Magnus Carlsen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMagnus Carlsen
Magnus Carlsen (2012).jpg
Magnus Carlsen, el 2012
Nom original Sven Magnus Øen Carlsen
Naixement 30 de novembre de 1990 (1990-11-30) (26 anys)
Tønsberg, Noruega
Altres noms "Mozart dels escacs"[1]
Nacionalitat Noruega Noruega
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (2004)
Campió de Noruega (2006)
3 cops Campió del món de semiràpides
Campió del món (2013, 2014, 2016)
Premis

Lloc web www.magnuscarlsen.com
Twitter magnuscarlsen
IMDB Fitxa personal a IMDb
Notes
Màxim Elo: 2882 (maig 2014)
Modifica dades a Wikidata

Sven Magnus Øen Carlsen (Tønsberg, Noruega, 30 de novembre de 1990), és un jugador d'escacs noruec, que des de novembre de 2013 és l'actual Campió del món.[2] Té el títol de Gran Mestre des de 2004, i ha estat el número 1 mundial segons la classificació d'Elo de la FIDE entre gener de 2010 i l'actualitat. Forma part del selecte grup de jugadors que han superat la barrera dels 2800 punts d'Elo,[3] i l'Elo més elevat que ha assolit, 2882 punts,[4] és el màxim absolut de la història, superant de molt els 2847 punts de Kaspàrov el 2003. Ha estat guardonat quatre cops amb l'Oscar dels escacs.[5][6][7]

Conegut pel seu estil d'atac quan era adolescent, Carlsen va evolucionar posteriorment cap a un joc més universal. Al contrari que d'altres jugadors d'elit, no focalitza la seva preparació en les obertures, i en juga una gran varietat, cosa que fa difícil per als rivals de preparar-se contra ell. La seva mestria posicional i l'habilitat en el final han fet que sigui comparat amb els excampions del món Anatoli Kàrpov, José Raúl Capablanca i Vassili Smislov. Carlsen també ha fet de model per la campanya de tardor/hivern 2010 de la marca G-Star Raw.[1]

El 26 d'abril de 2004 Carlsen va esdevenir GM a l'edat de 13 anys i 148 dies, cosa que el convertí en el segon més jove Gran Mestre de tots els temps.[8] La seva actuació el setembre-octubre de 2009 al Torneig de Pearl Spring a Nanquín fou descrita com una de les millors de tots els temps,[9] i el va portar a incrementar el seu Elo fins als 2801 punts, el segon del món del moment. És el cinquè jugador que ha assolit una puntuació per sobre de 2800 a l'edat de 18 anys, de lluny la persona més jove a aconseguir-ho. Ha estat també Campió del món de partides semiràpides el 2009, el més jove de la història. A la llista Elo de la FIDE d'1 de gener de 2010 va esdevenir, a l'edat de 19 anys i 32 dies, el jugador més jove de la història a ser el número 1 mundial, trencant el rècord prèviament establert per Vladímir Kràmnik.[10][11] A la llista d'Elo de la FIDE de gener de 2013, va assolir els 2861 punts, sobrepassant així el rècord de 2851 que tenia Garri Kaspàrov des de juliol de 1999. Carlsen es classificà per al Torneig de Candidats que va tenir lloc el març-abril de 2013, i el guanyà. Així obtingué el dret de reptar el Campió del món regnant Viswanathan Anand al Campionat del món d'escacs de 2013, en un matx que guanyà el novembre de 2013, i va esdevenir el 16è Campió del Món.[12][13] El novembre de 2014 va revalidar el títol en vèncer novament Anand.[14][15][16]

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2016 hi tenia un Elo de 2840 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de Noruega, i el número 1 mundial.[17] Ha estat classificat com a número 1 mundial ininterrompudament des de juliol de 2011 fins a l'actualitat.[18] El seu màxim Elo va ser de 2882 punts, a la llista de maig de 2014 (posició 1 al rànquing mundial).[19]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Carlsen fent una exhibició de simultànies a Molde el juliol de 2004.

Carlsen va néixer a Tønsberg, Noruega, el 30 de novembre de 1990, fill de Sigrun Øen i Henrik Albert Carlsen, ambdós enginyers.[1] La família va viure un any a Espoo, Finlàndia, i després a Brussel·les, Bèlgica, i el 1998 retornaren a Noruega i es van establir a Lommedalen, Bærum. Posteriorment es van mudar a Haslum.[20] Carlsen va mostrar, ja de ben petit, aptitud per als reptes intel·lectuals: a dos anys, podia solucionar puzles de 50 peces; a quatre anys, gaudia muntant construccions amb Lego amb instruccions pensades per nois d'entre 10 i 14 anys.[21] El seu pare li va ensenyar a jugar als escacs a 5 anys, malgrat que al principi no semblava massa interessat en el joc.[22] El primer llibre d'escacs que va llegir fou Trobar el pla de Bent Larsen.[23] Carlsen va desenvolupar la seva habilitat amb els escacs jugant tot sol durant hores, buscant combinacions, i reproduint posicions i partides que li havia mostrat el seu pare. Va participar en el seu primer torneig -la més baixa categoria per edats del campionat de Noruega el 1999- a l'edat de 8 anys i 7 mesos, i hi va puntuar 6½/11.[24] Amb 8 anys va derrotar al seu pare i amb 9 va començar a entrenar-se amb Torbjørn Ringdal Hansen.[25]

Carlsen fou posteriorment entrenat a l'Escola Noruega d'Esport d'Elit pel millor jugador del país, el GM Simen Agdestein.[26] El 2000, Agdestein va presentar Torbjørn Ringdal Hansen, un Mestre Internacional i excampió juvenil de Noruega a Carlsen, i tots dos van començar una sèrie de sessions d'entrenament setmanals al març. Carlsen va fer grans progressos amb Hansen, guanyant pràcticament mil punts d'Elo en menys d'un any. El torneig en el qual va iniciar el vol fou el campionat de Noruega júnior per equips de setembre de 2000, en què Carlsen puntuà 3½/5 contra els millors júniors del país, i va fer una performance d'uns 2000 punts.[27] A banda dels escacs, que Carlsen estudiava entre tres i quatre hores al dia, els seus passatemps favorits eren el futbol, l'esquí, i llegir còmics de l'ànec Donald.[28]

Entre la tardor de 2000 i finals del 2002, Carlsen va jugar unes 300 partides en torneigs, així com diversos torneigs de partides ràpides i altres esdeveniments menors.[29] Després d'això, va obtenir tres normes d'MI en relativament ràpida successió: la primera el gener de 2003 al Gausdal Troll Masters (puntuació 7/10, 2345 p); la segona el juny de 2003 al torneig de Salongernas a Estocolm (6/9, 2470 p); i la tercera el juliol de 2003 a la Politiken Cup a Copenhage (8/11, 2503 p). Fou guardonat oficialment amb el títol d'MI el 20 d'agost de 2003.[30] Després d'acabar l'escola primària, Carlsen es va prendre un any per participar en torneigs internacionals arreu d'Europa durant la tardor de 2003.[31] Aquell any, va acabar empatat al tercer lloc al Campionat d'Europa Sub-14.[32]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Carlsen vs. Ernst, 2004
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 rd e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 e7 bd f7 pd g7 pd h7
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6 pd
a5 qd b5 c5 pd d5 e5 nl f5 g5 h5 pl
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 bl g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 ql f2 pl g2 pl h2
a1 b1 kl c1 d1 rl e1 f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 17...c5. La partida va continuar 18.Cg6 fxg6 19.Dxe6+ Rh8 20.hxg6 Cg8 21.Axh6 gxh6 22.Txh6+ Cxh6 23.Dxe7 Cf7 24.gxf7 Rg7 25.Td3 Td6 26.Tg3+ Tg6 27.De5+ Rxf7 28.Df5+ Tf6 29.Dd7#
Aquest exemple empra la notació algebraica.

2004[modifica | modifica el codi]

Carlsen va fer un pas endavant en la seva carrera després de la seva victòria al grup C del Torneig d'escacs Corus de Wijk aan Zee. Hi va puntuar 10½/13, i va perdre només una partida (contra el millor jugador del torneig en el grup C, Duško Pavasovič).[33] Com a resultat de la victòria, va guanyar la seva primera norma de GM, i va assolir una performance de 2702. Particularment notable va ser la seva victòria contra Sipke Ernst a la penúltima ronda, en què Carlsen sacrificà material per fer mat en només 29 moviments.[34] Els primers 23 moviments de la partida ja s'havien jugat anteriorment en la partida Almagro Llanas–Jan Gustafsson, Madrid 2003 (que va acabar en taules), però la novetat sobre el tauler de Carlsen el va dur immediatament a una posició guanyadora. La seva victòria en el grup C el va classificar per jugar en el grup B el 2005, i va provocar que Lubomir Kavalek, escrivint per al Washington Post, li donés el títol de "Mozart dels escacs".[1] Agdestein digué que Carlsen tenia una memòria excel·lent i que podia jugar un inusualment ampli repertori d'obertures.[35] La capacitat de Carlsen va cridar l'atenció de Microsoft, que en va esdevenir el patrocinador.[36]

Carlsen va obtenir la seva segona norma de GM a l'Aeroflot Open de Moscou, el febrer. El 17 de març, en un torneig de ràpides a Reykjavík, va derrotar l'excampió del món Anatoli Kàrpov. Aquest torneig era preliminar a un torneig de ràpides per eliminatòries que començava l'endemà. En aquest torneig, fou emparellat amb Garri Kaspàrov, llavors el millor jugador del món. Carlsen va aconseguir unes taules en la seva primera partida, va perdre la segona, i fou així eliminat.[37]

En el sisè Obert de Dubai, celebrat entre 18–28 d'abril, Carlsen hi obtingué la tercera i final norma de GM.[8] Va esdevenir així el GM més jove del moment, i el segon Gran Mestre més jove de tots els temps (després de Serguei Kariakin, que va guanyar el títol a l'edat de 12 anys i 7 mesos),[38] tot i que el seu rècord fou posteriorment superat per Parimarjan Negi.[39] Carlsen va jugar al Campionat del món de la FIDE, essent el jugador més jove que mai hi hagi participat, però fou eliminat a la primera ronda per Levon Aronian.[40]

El juliol, Carlsen i Berge Østenstad (en aquell moment el campió regnant de Noruega) empataren en el primer lloc al campionat de Noruega, ambdós amb 7/9. Per decidir el títol, es va disputar un matx a dues partides, les quals varen acabar en taules. Això va deixar Østenstad com a campió en solitari, perquè havia obtingut millor desempat al torneig regular.[41]

2005[modifica | modifica el codi]

A l'Smartfish Chess Masters del Festival Internacional d'Escacs de Drammen 2004–05 (a Noruega) Carlsen hi vencé Aleksei Xírov, que llavors era classificat com a 10è[42] millor jugador del món.[43] El juny, en el torneig de ràpides Ciudad de León, Carlsen hi va jugar una semifinal a quatre partides contra Viswanathan Anand, llavors el número 2 del món, i que havia guanyat l'edició de 2003 del Campionat del món de ràpides.[44] Anand va guanyar per 3–1.[45]

Carlsen a Varsòvia, el 2005

En el campionat de Noruega, Carlsen hi va acabar novament empatat en primera posició, aquest cop amb el seu mentor Simen Agdestein. Varen jugar un desempat entre el 7 i el 10 de novembre. Aquest cop, Carlsen tenia el millor desempat, però la norma que deia que el jugador amb millor desempat obtindria el títol en cas d'empat a un, havia estat revocada prèviament. El matx va ser molt disputat —Agdestein va guanyar la primera partida, Carlsen la segona, i així el matx entrà en una fase de ràpides jugades de dues en dues fins que hi hagués un guanyador. Carlsen va guanyar la primera ràpida, i Agdestein la segona. A continuació, tres taules seguides, fins que Agdestein va guanyar el títol amb una victòria a la sisena partida.[46]

A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori pel cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una actuació excel·lent, i tot i partir en el lloc 97 del rànquing inicial, quedà finalment en desena posició, i aconseguí una plaça per al Torneig de Candidats de 2007.[47] En el torneig eliminatori, va superar el 44è del rànquing inicial, Zurab Azmaiparaixvili a la primera ronda, i a continuació eliminà Farrukh Amonatov i Ivan Txeparínov per arribar als setzens de final. Allà Carlsen perdé contra Ievgueni Baréiev, cosa que va impedir que entrés al top 8.[48] Carlsen llavors va guanyar Joël Lautier i Vladímir Malàkhov, assegurant-se com a mínim la desena plaça del torneig, i per tant un lloc als Matxs de Candidats. Carlsen va esdevenir així el jugador més jove de la història a ser oficialment Candidat al títol mundial.[49] A l'octubre fou primer en el Memorial Arnold Eikrem a Gausdal amb 8/9 i una performance de 2792.[50]

2006[modifica | modifica el codi]

Carlsen havia obtingut una plaça pel Grup B del Torneig Corus arran de la seva victòria al Grup C el 2004. El seu empat al primer lloc amb Aleksandr Motiliov amb 9/13 (+6 −1 =6)[51] el va classificar per jugar al Grup A del torneig el 2007.[52]

En el campionat de Noruega, Carlsen estigué a punt de guanyar en solitari, però una derrota en la darrera ronda contra Berge Østenstad va fer que empatés en el primer lloc amb Agdestein. Aquesta derrota en la darrera ronda va privar Carlsen de batre el rècord d'Agdestein de ser el campió de Noruega més jove de tots els temps.[53] De tota manera, en el desempat jugat els dies 19–21 de setembre, Carlsen guanyà 3–1. Després de dues taules en les dues primeres partides, a temps regular, Carlsen va guanyar les dues partides ràpides de la segona ronda, i s'assegurà així el seu primer campionat nacional.[54]

Carlsen va guanyar el Torneig Blitz de Glitnir[55] a Islàndia. Va guanyar 2–0 contra Viswanathan Anand en les semifinals, i va guanyar la final amb el mateix marcador.[56] Va puntuar 6/8 a la 37a Olimpíada contra una oposició de 2627 Elo de mitjana, amb una performance de 2820.[57]

En el torneig Midnight Sun Carlsen acabà segon, rere Serguei Xípov.[58] En el torneig de GM de Biel acabà segon, guanyant el campió del torneig Aleksandr Morozévitx dos cops.[59]

En el Torneig NH d'Amsterdam a l'agost, Carlsen participà en el matx per equips per sistema Scheveningen "Experience" vs. "Rising Stars". L'equip "Rising Stars" va guanyar el matx per 22–28, amb Carlsen assolint la millor actuació individual del seu equip, 6½/10 i una performance de 2700, i va guanyar també el dret a participar en el Melody Amber de 2007.[60]

Amb una puntuació de 7½/15, Carlsen fou 8è de 16 participants en el Campionat del món de semiràpides a Rishon LeZion, Israel.[61] En el torneig d'escacs ràpids Rencontres nationales et internationales d'échecs a Cap d'Agde, França, va arribar a les semifinals, en què va perdre contra Serguei Kariakin.[62] Al novembre Carlsen va empatar en el 8è lloc de 10 participants en el Memorial Mikhaïl Tal a Moscou amb dues derrotes i set taules. Va acabar novè en un grup de 18 participants en el torneig de blitz vinculat, que fou guanyat per Anand.[63]

2007[modifica | modifica el codi]

Carlsen jugant contra Levon Aronian a Linares 2007

Participant en el grup principal del Torneig Corus per primer cop, Carlsen fou últim amb nou taules i quatre derrotes, puntuant 4½/13.[64] En el prestigiós Torneig de Linares, Carlsen es va enfrontar als següents jugadors d'elit: Vesselín Topàlov, Viswanathan Anand, Piotr Svídler, Aleksandr Morozévitx, Levon Aronian, Péter Lékó, i Vasil Ivantxuk (que substituïa Teimur Radjàbov). Tot i que el seu Elo era de molt el menor de la competició, hi va assolir el segon lloc (en els tiebreaks) amb 7½/14 amb quatre victòries, set taules, i tres derrotes, i una performance de 2778.[65]

Carlsen va jugar per primer cop en el torneig a la cega i de ràpides Melody Amber a Montcarles al març. En les 11 rondes va fer vuit taules i tres derrotes en el torneig a cegues, i tres victòries, set taules i una derrota en el torneig de ràpides. Això li va reportar una novena plaça (empatat) en el torneig a cegues, una segona plaça empatat en el torneig de ràpides (rere Anand), i una vuitena plaça ex aequo en la classificació combinada.[66]

Al maig-juny va participar en el Torneig de Candidats pel Campionat del món de 2007. El matx a sis partides amb Levon Aronian acabà empatat (+2 −2 =2), amb Carlsen remuntant el resultat dos cops. El playoff a quatre partides semiràpides acabà també empatat (+1 −1 =2), amb Carlsen guanyant la darrera partida per evitar l’eliminació. Finalment, Aronian eliminà Carlsen després de guanyar les dues partides ràpides.[67]

Al juliol-agost, Carlsen guanyà el fort Torneig Magistral del Festival d'escacs de Biel, a Suïssa,[68] amb una puntuació de +2, i una performance de 2753. La seva puntuació fou empatada per Alexander Onischuk, i varen jugar un matx per determinar el guanyador. Després d’empatar dues partides semiràpides i dues de ràpides, Carlsen guanyà l'armageddon.[69] Immediatament després del torneig de Biel, Carlsen va disputar el torneig obert Arctic Chess Challenge a Tromsø, però la seva quarta plaça amb +5 =4 fou una mica per sota de les expectatives (en termes d’Elo). En la primera ronda Carlsen va concedir unes taules sorprenents al seu company Brede Hagen (de només 2034 d’Elo)[70] després de tenir en algun moment una posició perduda.[71] Una partida que va atraure una certa atenció fou la seva victòria a la sisena ronda sobre el seu pare, Henrik Carlsen.[72]

Carlsen va arribar a la ronda semifinal de la World Chess Cup al desembre, després de vèncer Michael Adams en els setzens de final i Ivan Txeparínov en els quarts. En la semifinal fou eliminat pel qui va ser vencedor del torneig, Gata Kamsky, ½–1½.[73]

2008[modifica | modifica el codi]

Carlsen el 2008

En el grup A del Torneig Corus Carlsen puntuà 8/13, aconseguint una performance de 2830. Hi guanyà cinc partides, en perdé dues, i n'entaulà sis, compartint la primera plaça amb Levon Aronian.[74] En el Torneig de Linares, hi va fer una altra performance de més de 2800, puntuant 8/14. Hi va acabar en segon lloc en solitari, mig punt darrere el guanyador, el Campió del Món Viswanathan Anand.[75]

Al març Carlsen va jugar per segon cop el torneig de ràpides i a cegues Melody Amber, celebrat a Niça per primer cop. En les 11 rondes hi va assolir quatre victòries, quatre taules, i dues derrotes en el torneig a cegues, i tres victòries, dues derrotes, i sis taules en el torneig de ràpides. Va obtenir una cinquena plaça (empatat) en el torneig a la cega, un tercer lloc en el torneig de ràpides, i un segon lloc en la classificació combinada.[76]

Carlsen fou un dels 21 jugadors participants en el Grand Prix de la FIDE 2008-2010, una sèrie de sis torneigs classificatòria per al Campionat del món de 2012. En el primer torneig, a Bakú, Azerbaidjan, empatà en el primer lloc, amb una altra performance de 2800. Posteriorment va abandonar el cicle del Grand Prix a despit del seu èxit inicial, al·legant «canvis radicals en les regles».[77]

Carlsen va guanyar un matx de ràpides contra Péter Lékó celebrat a Miskolc, Hongria, puntuant 5–3.[78] Al juny va guanyar l'anual Aerosvit a Ucraïna.[79] Amb la performance més alta de la seva carrera fins al moment, acabà invicte amb 8/11 en un categoria XIX, amb una performance de 2877.[80] En el Torneig de Biel, un categoria XVIII, acabà tercer amb 6/10, i una performance de 2740, rere Ievgueni Alekséiev i Leinier Domínguez.[81][82]

En el Campionat del món de semiràpides a Mainz fou segon, després de perdre la final contra el campió defensor del títol, Anand, per 3–1.[83] Per arribar a la final, Carlsen va jugar contra Judit Polgár, puntuant 1½–½, contra Anand puntuant 1–1 i contra Aleksandr Morozévitx puntuant 1–1.[84] En el Bilbao Masters, de categoria XXII, Carlsen empatà en el segon lloc amb una performance de 2768.[85]

2009[modifica | modifica el codi]

En el Grup A del Torneig Corus, Carlsen empatà en el cinquè lloc amb una performance de 2739.[86] En el torneig de Linares acabà tercer amb una performance de 2777.[87] El maig de 2009 fou segon en el torneig d'elit M-Tel Masters de Sofia (de categoria XXI), empatat amb Vesselín Topàlov, i a mig punt del campió, Aleksei Xírov, amb qui va perdre en la darrera ronda.[88][89][90]

Va guanyar el torneig de categoria XXI Nanjing Pearl Spring, 2½ punts per sobre del segon classificat, Topàlov, el número u mundial del moment. Hi va puntuar 8/10, invicte, guanyant totes les partides amb blanques (contra Topàlov, Wang Yue, Leko, Radjabov, i Jakovenko), i també amb negres contra Jakovenko. Pel que fa a la performance, aquest fou un dels grans resultats de la història dels escacs, amb 3002 punts.[9] L'estadístic dels escacs Jeff Sonas l'ha declarada com una de les 20 millors actuacions en torneig de tots els temps, i la millor de tots els temps feta per un adolescent.[91]

En el Memorial Tal, disputat entre el 5 i el 14 de novembre, va començar amb set taules seguides, però finalitzà amb victòries sobre Ruslan Ponomariov i Peter Leko. Aquest resultat el situà empatat en el segon lloc rere Kramnik i igualat amb Vasil Ivantxuk.[92][93] Després del Memorial Tal, Carlsen va guanyar el Campionat del món de semiràpides, jugat entre el 16 i el 18 de novembre a Moscou. La seva puntuació de 28 victòries, 6 taules i 8 derrotes el va situar tres punts per damunt d'Anand, que va acabar segon.[94]

Carlsen al Campionat del món de semiràpides de 2009

Carlsen va disputar el London Chess Classic com a millor jugador del torneig, en un grup que incloïa Kramnik, Hikaru Nakamura, Michael Adams, Nigel Short, Ni Hua, Luke McShane i David Howell. Va vèncer Kramnik en la primera ronda, i va acabar guanyant el torneig amb 13/21 (es donaven tres punts per la victòria, i un per les taules; amb la puntuació clàssica hauria fet 5/7) i una performance de 2844, un punt per davant de Kramnik. Aquesta victòria el va situar en el número u de la llista de la FIDE, sobrepassant Vesselín Topàlov.[95]

Sobre la base de la seva mitjana d'Elo entre les llistes de la FIDE de juliol de 2009 i gener de 2010, es va classificar per al Torneig de Candidats que havia de determinar l'aspirant a enfrontar-se al Campió del Món Viswanathan Anand en el Campionat del món de 2012. El novembre de 2010, però, Carlsen va anunciar que renunciava al Torneig de Candidats. Carlsen va descriure el cicle 2008–12 per al Campionat del món com a «[no] prou modern ni equitatiu», i escrigué que «els privilegis del campió regnant, la llargada en el temps (cinc anys) del cicle, els canvis durant el cicle que provocaren un nou format (del Candidats) en el qual cap Campió del Món havia hagut de comparèixer des de Kaspàrov, la barreja de criteris sobre el rànquing, i el poc profund i continuat concepte matx-sobre-matx són com a mínim poc satisfactoris en la meva opinió.»[96]

A començaments del 2009 Carlsen va contractar l'excampió del món Garri Kaspàrov com a entrenador personal.[97] Al setembre aquesta dada fou revelada al públic pels diaris noruecs.[98][99]

Responent una pregunta durant una entrevista per la revista Time el desembre de 2009 en relació a com feia servir els ordinadors quan estudiava escacs, Carlsen va explicar que no fa servir el tauler mentre estudia ell sol.[100]

2010[modifica | modifica el codi]

Carlsen va guanar el Torneig Corus disputat el 16–31 de gener, amb 8½ punts. La seva derrota en la novena ronda contra Kràmnik va posar punt final a una sèrie de 36 partides de torneig invicte.[101] També semblava que perdria en la darrera ronda contra Fabiano Caruana, però va aconseguir les taules, cosa que el deixava mig punt per damunt de Kràmnik i Xírov.[102][103]

Al març es va anunciar que Carlsen havia donat per finalitzada la seva col·laboració amb Kaspàrov i que no el contractaria més com a entrenador,[104] tot i que això va ser matisat posteriorment pel mateix Carlsen en una entrevista amb la revista alemanya Der Spiegel, en la qual va dir que sí que romandrien en contacte i que continuaria rebent classes d'entrenament de Kaspàrov.[105] El 2011, Carlsen va dir: "Gràcies a Kaspàrov vaig començar a comprendre millor tota una mena diferent de posicions. ... Kasparov em va proporcionar un nou nivell d'ajut."[106] El 2012, quan fou preguntat sobre què va aprendre treballant amb Kaspàrov, va contestar: "Posicions complexes. Això va ser el més important."[107]

Carlsen va empatar en el primer lloc amb Ivantxuk en la 19a edició del torneig Melody Amber, puntuant 6½/11 en el torneig a cegues i 8/11 en el de ràpides, acumulà 14½ punts de 22 possibles.[108] Al maig es va revelar que Carlsen havia ajudat Anand a preparar-se per al Campionat del món de 2010 contra Vesselín Topàlov, el qual Anand guanyà per 6½–5½ per retenir el títol. Carlsen també havia ajudat Anand a preparar-se per als campionats del món de 2007 i 2008.[109]

Carlsen va disputar el torneig Bazna Kings a Romania els dies 14–25 de juny. El torneig era un round-robin amb Wang Yue, Borís Guélfand, l'excampió del món de la FIDE Ruslan Ponomariov, Teimour Radjabov, i Liviu-Dieter Nisipeanu. Hi va acabar amb 7½/10 i una performance de 2918, guanyant el torneig amb dos punts d'avantatge sobre Radjabov i Guélfand.[110] Posteriorment va disputar un torneig de ràpides el 28–30 d'agost, l'Arctic Securities Chess Stars a Kristiansund, Noruega. El quadre del torneig incloïa el campió del món Viswanathan Anand, la millor jugadora del món Judit Polgár, i Jon Ludvig Hammer. En el round robin preliminar, Carlsen va puntuar 3½/6 per classificar-se per a la final, en segon lloc rere Anand.[111] En la final, Carlsen derrotà Anand 1½–½ per esdevenir campió.[112] Després d'aquest torneig, Carlsen va tenir males actuacions en els dos següents. En la 39a Olimpíada entre el 19 de setembre i el 4 d'octubre puntuà 4½/8, i perdé tres partides, contra Baadur Jobava, Michael Adams i Sanan Siuguírov; aquestes foren les seves primeres derrotes amb negres des de feia més d'un any.[113] El seu equip, Noruega, va acabar 51è d'entre 149 equips.[114]

El seu següent torneig fou el Grand Slam Masters Final els dies 9–15 d'octubre, per al qual s'havia classificat automàticament en guanyar tres dels quatre torneigs del Grand Slam que s'havien disputat l'any anterior (Nanjing Pearl Spring 2009, Corus 2010, Bazna Kings 2010). A més de Carlsen, en la final jugava el campió del món Anand i els dos jugadors amb més puntuació a la fase preliminar celebrada a Xanghai al setembre: Kràmnik i Xírov.[115][116] La mitjana d'Elo dels participants en aquell moment era 2789, cosa que va fer de la final del Grand Slam Final el torneig d'escacs més fort de la història. En la primera ronda, Carlsen va perdre amb negres contra Kràmnik; aquesta fou la seva segona derrota consecutiva contra Kràmnik, i va situar el seu lloc com a número 1 del món en perill. En la segona ronda, Carlsen va perdre amb blanques contra Anand; fou la seva primera derrota amb blanques des de gener de 2010. Carlsen es va recuperar una mica en la darrera part del torneig, amb una victòria contra Xírov, i acabà amb 2½/6. El torneig el guanyà Kràmnik amb 4/6.[117] Carlsen acabà el torneig amb un ràting de 2802, dos punts per darrere d'Anand amb 2804, fet que posava fi temporalment al regnat del noruec en el número 1 mundial. Això posava en qüestió algunes activitats de Carlsen fora del món dels escacs, com ara fer de model per G-Star Raw, que el podrien estar distraient.[118] Carlsen va dir que no creia, però, que hi hagués una connexió directa entre aquests fets.[119]

Carlsen al London Chess Classic de 2010.

El seu següent torneig fou el Pearl Spring entre els dies 19–30 d'octubre, a Nanquín, Xina, contra Anand, Topàlov, Vugar Gaixímov, Yue, i Étienne Bacrot.[120] Aquest va ser l'únic torneig del 2010 en què coincidiren Anand, Carlsen i Topàlov, en aquell moment els tres primers jugadors del món, i fou el primer torneig en la història dels escacs a tenir tres jugadors que haguessin arribat als 2800 punts Elo. Amb victòries sobre Bacrot, Yue, i Topàlov amb blanques, se situà líder ràpidament, i va anar incrementant la seva sèrie de victòries amb blanques a Nanquín fins a les vuit. La sèrie fou aturada per unes taules contra Anand en la ronda set, però en la penúltima Carlsen va assegurar-se el primer lloc en guanyar Topàlov amb negres. Aquesta fou la seva segona victòria en aquest torneig contra l'ex número u del món; la seva puntuació final, 7/10 (amb una performance de 2903) el va deixar un punt sencer per sobre del segon, Anand.[121]

En el Campionat del Món de semiràpides, celebrat a Moscou els dies 16–18 de novembre, Carlsen intentà defensar el seu títol de 2009. Amb una puntuació de 23½/38, hi va acabar en tercer lloc, per darrere de Radjabov i del campió Levon Aronian.[122] Després del torneig, va jugar un matx privat de 40 partides semiràpides contra Hikaru Nakamura,[123] a qui va guanyar amb un marcador de 23½–16½.[124]

Carlsen va guanyar el London Chess Classic, celebrat els dies 8–15 de desembre, i que comptava amb un quadre on hi havia el campió del món Anand, Vladímir Kràmnik, Nakamura, i els britànics, Nigel Short, David Howell, i Luke McShane. Carlsen va començar de manera irregular, perdent contra McShane i Anand en les rondes 1 i 3, però guanyant amb blanques contra Adams i Nakamura en les rondes 2 i 4. Va assolir el lideratge amb una victòria sobre Howell en la ronda 5, i va aconseguir mantenir-s'hi després d'unes taules contra Kràmnik en la ronda 6, abans de batre Short en la darrera ronda. Com que el torneig es disputava amb el sistema de tres punts per victòria, el marcador +4 −2 =1 de Carlsen el va situar per davant d'Anand i McShane que van puntuar +2 =5.[125]

2011[modifica | modifica el codi]

Carlsen va competir en el grup GM-A del Torneig Tata Steel (Corus) entre els dies 14–30 de gener, a Wijk aan Zee, defensant el seu títol de l'any anterior; el quadre incloïa el Campió del món Viswanathan Anand, Levon Aronian, l'excampió del món Vladímir Kràmnik, Alexander Grischuk, Hikaru Nakamura, i l'excampió del món de la FIDE Ruslan Ponomariov, entre d'altres. Malgrat que va perdre partides amb blanques contra Anish Giri i contra el campió de Rússia regnant Ian Nepómniasxi, Carlsen va acabar amb 8/13, amb victòries contra Kràmnik i el guanyador del torneig, Nakamura.[126] Tot i que l'actuació li permeté incrementar el seu Elo de 2814 a 2815, el marcador de 8½/13 d'Anand va elevar el seu Elo a 2817, cosa que en feia el número 1 del món per a la Llista d'Elo de la FIDE de març de 2011.[127]

La primera victòria en torneig del 2011 fou al Bazna Kings, un round robin a doble ronda a Mediaş els dies 11–21 de juny. Carlsen hi acabà amb 6½/10, igualat amb Serguei Kariakin però amb millor desempat. Carlsen va guanyar les seves partides amb blanques contra Nakamura, Nisipeanu, i Ivantxuk i entaulà la resta de partides.[128]

La final del Grand Slam es va celebrar en format round robin a doble volta, amb sis jugadors, a São Paulo (del 25 de setembre a l'1 d'octubre) i Bilbao (del 5 a l'11 d'octubre). Tot i que Carlsen va començar sense gaire empenta, i perdé contra el jugador de menys Elo del torneig, Paco Vallejo, va acabar amb +3 −1 =6, igualat amb Ivantxuk (que va fer +4 −3 =3 i empatà amb Carlsen gràcies als tres punts per victòria). Carlsen va guanyar el desempat a ràpides. Els altres jugadors foren Anand, Aronian, Nakamura, i Vallejo Pons.[129]

També va assolir la victòria al Memorial Tal, a Moscou, entre el 16 i el 25 de novembre, un round robin amb deu jugadors. Carlsen hi guanyà dues partides, contra Guélfand i Nakamura, i entaulà la resta. Tot i que va acabar empatat a punts amb Aronian, el superà en el desempat, determinat pel nombre més gran de partides amb negres; Carlsen disputà cinc partides amb negres per les quatre d'Aronian.[130]

En el London Chess Classic, entre el 3 i el 12 de desembre, acabà tercer, rere Kràmnik i Nakamura. Hi va guanyar tres partides i n'entaulà cinc. Tot i que no va guanyar el torneig, sí que va incrementar el seu Elo, fins a un nou rècord personal de 2835.[131]

2012[modifica | modifica el codi]

Carlsen al Torneig d'escacs Tata Steel de 2012.

En el torneig Tata Steel celebrat entre el 14 i el 29 de gener a Wijk aan Zee, Carlsen acabà empatat en segona posició amb 8/13, rere Aronian, i igualat amb Radjabov i Caruana. Hi va vèncer Gashimov, Aronian, Guélfand i Topàlov, però perdé contra Kariakin.[132] En el torneig de ràpides del Memorial Tal, a Moscou, el 7 de juny, empatà en el primer lloc amb Morozévitx. En el torneig principal (un Categoria XXII amb deu jugadors), hi guanyà dues partides i n'entaulà set. Hi acabà en primer lloc, per davant de Radjabov i Caruana.[133]

Posteriorment, fou segon al torneig de GMs de Biel, amb 18 punts, un per sota de Hao fent servir el sistema de puntuació 3–1–0. Igualment com en el Memorial Tal jugat anteriorment el 2012, Carlsen va aconseguir d'acabar el torneig invicte (+4 −0 =6). També va derrotar el campió, Hao, en els seus dos enfrontaments individudals. En el torneig d'exhibició de semiràpides anterior al torneig de GMs, fou eliminat (+1 −2 =0) en la primera ronda per Étienne Bacrot. Bacrot precisament va evitar que Carlsen guanyés el torneig principal, amb unes taules en la ronda final. Carlsen hauria guanyat el torneig amb una puntuació tradicional 1–½–0, amb 7/10.[134]

La final del Grand Slam fou novament disputada per sistema round robin a sis jugadors, a São Paulo i Bilbao. Carlsen va començar amb una derrota contra Caruana, però després de tres victòries acabà amb +4 −1 =5, igualat en el primer lloc amb Caruana, i per davant d'Aronian, Kariakin i Anand. Carlsen guanyà el torneig vencent les dues partides del desempat contra Caruana.[135]

Del 24 al 25 de novembre, va prendre part en el festival Segunda Gran Fiesta Internacional de Ajedrez a Ciutat de Mèxic. Com a part de l'esdeveniment, Carlsen va disputar una partida contra l'audiència online (batejada com "El Món") amb blanques, i guanyà. Posteriorment va prendre part en un torneig d'exhibició per knockout, el Cuadrangular UNAM. Carlsen va vèncer primer Lázaro Bruzón 1½–½, i es va classificar per a la final contra Judit Polgár (que havia vençut Manuel León Hoyos 1½–½). Carlsen va perdre la primera partida, i guanyà la segona, i després va vèncer Polgár en el desempat, per 2–0.[136][137]

Al desembre va guanyar el London Chess Classic amb cinc victòries (sobre McShane, Aronian, Gawain Jones, Adams i Judit Polgár) i tres taules (contra Kràmnik, Nakamura i Anand). Aquest fou el tercer cop que Carlsen guanyava el torneig en els darrers quatre anys, i incrementà el seu Elo des de 2848 fins a un nou rècord de 2861, trencant l'anterior marca de Kaspàrov (que havia durat 13 anys), de 2851.[138] Segons la performance, aquest fou un dels millors resultats de la història, amb 2994 punts.[139]

2013[modifica | modifica el codi]

Carlsen a la setena ronda del Tata Steel a Wijk aan Zee, el 2013.

Carlsen va jugar en la 75a edició del torneig Tata Steel entre l'11 i el 27 de gener a Wijk aan Zee. En el torneig, de 13 rondes, va fer 10 punts (+7 −0 =6), i va guanyar amb 1½ punts d'avantatge sobre el segon classificat, Aronian.[140] L'1 de febrer, el GM danès Peter Heine Nielsen va ingressar a l'equip d'assistents que ajudarien Carlsen a preparar el Torneig de Candidats del març. Abans d'això, Nielsen havia format part de l'equip de Viswanathan Anand's.[141]

Carlsen va disputar el Torneig de Candidats del 2013, celebrat a Londres entre el 15 de març i l'1 d'abril. Hi va acabar amb +5 −2 =7, i va guanyar el torneig en el desempat sobre Vladímir Kràmnik. Va obtenir així el dret a disputar a Anand el títol de Campió del Món.[142]

Al maig va jugar en el torneig Norway Chess. Hi acabà segon, puntuant 5½/9 (+3 −1 =5), mig punt per darrere de Serguei Kariakin.[143]

Entre el 12 i el 23 de juny, va jugar el Memorial Tal, i hi fou segon, amb 5½/9, mig punt per darrere de Borís Guélfand. Carlsen acabà el torneig amb +3−1=5, amb derrota contra Caruana, però victòries contra Anand, Kràmnik i Nakamura.[144] Posteriorment, el mateix mes, va jugar un matx amistós de semiràpides contra Borki Predojević, que va guanyar per 2½–1½.[145]

En la Sinquefield Cup, celebrada al setembre, Carlsen fou primer, puntuant +3 −0 =3, un punt per davant de Nakamura.[146]

Campionat del món de 2013[modifica | modifica el codi]

Carlsen s'enfrontà a Anand al Campionat del món de 2013 a Chennai, Índia, del 9 al 28 de novembre. Les primeres quatre partides del matx van acabar en taules, però Carlsen va guanyar les dues següents.[147] La setena i vuitena partida acabaren en taules,[148] mentre que la novena fou una nova victòria per Carlsen. En fer taules a la desena, el 22 de novembre de 2013, Carlsen va esdevenir el 16è Campió del Món absolut.[2][12][13][149]

2014[modifica | modifica el codi]

Entre el 29 de gener i el 4 de febrer, va participar en l'edició de 2014 del Zurich Chess Challenge, on va guanyar les ràpides prèvies (+2−1=2) i el torneig clàssic (+3−0=2). No ho va fer tan bé al torneig de ràpides (+1−2=2), però igualment va guanyar el torneig en puntuació combinada. Els altres participants en el torneig, el primer Categoria XXIII de la història,[150][151][152] foren Aronian, Nakamura, Caruana, Guélfand i Anand.[153]

El juny de 2014 Carlsen es proclama campió mundial d'escacs en la modalitat ràpida a Dubai amb mig punt d'avantatge respecte a quatre adversaris, entre els quals el seu predecessor, l'indi Viswanathan Anand.[154]

Campionat del món de 2014[modifica | modifica el codi]

Carlsen es va enfrontar amb l'Anand en el matx pel títol de campió del món d'escacs al novembre de 2014, ja que Anand va aconseguir el dret en guanyar el Torneig de Candidats de el 2014. La revenja es va celebrar del 7 al 23 de novembre a Sotxi, Rússia. Després d'11 de 12 partides, Carlsen va guanyar el matx per 6½ a 4½, i així va defensar amb èxit el seu títol de campió del món.[14][15][16][155]

2015[modifica | modifica el codi]

Carlsen al Campionat del Món de ràpides de 2015

Magnus Carlsen va guanyar el 77è Torneig d'escacs Tata Steel amb 9 punts (+6-6=1) que es va jugar entre els dies 9 i 25 de gener pel sistema round-robin de 14 jugadors, fent una performance de 2878, mig punt més que els quatre segons classificats: Maxime Vachier-Lagrave, Anish Giri, Wesley So i Liren Ding.[156]

Entre el 2 i el 9 de febrer va guanyar el 3r Grenke Chess Classic amb 4½ punts després de derrotar a Arkadij Naiditsch en el desempat.[157]

A Alemanya entre el 10 i el 12 d'octubre, per segon any consecutiu fou campió del món d'escacs actius amb 11½ punts de 15 partides (+8-0=7), fent una performance de 2916, i a un punt dels tres segons classificats: Ian Nepómniasxi, Teimur Radjàbov i Leinier Domínguez Pérez.[158]

El desembre de 2015 fou campió del London Chess Classic 2015 en liderar juntament amb Maxime Vachier-Lagrave i Anish Giri amb 5½ de 9 i guanyar el play-off final de desempat contra Maxime Vachier-Lagrave per 1½ a ½.[159] El mateix mes guanya l'Obert de Qatar amb 7 punts de 9, els mateixos punts que Yu Yangyi però amb millor desempat.[160]

2016[modifica | modifica el codi]

Magnus Carlsen va guanyar el 78è Torneig d'escacs Tata Steel amb 9 punts (+5-8=0) que es va jugar entre els dies 16 i 31 de gener pel sistema round-robin de 14 jugadors, fent una performance de 2880, un punt més que els dos segons classificats: Fabiano Caruana i Liren Ding.[161]

A l'abril guanyà per primer cop el Norway chess amb 6 punts de 9, mig punt per davant de Levon Aronian i malgrat que aquest el guanyà.[162]

El juliol de 2016 guanyà la Final de Mestres del Grand Slam per tercer cop amb 17 punts (+4 =5 -1) amb una avantatge de 5 punts per davant del segon classificat Hikaru Nakamura.[163]

Campionat del món de 2016[modifica | modifica el codi]

El novembre de 2016 a Nova York, el mateix dia del seu aniversari, Carlsen revalidà el títol de campió del món davant de l'aspirant Serguei Kariakin. Després de les dotze partides a ritme clàssic acabés en empat a 6 punts, Carlsen guanyà per 3 a 1 a Serguei Kariakin en les quatre partides de desempat a ritme ràpid. Acabà la darrera partida amb un sacrifici de dama amb abandonament immediat de Kariakin donat l'amenaça d'escac i mat en la següent jugada.[164][165]

Honors i distincions[modifica | modifica el codi]

Carlsen va guanyar l'Oscar dels escacs dels anys 2009, 2010, 2011 i 2012. Aquest guardó, entregat per la revista russa 64, s'entrega al millor jugador de l'any segons un grup d'entesos en escacs, crítics, escriptors i periodistes, d'arreu del món.[6][166] El diari noruec Verdens Gang el va premiar amb el seu "Nom de l'any" (Årets navn) dos cops, el 2009,[167] i el 2013.[168] VG també el va nomenar "Esportista de l'any" el 2009.[169] Aquell any també va guanyar el Folkets Idrettspris, un premi triat pel públic del diari Dagbladet.[170] El 2011 va obtenir el Premi Peer Gynt, un guardó honorífic noruec entregat anualment a la "persona o institució que hagi assolit distinció en societat";[171] l'any següent va repetir com a guanyador del Folkets Idrettspris.[172] El 2013 la revista Time el va nomenar com una de les 100 persones més influents del món.[173]

Estil de joc[modifica | modifica el codi]

Quan era més jove, Carlsen era conegut pel seu estil agressiu,[174][175] i, segons Agdestein, el seu joc es caracteritzava per «no tenir gens de por a oferir material per activitat».[176] La seva victòria contra Sipke Ernst en l'edició de 2004 del grup C de Wijk aan Zee,[177] que acabà amb un mat de les xarreteres, fou admirada per molts altres jugadors. En madurar, Carlsen va descobrir que aquesta mena de joc arriscat no era gaire adequada contra l'elit mundial. Quan va començar a jugar en torneigs d'elit, tenia dificultats contra els millors jugadors, i no aconseguia treure avantatge de l'obertura. Per progressar, l'estil de Carlsen va esdevenir més universal, capaç de lluitar bé en tota mena de posicions. En l'obertura, comença tant amb 1.d4 com amb 1.e4, així com amb 1.c4 i 1.Cf3 de vegades, cosa que fa molt difícil per als oponents de preparar-se contra ell.[178][179] Ievgueni Svéixnikov ha criticat els plantejaments d'obertura de Carlsen, dient en una entrevista el 2013 que sense una preparació amb una visió més «científica», «el seu futur no sembla gaire prometedor».[180]

[Carlsen] és conegut per haver dit que no li interessa la preparació d'obertures; el seu principal punt fort és el mig joc, en el qual tracta de superar la majoria dels seus rivals mitjançant el joc posicional. ... El seu repertori està encaminat a evitar una crisi massa aviat en la partida. Invariablement tracta de passar a un mig joc que permeti ésser tractat des d'un punt de vista estratègic.

Garri Kaspàrov, que va entrenar Carlsen entre 2009 i 2010, va dir que Carlsen té un estil posicional similar al d'excampions del món com Anatoli Kàrpov, José Raul Capablanca i Vassili Smislov, més que un estil tàctic com el d'Aleksandr Alekhin, Mikhaïl Tal o ell mateix.[182] Segons el mateix Carlsen, de tota manera, ell no té preferències en termes d'estil de joc.[106] El 2013, Kaspàrov va dir que «Carlsen és una combinació de Kàrpov [i] Fischer. Obté les seves posicions [i] llavors mai afluixa la mossegada de bulldog. Esgotador per als oponents.»"[183] Anand ha dit de Carlsen: «La majoria de les idees se li ocorren de manera absolutament natural. També és molt flexible, coneix totes les estructures i pot jugar pràcticament qualsevol posició. ... Magnus pot literalment fer-ho pràcticament tot.»"[184] Kaspàrov va expressar-se en termes similars: «[Carlsen] té l'habilitat d'avaluar correctament qualsevol posició, cosa de què només Kàrpov podia presumir abans d'ell.»[185] En una entrevista de 2012, Vladímir Kràmnik atribuïa gran part de l'èxit de Carlsen contra altres jugadors d'elit al seu «excel·lent estat de forma física», i a la seva habilitat per evitar «lapsus psicològics», cosa que li permet de mantenir un alt nivell mitjà de joc en partides llargues i cap al final dels torneigs, quan els nivells d'energia dels altres ja han caigut.[186]

L'habilitat de Carlsen en el final ha estat descrita com una de les millors de la història.[187][188][189][190] Jon Speelman, analitzant alguns dels finals de Carlsen en l'edició de 2012 del London Classic (en particular les seves victòries contra McShane, Aronian, i Adams), va descriure el que ell anomenà l'«efecte Carlsen»:

... a través de la força combinada de la seva capacitat i, no menys important, de la seva reputació, condueix els seus oponents cap als errors. ... Segueix jugant per sempre, calmadament, metòdicament, i potser el més important de tot, sense por: calculant molt bé, amb molt pocs errors en el moment, i una bona proporció de les «millors de les millors» jugades. Això el converteix en un monstre i fa que molts oponents defalleixin.[191]

Marcadors particulars contra destacats Grans Mestres[modifica | modifica el codi]

(No hi són incloses les partides semiràpides, ràpides, i a cegues; els números signifiquen +victòries derrotes =taules a data 22 de novembre de 2013.)[192]
Destacats en negreta, els jugadors que han estat campions del món indiscutits

Llibres i pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Carles Perez, Lluís «Fischer + Karpov = Carlsen» (en castellà). Mundo Deportivo, 26-11-2014 [Consulta: 27 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «El noruec Carlsen, nou campió del món d'escacs». El Periódico, 22-11-2013. [Consulta: 23 novembre 2013].
  3. «Five players above 2800 ELO in the September rating list» (en anglès). chessdom.com. [Consulta: 9 setembre 2015].
  4. Consultat a la llista d'Elo del maig del 2014
  5. «Carlsen beats Anand to 2010 Chess Oscar» (en anglès). Why Chess, 29-07-2011.
  6. 6,0 6,1 «Carlsen Gets His 4th Chess Oscar: 'I Think It's Well-Deserved'». chess-news.ru, 13-06-2013. [Consulta: 13 juny 2013].
  7. Marín Bellón, Federico. «Carlsen gana su cuarto Oscar consecutivo» (en castellà). abcblogs.abc.es, 14-06-2013. [Consulta: 25 març 2014].
  8. 8,0 8,1 «6th Dubai chess championship» (en anglès). chessdom. [Consulta: 2 març 2014].
  9. 9,0 9,1 «Nanjing: Carlsen wins Pearl Spring with 3002 performance» (en anglès). ChessBase News, 10-10-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  10. «It's official: Magnus Carlsen is number one!» (en anglès). Chessbase. [Consulta: 1 agost 2011].
  11. «Carlsen conserva el número uno en la clasificación mundial» (en castellà). Marca.com, 02-03-2010. [Consulta: 1 agost 2011].
  12. 12,0 12,1 «Chennai G10: Magnus Carlsen is the new World Champion!» (en anglès). ChessBase News, 22-11-2013 [Consulta: 22 novembre 2013].
  13. 13,0 13,1 «Campionat del món 2013 - Chennai» (en anglès). FIDE, 22-11-2013. [Consulta: 22 novembre 2013].
  14. 14,0 14,1 «Magnus Carlsen es proclama campió del món d'escacs per segona vegada derrotant Viswanathan Anand». Esport3, 23-11-2014. [Consulta: 23 novembre 2014].
  15. 15,0 15,1 «Carlsen, renova el títol de campió del món d'escacs». El País, 23-11-2014. [Consulta: 23 novembre 2014].
  16. 16,0 16,1 «El noruec Magnus Carlsen es manté com el millor del món en escacs». diari ARA, 23-11-2014. [Consulta: 23 novembre 2014].
  17. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Noruega"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 2 desembre 2016].
  18. «Progrés d'Elo i rànquing de Magnus Carlsen» (en anglès). Lloc web de la FIDE. [Consulta: 1 juliol 2015].
  19. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Magnus Carlsen «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 8 setembre 2014].
  20. Danielsen, Arne. Mesteren. Magnus Carlsen og sjakkspillet (en noruec). Oslo: Cappelen Damm, 2010, p. 27. ISBN 978-82-02-33754-4. 
  21. Agdestein (2004), p. 10.
  22. Max, D.T. «The prince's gambit: A chess star emerges for the post-computer age». The New Yorker, 21-03-2011 [Consulta: 4 gener 2013].
  23. «Just checking». New In Chess, 7, 2006, pàg. 106.
  24. Agdestein (2004), p. 14.
  25. «El gran èxit del nen que tenia pocs amics». ara.cat. [Consulta: 2 desembre 2016].
  26. McClain, Dylan Loeb. «Magnus Carlsen, chess prodigy from Norway» (en anglès). The New York Times, 2009. [Consulta: 4 gener 2013].
  27. Agdestein (2004), pp. 16–18; 26.
  28. Agdestein (2004), pp. 78–79.
  29. Agdestein (2004), p. 80.
  30. Agdestein (2004), p. 190.
  31. Agdestein (2004), p. 104.
  32. «European Youth Championship Boys – U14» (en anglès). Chess-Results.com, 22-11-2003. [Consulta: 5 gener 2013].
  33. Carlsen, Magnus «Magnificent Magnus». New In Chess, 2, 2004, pàg. 48–51.
  34. «Corus Chess 2004 - Report of round 12 – CCT 2004: Hiccup for Anand – Carlsen Supreme» (en anglès).
  35. Agdestein, Simen «On the Road». New In Chess, 4, 2006, pàg. 17–21.
  36. Berntsen, Mathias. «The Mozart of Chess: Mega Magnus in Wijk aan Zee» (en anglès). ChessBase News, 27-01-2004. [Consulta: 3 gener 2013].
  37. «Boy meets Beast in Reykjavik» (en anglès). ChessBase News, 19-03-2004. [Consulta: 3 gener 2013].
  38. «Magnificent Magnus, the world's youngest grandmaster». ChessBase News, 30-04-2004. [Consulta: 3 gener 2013].
  39. Kumar, Vijay. «Parimarjan Negi, India's youngest ever grandmaster» (en anglès). ChessBase News, 05-07-2006. [Consulta: 6 gener 2013].
  40. «FIDE WCC R1: Youngest and oldest falter» (en anglès). ChessBase News, 20-04-2004. [Consulta: 3 gener 2013].
  41. «Østenstad slo ut Magnus Carlsen i sjakk-NM» (en noruec). Aftenposten.com, 05-09-2004. [Consulta: 5 febrer 2013].
  42. «Top 100 Players October 2004 – Archive». FIDE. [Consulta: 3 gener 2013].
  43. «Smartfish sensation: Carlsen defeats Shirov». ChessBase News, 04-01-2005. [Consulta: 3 gener 2013].
  44. «World Champion Vishy Anand!». ChessBase News, 02-11-2003. [Consulta: 21 agost 2013].
  45. «Kasimdzhanov and Anand win 3:1, 3:1». ChessBase News, 11-06-2005. [Consulta: 3 gener 2013].
  46. Valaker, Ole. «Deilig å vinne» (en noruec). Nettavisen, 09-11-2005. [Consulta: 4 gener 2013].
  47. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  48. «Bareev defeats Carlsen, Bacrot KO's Lautier». ChessBase News, 09-12-2005. [Consulta: 3 gener 2013].
  49. «Khanty-Mansiysk: The prodigies are through». ChessBase News, 15-12-2005. [Consulta: 3 gener 2013].
  50. Svensen, Tarjei J. «14-year-old Carlsen with 2792 performance». ChessBase News, 20-10-2005. [Consulta: 3 gener 2013].
  51. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  52. Geuzendam, Dirk Jan ten «Motylev and Magnus move up». New In Chess, 2, 2006, pàg. 42–49. (anglès)
  53. «Carlsen falters, shares victory with Agdestein» (en anglès). ChessBase News, 16-07-2006. [Consulta: 3 gener 2013].
  54. «Magnus Carlsen, 15, Norwegian Chess Champion» (en anglès). ChessBase News, 21-09-2006. [Consulta: 4 gener 2013].
  55. Nafn. «Skáksamband Íslands – Glitnir blitz 2006». Skaksamband.is. [Consulta: 3 gener 2010].
  56. Nafn. «Skáksamband Íslands – Results». Skaksamband.is. [Consulta: 3 gener 2010].
  57. «37th Chess Olympiad 2006 general. Schachserver der Wiener Zeitung (Austria)». Schach.wienerzeitung.at. [Consulta: 3 gener 2013].
  58. «Shipov wins Midnight Sun, Carlsen second». ChessBase News, 03-07-2006. [Consulta: 3 gener 2013].
  59. «The remarkable Alexander Morozevich wins Biel». ChessBase News, 04-08-2006. [Consulta: 10 novembre 2013].
  60. «The NH Chess Tournament» (en anglès). Nhchess.quinsy.net. [Consulta: 3 gener 2010].
  61. Liss, Erik. «Grischuk wins FIDE World Blitz Championship» (en anglès). ChessBase News, 12-09-2006. [Consulta: 3 gener 2013].
  62. «Teimour Radjabov wins Cap d'Agde» (en anglès). ChessBase News, 03-11-2006. [Consulta: 3 gener 2013].
  63. «Tal-Mem Blitz: Anand wins with two point lead» (en anglès). ChessBase News, 19-11-2006. [Consulta: 3 gener 2013].
  64. Geuzendam, Dirk Jan ten «Three cheers for Aronian, Radjabov and Topalov». New In Chess, 2, 2007, pàg. 10–47.
  65. «Linares R14: Anand wins Morelia/Linares by a full point» (en anglès). ChessBase News, 10-03-2007. [Consulta: 3 gener 2013].
  66. «Blindfold king Kramnik wins 16th Amber Tournament» (en anglès). ChessBase News, 30-03-2007. [Consulta: 4 gener 2013].
  67. Geuzendam, Dirk Jan ten «A Whiff of the Golden Age». New In Chess, 5, 2007, pàg. 22–53.
  68. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].
  69. «Carlsen: 'This victory is a milestone for my career'» (en anglès). ChessBase News, 5 d’agost 2007. [Consulta: 3 gener 2013].
  70. «Second Arctic Chess Challenge in Tromsø». ChessBase News, 07-08-2007 [Consulta: 3 gener 2013].
  71. «Brede Hagen vs Magnus Carlsen». Chessgames.com. [Consulta: 3 gener 2013]. (anglès)
  72. «Carlsen vs Carlsen – Magnus beats his dad». ChessBase News, 10-08-2007 [Consulta: 3 gener 2013].
  73. «Khanty-Mansiysk: Gata Kamsky in the Final» (en anglès). ChessBase News, 10-12-2007. [Consulta: 3 gener 2013].
  74. «Wijk R13: Aronian, Carlsen win Wijk aan Zee 2008» (en anglès). ChessBase News, 27-01-2008. [Consulta: 3 gener 2013].
  75. «Linares R14: All games drawn, Anand wins Super-GM» (en anglès). ChessBase News, 07-03-2008. [Consulta: 3 gener 2013].
  76. «Melody Amber: Aronian wins with 2½ point lead» (en anglès). ChessBase News, 27-03-2008. [Consulta: 3 gener 2013].
  77. «Chess News – Magnus Carlsen withdraws from Grand Prix» (en anglès). ChessBase News. [Consulta: 3 gener 2013].
  78. Gyimesi, Zoltán «Miskolc: Carlsen wins the rapid chess match 5:3». ChessBase News, 03-06-2008 [Consulta: 3 gener 2013].
  79. «Lloc web oficial - Aerosvit 2008». Ukrchess.org.ua, 20-06-2008. [Consulta: 31 gener 2012].
  80. «Aerosvit 2008: Carlsen wins by a full point» (en anglès). ChessBase News, 19-06-2008. [Consulta: 12 maig 2014].
  81. «Resultats, classificació final, i fotos, del Festival Internacional de Biel 2008» (en anglès). lloc web oficial, 20-06-2009. [Consulta: 30 abril 2011].
  82. Friedel, Frederic. «Biel 2008: impressions from the final round» (en anglès). ChessBase News, 04-08-2008. [Consulta: 5 febrer 2013].
  83. Fischer, Johannes. «Mainz 2008: Anand punishes Carlsen in Grenkeleasing final» (en anglès). ChessBase News, 04-08-2008. [Consulta: 3 gener 2013].
  84. Fischer, Johannes. «Mainz 2008: Anand to face Carlsen in Grenkeleasing final» (en anglès). ChessBase News, 03-09-2008. [Consulta: 3 gener 2013].
  85. «Bilbao R10: Topalov wins Bilbao, leads in live rankings» (en anglès). ChessBase News, 16-09-2008. [Consulta: 3 gener 2013].
  86. «Sergey Karjakin wins Wijk aan Zee 2009» (en anglès). ChessBase News, 02-01-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
  87. «Linares R14: All games drawn, Grischuk wins on tiebreak» (en anglès). ChessBase News, 07-03-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
  88. «M-Tel Masters Tournament 2009 - Classificació final i partides» (en anglès). Chessgames.com, 2009. [Consulta: 20 maig 2011].
  89. Alexei Shirov wins Super-GM in Sofia, Chessbase, 23 de maig de 2009 (en anglès). (anglès)
  90. McClain, Dylan Loeb. «Highly Ranked Youth Loses Tactical Battle to an Old Pro» (en anglès). New York Times, 30-05-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  91. «Chess News – Facts and figures: Magnus Carlsen's performance in Nanjing» (en anglès). ChessBase News. [Consulta: 3 gener 2013].
  92. McClain, Dylan Loeb. «Kramnik Wins Tal Memorial, Carlsen Claims No. 1 Ranking» (en anglès). New York Times Chess Blog. New York Times, 15-11-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  93. McClain, Dylan Loeb. «Norwegian, 18, Is Youngest to Be Ranked No. 1 at Chess» (en anglès). New York Times Chess Blog. The New York Times, 14-11-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  94. «World Blitz Championship: Carlsen wins by three-point margin» (en anglès). ChessBase News, 18-11-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  95. «London R7: Carlsen wins Chess Classic». ChessBase News, 16-12-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  96. «Magnus Carlsen drops out of World Championship cycle» (en anglès). ChessBase News, 05-11-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  97. Doggers, Peter. «Magnus Carlsen: 'My job is to improve my chess'» (en anglès). ChessVibes, 07-09-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  98. Peterson, Macauley. «Carlsen, Kasparov Team Up» (en anglès). The Internet Chess Club, 07-09-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  99. «Breaking news: Carlsen and Kasparov join forces». ChessBase News; translated from the Norwegian newspaper VG Nett, 07-09-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  100. Harrell, Eben «Magnus Carlsen: The 19-Year-Old King of Chess». Time, 25-12-2009 [Consulta: 3 gener 2013]. (anglès)
  101. Valaker, Ole «Så tapte Magnus» (en noruec). Nettavisen, 26-01-2010 [Consulta: 3 gener 2013].
  102. Valaker, Ole «Magnus vant thrillerfinale» (en noruec). Nettavisen, 31-01-2010 [Consulta: 14 novembre 2013].
  103. «Classificació i partides del Torneig Corus 2010 (Grup A)» (en anglès). chessbase.com. [Consulta: 14 novembre 2013].
  104. Barden, Leonard. «World No1 Magnus Carlsen parts company with mentor Garry Kasparov». The Guardian. [Consulta: 17 agost 2014].
  105. «Magnus Carlsen on his chess career». ChessBase News, 15-03-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  106. 106,0 106,1 «Magnus Carlsen – 'I don't quite fit into the usual schemes'». ChessBase News, 22-12-2011. [Consulta: 9 setembre 2013].
  107. Lubin, Gus. «An Evening With Magnus Carlsen» (en anglès). Business Insider, 04-09-2012. [Consulta: 9 setembre 2013].
  108. «Amber: Carlsen and Ivanchuk win 19th Amber» (en anglès). ChessBase News, 26-03-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  109. «Chess News – Anand in Playchess – the helpers in Sofia» (en anglès). ChessBase News, 19-05-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  110. Rogozenco, Dorian. «Medias R10: Magnus Carlsen wins with two-point lead». ChessBase News, 25-06-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  111. «Arctic Securities Rapid: Carlsen gets "hammered", reaches final». ChessBase News, 29-08-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  112. «Carlsen beats Anand, wins Arctic Securities Rapid». ChessBase News, 31-08-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  113. «Team-Composition for federation NOR – Open» (en anglès). Chess Results. [Consulta: 3 gener 2013].
  114. «Standings; World Chess Olympiad 2010 Khanty-Mansiysk; Всемирная Шахматная Олимпиада Ханты-Мансийск». Ugra-chess. [Consulta: 3 gener 2013].
  115. «Final Chess Masters 2010 in Shanghai and Bilbao». ChessBase News. [Consulta: 3 gener 2013].
  116. Crowther, Mark. «Shanghai Masters 2010». The Week in Chess, 08-09-2010. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2012. [Consulta: 3 gener 2013].
  117. Valaker, Ole «Magnus endte på 3. plass» (en noruec). Nettavisen, 15-10-2010 [Consulta: 3 gener 2013].
  118. Brenne, Øyvind «Bekymret for Sjakk-Carlsen etter "ikke-sportslig styr"» (en noruec). Verdens Gang, 11-10-2010 [Consulta: 3 gener 2013].
  119. Carlsen, Magnus. «Magnus Carlsen's Blog», 16-10-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  120. «Nanjing Super Chess Tournament 2010 (updated)» (en anglès). Previews.chessdom.com, 30-10-2010. [Consulta: 16 novembre 2013].
  121. «Nanjing R10: Magnus wins with 2900+ performance». ChessBase News, 30-10-2010. [Consulta: 5 gener 2013].
  122. «Aronian wins World Blitz Championship». ChessBase News, 18-11-2010. [Consulta: 3 gener 2013].
  123. Peterson, Macauley. «Nakamura – Carlsen, Private Blitz Match». United States Chess Federation, 08-12-2010. [Consulta: 16 desembre 2012].
  124. «NIC's Café». New In Chess, 1, 2011, pàg. 6.
  125. Geuzendam, Dirk Jan ten «London is Carlsen's call». New In Chess, 1, 2011, pàg. 10–29.
  126. Geuzendam, Dirk Jan ten «Class of 2011». New In Chess, 2, 2011, pàg. 11–37.
  127. «Top 100 Players March 2011 – Archive». FIDE. [Consulta: 3 gener 2013].
  128. «Media Kings Rd10: Carlsen–Karjakin draw, Carlsen wins Medias 2011» (en anglès). ChessBase News, 21-06-2011 [Consulta: 3 gener 2013].
  129. «Bilbao Masters – Carlsen takes first after blitz tiebreak» (en anglès). ChessBase News, 12-10-2011. [Consulta: 3 gener 2013].
  130. «Carlsen catches Aronian in last round, wins Tal Memorial on tiebreak» (en anglès). ChessVibes, 25-11-2011. [Consulta: 3 gener 2013].
  131. «Sjakk-Carlsen har aldri vært bedre» (en noruec). Verdens Gang, 12-12-2011 [Consulta: 3 gener 2013].
  132. «Wijk aan Zee Rd13: Aronian is sole winner!». ChessBase News, 29-01-2012. [Consulta: 5 febrer 2013].
  133. «Tal Memorial Rd9 – Carlsen takes title in record event». ChessBase News, 19-06-2012. [Consulta: 3 gener 2013].
  134. «45th Biel Chess Festival 2012». The Week in Chess, 02-08-2012. Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2013. [Consulta: 3 gener 2013].
  135. «Bilbao Rd10: Carlsen takes title in blitz tiebreak» (en anglès). ChessBase News, 13-10-2012. [Consulta: 3 gener 2013].
  136. «Second Gran Fiesta UNAM with Carlsen and Polgar». ChessBase News, 24-11-2012. [Consulta: 26 novembre 2012].
  137. «2nd UNAM won by Magnus Carlsen». ChessBase News, 26-11-2012. [Consulta: 3 gener 2013].
  138. «Carlsen beats Kasparov's rating record in London». Chessvibes, 08-12-2012. [Consulta: 3 gener 2013].
  139. «LCC R9: Carlsen first, Kramnik second, both with big wins». ChessBase News. [Consulta: 3 gener 2013].
  140. «Tata R13: Karjakin, Wang score, Carlsen wins Wijk by 1½ points» (en anglès). ChessBase News, 27-01-2013. [Consulta: 5 març 2014].
  141. «Nielsen switches from Anand to Carlsen». ChessBase News, 31-01-2013. [Consulta: 5 febrer 2013].
  142. Ramírez, Alejandro. «Candidates R14 – leaders lose, Carlsen qualifies». ChessBase News, 01-04-2013. [Consulta: 1 abril 2013].
  143. «Sergey Karjakin wins Norway Chess 2013» (en anglès). ChessBase News, 18-05-2013. [Consulta: 18 maig 2013].
  144. «Tal Final: Gelfand wins, Carlsen clear second». Chessbase News, 23-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  145. Doggers, Peter. «Carlsen beats Predojevic with (only) 2.5-1.5» (en anglès). ChessVibes, 29-06-2013. [Consulta: 11 juliol 2013].
  146. «Sinquefield 06: Magic Magnus Swindles» (en anglès). ChessBase News, 15-09-2013. [Consulta: 16 setembre 2013].
  147. «Chennai G6: Carlsen wins second straight». ChessBase News, 16-11-2013. [Consulta: 16 novembre 2013].
  148. «Chennai G8: Anand plays Berlin against Carlsen» (en anglès). ChessBase News, 19-11-2013. [Consulta: 19 novembre 2013].
  149. «Norwegian prodigy Magnus Carlsen is new chess champion» (en anglès). BBC, 22-11-2013. [Consulta: 22 novembre 2013].
  150. Ramirez, Alejandro. «Zurich 2014 a few hours away» (en anglès). ChessBase, 29-01-2014. [Consulta: 31 gener 2014].
  151. Kaufmann, David. «Zurich Chess Challenge, el torneo más fuerte de la historia» (en castellà). chesslive.com, 29-01-2014. [Consulta: 5 març 2014]. «el torneo Zurich Chess Challenge promete ser el más importante del año y el más fuerte de la historia del ajedrez.»
  152. «Categoría XXIII en Zúrich» (en castellà). chessbase, 27-12-2013. [Consulta: 5 març 2014]. «Parece que por primera vez en la historia vamos a ser testigos de un torneo de categoría XXIII (Elo medio 2801)»
  153. «Zurich Chess Challenge 2014» (en anglès). ChessDom, 19-09-2013 [Consulta: 23 gener 2014].
  154. «Campió Mudial de ràpides». L'Esportiu. [Consulta: 17 agost 2014].
  155. Silver, Albert. «Carlsen conserva el títol mundial». ChessBase News. [Consulta: 2 novembre 2014]. (anglès)
  156. «Carlsen wins Wijk masters». Chessbase.com. [Consulta: 25 gener 2015]. (anglès)
  157. «Carlsen wins GRENKE Classic after armageddon tie-break». [Consulta: 11 febrer 2015]. (anglès)
  158. «Campionat del món d'escacs ràpids 2015». [Consulta: 12 octubre 2015]. (anglès)
  159. «London Chess Classics 2015 – Final Playoff». chessdom.com. [Consulta: 13 desembre 2015].
  160. «Carlsen Wins Qatar Masters». chess.com. [Consulta: 31 desembre 2015]. (anglès)
  161. «Tata Steel Rd13: Magnus Carlsen wins fifth title». chessbase.com. [Consulta: 31 gener 2016].
  162. «Carlsen wins Norway Chess». chessbase.com. [Consulta: 3 maig 2016].
  163. «Magnus Carlsen crowned with txapela in Bilbao». chessdom.com. [Consulta: 27 juliol 2016]. (anglès)
  164. «Carlsen wins tie-break and remains World Champion». chessbase.com. [Consulta: 1 desembre 2016].
  165. «Carlsen s'imposa en el desempat i manté el títol mundial d'escacs». ara.cat. [Consulta: 1 desembre 2016].
  166. «Chess Oscar winner Carlsen to be tested for doping». ChessBase News, 06-11-2011. [Consulta: 16 desembre 2012].
  167. Strøm, Kristian Ole. «"Sjakkens Mozart" ble årets navn». Verdens Gang, 19-12-2009. [Consulta: 15 febrer 2013].
  168. Øyvind Askeland i Knut Arne Hansen (20 de desembre de 2013) Magnus Carlsen kåret til Årets navn VG. Consultat el 21 de desembre de 2013 (noruec)
  169. Strøm, Kristian Ole. «Magnus (19) er landets største idrettsstjerne! ...men Carlsen skulle gjerne vært best i verden i fotball». Verdens Gang, 24-12-2009. [Consulta: 15 febrer 2013].
  170. Skjervum, Eivind. «Magnus Carlsen (19) suveren vinner av Folkets Idrettspris». Dagbladet, 24-12-2009. [Consulta: 15 febrer 2013].
  171. «Chess star wins prestigious award». Views and News from Norway, 21-03-2011. [Consulta: 16 desembre 2012].
  172. Kvam, Lars Hojem. «Magnus Carlsen fikk flere stemmer enn de tre neste til sammen». Dagbladet, 24-12-2012. [Consulta: 15 febrer 2013].
  173. Kasparov, Garry «The 2013 TIME 100: Magnus Carlsen». Time, 18-04-2013 [Consulta: 18 abril 2013].
  174. Barden. «Chess: Barden on chess | Sport». The Guardian, 28-01-2006. [Consulta: 3 gener 20131 llengua= anglès].
  175. Pein, Malcolm. «Dangers of over-optimism» (en anglès). The Daily Telegraph. [Consulta: 3 gener 2013].
  176. Agdestein (2004), p. 45.
  177. «Magnus Carlsen vs Sipke Ernst». Chessgames.com. [Consulta: 3 gener 2013].
  178. Grønn, Atle «Magnus Carlsens system» (en noruec). Dagsavisen, 27-02-2009 [Consulta: 29 novembre 2010].
  179. «Chess Opening Explorer». Chessgames.com. [Consulta: 3 gener 2013].
  180. Geuzendam, Dirk Jan ten «2871, but not here yet». New In Chess, 2, 2013, pàg. 12.
  181. Timman, Jan «Is modern-day chess really all about preparation?». New In Chess, 5, 2012, pàg. 98–101.
  182. «Kasparov on coaching Carlsen» (en anglès). Chessvibes, 11-09-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
  183. Kasparov, Garry. «Kasparov63: Carlsen is a combination of ...». Twitter, 17-11-2013. [Consulta: 19 novembre 2013].
  184. «Anand's WhyChess interview» (en anglès). Chess in Translation, 10-05-2012. [Consulta: 2 gener 2013].
  185. Mishanp. «Kasparov's verdict on Carlsen's withdrawal» (en anglès). Chessintranslation.com, 09-01-2011. [Consulta: 3 gener 2013].
  186. Geuzendam, Dirk Jan ten «Vladimir Kramnik: 'I like playing chess now probably more than ever'». New In Chess, 1, 2012, pàg. 32–41.
  187. Keene, Raymond. «June 29: Today's Game, Winning Move». The Times, 29-06-2012.
  188. «Chess News – CBM training: Carlsen in Capablanca's footsteps» (en anglès). ChessBase News. [Consulta: 3 gener 2013].
  189. «Lubomir Kavalek: Magnus Carlsen Storms New York's Chess Scene». Huffington Post. [Consulta: 3 gener 2013].
  190. Mark Crowther. «Morozevich beats Aronian and Carlsen beats Radjabov in Tal Memorial Round 5 | The Week in Chess». Chess.co.uk, 14-06-2012. [Consulta: 3 gener 2013].
  191. Speelman, Jon «Carlsen's Endgame Magic». New In Chess, 1, 2013, pàg. 33–41.
  192. «Chess Games» (en anglès). Chessgames.com, 01-01-2010. [Consulta: 22 novembre 2013].
  193. The Prince of Chess (2005)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Magnus Carlsen
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnus Carlsen Modifica l'enllaç a Wikidata


Títols
Precedit per:
Leinier Dominguez
Campió del món de semiràpides
2009
Succeït per:
Levon Aronian
Precedit per:
Viswanathan Anand
Campió del món d'escacs
2013-actualitat
Succeït per:
regnant
Precedit per:
Lê Quang Liêm
Campió del món de semiràpides
2014-2015
Succeït per:
Vassil Ivantxuk
Precedit per:
Xakhriar Mamediàrov
Campió del món de ràpides
2014
Succeït per:
Aleksandr Grisxuk
Fites
Precedit per:
Vesselín Topàlov
Viswanathan Anand
Viswanathan Anand
Núm.1 mundial
1 de gener de 2010 – 31 d'octubre de 2010
1 de gener de 2011 - 28 de febrer de 2011
1 de juliol de 2011 - actualitat
Succeït per:
Viswanathan Anand
Viswanathan Anand
Regnant