Trastorn bipolar
El trastorn bipolar, abans conegut com a psicosi maníaco-depressiva, és una malaltia psíquica. Es caracteritza per passar d'un estat hipertímic (eufòria) a un de distímic (depressió). Aquests episodis no tenen relació amb els esdeveniments de la vida del pacient, dit d'una altra manera no són reactius.
Aquest trastorn pot afectar les persones en un grau variable. La forma més lleu o ciclotímia es considera com un caràcter en el qual l'individu passa fàcilment de l'alegria a la tristesa. En la forma més greu els cicles d'eufòria i depressió se succeeixen amb gran rapidesa i intensitat, cosa que incapacita l'individu per portar una vida considerada normal.
El DSM 5 el divideix en trastorn bipolar del tipus I i trastorn bipolar del tipus II
Aquesta malaltia afecta aproximadament un 2% de la població mundial.
L'escriptora Virginia Woolf la va patir en una forma greu. En la forma lleu o ciclotímia va afectar Winston Churchill i Oliver Cromwell
Fase eufòrica[modifica | modifica el codi]
- S'inicia amb sensació de molta energia, creativitat, facilitat de contacte social, pèrdua de timidesa.
- Continua amb escassa necessitat de son, parla agitada, pensament accelerat, taquipsíquia, manca de concentració, manies de grandesa, conducta temerària.
- En casos greus, al·lucinacions, idees de persecució i intents de suïcidi.
Fase depressiva[modifica | modifica el codi]
- Trastorns del son: insomni, malsons.
- Dificultat d'experimentar el plaer: gastronòmic, sexual, vital.
- Disminució de l'autoestima: plors, sentiment de culpa, angúnia, irritabilitat i idees negatives en general.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trastorn bipolar  |
