Riga

Riga
Rīga (lv)
Bandera de Riga Escut de Riga
Epònim	Riga (en)
Localització
56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E
Estat	Letònia
Capital de	Letònia Livonian confederation (en) Gubèrnia de Livònia Gubèrnia de Riga (1713 (Julià)–1796 (Julià))
Població
Total	698.529 (2016)
• Densitat	2.299,47 hab/km²
Geografia
Superfície	303,7782 km²
Banyat per	Golf de Riga i Dvinà Occidental
Altitud	6 m
Limita amb	Jūrmala municipi de Babīte municipi de Mārupe municipi d'Olaine municipi de Ķekava municipi de Salaspils municipi de Stopiņi municipi de Garkalne municipi de Carnikava
Dades històriques
Fundador	Albert de Buxhövden
Creació	1201
Esdeveniment clau	Siege of Riga (en) siège de Riga (fr) Siege of Riga (en) siège de Riga (fr) Siege of Riga (en)
Organització política
Òrgan legislatiu	Riga City Council (en)
• Cap de govern	Oļegs Burovs (19 agost 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal	LV-1000
Fus horari	Horari d'estiu de l'Europa Oriental Eastern European Time
Prefix telefònic	66-67
ISO 3166-2	LV-RIX
Codi NUTS	LV006
Identificador LGIA	29779
Altres
Lloc web	riga.lv

Castell de Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991), passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.

És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.

El centre històric de Riga va ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la gran quantitat d'edificis d'art nouveau que té, comparable només a Viena, Praga i Barcelona.

És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.

Població

Any Població 1767 19,500 1800 29,500 1840 60,000 1867 102,600 1881 169,300 1897 282,200 1913 517,500 1920 ¹185,100 1930 377,900 1940 353,800

Any Població 1941 335.200 1945 ²228.200 1950 482.300 1955 566.900 1959 580.400 1965 665.200 1970 731.800 1975 795.600 1979 835.500 1987 900.300

Any Població 1990 909.135 1991 900.455 1992 889.741 1993 863.657 1994 843.552 1995 824.988 1996 810.172 1997 797.947 1998 786.612 1999 776.008

Any Població 2000 764.329 2001 756.627 2002 747.157 2003 739.232 2004 735.241 2005 731.762 2006 724.707 2007 722.485 2008 719.613 2009 715.978

Any Població 2010 709.145 2011 703.581 2012 699.203 2013 696.618 2014 701.185

Economia

Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport, que la seva major part exporta a Rússia. Té també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.

Història

Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet de ser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'orde Teutònic, els quals construïren el castell de Riga (1328-40, refet el 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'Imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91, fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.

Riga modernista

Detall decoratiu

Decoració d'una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein

A causa de la seva situació privilegiada, Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle xix, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d'amples avingudes on el nou estil, el modernisme (art nouveau o Jugensdtil), apareix en tota la seva esplendor, igual que en altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta, on les façanes dels núm. 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.

Persones il·lustres

• Teodors Bergs, Aron Nimzowitsch, jugadors d'escacs.
• Isaiah Berlin, politòleg i filòsof.
• Serguei Eisenstein, director de cinema.
• Joan de Wallenrode, arquebisbe de Riga i príncep bisbe del principat de Lieja.
• Alexander Schnabel, compositor musical.
• Wilhelm Ostwald, Premi Nobel de Química de 1909.
• Nicolai von Wilm (1834-1911) violinista, compositor i director d'orquestra.
• Arved Poorten (1835-1901) violinista i musicòleg.
• Jēkabs Mediņš (1885-1971) compositor.
• Jānis Mediņš (1890-1966) director d'orquestra i compositor.
• Jāzeps Mediņš (1877-1947) director d'orquestra i compositor.

Ciutats agermanades

L'any 2017, Riga està agermanada amb les ciutats següents:

Aalborg, Dinamarca Almaty, Kazakhstan Amsterdam, Països Baixos Astanà, Kazakhstan Bordeus, França Bremen, Alemanya Cairns, Austràlia Dallas, Estats Units d'Amèrica Florència, Itàlia Kíev, Ucraïna Kōbe, Japó Minsk, Bielorússia Moscou, Rússia Norrköping, Suècia Pequín, Xina

Pori, Finlàndia Rostock, Alemanya Sant Petersburg, Rússia Santiago de Xile, Xile Estocolm, Suècia Suzhou, Xina Taipei, Taiwan Taixkent, Uzbekistan Tallinn, Estònia Tartu, Estònia Tbilissi, Geòrgia Vílnius, Lituània Erevan, Armènia Varsòvia, Polònia

Vegeu també

• Catedral de Sant Jaume de Riga.
• Sinagoga de Riga.
• Museu Letó de la Farmàcia.
• Monument a la Victòria.
• Torre de la Ràdio i la TV de Riga.

Enllaços externs

• Portal municipal de Riga Municipality.
• Portal turístic de Riga.
• Universitat de Letònia.
• L'Institut Letó (Latvijas Institūts).
• Riga's Own Wiki.
• Johann Christoph Brotze historic drawings.
• Imatges històriques de Riga.
• Fotografies per satèl·lit en Google Maps.
• Memorials i monuments a i vora Riga.

Referències

Precedit per: Marsella Košice

Capital Europea de la Cultura (juntament amb Umeå) 2014

Succeït per: Mons Plzeň

Viccionari