Tàmil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tàmil
தமிழ்
Pronunciació: AFI: [t̪əmɨɻ]
Altres denominacions: Tàmul
Parlat a: Índia, Sri Lanka i Singapur, on és una llengua oficial; amb minories significatives a Vietnam, Malàisia, Maurici, i Reunió, i comunitats d'immigrants al voltant del món.[1]
Regió: Tamil Nadu i Província del Nord-est (Sri Lanka)
Parlants: 68 milions de nadius,[2][3] 77 milions en total[2]
Rànquing: 20, 16,[1] 15[4](parlant nadius)
Classificació genètica: Llengües dravídiques

  Meridionals
   Tàmil-Kannada
    Tàmil-Kodagu
     Tàmil-Malayam

Sistema d'escriptura Escriptura tàmil
estatus oficial
Llengua oficial de: Índia,[5][6]
Sri Lanka,[7] i
Singapur.[8]
Regulat per: No té regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-1 ta
ISO 639-2 tam
ISO 639-3 tam
Distribució del tàmil
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur

El tàmil o tàmul[9] (தமிழ், /tæmɪɻ/) és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia. Actualment compta amb 77 milions parlants, 68 milions dels quals són parlants nadius. És llengua oficial a l'Índia, a Sri Lanka i a Singapur. El tàmil és parlat per minories significatives a Malàsia, a Maurici, a Vietnam, a l'illa de la Reunió, com també en petites comunitats d'emigrants arreu del món.[1] És la llengua administrativa de l'estat indi de Tamil Nadu, i fou la primera llengua declarada "llengua clàssica" pel govern indi l'any 2004.

La literatura tàmil existeix des de fa més de dos mils anys.[10] Els primers documents epigràfics estant datats al voltant del segle III aC.[11] El primer període literari d'aquesta llengua va des del 300 aC fins al segle I.[12][13] Més del 55% de les inscripcions epigràfiques trobades - al voltant de 55.000 - pel Servei Arqueològic de l'Índia a l'Índia són en llengua tàmil.[14] Segons una enquesta, l'any 2001 hi havia 1.863 diaris publicats en tàmil, 353 dels quals eren publicats diàriament.[15]

Classificació[modifica | modifica el codi]

El tàmil pertany a la branca del sud de les llengües dravídiques, una família de vint-i-sis llengües nadiues del subcontinent indi.[16] També forma part d'una família de llengües tàmils que inclou aproximadament les llengües de 35 grups etnicolingüístics[17] com per exemple, els Irula, i les llengües Yerukala.

El parent més proper al tàmil és el Malaiàlam. Fins al novè segle, el Malaiàlam era un dialecte del tàmil,[18] encara que moltes de les diferències entre les dos llengües evidencien una divisió prehistòrica del dialecte occidental;[19] el procés de separació clar entre les dos llengües no es completà fins al segle XIII o XIV.[20]

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres atestacions epigràfiques del tàmil daten del segle III aC.[21][22] La llengua florí a l'Índia aamb una literatura rica durant l'era Sangam (300 aC-300).[21][23] Amb al voltant de 30.000 inscripcions, el tàmil és la llengua amb un major nombre d'inscripcions de l'Àsia del sud.[24]

La literatura Sangam en tàmil és la literatura existent més antiga de totes les llengües dravídiques. Els treballs literaris a l'Índia eren preservats en manuscrits de fulla de palma (implicava que s'hagués de copiar i recopiar) o a través de la transmissió oral, que ha fet impossible una datació directa.[25] Tanmateix, registres cronològics externs i les evidències lingüístiques internes indiquen que el treball més antic existent va ser probablement compilat entre el segle II aC i el segle X.[26][27][28]

Els acadèmics del tàmil categoritzen la història de la llengua en tres períodes:[29]

  • Tàmil vell (300 aC - 700),
  • Tàmil mitjà (700 - 1600)
  • Tàmil modern (1600–present).

Tàmil antic[modifica | modifica el codi]

Les primeres atestacions epigràfiques en tàmil són inscripcions en roca del segle III aC, escrits en Tàmil-Brahmi, una adaptació de l'escriptura Brahmi.[30] El primer tractat gramatical existent és el Tolkāppiyam que era una obra poètica i gramàtica que descrivia la llengua del període clàssic, que és datat entre el segle III aC i el V aC.

La literatura Sangam està format per 50.000 versos poètics continguts en 2.381 poemes atribuïts a 473 poetes entre les quals hi trobem poetesses.[31][32] Molts d'aquests poemes de l'era Sangam eren acompanyats amb música.[33]

Durant l'època postsangam del tàmil antic, es va compondre el Thirukkural i poemes èpics, entre els quals hi ha Silappatikaram, Manimekalai, Sīvakacintāmani, Valaiyapathi i Kundalakesi. Aquestes últimes cinc obres esmentades són conegudes com les cinc grans èpiques.

Tàmil mitjà[modifica | modifica el codi]

El període Bhakti és conegut per l'efusió de les cançons de devoció de la música pann, que inclouen més de vuit mil versos del shivaisme i quatre mil recollits al Nalayira Divya Prabandham del vishnuisme.[34] Durant el període medieval aparegué una adaptació popular del Ramayana al tàmil, coneguda com a Kamba Ramayanam (segle XII) i una història de 63 Nayanmars coneguts com a Periyapuranam (segle XIII).[35]

En l'úĺtim període de l'època medieval (entre el segle XIV i el XVI), el tàmil va viure un increment de sanscrització, fins al punt que emergí una llengua mixta coneguda com a maṇippiravāḷam

Tàmil modern[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX, el Moviment del tàmil pur (taṉit tamiḻ iyakkam) va buscar l'eliminació de tots els manlleus en sànscrit i altres elements forans de la llengua tàmil.[36] Va rebre el suport d'alguns partit dravídics i nacionalistes que donen suport a la independència del poble tàmil.[37] Això ha comportat una substitució molt significativa de préstecs lingüístics del sànscrit per altres equivalents del tàmil.[38] Escriptors que escriuen en tàmil han guanyat dos cops el Premi Jnanpith de l'Índia.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El tàmil és la llengua majoritària a Tamil Nadu i a la província del Nord-est de Sri Lanka. També és parlada per petits grups minoritaris d'aquests dos països com a Karnataka, Kerala, Andhra Pradesh i Maharashtra en el cas de l'Índia i, el nord i l'est de Colombo en el cas de Sri Lanka.

Existeixen diverses poblacions de parlants de tàmil descendents d'immigrants de l'era colonial a Malàisia, a Singapur, a Myanmar, a Vietnam, a Sud-Àfrica i a Maurici. Algunes persones de Guyana, Fiji, Surinam, i Trinitat i Tobago tenen orígens tàmils,[39] però només un petit nombre d'aquests parlen la llengua. També grups més recents d'immigrants provinents de Sri Lanka i l'Índia que s'han assentat al Canadà (especialment a Toronto), Estats Units, Austràlia, diversos països de l'Orient Pròxim i a la majoria dels països europeus occidentals.

Estatus legal[modifica | modifica el codi]

El tàmil és una llengua oficial de l'estat indi de Tamil Nadu. És una de les llengües oficials de la unió de territoris de Pondicherry[40][41] i les Illes Andaman i Nicobar[42] És una de les 23 llengües nacionals reconegudes a la Constitució de l'Índia. El tàmil és també una de les llengües oficials de Sri Lanka i Singapur. A Malàsia, hi ha 543[43] escoles públiques que imparteixen l'educació primària totalment en llengua tàmil.

A més a més, juntament amb la creació el 2004 d'un estatus legal per a les llengües clàssiques per part govern de l'Índia i d'una campanya política amb el suport de nombroses associacions de Tàmil,[44][45] el tàmil es va convertir en la primera llengua clàssica reconeguda legalment a l'Índia. El reconeixement va ser anunciat pel llavors president de l'Índia, Dr. Abdul Kalam, en una sessió conjunta de les dues cambres del Parlament Indi, el 6 juny de 2004.[46][47][48]

Sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escriptura tàmil

Sons[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

Curta Llarga
Anterior Central Posterior Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a (ai) (aw)
ஒள

Consonants[modifica | modifica el codi]

Labial Dental Alveolar Retroflexes Palatal Velar
Oclusiva p (b) t̪ (d̪) ʈ (ɖ) tʃ (dʒ) k (g)
Nasals m ɳ ɲ ŋ
Bategants ɾ̪
Vibrants r
Centrals aproximants ʋ ɻ j
Laterals aproximants ɭ

Numerals i símbols[modifica | modifica el codi]

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100 1000
dia mes any dèbit crèdit amunt rupia numeral

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

El vocabulari tàmil és principalment dravídic. Existeix un sentiment fort de purísme lingüistic en el tàmil modern,[49] que s'oposa a l'ús de préstecs lingüístics forans.[50] No obstant això, existeix un cert nombre de paraules utilitzades tant en el tàmil clàssic com el modern que són préstecs lingüístics d'altres llengües veines, o de llengües amb qui els tàmils han mantingut llaços comercials, com per exemple el munda (p. ex. tavaḷai "granota" prové del munda tabeg), el malai (p. ex. cavvarici "sago" prové del Malai sāgu), el xinès (p. ex. campān "esquif" prové del xinès san-pan) i el grec (p. ex. ora prové del grec ὥρα). Més recentment, s'han incorporat paraules de l'urdú, persa, àrab i maratí, a causa de la influència d'aquests grups en algun moment de la història, i de les llengües veïnes com el telugu, kanara i sinhala. Durant l'era moderna, el tàmil ha incorporat diversos préstecs lingüístics de llengües europees com el portuguès, francès i anglès.[51]

L'impacte del purisme lingüístic ha estat més important en els préstecs lingüístics del sànscrit. Al llarg de la història, el Tàmil, juntament amb altres llengües dravídiques com el telugu, kanara, malaiàlam, entre d'altres, han estat influenciats pel sànscrit en qüestions de vocabulari, gramàtica i estils literaris,[52][53][54][55] que reflectí un increment de la sànscrització del país tàmil.[56] El vocabulari tàmil mai ha patit una sànscrització tant forta com les altres llengües dravídiques, i a diferència d'aquelles, era i és possible encara expressar idees complexes en tàmil— tant de ciència, art, religió i llei — sense fer ús de manlleus del sànscrit.[57] A més a més, la sanscrització va ser activament resistida per un nombre d'autors de l'últim període mediaval, que culminà en el segle XX en un moviment anomenat taṉit tamiḻ iyakkam (significa "Moviment del tàmil pur"), dirigit per Parithimaar Kalaignar i Maraimalai Adigal, i que intentava eliminar tota la influència acumulada del sànscrit en el tàmil. Com a resultats d'això, el tàmil en documents formals, en col·loquis literaris i en discursos públics ha viscut un descens marcat en l'ús de manlleus en sànscrit en les últimes dècades;[58] segons alguns estimacions hi ha hagut una caiguda des del 40-50% fins al 20% aproximadament en l'actualitat.[38] Com a resultat, els manlleus en pràcrit i en sànscrit utilitzats en el modern tàmil, a diferència d'algunes llengües dravídiques, han quedat restringits principalment en la terminologia espiritual i en substantius abstractes.[59]

En el segle XX, institucions i òrgans educatius, amb el suport del govern, crearen un diccionari tècnic de tàmil que contenia neologismes i paraules derivades del tàmil genuí per substituir els manlleus provinents de l'anglès i d'altres llengües.

Hi ha paraules d'origen tàmil que s'han incorporat en altres llengües. Alguns exemples populars en català són mango (pres del tàmil mankay),[60] catamarà (pres del tàmil katta-maram que significa "troncs lligats"),[61] pària (pres del tàmil pareiyan que significa "tocador de bombo",[62] entre d'altres. També trobem paraules d'orígen tàmil en el sinhala i en el Malai.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en tàmil de la Viquipèdia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
  2. 2,0 2,1 «Top 30 Languages by Number of Native Speakers: sourced from Ethnologue: Languages of the World, 15th ed. (2005)». Vistawide - World Languages & Cultures. [Consulta: 3 d'abril de 2007].
  3. «Languages Spoken by More Than 10 Million People». MSN Encarta. [Consulta: 2 d'abril de 2007].
  4. George Weber. «Top Languages» (pdf). Language Today. Geoffrey Kingscott, 2, December 1987, pàg. 87–99 [Consulta: 3 abril 2007].
  5. «Official languages». UNESCO. [Consulta: 10 de maig de 2007].
  6. «Official languages of Tamilnadu». Tamilnadu Government. [Consulta: 1 de maig de 2007].
  7. «Official languages of Srilanka». State department, US. [Consulta: 1 de maig de 2007].
  8. «Official languages and national language». Constitution of the Republic of Singapore. Government of Singapore. [Consulta: 2008-04-22].
  9. L'Enciclopèdia Diccionari
  10. Kamil V. Zvelebil. Companion Studies to the History of Tamil Literature. BRILL Academic, 1992, p. 12. ISBN 9004093656. «p12 - ...the most acceptable periodisation which has so far been suggested for the development of Tamil writing seems to me to be that of A Chidambaranatha Chettiar (1907–1967): 1. Sangam Literature - 200BC to AD 200; 2. Post Sangam literature - AD 200 - AD 600; 3. Early Medieval literature - AD 600 to AD 1200; 4. Later Medieval literature - AD 1200 to AD 1800; 5. Pre-Modern literature - AD 1800 to 1900...» 
  11. Maloney, Clarence. «The Beginnings of Civilization in South India». The Journal of Asian Studies, 23, 3, 1970, pàg. 603–616. DOI: 10.2307/2943246. at p. 610
  12. Classical Tamil, Government of India
  13. Chera, Chola, Pandya: Using Archaeological Evidence to Identify the Tamil Kingdoms of Early Historic South India - Abraham, Shinu Anna, Asian Perspectives - Volume 42, Number 2, Fall 2003, p. 207-223 University of Hawaii Press
  14. Staff Reporter. «Students get glimpse of heritage». The Hindu, 22 de novembre de 2005. [Consulta: 26 d'abril de 2007].
  15. India 2001: A Reference Annual 2001. Compiled and edited by Research, Reference and Training Division, Publications Division, New Delhi: Government of India, Ministry of Information and Broadcasting.
  16. Krishnamurti 2003, p. 19
  17. Prof. A.K. Perumal, Manorama Yearbook (Tamil) 2005 p.302-318
  18. Freeman, Rich. «Rubies and Coral: The Lapidary Crafting of Language in Kerala». The Journal of Asian Studies, 57, 1, February 1998, pàg. 39. DOI: 10.2307/2659023.
  19. A. Govindankutty Menon. «Some Observations on the Sub-Group Tamil-Malayalam: Differential Realizations of the Cluster *nt». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 53, 1, 1990, pàg. 87–99.
  20. Andronov, M.S.. «Dravidian Languages». Falta indicar la publicació. Nauka Publishing House, 1970, pàg. 21.
  21. 21,0 21,1 M. B. Emeneau. «India as a Linguistic Area». Language, 32, 1, Jan-Mar 1956, pàg. 5. DOI: 10.2307/410649. «Of the four literary Dravidian languages, Tamil has voluminous records dating back at least two millennia.»
  22. Burrow, Thomas. The Sanskrit Language. Motilal Banarsidass Publications, 2001, p. 337. ISBN 8120817672. «…In the case of Tamil the literary tradition goes back for at least two thousand years…» 
  23. Caldwell, Robert
  24. Morrison, Kathleen D.. «Inscriptions as Artifacts: Precolonial South India and the Analysis of Texts». Journal of Archaeological Method and Theory, 4, 3, 1997, pàg. 219, 224. DOI: 10.1007/BF02428062.
  25. Dating of Indian literature is largely based on relative dating relying on internal evidences with a few anchors. I. Mahadevan's dating of Pukalur inscription proves some of the Sangam verses. See George L. Hart, "Poems of Ancient Tamil, University of Berkeley Press, 1975, p.7-8
  26. George Hart, "Some Related Literary Conventions in Tamil and Indo-Aryan and Their Significance" Journal of the American Oriental Society, 94:2 (Apr - Jun 1974), p. 157-167.
  27. Kamil Veith Zvelebil, Companion Studies to the History of Tamil Literature, pp12
  28. See K.A. Nilakanta Sastry, A History of South India, OUP (1955) pp 105
  29. Thomas Lehmann, "Old Tamil" in Sanford Steever (ed.), The Dravidian Languages Routledge, 1998 at p. 75
  30. Iravatham Mahadevan (2003). Early Tamil Epigraphy from the Earliest Times to the Sixth Century A.D. Cambridge, Harvard University Press.
  31. Rajam, V. S. 1992. A reference grammar of classical Tamil poetry: 150 B.C.-pre-fifth/sixth century A.D.. Memoirs of the American philosophical society, v. 199. Philadelphia, Pa: American Philosophical Society. p12
  32. Dr. M. Varadarajan, A History of Tamil Literature, (Translated from Tamil by E.Sa. Viswanathan), Sahitya Akademi, New Delhi, 1988 p.40
  33. Marr, John Ralston. «The Eight Anthologies». Falta indicar la publicació. Institute of Asian Studies [Madras], 1985. at p. 370-373.
  34. Varadarajan, M.. «A history of Tamil literature». Falta indicar la publicació. Sahitya Akademi [Madras], 1988.
  35. Varadarajan, M.. «A history of Tamil literature». Falta indicar la publicació. Sahitya Akademi [Madras], 1988. at p. 155-157
  36. Ramaswamy, Sumathy. «Laboring for language». A: Passions of the Tongue: Language Devotion in Tamil India, 1891–1970. Berkeley: University of California Press, 1997. 
  37. Ramaswamy, Sumathy. «Laboring for language». A: Passions of the Tongue: Language Devotion in Tamil India, 1891–1970. Berkeley: University of California Press, 1997. «Dravidianism, too, lent its support to the contestatory classicist project, motivated principally by the political imperative of countering (Sanskritic) Indian nationalism... It was not until the DMK came to power in 1967 that such demands were fulfilled, and the pure Tamil cause received a boost, although purification efforts are not particularly high on the agenda of either the Dravidian movement or the Dravidianist idiom of tamiḻppaṟṟu.» 
  38. 38,0 38,1 Krishnamurti 2003, p. 480
  39. McMahon, Suzanne. «Overview of the South Asian Diaspora». University of California, Berkeley. [Consulta: 2008-04-23].
  40. Ramamoorthy, L. Multilingualism and Second Language Acquisition and Learning in Pondicherry. Consulta 16 d'agost de 2007.
  41. Younger, Paul. Tamil Hinduism in Indenture-based Societies. Consulta 16 d'agost de 2007.
  42. Sunwani, Vijay K. Amazing Andamans and North-East India: A Panoramic View of States, Societies and Cultures. Consulta 16 d'agost de 2007.
  43. [enllaç sense format] http://ccat.sas.upenn.edu/~haroldfs/540/handouts/sparadox/sparadox.html
  44. «Classic case of politics of language». The Telegraph. [Consulta: 20 d'abril de 2007]. «Members of the committee felt that the pressure was being brought on it because of the compulsions of the Congress and the UPA government to appease its ally, M. Karunanidhi's DMK.»
  45. S.S. Vasan. «Recognising a classic». The Hindu. [Consulta: 14 de maig de 2007].
  46. Thirumalai, Ph.D., M. S.. «Tradition, Modernity and Impact of Globalization - Whither Will Tamil Go?». Language in India, 4, November 2004 [Consulta: 17 novembre 2007].
  47. BBC. India sets up classical languages. August 17, 2004. Consulta 16 d'agost de 2007.
  48. The Hindu. Sanskrit to be declared classical language. October 28, 2005. Consulta 16 d'agost de 2007.
  49. Sumathi Ramaswamy, En/Gendering Language: The Poetics of Tamil Identity" Comparative Studies in Society and History 35:4. (Oct. 1993), p. 683-725.
  50. Krishnamurti 2003, p. 480.
  51. Meenakshisundaram 1965, pàg. 169-193
  52. "Literature in all Dravidian languages owes a great deal to Sanskrit, the magic wand whose touch raised each of the languages from a level of patois to that of a literary idiom" (Sastri 1955, p309); Trautmann, Thomas R. 2006. Languages and nations: the Dravidian proof in colonial Madras. Berkeley: University of California Press; "The author endeavours to demonstrate that the entire Sangam poetic corpus follows the "Kavya" form of Sanskrit poetry"-Tieken, Herman Joseph Hugo. 2001. Kāvya in South India: old Tamil (IAST) poetry. Groningen: Egbert Forsten; Vaiyapuri Pillai in Takahashi, Takanobu. 1995, p18.
  53. See Vaidyanathan's analysis of an early medieval text in S. Vaidyanathan, "Indo-Aryan loan words in the Civakacintamani" Journal of the American Oriental Society 87:4. (Oct - Dec 1967), p. 430-434.
  54. Caldwell, Robert. 1974. A comparative grammar of the Dravidian or South-Indian family of languages. New Delhi: Oriental Books Reprint Corp, p87, 88
  55. Takahashi, Takanobu. 1995. Tamil love poetry and poetics. Brill's Indological library, v. 9. Leiden: E.J. Brill, p16,18
  56. Sheldon Pollock, "The Sanskrit Cosmopolis 300-1300: Transculturation, vernacularisation and the question of ideology" in Jan E.M. Houben (ed.), The ideology and status of Sanskrit: Contributions to the history of the Sanskrit language (E.J. Brill, Leiden: 1996) at p. 209-217.
  57. Trautmann, Thomas R.. «Hullabaloo About Telugu». South Asian Research, 19, 1, 1999, pàg. 53–70. DOI: 10.1177/026272809901900104. at p. 64; Caldwell, Robert. 1974. A comparative grammar of the Dravidian or South-Indian family of languages. New Delhi: Oriental Books Reprint Corp, p 50; Ellis, F.W. (1820), "Note to the introduction" in Campbell, A.D., A grammar of the Teloogoo language. Madras: College Press, p. 29-30.
  58. Ramaswamy, Sumathy. «Laboring for language». A: Passions of the Tongue: Language Devotion in Tamil India, 1891–1970. Berkeley: University of California Press, 1997. «Nevertheless, even impressionistically-speaking, the marked decline in the use of foreign words, especially of Sanskritic origin, in Tamil literary, scholarly, and even bureaucratic circles over the past half century is quite striking.» 
  59. Dr.T.P. Meenakshisundaram, A History of Tamil Language, Sarvodaya Ilakkiya Pannai, 1982 (translated) p. 241-2
  60. «Entrada de "mango"». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 2009-06-28].
  61. «Entrada de "catamarà"». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 2009-06-28].
  62. «Entrada de "pària"». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 2009-06-28].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàmil
  • Caldwell, Robert. 1974. A comparative grammar of the Dravidian or South-Indian family of languages. New Delhi: Oriental Books Reprint Corp.
  • Herman Tieken(2001) Kavya in South India: Old Tamil Cankam Poetry. Groningen: Forsten 2001
  • Hart, George L. (1975), The poems of ancient Tamil : their milieu and their Sanskrit counterparts. University of California Press, Berkeley. ISBN 0-520-02672-1
  • Krishnamurti, Bhadriraju. The Dravidian Languages. Cambridge University Press, 2003 (Cambridge Language Surveys). ISBN 0521771110. 
  • Lehmann, Thomas (1989). A Grammar of Modern Tamil. Pondicherry, Pondicherry Institute of Linguistics and Culture.
  • Mahadevan, Iravatham (2003). Early Tamil Epigraphy from the Earliest Times to the Sixth Century A.D. Cambridge, Harvard University Press. ISBN 0-674-01227-5
  • Meenakshisundaram, T.P.. «A History of Tamil Language». Falta indicar la publicació. Deccan College [Poona], 1965.
  • Johann Philip Fabricius (1933 and 1972), Tamil and English Dictionary. based on J.P. Fabricius Malabar-English Dictionary, 3rd and 4th Edition Revised and Enlarged by David Bexell. Evangelical Lutheran Mission Publishing House, Tranquebar; called Tranquebar Dictionary.
  • Pope, GU (1868). A Tamil hand-book, or, Full introduction to the common dialect of that language. (3rd ed.). Madras, Higginbotham & Co.
  • Rajam, VS (1992). A Reference Grammar of Classical Tamil Poetry. Philadelphia, The American Philosophical Society. ISBN 0-87169-199-X
  • Schiffman, Harold F. (1998). "Standardization or restandardization: The case for ‘Standard' Spoken Tamil". Language in Society 27, 359–385.