Escriptura Brahmi
 | |
| Tipus | escriptura natural, escriptura de caixa única i alfasil·labari  |
|---|---|
| Llengües | pràcrit, sànscrit, khotanès, tàmil, kannada i tokhari |
| Creació | segle III aC |
| Basat en | alfabet arameu |
| ISO 15924 | Brah (300 ) |
| Direcció del text | d'esquerra a dreta |
| Interval Unicode | U+11000-1106F |
Escriptura Brahmi[1] és el nom modern donat als membres més antics de la família bràmica. Les inscripcions més conegudes en brahmi són les inscripcions sobre pedra dels Edictes d'Aixoca localitzades en el centre-nord de l'Índia, que daten del segle III a.C. Aquests són tradicionalment considerats com les mostres més antigues d'escriptura brahmi, encara que descobriments més recents suggereixen que podria haver-n'hi de més antigues. L'escriptura va ser desxifrada el 1837 per James Prinsep, un arqueòleg, filòleg i oficial de la Companyia Britànica de les Índies Orientals.[2] Així com l'escriptura contemporània de les àrees on queden avui Afganistan i Pakistan, el Kharoṣṭhī Brāhmī era un abugida.
Característiques bàsiques[modifica]
L'escriptura fou innovadora, amb l'alfabet en un presentació en forma amb línies i columnes (anomenada varga) d'acord amb la fonètica[3] És alguna cosa com una taula periòdica de Mendeleiev. El sistema varga va resultar de segles d'anàlisis fetes per diverses persones, en un desenvolupament amb conceptes bàsics de fonologia que van ser descoberts i definits.
L'escriptura Brami va ser l'antecessora de la majoria de les escriptures d'Àsia Meridional, del Sud-est Asiàtic, d'algunes de l'Àsia central, com l'alfabet tibetà i el khotanès. Hi ha qui creu, com Gary Ledyard, que també influí en el Hangul, escriptura del coreà (creada en 1444). La seqüència alfabètica del brami va ser adoptada per l'escriptura japonesa Kana, encara que no hi hagi relació entre les seves lletres.[4]
Escriptura[modifica]
Són 19 caràcters per a vocals i diacrítics; 33 més per a consonants.
| Grec | Α | Β | Γ | Δ | Ε | Υ | Ζ | Η | Θ | Ι | Κ | Λ | Μ | Ν | Ξ | Ο | Π | Ϻ | Ϙ | Ρ | Σ | Τ | ||||||||
| Fenici | 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| ||||||||
| Arameu | 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
,  
|
|
|
|
| |||||||
| Brahmi | 
|
|
|
|
|
? | 
|
|
|
? | 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
? | 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Devanagari | अ | ब | ग | ध | ढ | व | द | ड | थ | ठ | य | क | च | ल | म | न | ण | श | प | फ | स | ख | छ | र | ष | त | ट | |||
| Tàmil | அ | ப | க | த | ட | வ | த | ட | த | ட | ய | க | ச | ல | ம | ந | ண | ஶ் | ப | ப | ஸ | க | ச | ர | ஷ | த | ட | |||
| Canada | ಅ | ಬ | ಗ | ಧ | ಢ | ವ | ದ | ಡ | ಥ | ಠ | ಯ | ಕ | ಚ | ಲ | ಮ | ನ | ಣ | ಶ | ಪ | ಫ | ಸ | ಖ | ಛ | ರ | ಷ | ತ | ಟ | |||
| IAST | a | ba | ga | dha | ḍha | va | de la? | ḍa? | tha | ṭha | ya | ka | ca | la | ma | en la | ṇa | śa* | pa | pha | sa* | kha | cha | ra | ṣa* | ta | ṭa | |||
* Tant el fenici, com l'arameu i el brami presenten tres consonants sordes sibilants, però com que la seqüència alfabètica es va perdre, les correspondències entre elles no són clares.
No es consideren com a consonants bramis originals: 
bh, 
gh, 
h, 
j, 
jh, 
ny, 
ng, van ser un desenvolupament més recent.
Referències[modifica]
- ↑ Sampaio, 2009, p. 59.
- ↑ More details about Buddhist monuments at Sanchi Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine., Archaeological Survey of India, 1989.
- ↑ Frits Staal, "The science of language", Cap. 16 -pg. 352
- ↑ Daniels & Bright, The World's Writing Systems, Oxford University Press, 1996, ISBN 0-19-507993-0
Bibliografia[modifica]
- Sampaio, Adovaldo Fernandes. Letras e Memória – Uma Breve História da Escrita. São Paulo: Ateliê Editorial, 2009.
- Kenneth R. Norman, The Development of Writing in India and its Effect upon the Pâli Canon, in Wiener Zeitschrift für die Kunde Südasiens (36), 1993
- Siran Deraniyagala, The prehistory of Sri Lanka; an ecological perspective (revised ed.), Archaeological Survey Department of Sri Lanka, 1992.
- Oscar von Hinüber, Der Beginn der Schrift und frühe Schriftlichkeit in Indien, Franz Steiner Verlag.
- Gérard Fussman, Les premiers systèmes d'écriture en Inde, in Annuaire du Collège de France 1988-1989.