Alfabet amhàric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet amhàric
Geez script sample.svg
Tipus
Llengües Llengües etiòpiques (gueez, amhàric, tigrinya, tigre, harari, etc.) Bilin, Me'en. Darrerement Oromo.
Període
Iniciat el segle V o VI, se segueix escrivit fins avui dia.
Sistema Pare
ISO 15924 [[|Ethi, Plantilla:ISO 15924 Nombre - Plantilla:ISO 15924 Alias]], Plantilla:ISO 15924 nombre
Direcció Plantilla:ISO 15924 direcció
Unicode
Plantilla:ISO 15924 alias
Mapa Unicode
U+1200–U+137F,
U+1380–U+139F,
U+2D80–U+2DDF,
U+AB00–U+AB2F

Alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida, que principalment fou inventada per escriure el gueez en el regne d'Aksum. En les comunitats que s'usa, especialment en amhàric i tigrinya, se li dóna el nom de fidäl (ፊደል), que significa "escriptura" o "alfabet".

Alfabet amhàric fou creat per escriure generalment les llengües etiòpiques. Una de les llengües més conegudes és l'amhàric en Etiòpia, i el tigrinya en Etiòpia i Eritrea. Aquesta abugida també s'utilitza per escriure algunes de les llengües «gurague», llengua me'en i moltes altres llengües d'Etiòpia. En Eritrea s'utilitza per escriure el tigré, i també tradicionalment per la llengua bilin. Algunes altres llengües de la Banya d'Àfrica, com ara oromo, també utilitzaren antigament l'alfabet amhàric, però al cap d'un temps foren escrits amb alfabets basats en alfabet llatí.

En 1956 el xeic Bakri Sapalo inventà un sil·labari, similar a l'amhàric, però en el qual els símbols bàsics i les vocals foren inventades per ell.

  • Per designar sons en aquest article s'utilitza el sistema acceptat entre els lingüistes que estudien les llengües etiòpiques i es diferent de l'AFI. Per obtenir informació sobre la pronunciació, cal mirar la pronunciació de les llengües concretes.

Història i origen[modifica | modifica el codi]

Gènesi, 29:11-16 en la llengua gueez

Les primeres inscripcions en les llengües etiòpiques en Etiòpia i Eritrea datades del segle IX aC, foren escrites en alfabet sud-aràbic, estès en els estats de la península Aràbiga. Però després dels segles VII aC i VI aC, com a conseqüència de l'aparició de molts alfabets aparegué l'alfabet amhàric. Aquesta evolució es pot veure molt bé en les inscripcions de les coves i roques de la província Agame al nord d'Etiòpia i en antiga província Aquele-Guzai d'Eritrea.

Al segle I aparegué alfabet amhàric antic. Aquesta escriptura era un abjad, que s'escrivia d'esquerra a dreta (comparant amb el bustrofedon en sud-aràbic) les lletrs del qual eren en gran mesura similars a les lletres de la primera fila en l'alfabet modern vocalitzat (per exemple, «k» en grafema «kä»). Hi va haver diferències, com ara la lletra ገ (g) "mirant" cap a la dreta en alfabet amhàric antic (en alfabet amhàric vocalitzat modern aquesta lletra "mira" a l'esquerra).

Vocalització de l'alfabet amhàric es va produir al segle IV. Encara que les primeres inscripcions vocalitzades conegudes són les del rei Ezana, les lletres vocalitzades ja existien fa uns anys abans del rei Ezana, ja que algunes lletres vocalitzades foren descobertes en les monedes del seu successor, rei Wazeba.

Roger Schneider va observar que les anomalies presents en les inscripcions d'Ezana, poden testificar que durant la seva governació s'utilitzà conscientment l'estil arcaic. Això indica que la vocalització podria passarser inventada molt abans. D'aquesta manera, alguns científics creuen que la vocalització fou inventada per mantenir la pronunciació dels textos en gueez, en el cas que aquesta llengua es deixés de ser parlada, i es reemplacés per una altra llengua etiòpica. Iuri Mihàilovitx Kobixànov, Daniels i altres han suggerit el possible impacte de les escriptures de l'Índia en la vocalització, ja que aquests sistemes també són abugides, i Aksum va ser una part important de les antigues rutes comercials en el començament d'una nova era, que inclouen Índia i el món greco-romà.

La tradició de l'Església Ortodoxa Etíop diu que la versió primària (consonàntica) de l'alfabet amhàric fou rebuda a la revelació divina d'Enoix, com a "eina per a la codificació de la llei", i l'actual sistema de vocalització es atribuït al grup de científics Axumites encapçalats per Frumenci, al qual també s'atribueix la cristianització del rei Ezana el segle IV aC.

Alfabet amhàric té 26 consonants principals. En comparació amb 29 lletres de l'alfabet sudaràbic, no hi ha les fricatives ġ, ẓ i fricatives interdentals (ḏ, ṯ), i tampoc hi ha la consonant sudaràbiga 𐩯 (lletra amhàrica śäwt ሠ prové de la lletra sudaràbiga sud d'Aràbia 𐩦). D'altra banda, la consonant emfàtica p̣ait ጰ, és una innovació amhàrica modificada de la lletra ṣädäy ጸ; la lletra psa ፐ prové de la täwe ተ.

Per tant, hi ha 24 correspondències entre l'alfabet amhàric i el sudaràbic:

transliteració h l m ś (SA s²) r s (SA s1) b t n
gueez
sud-aràbic 𐩠 𐩡 𐩢 𐩣 𐩦 𐩧 𐩪 𐩤 𐩨 𐩩 𐩭 𐩬
transliteració ʾ k w ʿ z (SA ḏ) y d g f
gueez
sud-aràbic 𐩱 𐩫 𐩥 𐩲 𐩹 𐩺 𐩵 𐩴 𐩷 𐩮 𐩳 𐩰

Molt noms de lletres amhàriques són similars als noms de les lletres protocananees.

Símbols de l'alfabet amhàric[modifica | modifica el codi]

Símbols bàsics[modifica | modifica el codi]

Alfabet amhàric té 26 símbols bàsics: h, l, ḥ, m, ś, r, s, ḳ, b, t, ḫ, n, ʾ, k, w, ʿ, z, y, d, g, ṭ, p̣, ṣ, ṣ́, f, p

Transliteració h l m ś r s b t n ʾ
Amhàric
Transliteració k w ʿ z y d g ṣ́ f p
Amhàric

Símbols sil·làbics[modifica | modifica el codi]

Alfabets semítics
Alfabet bàsic
ʔ b g d h w
z y k l
m n s ʕ p
t͡sˤ q r ʃ t
Altres caràcters:
Alfabet àrab
ث خ ذ ض ظ غ
Altres caràcters:
Alfabet amhàric

L'alfabet amhàric és una abugida, és a dir, cada símbol representa una combinació de consonant-vocal, i els signes s'agrupen segons la consonant i la vocal.

L'alfabet amhàric s'escriu d'esquerra a dreta.

En alfabet amhàric cada consonant es pot combinar amb les set vocals:

ä, u, i, a, e, ə, o

Per cada consonant de l'abugida hi ha un símbol bàsic, el qual significa que després d'una consonant ve una vocal determinada i inseparable. En alfabet amhàric aquesta vocal és /ä/, que a la taula següent es mostra a la primera columna. Per designar altres vocals, el símbol consonàntic bàsic es canvia d'una manera determinada.

La següent taula mostra les consonants de manera tradicional. Les columnes mostren les set vocals, també en ordre tradicional. Per mostrar una consonant sense vocal següent, per exemple, al final d'una síl·laba o en un grup de consonants, s'utilitza la forma consonant + ə (símbol en la sisena columna).

Gràfic dels fidels amhàrics[1][2]
    ä
[ə]
u i a e ə
[ɨ], ∅
o ʷä
[ʷə]
ʷi ʷa ʷe ʷə
[ʷɨ]
Hoy h  
Läwe l    
Ḥäwṭ    
May m    
Śäwt ś    
Reʾs r    
Sat s    
Xa ʃ    
Qaf q
Bet b    
Va v    
Täwe t    
Ca    
Ḫarm
Nähas n    
Nya ɲ    
ʔÄlf ʔ    
Kaf k
Kxa x  
Wäwe w  
ʕÄyn ʕ  
Zäy z    
Zha ʒ    
Yämän y  
Dänt d    
Ja    
Gäml g
Ṭäyt    
Txa tʃ'    
P̣ait    
Ṣädäy    
Ṣ́äppä ṣ́  
Äf f    
Psa p    
    ä
[ə]
u i a e ə
[ɨ], ∅
o ʷä
[ʷə]
ʷi ʷa ʷe ʷə
[ʷɨ]

Modificacions per a altres idiomes[modifica | modifica el codi]

Lletres addicionals[modifica | modifica el codi]

Algunes lletres tenen variants que s'utilitzen en les llengües diferents del gueez.

Símbol bàsic b t d
Variant
africada
v [v] č [ʧ] ǧ [ʤ] č̣ [ʧʼ]
Símbol bàsic k
Variant
africada
h [q] x [x]
Variant
labiolitzada
hw [qʷ] xw [xʷ]
Símbol bàsic s n z
Variant
palatalitzada
š [ʃ] ñ [ɲ] ž [ʒ]
Símbol bàsic g w
Variant nasal [ŋ] [ŋʷ]

A continuació es mostren símbols sil·làbics. Igual que altres labiovelars, aquests poden combinar-se només amb cinc vocals.

  ä u i a e ə o wa
š
h  
hw      
v
č
[ŋʷ]        
  ä u i a e ə o wa
ñ
x  
xw      
ž
ǧ
[ŋ]
č̣

Les lletres utilitzades en llengües modernes[modifica | modifica el codi]

En amhàric s'utilitzen totes les consonants bàsiques més addicional, que es mostren a continuació. També s'utilitzen algunes variants de les lletres labiovelars del gueez. Tigrinya té totes les consonants bàsiques, varints labiovelars del gueez excepte ḫw (ኈ), més addicionals, que es mostren a continuació. Algunes de les consonants bàsiques a Eritrea van caiguent en desús. En la llengua tigre s'utilitzen consonants bàsiques excepte ś (ሠ), ḫ (ኀ) i ḍ (ፀ). El tigre no utilitza les variants labiovelars del gueez. La llengua bilin utilitza totes les consonants bàsiques exepte ś (ሠ), ḫ (ኀ) i ḍ (ፀ). Aquesta llengua també utilitza lletres que es mostren a continuació, i les variants labiovelars del gueez.

  š h hw v č [ŋʷ] ñ x xw ž ǧ [ŋ] č̣
 
Amhàric        
Tigrinya    
Tigre                  
Bilin    

«v» s'utilitza en les paraules d'origen estranger, exepte algunes llengües gurague (per exemple, cravat, "corbata" del francès), la «h» en amhàric es pronuncia com la h en anglès, en la paraula "here".

Ordre de lletres[modifica | modifica el codi]

En gueez, amhàric, tigrinya i tigre l'ordre normal dels símbols es diu Halehame. Per als símbols bàsics ja s'ha mostrat a dalt. Quan s'utilitzen les variants labiovelars, van després de signes bàsics, i després d'ells van altres variants. Per exemple, en tigrinya els símbols basats en ከ van en següent ordre: ከ, ኰ, ኸ, ዀ. En bilin l'ordre de lletres és una mica diferent.

Signes de puntuació[modifica | modifica el codi]

L'amhàric té els següents símbols de puntuació:

punt (període).
coma.
punt i coma.
dos punts.

— separador de paraules, que s'utilitzà antigament.
— Prefaci de dos punts (introdueix el discurs d'un prefix descriptiu).
signe d'interrogació que no s'utilitzà gaire.
(de vegades té la forma de ) — separador de paràgrafs.

Xifres[modifica | modifica el codi]

El Gueez utilitza el sistema d'unitats i desenes, semblant al sistema en hebreu, àrab i grec antic. Però en comparació amb aquests sistemes, té alguns símbols per les xifres, provinents de les lletres coptes:


  1 2 3 4 5 6 7 8 9
× 1
× 10
× 100  
× 10.000  

Utilització en la diàspora[modifica | modifica el codi]

Nombrosos seguidors de rastafarisme aprenen a escriure l'alfabet amhàric, ja queen la seva religió, el gueez es considera la llengua primària i santa (sagrada). Molts executants del reggae utilitzen l'alfabet amhàric en els seus àlbums. La organització panafricana African Code accepta oficialment l'alfabet amhàric com a l'escriptura interafricana oficial, per escriure totes les llengües d'Àfrica en alfabet amhàric en lloc d'alfabet llatí actual. En el documental 500 Years Later (፭፻-ዓመታት በኋላ) fou utilitzat per primer cop en el cinema occidental l'alfabet amhàric (i també en la publicitat i els anuncis d'aquest documental).

Teclat amhàric[modifica | modifica el codi]

Existeixen uns quants tipus de teclats, però el més comú i bàsic té el principi d'introduir primer el símbol, i llavors la vocalització.

Teclat amhàric

Unicode[modifica | modifica el codi]

  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
1200  
1210
1220
1230
1240    
1250      
1260
1270
1280    
1290
12A0
12B0      
12C0      
12D0  
12E0  
12F0
  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F
1300
1310    
1320
1330
1340  
1350  
1360
1370  
1380
1390  
2D80
2D90  
2DA0    
2DB0    
2DC0    
2DD0    
  0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ethiopic Writing». A: The World's Writing Systems. Oxford University Press, Inc, 1996, p. 573. ISBN 978-0-19-507993-7. 
  2. «Principles and Specification for Mnemonic Ethiopic Keyboards». [Consulta: 6 febrer 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]