li ve? No en tinc ni idea. És una maledicció?»

Peter Sellers també va fer uns quants àlbums de música durant les dècades de 1960 i 1970, inclòs un acompanyat per Sophia Loren.

Matrimonis

Sellers es va casar quatre vegades:

• Amb Anne Howe (1951-1961). Van tenir dos fills, Michael i Sarah.
• Amb L'actriu sueca Britt Ekland (1964-1968). Van tenir una filla, Victoria Sellers. La parella va aparèixer en tres pel·lícules junts: Carol for Another Christmas (1964), After the Fox (1966) i The Bobo (1967).
• Amb la Model australiana Miranda Quarry (actualment comtessa de Stockton) (1970-1974).
• Amb l'actriu anglesa Lynne Frederick (1977-1980), que va estar casada breument amb Sir David Frost, poc després de la mort de Sellers.

Mort

Peter Sellers amb la seva segona muller Britt Ekland.

El 1964, als 38 anys, Sellers va patir una sèrie d'atacs de cor (13 en uns dies), que danyaren permanentment el seu cor. Peter Sellers van optar per consultar els curanderos psíquics en lloc de buscar el tractament mèdic occidental, i la seva afecció cardíaca va continuar empitjorant. El 1977, va patir un segon atac cardíac, que causà la necessitat de dur un marcapassos per regular el seu ritme cardíac. Una vegada més, Peter Sellers no segueix les ordres del metge i declina la cirurgia a cor obert. Va morir el 24 de juliol de 1980.

Segons el diari The Telegraph, Peter Sellers havia iniciat del procés d'exclusió de Lynne Frederick, del seu testament, però el document, firmat el dia de la mort de l'actor, no va arribar a formalitzar-se, de manera que Lynne Frederick va heretar gairebé tots els seus béns per un valor estimat de 4,5 milions de lliures, mentre que els seus fills van rebre només 800 lliures cadascun. Quan Lynne Frederick va morir el 1994 (amb 39 anys), la seva mare Iris ho heretà tot, incloent-hi tots els ingressos i les regalies del treball de Sellers.

Llegat

La pel·lícula Darrere la pista de la Pantera Rosa, feta per Blake Edwards fent servir material d'arxiu no utilitzat per Sellers de La Pantera Rosa torna està dedicat a la memòria de Sellers. El títol diu: «For Peter... The one and only Inspector Clouseau» ('Pel Peter... L'únic inspector Clouseau').

En una enquesta de 2005 amb actors i comediants, Sellers va ser votat el 14è a la llista dels 20 més grans comediants pels seus col·legues comediants i personatges de la comèdia.

Filmografia

Any	Pel·lícula	Paper	Notes
1950	The Black Rose	Alfonso Bedoya	Veu (no surt als crèdits)
1951	Penny Points to Paradise	El Major/Arnold Fringe
	Let's Go Crazy	Groucho/Giuseppe/Cedric /Izzy/Gozzunk/Crystal Jollibottom
1952	Down Among the Z Men	Major Bloodnok
1953	Our Girl Friday	Parrot	Veu (no surt als crèdits)
1954	Orders are Orders	Private Griffin
1955	John and Julie	Policia Constable Diamond
	El quintet de la mort	Mr. Robinson
1956	The Case of the Mukkinese Battle-Horn	Narrador/a/Supt. Quilt /Asst. Comissionat Sir Jervis Fruit/Henry Crun
	The Man Who Never Was	Winston Churchill	Només veu
1957	Insomnia Is Good for You	Hector Dimwiddle	Curt
	The Smallest Show on Earth	Leslie Quill
	The Naked Truth	Sonny McGregor
1958	Amb l'aigua al coll	CPO Doherty
	tom thumb	Antony
1959	Carlton-Browne of the F.O.	Prime Minister Amphibulos
	The Mouse That Roared	Grand Duquesa Gloriana XII / Primer Ministre Conte Rupert Mountjoy / Tully Bascombe	Tres papers.
	I'm All Right Jack	Fred Kite	BAFTA al millor actor britànic
	Conflictes sexuals	Mr. Martin
1960	The Running Jumping & Standing Still Film	Photographer	Curt Nominat — Oscar al millor curtmetratge
	Never Let Go	Lionel Meadows
	The Millionairess	Dr. Ahmed el Kabir
	Two Way Stretch	Dodger Lane
1961	Mr. Topaze	Auguste Topaze
1962	Only Two Can Play	John Lewis	Nominat — BAFTA al millor actor britànic
	Waltz of the Toreadors	General Leo Fitzjohn	premi al millor actor al Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià
	The Road to Hong Kong	Indian Neurologist	no surt als crèdits
	Lolita	Clare Quilty	Nominat — Globus d'Or al millor actor secundari
	Trial and Error	Wilfred Morgenhall
1963	The Wrong Arm of the Law	Pearly Gates
	Heavens Above!	Reverend John Smallwood
	La Pantera Rosa		Nominat — BAFTA al millor actor britànic Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1964	Dr. Strangelove	capità Lionel Mandrake / President Merkin Muffley / Dr. Strangelove	Tres papers Nominat — Oscar al millor actor Nominat — BAFTA al millor actor britànic
	The World of Henry Orient	Henry Orient
	A Shot in the Dark	Jacques Clouseau	Seqüela de La Pantera Rosa
1965	Birds, Bees and Storks	Narrador	Veu
	Com va això, gateta?	Doctor Fritz Fassbender
1966	La caixa de les sorpreses	Doctor Pratt
	After the Fox	Aldo Vanucci
1967	Casino Royale	Evelyn Tremble
	Woman Times Seven	Jean
	The Bobo	Juan Bautista
1968	La festa	Hrundi V. Bakshi
	I Love You, Alice B. Toklas!	Harold
1969	The Magic Christian	Sir Guy Grand KG, KC, CBE
1970	A Day at the Beach	Salesman
	Hoffman	Benjamin Hoffman
	Simon Simon	Home amb dos cotxes
	There's a Girl in My Soup	Robert Danvers
1972	Where Does It Hurt?	Dr. Albert T. Hopfnagel
	Alice's Adventures in Wonderland	La llebre de març
1973	Ghost in the Noonday Sun	Dick Scratcher
	The Blockhouse	Rouquet
	The Optimists	Sam
1974	Soft Beds, Hard Battles	General Latour / Major Robinson / Herr Schroeder / Adolf Hitler / President / Prince Kyoto	sis papers.
	The Great McGonagall	Queen Victoria
1975	La Pantera Rosa torna	Inspector Clouseau	Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1976	Un cadàver per postres	Sidney Wang
	La Pantera Rosa torna a atacar	Jacques Clouseau	Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1978	The Muppet Show	Diversos personatges, incloent el de l’Inspector Clouseau, un gitano romanès, la Reina Victoria, un capellà.
	Kingdom of Gifts	Larcenous Mayor	Només veu
	La venjança de la Pantera Rosa	Inspector Clouseau
1979	The Prisoner of Zenda	Rudolf IV / Rudolf V / Syd Frewin	tres papers.
	Being There	Chance	Fotogramas de Plata al millor paper estranger Globus d'Or al millor actor musical o còmic Nominat — Oscar al millor actor Nominat — BAFTA al millor actor
1980	The Fiendish Plot of Dr. Fu Manchu	Dennis Nayland Smith / Dr. Fu 'Fred' Manchu	Darrer film. Dos papers.
1982	Darrere la pista de la Pantera Rosa	Inspector Clouseau	gravacions fetes servir.

Bibliografia addicional

• Anthony, Barry. I.B. Tauris. The King's Jester, 2010. ISBN 978-1-84885-430-7. 
• Baron, Cynthia. Rutgers University Press. New Constellations: Movie Stars of the 1960s, 2012. ISBN 978-0-8135-5229-3. 
• Benson, Raymond. Boxtree Ltd. The James Bond Bedside Companion, 1988. ISBN 978-1-85283-233-9. 
• Burton, Alan; O'Sullivan, Tim. Edinburgh University Press. The Cinema of Basil Dearden and Michael Relph, 2009. ISBN 978-0-7486-3289-3. 
• Carpenter, Humphrey. Coronet Books. Spike Milligan: The Biography, 2003. ISBN 978-0-340-82612-6. 
• Culhane, John. Ballantine Books. Special Effects in the Movies: How They Do It, 1986. ISBN 978-0-345-34536-3. 
• Dawson, Nick. University Press of Kentucky. Being Hal Ashby: Life of a Hollywood Rebel, 2009. ISBN 978-0-8131-2538-1. 
• Dixon, Wheeler Winston. Rutgers University Press. Film Talk: Directors at Work, 2007. ISBN 978-0-8135-4147-1. 
• Duncan, Paul. Taschen GmbH. Stanley Kubrick: The Complete Films, 2003, p. 95. ISBN 978-3-8365-2775-0. 
• Evans, Peter. Severn House Publishers. The Mask Behind the Mask, 1980. ISBN 0-7278-0688-2. 
• Games, Alexander. Fourth Estate. The Essential Spike Milligan, 2003. ISBN 978-0-00-715511-8. 
• Ginibre, Jean-Louis; Lithgow, John; Cady, Barbara. Filipacchi Publishing. Ladies Or Gentlemen: A Pictorial History of Male Cross-Dressing in the Movies, 2005. ISBN 978-1-933231-04-4. 
• Grierson, John. University of California Press. Grierson on Documentary, 1966. OCLC 592409828. 
• Hall, Julian. Rough Guides. The Rough Guide to British Cult Comedy, 2006. ISBN 978-1-84353-618-5. 
• Johnson, Tom; Vecchio, Deborah Del. McFarland & Company. Hammer Films: An Exhaustive Filmography, 1996. ISBN 978-0-7864-0034-8. 
• Lewis, Roger. Arrow Books. The Life and Death of Peter Sellers, 1995. ISBN 978-0-09-974700-0. 
• LoBrutto, Vincent. Da Capo Press. Stanley Kubrick: A Biography, 1999. ISBN 978-0-306-80906-4. 
• McCann, Graham. Hodder & Stoughton. Spike & Co, 2006. ISBN 978-0-340-89809-3. 
• Miles, Barry. Sterling Publishing. The British invasion, 2009. ISBN 978-1-4027-6976-4. 
• Moritz, Charles. H. W. Wilson Company. Current Biography Yearbook, Volume 21, 1961. 
• Parkinson, Michael. Hodder & Stoughton. Parky: My Autobiography, 2009. ISBN 978-0-340-96167-4. 
• Perry, George. Pavilion Books. The Life of Python, 2007. ISBN 978-1-86205-762-3. 
• Pramaggiore, Maria; Wallis, Tom. Laurence King Publishing. Film: A Critical Introduction, 2005. ISBN 978-1-85669-442-1. 
• Rankin, Nicholas. Oxford University Press. A Genius for Deception: How Cunning Helped the British Win Two World Wars, 2009, p. 383. ISBN 978-0-19-538704-9. 
• Reemes, Dana M. 1988. Directed by Jack Arnold. McFarland & Company, Jefferson, North Carolina 1988. ISBN 978-0899503318
• Rigelsford, Adrian. Virgin Books. Peter Sellers: A Life in Character, 2004. ISBN 978-0-7535-0270-9. 
• Saunders, Robert A. Rowman & Littlefield. The Many Faces of Sacha Baron Cohen: Politics, Parody, and the Battle Over Borat, 2009. ISBN 978-0-7391-2337-9. 
• Segrave, Kerry. McFarland & Company. Endorsements in advertising: a social history, 2005. ISBN 978-0-7864-2043-8. 
• Sellers, Michael. William Collins, Sons. P.S. I Love You!, 1981. ISBN 0-00-216649-6. 
• Sellers, Michael; Morecambe, Gary. André Deutsch. Sellers on Sellers, 2000. ISBN 978-0-233-99883-1. 
• Sikov, Ed. Sidgwick & Jackson. Mr Strangelove; A Biography of Peter Sellers, 2002. ISBN 978-0-283-07297-0. 
• Slifkin, Irv. Visible Ink Press. VideoHound's Groovy Movies: Far-Out Films of the Psychedelic Era, 2004. ISBN 978-1-57859-155-8. 
• Spicer, Andrew. I.B. Tauris. Typical Men: The Representation of Masculinity in Popular British Cinema, 2003. ISBN 978-1-86064-931-8. 
• Starr, Michael. McFarland & Company. Peter Sellers: A Film History, 1991. ISBN 978-0-89950-512-1. 
• Sultanik, Aaron. Associated University Presses. Film, a Modern Art, 1986. ISBN 978-0-8453-4752-2. 
• Terry-Thomas; Daum, Terry. Robson Books. Terry-Thomas Tells Tales, 1990. ISBN 978-0-86051-662-0. 
• Barnes & Noble. TV Guide film & video companion, 2004. ISBN 978-0-7607-6104-5. 
• Walker, Alexander. Littlehampton Book Services. Peter Sellers, 1981. ISBN 978-0-297-77965-0. 
• Upton, Julian. Headpress/Critical Vision. Fallen Stars: Tragic Lives and Lost Careers, 2004. ISBN 978-1-900486-38-5. 
• Wasson, Sam. Wesleyan University Press. A Splurch in the Kisser: The Movies of Blake Edwards, 2009. ISBN 978-0-8195-6915-8. 
• A & C Black. Who Was Who (1971–1980), 1981. ISBN 978-0-7136-2176-1. 
• Wilmut, Roger; Grafton, Jimmy. Robson Books. The Goon Show Companion – A History and Goonography, 1981. ISBN 0-903895-64-1. 

Enllaços externs

• Peter Sellers  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)