Vés al contingut

Alfabet arameu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet arameu
Tipusabjad, escriptura natural i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüesarameu i Imperial Aramaic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació800 aC i segle VI aC Modifica el valor a Wikidata
PeríodeDes de l'any 800 aC i fins a l'any 600 dC.
Basat enalfabet fenici Modifica el valor a Wikidata
Sistema pare
Sistemes fillsAlfabet àrab
Alfabet hebreu
Alfabet nabateu
Alfabet siríac
Alfabet palmireà
Alfabet mandeu
Alfabet brahmi
Escriptura pahlaví
Alfabet sogdià
Kharosthi
Sistemes germansAlfabet hebreu
ISO 15924Armi Modifica el valor a Wikidata (124 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde dreta a esquerra Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+10840–U+1085F

L'alfabet arameu és un alfabet consonàntic, amb el qual s'escriu l'arameu. Totes les lletres representen consonants; algunes matres lectionis són consonants que també representen vocals llargues.

Les inscripcions més antics en arameu feien servir l'alfabet fenici.[1] Des del segle 10 aC hi ha inscripcions en arameu antic.[2] L'ús de l'arameu com una lingua franca[3] a través de l'Orient Mitjà des del segle viii aC portà a l'adopció gradual de l'alfabet arameu per escriure l'hebreu.

Els alfabets hebreu i nabateu són una mica diferents en estil amb respecte a l'alfabet arameu. El desenvolupament de versions en cursiva de l'arameu porten a la creació dels alfabets siríac, palmireneà i mandeu. Aquestes escriptures formaren la base dels alfabets àrab, sogdià, orkhon i mongol.[4] Controvertidament és reclamat com el possible origen dels alfabets índis.[cal citació]

L'arameu i l'hebreu, són llengües germanes, com català i francès, qui sap parlar una, pot reconèixer moltes paraules en l'altra.[5] L'alfabet hebreu és un derivat del arameu i té les mateixes lletres i gairebé els mateixos noms.[6] L'arameu s'escriu de dreta a esquerra i en principi era una escriptura consonàntica. No obstant això, els masoretes, escribans hebreus, afegiren punts vocàlics a l'arameu emprat a la Bíblia igual que ho feren amb l'hebreu.

Actualment l'arameu bíblic, els dialectes jueus neoarameus i l'idioma arameu del Talmud són escrits amb alfabet hebreu. El siríac i els dialectes cristians neoarameus són escrits amb alfabet siríac.

Alfabet arameu imperial

[modifica]

Reescrit de A Grammar of Biblical Aramaic de Franz Rosenthal.[7] Les formes foren emprades a l'Egipte, segle v aC.

Nom Lletra Unicode Equivalent a l'hebreu Equivalent al siríac Equivalent a l'àrab Equivalent al fenici Equivalent al iemenita Equivalent a l'amhàric El so corresponent
'Ālap 'Ālap 𐡀 א ܐ 𐤀 𐩱 /ʔ/; /aː/, /eː/
Bēṯ Bēṯ 𐡁 ב ܒ ب 𐤁 𐩨 /b/, /v/
Gāmal Gāmal 𐡂 ג ܓ ج 𐤂 𐩴 /ɡ/, /ɣ/
Dālaṯ Dālaṯ 𐡃 ד ܕ د 𐤃 𐩵 /ð/, /d/
Hē 𐡄 ה ܗ 𐤄 𐩠 /h/
Wāw Wāw 𐡅 ו ܘ و 𐤅 𐩥 /w/; /oː/, /uː/
Zain Zayn 𐡆 ז ܙ ز 𐤆 𐩸 /z/
Ḥēṯ Ḥēṯ 𐡇 ח ܚ ح 𐤇 𐩢 /ħ/ /X/
Ṭēṯ Ṭēṯ 𐡈 ט ܛ ط 𐤈 𐩷 emfàtic /tˤ/
Yōḏ Yōḏ 𐡉 י ܝ 𐤉 𐩺 /j/; /iː/, /eː/
Kāp Kāp 𐡊 כ ܟ ك 𐤊 𐩫 /k/, /x/
Lāmaḏ Lāmaḏ 𐡋 ל ܠ ل 𐤋 𐩡 /l/
Mīm Mīm 𐡌 מ ܡ 𐤌 𐩣 /m/
Nūn Nūn 𐡍 נ ܢ 𐤍 𐩬 /n/
Semkaṯ Semkaṯ 𐡎 ס ܣ - 𐤎 𐩯 /s/
ʿĒ ʿĒ 𐡏 ע ܥ ع 𐤏 𐩲 /ʕ/
Pē 𐡐 פ ܦ ف 𐤐 𐩰 /p/, /f/
Ṣāḏē Ṣāḏē, Ṣāḏē 𐡑 צ ܨ ص 𐤑 𐩮 emfàtic /sˤ/
Qōp Qōp 𐡒 ק ܩ ق 𐤒 𐩤 /q/
Rēš Rēš 𐡓 ר ܪ ر 𐤓 𐩧 /r/
Šīn Šīn 𐡔 ש ܫ ش 𐤔 𐩦 /ʃ/
Taw Taw 𐡕 ת ܬ ت 𐤕 𐩩 /t/, /θ/

Fonts Unicode

[modifica]
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.

Referències

[modifica]
  1. «Aramaic Alphabet: Origins, Structure, and Legacy | Biblical Aramaic» (en anglès). Biblical Aramaic. BiblicalHebrew.Org. [Consulta: 12 octubre 2025].
  2. Gzella, Holger. «Die erste Weltsprache» (en alemany). Ludwig-Maximilians-Universität Munic, 31-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2025].
  3. Lanier, Greg. «Aramaic Starter Kit» (en anglès), 31-03-2015. [Consulta: 12 octubre 2025].
  4. Young, Grace; Kuiper, Kathleen; et alii. «Aramaic alphabet | Syriac, Semitic, Scripts» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 11-10-2024. [Consulta: 12 octubre 2025].
  5. Frate, Jonathan. «The difference between Hebrew and Aramaic» (en anglès), 17-12-2020. [Consulta: 12 octubre 2025].
  6. Schüle, Andreas. An introduction to Biblical Aramaic. 1st ed. Louisville, Ky: Westminster John Knox Press, 2012. ISBN 978-0-664-23424-9. 
  7. Rosenthal, Franz. A Grammar of Biblical Aramaic (en anglès). Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 1961, p. 7.