Richard Dreyfuss

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRichard Dreyfuss
6.8.08RichardDreyfuss1ByLuigiNovi crop.jpg
Dreyfuss a la Big Apple Convention (2008)
Nom original (en) Richard Stephen Dreyfuss
Biografia
Naixement Richard Stephen Dreyfus
29 d'octubre de 1947 (1947-10-29) (72 anys)
Nova York, Nova York
Nacionalitat Estats Units
Grup ètnic Jueus estatunidencs
Formació Beverly Hills High School Tradueix
Activitat
Ocupació Actor, actor de televisió, novel·lista, actor de cinema i actor de teatre
Activitat 1964 –
Família
Cònjuge Jeramie Rain (1983-1995)
Janelle Lacey (1999-?)
Svetlana Erokhin (2006-present)
Germans Lorin Dreyfuss
Premis
Premis Oscar
Millor actor
1978 - The Goodbye Girl
Globus d'Or
Millor actor - Musical o comèdia
1978 - The Goodbye Girl
Premis BAFTA
Millor actor
1979 - The Goodbye Girl

IMDB: nm0000377 Allocine: 2715 Allmovie: p88268 TCM: 53217 IBDB: 38537
Twitter: richarddreyfuss Musicbrainz: 80b7f09b-b643-465b-8af8-95b4317de1e5 Discogs: 1205533
Modifica les dades a Wikidata

Richard Stephen Dreyfuss (Nova York, 29 d’octubre de 1947) és un actor estatunidenc conegut per fer de protagonista en un cert nombre de pel·lícules, papers de televisió i teatre des dels últims anys 1960. És probablement més conegut pels seus papers a les pel·lícules Jaws, The Goodbye Girl, Encontres a la tercera fase, Always, La simfonia del professor Holland, American Graffiti and Krippendorf's Tribe.

Dreyfuss va guanyar l’Oscar al millor actor el 1977 per The Goodbye Girl, i va ser nominat el 1995 per La simfonia del professor Holland. També ha guanyat múltiples Globus d’Or i BAFTA al millor actor i al millor actor secundari.

Primers anys[modifica]

Dreyfuss va néixer Richard Stephen Dreyfus[1] a Brooklyn, Nova York, fill de Norman, advocat i restaurador, i Geraldine, una pacifista.[2] Dreyfuss és jueu[3][4] i el seu cognom és d’origen jueu, possiblement de la ciutat alemanya de Trèveris, amb molta població jueva a l’Edat mitjana. El nom llatí de la ciutat era Treveris, del qual Dreyfuss és una variant. Comentava que va créixer pensant que Alfred Dreyfus i [ell] eren de la mateixa familia.[5]

Carrera[modifica]

La carrera de Dreyfuss va començar durant la seva joventut al Beverly Hills Jewish Center. Va debutar en la producció de TV In Mama's House quan tenia quinze anys. Va anar al College Estatal de la Vall de San Fernando (més tard reanomenada Universitat de l’Estat de Califòrnia, Northridge) durant un any. Va ser objector de consciència durant la Guerra del Vietnam i va fer suplències durant dos anys com a administratiu en un hospital de Los Angeles. Durant aquest temps, va actuar en uns quants papers petits de TV en espectacles com Peyton Place, Gidget, Bewitched i The Big Valley. Durant els últims anys 1960 i primers 1970, també va actuar a Broadway, off-Broadway, repertori, i teatre d’improvisació.

La primera pel·lícula de Dreyfuss va ser en un paper petit, sense sortir als crèdits, a El graduat i deia un text, Crido la policia? Cridaré la policia. També va ser breu la seva actuació a Valley of the Dolls en el qual tenia unes quantes línies. Apareixia en el següent Dillinger, i aconseguia un paper durant l’èxit de 1973 American Graffiti, on va treballar amb altres futures estrelles com Harrison Ford i Ron Howard. Dreyfuss va tenir el seu primer paper principal a la pel·lícula canadenca The Apprenticeship of Duddy Kravitz.

Va ser protagonista en els èxits de taquilla Jaws i Encontres a la tercera fase , els dos dirigits per Steven Spielberg.

Dreyfuss va guanyar el 1978 l’Oscar al millor actor pel seu retrat d'un actor lluitador a The Goodbye Girl convertint-se en l'actor més jove en aconseguir-lo. Aquest record va ser superat després per Adrien Brody.

Al voltant de 1978, Dreyfuss va començar a consumir cocaïna freqüentment; la seva addicció, quatre anys més tard - el 1982 -, va ser arrestat per possessió de droga en una col·lisió entre el seu cotxe i un arbre.[6] Va seguir un programa de rehabilitació i finalment va tornar a Hollywood amb la pel·lícula Down And Out In Beverly Hills el 1986 i Stakeout l'any següent.

Va tenir un paper protagonista amb Bill Murray a l’exitosa comèdia de 1991 Què se n’ha fet d’en Bob? com un psiquiatre que es torna boig mentre intenta afrontar un pacient nou especialment obsessiu. Mentre creixia a Beverly Hills, vivia a sis blocs de Michael Burns, que era un expert en l'Afer Dreyfus i l'autor de Dreyfus: A Family Affair, 1789-1945 . Dreyfuss més tard va treballar amb Burns com a productor i feia el paper de Georges Picquart a Prisoner of Honor, una pel·lícula HBO sobre l'incident històric, estrenada el 1991.

Dreyfuss i Allan Carr a la festa després del premis Oscar del 1989

El 1994, Dreyfuss va participar en l’històric "Concert Papal per commemorar l’Shoah (Holocaust)" al Vaticà en presència del Papa Joan Pau II, Rav Elio Toaf, rabí principal de Roma, i Oscar Luigi Scalfaro, President d'Itàlia. Va recitar Kaddish com a part d'una actuació de Leonard Bernstein, la tercera amb l’Orquestra Filharmònica Reial sota la batuta de Gilbert Levine. L'esdeveniment es va emetre a escala mundial.

Dreyfuss va ser nominat per un Oscar i un Globus d'Or per a la seva actuació com Glenn Holland a La simfonia del professor Holland (1995). Des d’aleshores ha continuat treballant en cinema, televisió i en escena. L'abril de 2004, va sortir en el revival de Sly Fox a Broadway (amb Eric Stoltz, René Auberjonois, Bronson Pinchot i Elizabeth Berkley).

El 2001/2002, va interpretar Max Bickford en el programa dramàtic The Education of Max Bickford

El novembre de 2004, estava per sortir a The Producers a Londres, però es va retirar de la producció una setmana abans de la nit d'estrena. Els mitjans de comunicació van destacar que Dreyfuss encara estava patint problemes per una operació d’una hèrnia espinal el gener, i que la part de Max Bialystock en l’obra és físicament exigent. Tant ell com el seu assistent per a la producció manifestaven que Dreyfuss estava acumulant lesions que exigien que fes teràpia físics durant els assajos.[7] Carril Nathan va reemplaçar Dreyfuss en la producció de Londres. Més tard va quedar palès que havia estat una falsa alarma.[8]

Dreyfuss va ser la veu en off a la campanya Think Different d'Apple, el 1999. Comença el text de l'anunci, "Aquí estan els bojos, els desubicats, els rebels... "

Altres treballs[modifica]

Activitat política[modifica]

Dreyfus ha estat opinant en els mitjans de comunicació sobre política, legislació, i opinió pública en aquests darrers anys, tant parlant com escrivint per expressar els seus sentiments a favor del dret a la privacitat, la llibertat d'expressió i la democràcia.[9]

Dreyfuss ha organitzat i promogut campanyes d'informació i formació del que considera potencial erosió dels drets individuals, una iniciativa personal iniciada el 2006, responent al que creu que eren violacions dels drets individuals sota l'administració presidencial de George W. Bush.[10] 16 de febrer de 2006, Dreyfuss va parlar al National Press Club a Washington D.C. per aconseguir una acusació contra el President dels EUA George W. Bush.[11] 17 de novembre, de 2006, Dreyfuss sortia al HBO Real Time with Bill Maher per l’ensenyament civic a l’escola.[12] Dreyfuss actualment col·labora a la Junta d'Administradors del National Constitution Center a Filadèlfia.[13] 2007, Dreyfuss sortia al documental jovenil 18 in 08.[14]

El 2006, va interpretar un dels supervivents a la pel·lícula de 2006 Poseidon. Dreyfuss interpretava el vicepresident dels Estats Units Dick Cheney al biopic de George W. Bush, Oliver Stone el 2008.[15]

A principi del 2009 sortia a l’obra Còmplice (dirigit per Kevin Spacey) al teatre Old Vic de Londres. La seva participació en l’obra va ser objecte de molta controvèrsia, a causa del seu ús d'un auricular en escena, segons es diu a causa de la seva incapacitat d'aprendre el seu text de memòria i a temps.[16]

[17]

Dreyfuss té una estrella al Passeig de la Fama al 7021 del Passeig de Hollywood.[18]

Vida acadèmica[modifica]

Richard Dreyfuss s'ha semiretirat d'actuar, i està implicat en una empresa per fomentar l'ensenyament d'història americana en escoles primàries estatuunidenques. Actualment, és un Soci Senior del St Antony's College de la Universitat d'Oxford.[19]

Llibres[modifica]

El 1995 Dreyfuss coescriu amb Harry Turtledove la novel·la de ciència-ficció The Two Georges, una història alternativa de misteri que té lloc l'any 1996 on la Revolució Americana era pacíficament evitada. El quadre que simbolitza la unió entre Estats Units i la Gran Bretanya és robat per terroristes.

Vida personal[modifica]

Dreyfuss es va casar amb la guionista i productora Jeramie Rain a principi dels anys 1980. Amb ella va tenir tres fills: Emily (1983) Benjamin (1986), i Harry (1990). El seu fill gran, Benjamin, va néixer amb un càncer maligne al seu ull esquerre. Dreyfuss i Rain han gastat molts diners en centres oftalmologia per tots els Estats Units des d’aleshores.[20]

La mare de Dreyfuss va morir el 19 d'octubre del 2000 degut a complicacions d'un infart.[21]

Dreyfuss pateix de trastorn bipolar. El 2006, sortia al documental de Stephen Fry, Stephen Fry: The Secret Life of the Manic Depressive, on Fry (qui també té aquest trastorn) entrevistat sobre la seva vida.[22]

Dreyfuss i Svetlana Erokhin d’origen rus es van casar el 2006 i han viscut en el Comtat de San Diego des de llavors, encara que viatgen freqüentment a Los Angeles i Londres, on Dreyfuss va viura una vegada. Inicialment vivien a Carlsbad (Califòrnia). El febrer de 2008, van comprar per 1,5 milions una casa a la comunitat rural d'Olivenhain a l’est d’Encinitas (Califòrnia), i planegen renovar-la amb modernes tecnologies ecològiques.[23]

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1967 Valley of the Dolls Ajudant del gerent no surt als crèdits
El graduat no surt als crèdits
1968 The Young Runaways Terry
1969 Hello Down There Harold Webster
1973 American Graffiti Curt Henderson Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Dillinger Baby Face Nelson
1974 The Apprenticeship of Duddy Kravitz Duddy
The Second Coming of Suzanne Clavius
Inserts Boy Wonder
1975 Tauró (Jaws) Matt Hooper Nominat — BAFTA al millor actor
1976 Victory at Entebbe Coronel Yonatan 'Yonni' Netanyahu
1977 Encontres a la tercera fase Roy Neary Nominat — Premi Saturn al millor actor
The Goodbye Girl Elliott Garfield Oscar al millor actor
BAFTA al millor actor
Premi David di Donatello al millor actor estranger
Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1978 The Big Fix Moses Wine
1980 The Competition Paul Dietrich
1981 Whose Life Is It Anyway? Ken Harrison
1984 The Buddy System Joe
1986 Down and Out in Beverly Hills David 'Dave' Whiteman
Compta amb mi (Stand by Me) L’escriptor
1987 Tin Men Bill 'BB' Babowsky
Procediment il·legal (Stakeout) Detectiu Chris Lecce
Nuts Aaron Levinsky Nominat — Globus d'Or al millor actor secundari
1988 Moon Over Parador Jack Noah/President Alphonse Simms
1989 Let It Ride Jay Trotter
Always Pete Sandich
1990 Rosencrantz & Guildenstern Are Dead The Player
Postals des de Hollywood (Postcards from the Edge) Doctor Frankenthal
1991 Once Around Sam Sharpe
Prisoner of Honor Coronel Picquart
Què se n'ha fet d'en Bob? (What About Bob?) Dr. Leo Marvin
1993 Lost in Yonkers Louie Kurnitz
Another Stakeout Detectiu Chris Lecce
1994 Testimoni en silenci (Silent Fall) Dr. Jake Rainer
1995 The Last Word Larry
The American President Senator Bob Rumson
La simfonia del professor Holland (Mr. Holland's Opus) Glenn Holland Nominat — Oscar al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1996 James and the Giant Peach Centipede veu
Encantat de matar-te (Mad Dog Time) Vic
1997 La nit cau sobre Manhattan (Night Falls on Manhattan) Sam Vigoda
Oliver Twist Fagin
1998 Krippendorf's Tribe Prof. James Krippendorf
2000 Una bona banda (The Crew) Bobby Bartellemeo/narrador
2001 El vell que llegia novel·les d'amor (The Old Man Who Read Love Stories) Antonio Bolivar
Qui és en Cletis T? (Who Is Cletis Tout?) Micah Donnelly
The Education of Max Bickford Max Bickford sèrie de televisió
The Day Reagan Was Shot Alexander Haig
2003 Coast to Coast Barnaby Pierce
2004 Silver City Chuck Raven
2006 Poseidon Richard Nelson
2007 Tin Man Mystic Man minisèries TV
2008 Signs of the Time narrador
W. Dick Cheney
America Betrayed narrador
2009 My Life in Ruins Irv
Leaves of Grass Pug Rothbaum
2010 Piranha 3-D Matt Boyd
Red Alexander Dunning
Weeds Warren Schiff Sèrie de televisió
2011 Parenthood Gilliam T. Blount Sèrie de televisió
2013 Paranoia Frank Cassidy
2017 Shots Fired Agent immobiliari

Referències[modifica]

  1. [David Usborne, "Richard Dreyfuss Richard Dreyfuss: Out of the wreckage", The Independent 31-01-2009 [|url=http://www.independent.co.uk/news/people/profiles/richard-dreyfuss-out-of-the-wreckage-1521707.html]
  2. biografia
  3. Jacobs, Andrea. Richard Dreyfuss at middle age: A rebellious Jew finds his own wisdom. The Jewish Advocate. March 1995.
  4. Academy Award Winning Actor Richard Dreyfuss Speaks at BHCC. PR Newswire.
  5. Brozan, Nadine. Crònica. New York Times. 20 de novembre de 1991.
  6. MTV.com Biografia
  7. Adam, Karla; "El meu infern musical"; 21 de gener de 2005
  8. "Dreyfuss de tornada de l'etapa de Londres" BBC News 3 de novembre de 2008
  9. Zweyner individual, Astrid. Campanyes del guanyador de l’Oscar Dreyfuss contra "notícies deformades" . Reuters.com. 27 d'abril de 2006.
  10. L'Educació de Richard Dreyfuss - Boston Globe
  11. Resum i vídeo del discurs
  12. Morris, Michele AARP Richard Dreyfuss Nou 'Opus'
  13. - National Constitution Center
  14. http://www.youtube.com/watch?v=vknPM_6rtt4 YouTube - 18 in ‘08 Trailer]
  15. "Richard Dreyfuss és Dick Cheney" comingsoon.net; The Hollywood Reporter; 22 de maig de 2008
  16. http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601088&sid=at.CnEGmT0Tk&refer=muse
  17. [enllaç sense format] http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/stage/theatre/article5608196.ece
  18. Passeig de la Fama de Hollywood
  19. L’educació de Richard Dreyfuss, The Boston Globe
  20. Susan Schindehette. "Aixecat de les Cendres, el dolor de Richard Dreyfuss" People 4 de març del 1991
  21. eOnline Profile
  22. Stephen Fry: The Secret Life of the Manic Depressive. BBC.co.uk.
  23. Tanya Mannes. "Earth-friendly house in works" Sign on San Diego; March 9, 2009

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Richard Dreyfuss