IAST
Tipus | sistema de romanització i sistema d'escriptura |
---|---|
Llengües | sànscrit |
IAST (International Alphabet of Sanskrit Transliteration) és l'alfabet internacional de transliteració del sànscrit amb caràcters llatins.
Història
[modifica]Aquest codi es va establir a Ginebra el 1894.[1] És la forma de transliteració del sànscrit i del pali més popular. D'ençà que es va crear l'IAST s'ha vingut utilitzant en la major part de les publicacions impreses que inclouen texts en sànscrit o pāḷi, especialment en els llibres i articles que tracten de les religions índiques:Hinduisme, Budisme i Jainisme.
Actualment, d'ençà que les fonts IAST es troben en Unicode, també es fa servir en pràcticament tots els texts electrònics que tracten sobre els mateixos temes.
L'IAST és també molt útil i pràctic per la transcripció d'una gran part de les llengües modernes de l'Àsia meridional.
Codi IAST
[modifica]Les lletres de l'alfabet IAST es mostren amb llur equivalent en Devanāgarī i llur valor fonètic en l'IPA. Aquesta transliteració és només vàlida per al sànscrit, car en el cas de l'Hindi han tingut lloc alguns petits canvis fonològics:
अ [ɐ] a A |
आ [ɑː] ā Ā |
इ [i] i I |
ई [iː] ī Ī |
उ [u] u U |
ऊ [uː] ū Ū |
ऋ [ɹ̩] ṛ Ṛ |
ॠ [ɹ̩ː] ṝ Ṝ |
ऌ [l̩] ḷ Ḷ |
ॡ [l̩ː] ḹ Ḹ |
vocals |
ए [eː] e E |
ऐ [aːi] ai Ai |
ओ [oː] o O |
औ [aːu] au Au |
diftongs |
अं [ⁿ] ṃ Ṃ |
anusvara |
अः [h] ḥ Ḥ |
visarga |
Velars | Palatals | Retroflexes | Dentals | Labials | |
क [k] k K |
च [c] c C |
ट [ʈ] ṭ Ṭ |
त [t̪] t T |
प [p] p P |
Oclusives sordes |
ख [kʰ] kh Kh |
छ [cʰ] ch Ch |
ठ [ʈʰ] ṭh Ṭh |
थ [t̪ʰ] th Th |
फ [pʰ] ph Ph |
Oclusives sordes aspirades |
ग [ɡ] g G |
ज [ɟ] j J |
ड [ɖ] ḍ Ḍ |
द [d̪] d D |
ब [b] b B |
Oclusives sonores |
घ [ɡʱ] gh Gh |
झ [ɟʱ] jh Jh |
ढ [ɖʱ] ḍh Ḍh |
ध [d̪ʱ] dh Dh |
भ [bʱ] bh Bh |
Oclusives sonores aspirades |
ङ [ŋ] ṅ Ṅ |
ञ [ɲ] ñ Ñ |
ण [ɳ] ṇ Ṇ |
न [n] n N |
म [m] m M |
Nasals |
य [j] y Y |
र [r] r R |
ल [l] l L |
व [ʋ] v V |
Semivocals | |
श [ɕ] ś Ś |
ष [ʂ] ṣ Ṣ |
स [s] s S |
Sibilants | ||
ह [ɦ] h H |
Fricatives sonores |