Plor
El plor és l'acte de vessar llàgrimes com a resposta a una emoció. Aquesta conducta és pròpia dels éssers humans i es basa físicament en una connexió entre el conducte llagrimal i les àrees del cervell que gestionen les emocions. El plor està regulat culturalment.[1]
Orígens del plor[modifica]
Si bé la llàgrima té com a funció hidratar i netejar l'ull, el plor emocional segrega unes llàgrimes amb una composició química diferent a les llàgrimes basals. El plor no té un origen clar. Els nadons ploren com a sistema de comunicació, per cridar l'atenció dels pares amb soroll i demostració de passar algun tipus d'angoixa, i podria ser llavors un reflex instintiu per expressar el mateix estat anímic als altres, un codi de facilitació comunicativa en un grup social.[2] Altres estudiosos afirmen que és un mètode d'alliberar-se de l'estrès, per la secreció de determinades substàncies durant el plor, com l'hormona adrenocorticotropa.[3] Plorar pot reduir els sentiments negatius en un 40%.
El plor dels nadons és automàtic, però amb l'autocontrol es pot aprendre a reprimir les ànsies de plorar, per no mostrar excessiva vulnerabilitat, per qüestions culturals o per voler amagar les pròpies emocions. Igualment, es pot provocar el plor malgrat no sentir-ne la necessitat (llàgrimes de cocodril) per suscitar la compassió aliena.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plor |
- ↑ Why do we Cry,Walter, Chip,Source:Scientific American Mind; Dec2006, Vol. 17 Issue 6, p44, 8p,ISSN 1555-2284.
- ↑ On the Origin of Crying and Tears, Human Ethology Newsletter, Vol. 5 Issue 10, June 1989, p. 5-6.
- ↑ William H. Frey, Muriel Langseth (1985), Crying: The Mystery of Tears. Minneapolis. Winston Press.