Anatoli Kàrpov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnatoli Kàrpov
Karpow anatoli 20100521 berlin.jpg
Anatoli Kàrpov, el 2010.
 Member of the State Duma 

Dades biogràfiques
Naixement 23 de maig de 1951 (1951-05-23) (66 anys)
Zlatoust, RSFS de Rússia
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Rússia Rússia
Alma mater Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat professional
Ocupació Jugador d'escacs
Esport escacs
Altres dades personals
Títol Gran Mestre (1970)
Campió d'Europa juvenil (1967/68)
Campió del món juvenil (1969)
Campió del món:
- Indiscutit: 1975-1985
- De la FIDE: 1993-1999
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premis i reconeixements

Lloc web www.karpov.on.ru
IMDB: nm0440024
Notes
Màxim Elo: 2780 (juliol 1994)
Modifica dades a Wikidata

Anatoli Ievguénievitx Kàrpov (en rus: Анато́лий Евге́ньевич Ка́рпов) és un jugador d'escacs professional rus, nascut el 23 de maig del 1951 a Zlatoust (antiga Unió Soviètica). Té el títol de Gran Mestre des de 1970, i fou Campió del món en dos regnats diferents: campió indiscutit en el període 1975-1985, i campió de la FIDE entre 1993-1999, en el període del cisma dels escacs. Entre els seus dos regnats jugà tres matxs més pel títol, contra Garri Kaspàrov, entre 1986 i 1990. Per la seva llarga permanència a l'elit dels escacs, Kàrpov és considerat un dels millors jugadors de la història.[1] Entre altres premis, va ser guardonat vuit cops amb l'Òscar dels escacs.[2] El 2009 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional[3]

Tot i que ha mantingut molt poca activitat en torneigs des de setembre de 2009, a la llista d'Elo de la FIDE d'abril de 2014, hi tenia un Elo de 2619 punts, cosa que en feia el jugador número 39 (en actiu) de Rússia.[4] El seu màxim Elo va ser de 2780 punts, a la llista de juliol de 1994 (posició 2 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

La seua carrera fou reeixida des de molt prompte. Es convertí en el mestre nacional més jove de la Unió Soviètica el 1966 als 15 anys, el 1967-68 guanyà el Campionat d'Europa juvenil a Groningen, i el 1969 guanyà el campionat del món juvenil.[6]

Fou nomenat Mestre de l'Esport URSS el 1966, Mestre Internacional el 1969 i, l'any següent, obtingué el títol de Gran Mestre Internacional.

Els anys següents anaren acompanyats d'una ràpida consolidació. Va guanyar el torneig de Hastings de 1971-1972, ex æquo amb Víktor Kortxnoi,[7] i el 1973 obtingué el segon lloc en el campionat soviètic i el primer en el Torneig Interzonal de Leningrad, la qual cosà li donà el dret de participar en els matxs de candidats. Després de véncer Lev Polugaievski en els quarts de final, hagué d'enfrontar-se a l'excampió mundial Borís Spasski, qui derrotà, de manera convincent i contra tot pronòstic, per 4-1 (les taules no hi comptaven). En la final derrotà Kortxnoi per un ajustadíssim 12½-11½.[8]

La situació anterior li donà el dret d'enfrontar-se a Robert Fischer per la corona mundial, però la renúncia del nord-americà de defensar el seu títol el convertí el 1975 en el 12è Campió mundial sense necessitat de jugar una sola partida. Esta situació el dugué a demostrar que era efectivament el jugador més fort del món, i no pas un campió de paper, objectiu que complí amb ple èxit defensant el seu títol el 1978 (a Baguio City) i el 1981 (a Merano) davant Víktor Kortxnoi amb resultats de 6-5 i 6-3 respectivament (les taules no hi comptaven). A més a més guanyà incomptables torneigs i fou el líder indiscutit del món escaquístic fins a l'aparició de Garri Kaspàrov, amb qui s'enfrontaria durant més d'una dècada en una rivalitat tan forta i apassionant com poques en la història de l'esport. El 1984 hagué de defensar el seu títol contra ell, i després d'una polèmica cancel·lació (després de liderar 5-0 l'aspirant s'acostà a 5-3, però el matx s'havia perllongat més de tres mesos) es mantingué com a campió fins al 1985, any en què fou batut per en Kaspàrov. Després d'este perdé tres apretadíssims partits. A Leningrad 1986 per 12½-11½, a Sevilla 1987 12-12 i a Nova York-Lió 1990 12½-11½.)[9] Recuperà el títol el 1993 en un matx contra Jan Timman a Jakarta després del cisma al cim dels escacs mundials que creà dos campionats del món, en separar-se Kaspàrov de la FIDE. Este nou títol, no obstant això, no s'equiparava al que ostentà fins al 1985, precisament per l'ambient dividit en què es generà, i a causa que Kaspàrov continuava ostentant el número u del rànquing Elo. De tota manera, defensà el seu títol amb èxit el 1996 contra Gata Kamsky,[10] i novament el 1998 contra Viswanathan Anand, en un disputat i agitat matx.

Guanyà el fort Festival d'escacs de Biel, a Suïssa, en tres ocasions, els anys 1990, 1992, i 1996.[11]

Hom considera com el seu major èxit la seua actuació en el Torneig de Linares de 1994, el torneig més fort de la història fins eixe moment, i on s'imposà amb un marge de 2½ punts sobre els segons (Kaspàrov i Aleksei Xírov). El seu resultat d'11/13 en un torneig de mitjana Elo 2685 és el més fort registrat en la història (si s'exceptua l'11/11 de Fischer en el Campionat dels Estats Units 1963-1964 que dóna una performance "infinita", però contra una oposició de nivell força menor).

Després de les actuacions referides de 1994 i 1998, que es consideren dignes del seu calibre encara, l'excampió mundial continua jugant activament, però no en l'altíssim nivell que sostenia abans. Finalment fins i tot es negà a defensar el seu títol de la FIDE per incompatibilitat d'opinions, i gradualment s'allunyà dels primers llocs de la classificació oficial. Però manté un alt nivell, i continua participant principalment en torneigs d'escacs ràpids, en els quals no mostra declivi.

Kàrpov també realitzà un altre tipus d'activitats importants, com ara: Diputat del Congrés de Rússia, President del Fons Internacional per a la Pau i President de la Comissió per als damnificats de Txernòbil.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 06-09-2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  2. Només superat per Kaspàrov, qui fou guardonat un total de dotze vegades amb aquest premi, que s'entregava al millor jugador mundial de l'any
  3. «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 3 octubre 2010].
  4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 29 abril 2014].
  5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Anatoli Kàrpov «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 30 abril 2011].
  6. Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 13 maig 2011].
  7. «Quadre d'honor del Congrés de Hastings, 1920-2006» (en anglès). hastingschess.org.uk. [Consulta: 12 maig 2014].
  8. Weeks, Mark. «Matxs de Candidats 1973-75» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 29 abril 2014].
  9. «Matx Kaspàrov vs Kàrpov, 1990». Chessgames. [Consulta: 22 octubre 2010]. (anglès)
  10. «FIDE World Chess Championship 1996» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2011].
  11. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatoli Kàrpov Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2011].
  • Anatoli Kàrpov a ChessGames.com (anglès) [Consulta:2 de gener de 2011] (anglès)
  • Partides d'Anatoli Kàrpov a «365chess.com». [Consulta: 2 gener 2011]. (anglès)
  • Fitxa d'Anatoli Kàrpov a la FIDE «FIDE». [Consulta: 30 abril 2011]. (anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Anatoli Kàrpov «benoni.de». [Consulta: 30 abril 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo d'Anatoli Kàrpov a «chessmetrics.com». [Consulta: 2 gener 2011]. (anglès)
  • Fitxa d'Anatoli Kàrpov a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 2 gener 2011]. (anglès)
  • Edward Winter. «Llista de llibres sobre Kàrpov i Kortxnoi». [Consulta: 2 gener 2011].


Títols
Precedit per:
Mikhail Steinberg
Campió d'Europa juvenil
1967/68
Succeït per:
Karl-Heinz Siegfried Maeder,
Zoltán Ribli i
Rafael Vaganian
Precedit per:
Julio Kaplan
Campió del món júnior
1969
Succeït per:
Werner Hug
Precedit per:
Bobby Fischer
Campió del món d'escacs
1975-1985
Succeït per:
Garri Kaspàrov
Precedit per:
Garri Kaspàrov
Campió del món d'escacs de la FIDE
1993-1999
Succeït per:
Alexander Khalifman
Fites
Precedit per:
Bobby Fischer
Garri Kaspàrov
Núm.1 mundial
1 de gener de 1976- 31 de desembre de 1983
1 de juliol de 1985 – 31 de desembre de 1985
Succeït per:
Garri Kaspàrov
Garri Kaspàrov