Aron Nimzowitsch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aron Nimzowitsch
Aron Nimzowitsch.jpg
Naixement 7 de novembre de 1886
Riga, Letònia
Mort 16 de març de 1935(1935-03-16) (als 48 anys)
Copenhaguen, Dinamarca
Nacionalitat Letònia Letònia
Dinamarca Dinamarca
Ocupació Gran Mestre d'escacs (títol no oficial)

Aron (o Aaron) Nimzowitsch (Riga, Letònia, 7 de novembre de 1886 - Copenhaguen, Dinamarca, 16 de març de 1935) fou un jugador d'escacs que va fer grans contribucions a la teoria dels escacs tot i no que mai no va arribar a ser campió del món. Fou un dels més destacats teòrics de l'Escola hipermoderna d'escacs.

Teòric dels escacs[modifica | modifica el codi]

Les seues teories eren contraposades a les del doctor alemany Tarrasch, que tenia un joc més antiquat i decimonònic. Per rebatre aquesta manera de jugar va escriure el llibre Nous conceptes sobre els escacs moderns i antics que va ser publicat a la Wienner Schachzeitung el 1913, al qual va desenvolupar tot un seguit de conceptes que van donar al seu joc el nom d'hipermodern.

Pretenia sistematitzar l'art dels escacs per a fer-ne un joc gairebé científic, va escriure el tractat més important sobre escacs fins a aquella època, el llibre "El meu sistema" (Mein system en alemany), que va ser el manual de gran quantitat d'escaquistes moderns, fins i tot actualment té valor pràctic. En aquest llibre tracta sobre la importància del centre i el desenvolupament, conceptes ja esmentats i estudiats per Morphy i Steinitz, la gran fecunditat de les columnes obertes com a mitjà per a arribar a la setena i vuitena files, el peó passat, el canvi de peces i el concepte de valor de les peces, que va ser revolucionat; la major part dels temes actuals hi van ser analitzats com ara la peça clavada o l'escac a la descoberta. Però la seva revolució principal va ser sobre el concepte de la cadena de peons, fent paradigmàtica la defensa francesa, i amb ella la variant de l'avanç, a banda de portar al món dels escacs els conceptes de sobreprotecció, ja esmentat per Siegbert Tarrasch i de profilaxi, del qual en Kàrpov ha estat el major exponent.

Un dels seus punts forts van ser els peons aïllats i el bloqueig. Per a ell calia trobar debilitats en la formació enemiga i atacar-les amb atacs revolucionaris o evolucionaris, tot fent canvis de flanc al tauler.

Va ésser un jugador brillant tot i que no va arribar mai a campió del món i va obtenir resultats pobres davant de jugadors com Alekhin o Lasker, però ha passat a la història com el pare dels escacs hipermoderns.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Fou 4t al Torneig de Carlsbad de 1907 (el campió fou Akiba Rubinstein).[1][2] Fou 6è al fortíssim torneig de Carlsbad de 1911 (el campió fou Richard Teichmann)[3][4][5][6] El 1923 empatà als llocs 6è-7è amb Karel Treybal al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aleksandr Alekhin).[7][8][9] El 1929 fou 1r al fort Torneig de Carlsbad, per davant de José Raúl Capablanca i de Rudolf Spielmann.[10][11][12] Fou tercer al torneig de Bled de 1931, (el campió fou un estel·lar Aleksandr Alekhin).[13][14][15][16]

D'entre els seus nombrosos bons resultats, en destaca la victòria en dues ocasions al Campionat Nòrdic, els anys 1924 i 1934, a Copenhaguen. En guanyar l'edició de 1934, fou guardonats amb el títol de Nordiske kongresmestre.[17][18]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Classificació i partides del torneig de Carlsbad 1907» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 abril 2014].
  2. «Compilació de partides del torneig de Carlsbad de 1907» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 8 abril 2014].
  3. «Karlsbad 1911» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 5 abril 2014].
  4. «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 abril 2014].
  5. «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 abril 2014].
  6. «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. [Consulta: 5 abril 2014].
  7. «Karlsbad 1911» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 11 abril 2014].
  8. «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
  9. Paige, Roger. «Taules de torneigs històrics (1923)» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2014].
  10. «Nimzowitsch wins!» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 14 abril 2014].
  11. Paige, Roger. «Taules de creuaments i classificació de torneigs de 1929» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2014].
  12. Sericano, C. «Quadre de resultats i classificació de Carlsbad 1929». storiascacchi. [Consulta: 14 abril 2014].
  13. «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
  14. «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. [Consulta: 27 setembre 2011].
  15. «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 15 abril 2014].
  16. «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. [Consulta: 15 abril 2014].
  17. Historial del Campionat d'escacs Nòrdic
  18. ShakkiNet - Historial del campionat al lloc web de la Federació Finesa d'escacs

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nimzowitsch, Aron. Mi sistema. Madrid: Editorial Ricardo Aguilera. (ISBN 8470051164) (castellà)
  • Nimzowitsch, Aron. La práctica de mi sistema. Madrid: Editorial Ricardo Aguilera. (castellà)
  • Nimzowitsch, Aron. Nuevos conceptos acerca del ajedrez moderno y antiguo (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aron Nimzowitsch Modifica l'enllaç a Wikidata