Stephen Fry

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaStephen Fry
Stephen Fry.jpg
Stephen Fry
Nom original Stephen John Fry
Dades biogràfiques
Naixement Stephen John Fry
24 d'agost de 1957 (1957-08-24) (60 anys)
Hampstead (Camden), Londres, Anglaterra
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Religió Ateisme
Alma mater Queen's College
Activitat professional
Ocupació Actor, comediant, presentador de televisió, guionista, autobiògraf, escriptor, director, actor de televisió, novel·lista, actor de teatre, escriptor de ciència-ficció i actor de cinema
Període en actiu 1982 –
Productora / Companyia BBC
Moviment Ateisme
Dades familiars
Cònjuge Daniel Cohen (1995-)
Signatura

Lloc web www.stephenfry.com
Twitter: stephenfry Instagram: stephenfryactually IMDB: 0000410
Modifica dades a Wikidata

Stephen John Fry (Londres, 24 d'agost de 1957) és un comediant, actor, director i escriptor anglès. Fou escollit per The Observer entre els cinquanta millors còmics de la història, i és ben conegut pel seu agut cinisme, el seu estil de l'humor típicament britànic, la seva implicació política i el seu fanatisme per la tecnologia digital. Alguns dels seus papers més rellevants han estat en pel·lícules com Wilde, V de Vendetta o Els amics de Peter. Va estudiar a l'Escola Gresham, a l'Uppingham School (prop del poble Corby) i a la Universitat de Cambridge.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Stephen Fry va declarar que tot va començar només néixer: "Després de sortir de l'úter de la meva mare, vaig decidir que era l'última vegada que em ficava allí" (després va afirmar que va prendre aquesta frase d'un amic de la universitat).[1] Així explica el coneixement de la seva pròpia homosexualitat, que va mantenir en secret durant l'adolescència i li va impulsar a portar un llarg celibat, fins que finalment va sortir a la llum i defensa com una opció sexual més, que no li ha d'importar a ningú («El que cadascun faci amb el seu penis o el seu cul és totalment irrellevant des del punt de vista moral: el que faci amb la seva personalitat, això sí que és important»[cita requerida]). No obstant això, les seves tendències sexuals han influït en gran manera en alguns dels papers que ha decidit adoptar al cinema, tals com el biopic d'Oscar Wilde -un paper que, segons ell, havia nascut per interpretar (i molts dels crítics li donen la raó: la seva extraordinària semblança física amb l'escriptor irlandès, així com el seu propi sentit de l'humor o les seves iròniques cites i visió del món, fan d'aquesta potser la interpretació definitiva sobre l'escriptor). Un dels fets que més li han influït és el patir un trastorn bipolar,[2] que va fer públic en un documental per a televisió (The secret life of the Manic Depressive), i que el fa passar de l'eufòria a l'estat més depressiu, amb risc fins i tot de suïcidi. A la universitat (pertanyia al Queens' College[3] de Cambridge) va conèixer als també actors Hugh Laurie [4] i Emma Thompson (després farien una paròdia de la seva pròpia vida com a universitaris en The Young Ones). Es confessa admirador d'escriptors com Anthony Buckeridge, el seu amic personal Douglas Adams (va participar en l'adaptació al cinema del seu llibre Guia galàctica per a autoestopistes) o P. G. Wodehouse (juntament amb Hugh Laurie, va protagonitzar una versió de les seves històries anomenada Jeeves and Wooster;[4] Fry feia de Jeeves). Ha participat en nombrosos programes de televisió, sèries i concursos (Saturday Live, L'Escurçó Negre, QI, A Bit of Fry and Laurie), i va realitzar nombrosos anuncis televisius. És periòdicament triat com un dels personatges més populars de televisió entre el públic britànic. Ha estat un ardu defensor del Partit Laborista en els 90, però després ha renegat d'ell després que el partit recolzés la Guerra de l'Iraq; va ser un dels principals crítics de Tony Blair i de la denominada tercera via. Va participar en un programa de televisió anomenat Room 101, en el qual algú podia desfer-se de les coses que més li disgustaven. Fry va triar el propi Room 101. També ha estat l'últim a rebre el guardó de Fumador en Pipa de l'Any abans de la dissolució del premi. El 2010, va liderar la seva defensa pública en el judici del ciutadà Paul Chambers, encausat per enviar un tuit en el qual deia «Merda! l'aeroport Robin Hood està tancat[5] Teniu una setmana... en cas contrari faré volar l'aeroport fins al cel». El senyor Chambers pretenia arribar a temps per veure la seva promesa, i en el judici per amenaça de sabotatge va argumentar, i així ho va defensar Fry públicament, que es tractava d'una evident mostra d'humor britànic.[5] Fry, després de recaptar fons per a l'apel·lació i tractar d'implicar-se penalment retuitejant la suposada amenaça, es va oferir a pagar la multa del procés.[5][6]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Fry ha escrit guions i musicals (Me and My Girl),[4] llibres (Making History, The Hippopotamus, o la seva autobiografia Moab Is My Washpot), obres de teatre, guions per a televisió (A bit of Fry and Laurie, diverses continuacions), però sobretot és conegut com a actor de teatre (The Common Pursuit, Cell mats), en xous de ràdio, en televisió (The Young Ones, Blackadder) i en cinema. Ha filmat les següents pel·lícules:[2]

  • Un peix anomenat Wanda (1988, cameo)
  • Els amics de Peter (1992) per Kenneth Branagh
  • aI.Q. (1994)
  • El vent als salzes (The Wind in the Willows) (1996)
  • Wilde (1997)
  • Spiceworld (1997)
  • Acció Civil (1998)
  • Whatever Happened to Harold Smith? (1999)
  • Sabotatge (2000), de Germans Ibarretxe
  • Relative Values (2000), basat en una obra de Noel Coward
  • Gosford Park (2001), de Robert Altman
  • The Discovery of Heaven (2001)
  • Thunderpants (2002)
  • Le Divorce (2003), de James Ivory
  • A Bear Named Winnie (2004)
  • The Life and Death of Peter Sellers (2004)
  • Guia del autoestopista galàctic (2005) - va fer de guia (veu)
  • Mirrormask (2005)
  • Tristram Shandy: A Cock and Bull Story (2006)
  • Bones (2006/07/09) Dr. Gordon Gordon
  • V de Vendetta (2006)
  • Stormbreaker (2006)
  • Pocoyó (narrador, 2006-present)
  • Leo, l'afortunat (2007)
  • Little Big Planet (narrador de tutorials) (2008)
  • Alicia al país de les meravelles (Gat de Cheshire) (2010)
  • Let's Go Pocoyo (narrador, seqüela de Pocoyó, 2010-present)
  • Món Pocoyo (narrador, seqüela de Pocoyó, 2010-present)
  • Sherlock Holmes: joc d'ombres - Mycroft Holmes (2011)
  • PlayStation All-Stars Battle Royale - narrador de Sackboy (2012)
  • El hobbit: la desolació de Smaug - governador d'Èsgaroth (2013)
  • Danger Mouse - Coronel K (2015)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Los actores Stephen Fry y Elliott Spencer oficialmente esposos». el nuevo diario.
  2. 2,0 2,1 «biografia i filmografia». hollywood.com.
  3. «Stephen Fry». famousbirthdays.com.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Biografia de Stephen Fry». biografias.es.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Stephen Fry prison ‘pledge' over ‘Twitter joke' trial» (en anglès). BBC News. BBC, 16-04-2011.
  6. Siddique, Haroon «#IAmSpartacus campaign explodes on Twitter in support of airport joker». The Guardian [Londres], 12-11-2010.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stephen Fry Modifica l'enllaç a Wikidata