Doha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaDoha
الدوحة (ar) Modifica el valor a Wikidata
Majlis Al Tawoon street (12544617325).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Ad Dawhah in Qatar 2015.svg Modifica el valor a Wikidata
 25° 18′ N, 51° 32′ E / 25.3°N,51.53°E / 25.3; 51.53
EmiratQatar
MunicipiAd Dawhah (municipi) Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total1.186.023 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat8.985,02 hab./km²
Geografia
Superfície132.000.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Banyat pergolf Pèrsic Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1850
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2QA-DA Modifica el valor a Wikidata

Doha (àrab: الدوحة, ad-Dawḥa, pronunciat localment ad-Dōḥa) és la capital de Qatar, a la costa oriental. Té més habitants que la resta de ciutats de Qatar juntes, amb una població de 2.382.000 el 2018.,[1] i està situada al municipi d'Ad Dawhah, al golf Pèrsic.

Doha

Doha és la ciutat més poblada del país, ja que més del 80% de la població de Qatar viu a Doha o a l'àrea metropolitana, i també n'és el centre econòmic. Doha és la seu de la Education City, una àrea dedicada a la recerca i a l'educació. La ciutat està situada en un port natural d'aigua poc fonda, entre dos esculls que formen una badia (badia es diu dawha en el dialecte local, i va donar nom a la ciutat). La ciutat va sorgir sobre el poblet de pescadors d'Al-Bid (o Al-Bida) nom que avui dia es conserva en un barri.

És la ciutat de més ràpid creixement de Qatar, amb més del 80% de la població del país que viu a Doha o als suburbis circumdants.[2] És el centre polític i econòmic del país.[3]

Geografia[modifica]

Una vista de Doha des de l’Estació Espacial Internacional el 2010 posa de manifest el ràpid desenvolupament que va experimentar la ciutat des del descobriment del petroli als anys seixanta.

Doha es troba a la part central-est de Qatar, limita amb el golf Pèrsic a la seva costa. La seva cota és 10 snm.[4] Doha està molt urbanitzada. La recuperació de terres davant de la costa ha afegit 400 hectàrees de terreny i 30 km de costa.[5] La meitat dels 22 km² de superfície sobre la qual es va construir l'aeroport internacional de Hamad va ser un terreny recuperat.[6]

La geologia de Doha es compon principalment de disconformitats meteorològiques a la part superior de la formació de Dammam del període eocè, formant pedra calcària dolomítica.[7]

La Perla és una illa artificial construïda específicament davant de la costa de Doha, connectada amb el continent per un pont.

La Perla és una illa artificial de Doha amb una superfície de prop de 400 ha.[8] S'ha estimat que el projecte total costarà 15.000 milions de dòlars un cop finalitzat.[9] Altres illes de la costa de Doha inclouen l'illa Palmera, l'illa Shrao, l'illa Al Safliya i l'illa Alia.[10]

En una enquesta de 2010 de les aigües costaneres de Doha realitzada per l’Autoritat d'Estadística de Qatar, es va trobar que la seva profunditat màxima era de 7,5 m i la profunditat mínima era de 2 m. A més, les aigües tenien un pH mitjà de 7,83, una salinitat de 49,0 psu, una temperatura mitjana de 22,7 °C i 5,5 mg/L d'oxigen dissolt.[11]

Clima[modifica]

Doha té un clima desèrtic càlid (classificació climàtica de Köppen BWh) amb estius llargs i extremadament calorosos i hiverns curts i càlids. Doha està situada a la península Aràbiga, i per tant el clima és molt càlid. Les temperatures mitjanes superen els 40º Celsius des del maig al setembre, i la humitat és molt baixa. A l'estiu gairebé no es registra cap precipitació, i la mitjana de pluja anual és d'uns 70 mm, que cau de manera esporàdica entre l'octubre i el març. Durant les nits d'hivern la temperatura pot caure per sota dels 7º Celsius.

Les temperatures altes mitjanes entre maig i setembre superen els 38 °C i sovint s'acosten als 45 °C. La humitat sol ser la més baixa al maig i juny. Els punts de rosada poden superar els 30 °C a l'estiu. Durant tot l'estiu, la ciutat no registra gairebé cap precipitació, i menys de 20 mm durant altres mesos.[12] Les precipitacions són escasses, amb un total de 75 mm per any, caient en dies aïllats majoritàriament entre octubre i març.

Els dies d'hivern són relativament càlids mentre el sol surt i fresc durant la nit. La temperatura rarament baixa per sota dels 7 °C La temperatura més alta registrada va ser de 50,4 °C el 14 de juliol de 2010, que és la temperatura més alta que s'ha registrat maig a Qatar.[13]

Barris[modifica]

Els barris (districtes urbans) principals de la ciutat són:

  • البدع, Al Bida
  • فريج بن محمود, Bin Mahmoud
  • الدفنة, Al Dafna
  • الهلال, Al Hilal
  • مدينة خليفة, Madinat Khalifa
  • المعمورة, Al Mamoura
  • المرخية, Al Markhiya
  • النصر, Al Nasr
  • المطار القديم, Aeroport Vell
  • عنيزة, Onaiza
  • القطيفية, Qutaifiya
  • راس أبو عبود, Ras Abu Aboud
  • السد, Al Sadd
  • الرميلة, Rumeilah
  • الوعب, Al Waab
  • وادي السيل, Wadi Al Sail

Cultura[modifica]

Arquitectura[modifica]

Igual que la majoria de ciutats dels països rics de l'Orient Pròxim, Doha experimenta un boom constructiu. La ciutat invita firmes arquitectòniques internacionals perquè dissenyin nous edificis.

Alguns dels nous projectes a Doha:

Transport[modifica]

Aeri[modifica]

L'Aeroport Internacional de Doha és l'únic aeroport internacional de Qatar. A més de ser el hub de Qatar Airways, hi operen moltes altres línies aèries internacionals.

Demografia[modifica]

Històric de la població de Doha
Any Població
1820 250[14]
1893 6.000[15]
1970 80.000[16]
1986 217.294[17]
1998 264.009[18]
2001 299.300[19]
2004 339.847[17]
2005 400.051[20][21]
2010 796.947[22]
2015 956.457[2]
Població total de l'àrea metropolitana de Doha[23]
Any Població
1997 434.000[24]
2004 644.000[25]
2008 998.651[26]

Una part important de la població de Qatar resideix als límits de Doha i la seva àrea metropolitana.[27] El districte amb més densitat de població és la zona central d'Al Najada, que també acull la població total més alta del país. La densitat de població a la gran regió de Doha oscil·la entre 20.000 persones per km² i 25 persones per km². [28] Doha va ser testimoni de taxes de creixement explosives de la població a la primera dècada del segle XXI, absorbint la majoria dels milers de persones que llavors emigraven a Qatar cada mes. La població de Doha és al voltant d'un milió, amb la població de la ciutat més que duplicada entre 2000 i 2010.[2]

Ètnia i llengües[modifica]

La població de Doha està composta majoritàriament per expatriats, i els nacionals de Qatar formen una minoria. La major part dels expatriats a Qatar són de països del sud-est i del sud asiàtic, principalment l'Índia, Pakistan, Sri Lanka, Nepal, Filipines i Bangladesh, amb un gran nombre d'expatriats també procedents dels països àrabs del Llevant, Djibouti, Somàlia i el nord d'Àfrica., i Àsia oriental. Doha també acull molts expatriats d’Europa, Amèrica del Nord, Sud-àfrica i Austràlia.[29]

Un senyal de trànsit bilingüe típic de Doha indica els números de zona, els noms dels carrers i els números de carrers de dos carrers perpendiculars.

L'àrab és la llengua oficial de Qatar. L'anglès s'utilitza habitualment com a segona llengua,[30] i una llengua franca en augment, especialment en el comerç.[31] Com que hi ha una gran població expatriada a Doha, idiomes com el malaiàlam, el tàmil, el bengalí, el tagal, el castellà, el singalès, el francès, l’urdú i l’hindi són àmpliament parlats.[29]

Nascuts vius registrats a Doha per nacionalitat[23][32][33]
Any Qatarians No qataríans Total
2001 2.080 3.619 5.699
2002 1.875 3.657 5.532
2003 2.172 4.027 6.199
2004 2.054 3.760 5.814
2005 1.767 3.899 5.666
2006 1.908 4.116 6.024
2007 1.913 4.708 6.621
2008 1.850 5.283 7.133
2009 2.141 5.979 8.120
2010[34] 1.671 5.919 7.590
2011[35] 1.859 6.580 8.439
2015 1.949 9.215 11.164
2020 4.005 15.381 19.386

L'any 2004, es va aprovar la Llei de propietat estrangera de béns immobles, que permetia als ciutadans no qataris comprar terres a zones de Doha, com ara la llacuna de la badia de l'oest, la perla de Qatar i la nova ciutat de Lusail.[36] Abans d'això, els expatriats tenien prohibit posseir terres a Qatar. La propietat d'estrangers a Qatar els dóna dret a un permís de residència renovable, que els permet viure i treballar a Qatar.[27]

Història[modifica]

No se'n sap gairebé res abans del 1832 quan fou visitada pel resident polític britànic al Golf que la va declarar dependència de Bahrein; es creu que en aquest temps era dependència efectiva de Bahrein però al seu torn l'illa pagava tribut (zakat) als Al Saüd de Najd i el resident britànic anava a cobrar el zakat a Doha en nom de Bahrein i el pagava als saudites. El 1852 els otomans van ocupar Doha i la van unir al sandjak del Najd, però la vila va continuar mantenint estretes relacions amb Bahrein (que havia signat el tractat de treva amb els britànics el 1820) i també amb els saudites i els britànics. En aquest temps altres zones de la península foren considerades part de Bahrain, d'Abu Dhabi o del Najd (fins que els otomans van sortir de Doha). El 1867 Doha va ser damnada en la guerra entre els Al Thani i els Al Khalifa de Bahrein que tenien el suport d'Abu Dhabi. El 1882 es va construir la fortalesa d'Al-Wadjbah al sud-oest i l'any següent el xeic Kasim va obtenir una victòria sobre els otomans.

El xeic local de Doha, Muhammad ibn Thani va signar el tractat de treva amb els britànics el 1868. El 1895 Doha va destruir a la seva rival al-Zubara. El 1900 Doha era un port de pescadors de perles amb 12000 habitants (amb 9 barris o farikhs) i ocupant una franja de 3 km a la costa; en aquest moment estava dominada per la Kalaat al-Askar (anomenada Kasr Kunara per la guarnició turca) que avui dia dona nom a una barri residencial i de magatzems.

A la sortida dels otomans (1916) el xeic local Abd Allah al-Thani (que va agafar el títol de xeic de Qatar) va signar un tractat amb la Gran Bretanya pel que Qatar quedava sota un virtual protectorat (Special Treaty Relationship with H. M. Government) i passava sota administració del Ministeri d'Afers Exteriors (altres protectorats eren administrats per la Colonial Office). L'antiga casa pairal dels Al Thani a Doha (que encara es conserva) estava situada al barri d'Al-Dawha que havia donat nom a la ciutat. El 1917 el xeic Abd Allah ibn Kasim al-Thani va construir la fortalesa d'Al-Kout al centre. Més tard els Al Thani van construir palaus al barri occidental d'al-Rayyan. La prosperitat venia de les perles però la introducció pels japonesos del sistema del cultiu va arruïnar aquesta indústria vers 1930 i Doha es va empobrir. La trobada de petroli a Dukhan, transportat per l'estació de Musayid, van obrir l'esperança, i encara que la producció es va aturar durant la II Guerra Mundial, després produir un desenvolupament notable.

Vers 1960 la població s'estimava entre 20 i 30 mil habitants i era la majoria de la població de Qatar. Llavors tenia només un hospital i un petit aeroport. Fou residència de l'agent polític britànic fins a esdevenir capital de l'estat independent de Qatar el 1971, experiment un desenvolupament espectacular des de llavors. El 1969 es va obrir la Government House (edifici emblemàtic de la ciutat), el 1973 la Universitat de Qatar, el 1975 el Museu Nacional i el 1996 va començar a emetre la cadena de televisió per satèl·lit Al Jazeera, amb seu a Doha.

Galeria de la moderna Doha[modifica]

Referències[modifica]

  1. , 20-10-2015 [Consulta: 23 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 The Report: Qatar 2016. Oxford Business Group, 2016, p. 17. ISBN 9781910068632. 
  3. «Visit Qatar». www.visitqatar.qa.
  4. «Map of Doha, Qatar». Climatemps.com. [Consulta: 15 juny 2015].
  5. «New land by the sea: Economically and socially, land reclamation pays». International Association of Dredging Companies. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
  6. «DEME: Doha Airport Built on Reclaimed Land Becomes Fully Operational». Dredging Today, 03-06-2014. [Consulta: 15 juny 2015].
  7. Ed Blinkhorn. «Geophysical GPR Survey». The Origins of Doha Project, Abril 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  8. Ron Gluckman. «Artificial Islands: In Dubai, a world, and universe of new real estate». Gluckman, Maig 2008. [Consulta: 15 juny 2015].
  9. «Say Hello To Pearl Qatar – The World's Most Luxurious Artificial Island». Wonderful Engineering, 12-12-2014. [Consulta: 15 juny 2015].
  10. «Qatar islands». Online Qatar. Arxivat de l'original el 18 novembre 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  11. «Qatar Infrastructure Statistics». Qatar Statistics Authority, Maig 2012. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2020. [Consulta: 18 març 2019].
  12. «Doha weather information». Wunderground.com, 10-06-2010. Arxivat de l'original el 2011-06-04. [Consulta: 27 juny 2010].
  13. Masters, Jeff. «Bolivia ties its all-time heat record». Weather Underground. Dr. Jeff Masters' WunderBlog. Arxivat de l'original el 24 novembre 2010. [Consulta: 23 novembre 2010].
  14. «Historical references to Doha and Bidda before 1850» p. 2. The Origins of Doha Project.
  15. Kurşun, Zekeriya. The Ottomans in Qatar : a history of Anglo-Ottoman conflicts in the Persian Gulf. Istanbul : Isis Press, 2002, p. 16–17. ISBN 9789754282139. 
  16. Abdulla Juma Kobaisi. «The Development of Education in Qatar, 1950–1970» p. 11. Durham University. [Consulta: 17 juny 2015].
  17. 17,0 17,1 Encyclopædia Britannica. «Doha – Britannica Online Encyclopedia». Britannica.com. [Consulta: 27 juny 2010].
  18. Qatar University. موسوعة المعلومات القطرية (Qatar Information Encyclopedia) (en àrab), 1998, p. 235. 
  19. «Doha». Tiscali.co.uk, 21-02-1984. Arxivat de l'original el 2009-11-05. [Consulta: 27 juny 2010].
  20. «Sheraton Doha Hotel & Resort | Hotel discount bookings in Qatar». Hotelrentalgroup.com. Arxivat de l'original el 2010-08-19. [Consulta: 27 juny 2010].
  21. «hotelsdoha.eu». hotelsdoha.eu. Arxivat de l'original el 2013-06-09. [Consulta: 26 març 2013].
  22. «Qatar population statistics». geohive.com. Arxivat de l'original el 14 juny 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  23. 23,0 23,1 «Population statistics». Qatar Information Exchange. Arxivat de l'original el 1 juliol 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  24. «Urban evolution of the city of Doha: an investigation into the impact of economic transformations on urban structures» p. 44–45. [Consulta: 14 juny 2015].
  25. World and Its Peoples. Marshall Cavendish, 2006, p. 61. ISBN 9780761475712. 
  26. «Doha 2016 Summer Olympic Games Bid». GamesBids.com. Arxivat de l'original el 2010-07-04. [Consulta: 27 juny 2010].
  27. 27,0 27,1 Marco Dilenge. «Dubai and Doha: Unparalleled Expansion». Crown Records Management UK. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
  28. «Facts and figures». lusail.com. Arxivat de l'original el 6 març 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  29. 29,0 29,1 «Socio-geographic map of Doha». Qatar Computing Research Institute. Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
  30. Baker, Colin. Encyclopedia of Bilingualism and Bilingual Education. Multilingual Matters, 1998, p. 429. ISBN 978-1853593628. 
  31. «Battling to Preserve Arabic From English's Onslaught». , 11-06-2012 [Consulta: 24 novembre 2013].
  32. «WELCOME TO Qatar Statistics Authority WEBSITE». Qsa.gov.qa. Arxivat de l'original el 2008-08-21. [Consulta: 26 març 2013].
  33. «Statistics: Births & Deaths». Qatar Planning & Statistics Authority. [Consulta: 23 març 2022].
  34. «Births and deaths in 2010». Qatar Information Exchange. Qatar Statistics Authority. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2015. [Consulta: 3 maig 2015].
  35. «Births and deaths in 2011». Qatar Information Exchange. Qatar Statistics Authority. Arxivat de l'original el 23 setembre 2016. [Consulta: 3 maig 2015].
  36. Wiedmann, Florian. Demystifying Doha: On Architecture and Urbanism in an Emerging City. Ashgate, 2013. ISBN 9781409466345. 

Bibliografia[modifica]

  • J. G. Lorimer, Gazetteer of the Persian Gulf, Calcuta, 1908-1915

Enllaços extens[modifica]