Riga

Riga

Topònim oficial

Rīga

País

Letònia

Superfície

307,17 km²

Fundació

1201

Població:

- Total

709.145 (2010)

- Densitat

2.431 h/km²

Alcalde

Nils Ušakovs (SC)

Director executiu

Website

www.riga.lv

Castell de Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina Occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991) passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.

És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.

El centre històric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la gran quantitat d'edificis d'Art Nouveau que té, comparable només amb Viena, Praga i Barcelona.

És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.

Població[modifica | modifica el codi]

Any	Població
1767	19,500
1800	29,500
1840	60,000
1867	102,600
1881	169,300
1897	282,200
1913	517,500
1920	¹185,100
1930	377,900
1940	353,800

Any	Població
1941	335,200
1945	²228,200
1950	482,300
1955	566,900
1959	580,400
1965	665,200
1970	731,800
1975	795,600
1979	835,500
1987	900,300

Any	Població
1990	909,135
1991	900,455
1992	889,741
1993	863,657
1994	843,552
1995	824,988
1996	810,172
1997	797,947
1998	786,612
1999	776,008

Any	Població
2000	764,329
2001	756,627
2002	747,157
2003	739,232
2004	735,241
2005	731,762
2006	724,707
2007	722,485
2008	719,613
2010	709,145

Economia[modifica | modifica el codi]

Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport, que la seva major part exporta a Rússia. Posseeix també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.

Història[modifica | modifica el codi]

Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet d'ésser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'Orde Teutònic, els quals construïren el castell (1328-40, refet en 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta Anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91 fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.

Riga modernista[modifica | modifica el codi]

Detall decoratiu.

Decoració a una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein.

A causa de la seva situació privilegiada Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle XIX, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d' amples avingudes on el nou estil, el Modernisme (Art Nouveau o Jugensdtil), apareix en tot el seu esplendor, igual que a altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un Modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta on les façanes dels nº 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.