Alfabet arameu
| Tipus | abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única |
|---|---|
| Llengües | arameu i Imperial Aramaic (en) |
| Creació | 800 aC i segle VI aC |
| Període | Des de l'any 800 aC i fins a l'any 600 dC. |
| Basat en | alfabet fenici |
| Sistema pare | Jeroglífic egipci
|
| Sistemes fills | Alfabet àrab Alfabet hebreu Alfabet nabateu Alfabet siríac Alfabet palmireà Alfabet mandeu Alfabet brahmi Escriptura pahlaví Alfabet sogdià Kharosthi |
| Sistemes germans | Alfabet hebreu |
| ISO 15924 | Armi |
| Direcció del text | de dreta a esquerra |
| Interval Unicode | U+10840–U+1085F |
L'alfabet arameu és un alfabet consonàntic, amb el qual s'escriu l'arameu. Totes les lletres representen consonants; algunes matres lectionis són consonants que també representen vocals llargues.
Les inscripcions més antics en arameu feien servir l'alfabet fenici.[1] Des del segle 10 aC hi ha inscripcions en arameu antic.[2] L'ús de l'arameu com una lingua franca[3] a través de l'Orient Mitjà des del segle viii aC portà a l'adopció gradual de l'alfabet arameu per escriure l'hebreu.
Els alfabets hebreu i nabateu són una mica diferents en estil amb respecte a l'alfabet arameu. El desenvolupament de versions en cursiva de l'arameu porten a la creació dels alfabets siríac, palmireneà i mandeu. Aquestes escriptures formaren la base dels alfabets àrab, sogdià, orkhon i mongol.[4] Controvertidament és reclamat com el possible origen dels alfabets índis.
L'arameu i l'hebreu, són llengües germanes, com català i francès, qui sap parlar una, pot reconèixer moltes paraules en l'altra.[5] L'alfabet hebreu és un derivat del arameu i té les mateixes lletres i gairebé els mateixos noms.[6] L'arameu s'escriu de dreta a esquerra i en principi era una escriptura consonàntica. No obstant això, els masoretes, escribans hebreus, afegiren punts vocàlics a l'arameu emprat a la Bíblia igual que ho feren amb l'hebreu.
Actualment l'arameu bíblic, els dialectes jueus neoarameus i l'idioma arameu del Talmud són escrits amb alfabet hebreu. El siríac i els dialectes cristians neoarameus són escrits amb alfabet siríac.
Alfabet arameu imperial
[modifica]Reescrit de A Grammar of Biblical Aramaic de Franz Rosenthal.[7] Les formes foren emprades a l'Egipte, segle v aC.
| Nom | Lletra | Unicode | Equivalent a l'hebreu | Equivalent al siríac | Equivalent a l'àrab | Equivalent al fenici | Equivalent al iemenita | Equivalent a l'amhàric | El so corresponent |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 'Ālap | 𐡀 | א | ܐ | ﺍ | 𐤀 | 𐩱 | አ | /ʔ/; /aː/, /eː/ | |
| Bēṯ | 𐡁 | ב | ܒ | ب | 𐤁 | 𐩨 | በ | /b/, /v/ | |
| Gāmal | 𐡂 | ג | ܓ | ج | 𐤂 | 𐩴 | ገ | /ɡ/, /ɣ/ | |
| Dālaṯ | 𐡃 | ד | ܕ | د | 𐤃 | 𐩵 | ደ | /ð/, /d/ | |
| Hē | 𐡄 | ה | ܗ | ﻩ | 𐤄 | 𐩠 | ሀ | /h/ | |
| Wāw | 𐡅 | ו | ܘ | و | 𐤅 | 𐩥 | ወ | /w/; /oː/, /uː/ | |
| Zain | 𐡆 | ז | ܙ | ز | 𐤆 | 𐩸 | ዘ | /z/ | |
| Ḥēṯ | 𐡇 | ח | ܚ | ح | 𐤇 | 𐩢 | ሐ | /ħ/ /X/ | |
| Ṭēṯ | 𐡈 | ט | ܛ | ط | 𐤈 | 𐩷 | ጠ | emfàtic /tˤ/ | |
| Yōḏ | 𐡉 | י | ܝ | ﻱ | 𐤉 | 𐩺 | የ | /j/; /iː/, /eː/ | |
| Kāp | 𐡊 | כ | ܟ | ك | 𐤊 | 𐩫 | ከ | /k/, /x/ | |
| Lāmaḏ | 𐡋 | ל | ܠ | ل | 𐤋 | 𐩡 | ለ | /l/ | |
| Mīm | 𐡌 | מ | ܡ | ﻡ | 𐤌 | 𐩣 | መ | /m/ | |
| Nūn | 𐡍 | נ | ܢ | ﻥ | 𐤍 | 𐩬 | ነ | /n/ | |
| Semkaṯ | 𐡎 | ס | ܣ | - | 𐤎 | 𐩯 | ሰ | /s/ | |
| ʿĒ | 𐡏 | ע | ܥ | ع | 𐤏 | 𐩲 | ዐ | /ʕ/ | |
| Pē | 𐡐 | פ | ܦ | ف | 𐤐 | 𐩰 | ፈ | /p/, /f/ | |
| Ṣāḏē | 𐡑 | צ | ܨ | ص | 𐤑 | 𐩮 | ጸ | emfàtic /sˤ/ | |
| Qōp | 𐡒 | ק | ܩ | ق | 𐤒 | 𐩤 | ቀ | /q/ | |
| Rēš | 𐡓 | ר | ܪ | ر | 𐤓 | 𐩧 | ረ | /r/ | |
| Šīn | 𐡔 | ש | ܫ | ش | 𐤔 | 𐩦 | ሠ | /ʃ/ | |
| Taw | 𐡕 | ת | ܬ | ت | 𐤕 | 𐩩 | ተ | /t/, /θ/ |
Fonts Unicode
[modifica]- Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
Referències
[modifica]- ↑ «Aramaic Alphabet: Origins, Structure, and Legacy | Biblical Aramaic» (en anglès). Biblical Aramaic. BiblicalHebrew.Org. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Gzella, Holger. «Die erste Weltsprache» (en alemany). Ludwig-Maximilians-Universität Munic, 31-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Lanier, Greg. «Aramaic Starter Kit» (en anglès), 31-03-2015. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Young, Grace; Kuiper, Kathleen; et alii. «Aramaic alphabet | Syriac, Semitic, Scripts» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 11-10-2024. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Frate, Jonathan. «The difference between Hebrew and Aramaic» (en anglès), 17-12-2020. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ Schüle, Andreas. An introduction to Biblical Aramaic. 1st ed. Louisville, Ky: Westminster John Knox Press, 2012. ISBN 978-0-664-23424-9.
- ↑ Rosenthal, Franz. A Grammar of Biblical Aramaic (en anglès). Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 1961, p. 7.