Àcid valproic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacÀcid valproic
Valproic acid.svg
Malaltia objecte trastorn bipolar, malaltia d'Alzheimer d'inici precoç, absència epilèptica de l'infant i crisis parcials complexes
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria X per a l'embaràs als EUA
Codi ATC N03AG01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₈H₁₆O₂
Massa molecular 144,115 uma
Identificadors
Número CAS 99-66-1
PubChem (SID) 3121
IUPHAR/BPS 7009
DrugBank 00313
ChemSpider 3009
UNII 614OI1Z5WI
KEGG C07185
ChEBI 39867
ChEMBL CHEMBL109
AEPQ 100.002.525
Modifica les dades a Wikidata

L'àcid valproic, també conegut com a valproat o valproat sòdic, amb la fórmula química C8H16O2 és un àcid gras amb capacitats anticonvulsives, no relacionat químicament amb altres anticonvulsius. És un medicament d'ampli espectre atès que actua en diversos canals del sistema nerviós central. Es fa servir en el tractament de l'epilèpsia i del trastorn bipolar i de forma menys comuna en la depressió clínica major, l'esquizofrènia i la migranya. També s'aplica en altres malalties i està en investigació contra diversos tipus de càncer.[1]

El seu nom IUPAC és àcid 2-propilpentanoic.

L'àcid valproic és un líquid a la temperatura d'una habitació, però pot reaccionar amb una base com l'hidròxid sòdic per formar la sal valproat de sodi, la qual és un sòlid. L'àcid la sal o una mescla de tots dos (valproat de semisodi) es comercialitzen sota diverses marques comercials Depakote, Depakote ER, Depakene, Depakene Crono, Depacon, Depakine, Valparin i Stavzor.

Història[modifica]

L'àcid valproic va ser sintetitzat primer per B.S. Burton l'any 1882 com un anàleg de l'àcid valèric, que es troba de forma natural en la valeriana.[2] L'àcid valproic és un àcid carboxílic. Fins a l'any 1962 Pierre Eymard no va descobrir per casualitat les seves capacitats anticonvulsives (en rates de laboratori).[3]

El seu ús va ser aprovat per la FDA el 1978, el 1995 pel trastorn bipolar i trastorns maníaco-depressius i el 1996 per prevenir la migranya.

Mecanisme d'acció[modifica]

Tal com en la fenitoïna i la carbamazepina, l'àcid valproic bloqueja els trets sostinguts i d'alta freqüència de les neurones.[4] Aquest fàrmac inhibeix la GABA transaminassa i la recaptació de GABA en les neurones. Per això se'l relaciona amb l'increment de GABA al cervell, ja que aquest és un inhibidor de la secreció de neurotransmissors. Per tant si es disminueix el nombre de neurotransmissors que donaran una resposta a l'estímul, es podrà pal·liar la reacció en cadena que provocarà la crisi epilèptica.

Efectes adversos[modifica]

Els efectes secundaris més freqüents inclouen la nàusea, vòmits i malestar gastrointestinal, dolor abdominal i pirosi, entre altres.[5] L'àcid valproic pot estar associat a una alta toxicitat al fetge.[4] cosa que portaria al quadre d'icterícia, debilitat, cansament, inflament facial, pèrdua de la gana i vòmit. Rarament pot ocasionar hepatitis fulminant. L'àcid valproic també pot causar alopècia. Una de cada cinc dones presenten trastorns en els cicles menstruals.

Embaràs[modifica]

El valproat causa defectes congènits;[6] L'exposició durant l'embaràs s'associa amb unes tres vegades més de malformacions importants, principalment espina bífida.[7][8]

Els nens de mares que prenen valproat durant l'embaràs tenen risc de QI baix.[9][10][11] L'ús de valproat matern durant l'embaràs s'ha associat amb una probabilitat significativament major de l'espectre d'autisme en la descendència.[12]

Referències[modifica]

  1. Alvarez-Breckinridge C.A. «The HDAC inhibitor valproic acid lessens NK cell action against oncolytic virus-infected glioblastoma cells with inhibition of STAT5/T-BET signaling and IFNγ generation». J. Virology, 86, 7, 2012.
  2. Burton B.S. «On the propyl derivatives and decomposition products of ethylacetoacetate». Am Chem J., 3, 1882, pàg. 385–395.
  3. Meunier H, Carraz G, Meunier Y, Eymard P, Aimard M «Propriétés pharmacodynamiques de l'acide n-dipropylacetique». Therapie, 18, 1963, pàg. 435–438. PMID: 13935231.
  4. 4,0 4,1 Katzung, Bertram G. «24». A: Basic & Clinical Pharmacology. 9a ed.. McGraw-Hill, 2007, p. 569-570. ISBN 0071451536. 
  5. [MedlinePlus]. «Ácido valproico» (en español). Enciclopedia médica en español, enero 2006. [Consulta: 9 juny 2008].
  6. New evidence in France of harm from epilepsy drug valproate Arxivat 2017-04-21 a Wayback Machine. BBC, 2017
  7. «[Anti-epileptic agents during pregnancy. A prospective study on the course of pregnancy, malformations and child development]» (en alemany). Dtsch. Med. Wochenschr., 108, 7, febrer 1983, pàg. 250–7. DOI: 10.1055/s-2008-1069536. PMID: 6402356.
  8. «A clinical study of 57 children with fetal anticonvulsant syndromes». J. Med. Genet., 37, 7, juliol 2000, pàg. 489–97. DOI: 10.1136/jmg.37.7.489. PMC: 1734633. PMID: 10882750.
  9. «Simultaneous folate intake may prevent adverse effect of valproic acid on neurulating nervous system». Childs Nerv Syst, 28, 5, 2012, pàg. 729–737. DOI: 10.1007/s00381-011-1673-9. PMID: 22246336.
  10. Cassels, Caroline. «NEAD: In Utero Exposure To Valproate Linked to Poor Cognitive Outcomes in Kids». Medscape, 08-12-2006. [Consulta: 23 maig 2007].
  11. «In utero antiepileptic drug exposure: fetal death and malformations». Neurology, 67, 3, 2006, pàg. 407–412. DOI: 10.1212/01.wnl.0000227919.81208.b2. PMC: 1986655. PMID: 16894099.
  12. «Prenatal valproate exposure and risk of autism spectrum disorders and childhood autism». JAMA, 309, 16, 2013, pàg. 1696–1703. DOI: 10.1001/jama.2013.2270. PMC: 4511955. PMID: 23613074.